Sentencia Penal Nº 27/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 16/2014 de 15 de Enero de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 16/2014

PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 255/2011

JUTJAT PENAL Nº 4 DE GIRONA

SENTÈNCIA Nº 27/2014

Il lms. Srs.:

PRESIDENTA:

FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO

MAGISTRATS:

SONIA LOSADA JAÉN

ILDEFONS CAROL I GRAU

Girona, quinze de gener de 2014.

VISTen aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 21/11/2012 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 4 de Girona , en la causa nº 255/11 seguida per un delicte de falsedat; essent part recurrent el senyor José , defensat per la Lletrada Sra. Mònica Miguelas Ferrer i representat per la Procuradora Sra. Áurea Tetilla Iglesias, i impugnant el recurs el Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, que expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix: ' Que debo CONDENAR Y CONDENO a José como autor criminalmente responsable de un delito de Falsedad de documento oficial, anteriormente definido, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de seis meses de prisión, inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y multa de seis meses con una cuota diaria de seis euros, lo que hace un total de mil ochenta (1.080) euros, con la responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas de multa no satisfechas y al pago de las costas procesales.'

SEGON.-El recurs va interposar-se mitjançant escrit del dia 24/9/2013, i contra la sentència de data 21/11/2012 , basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat al Ministeri Fiscal, va impugnar-lo per escrit de 30/10/2013; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 9/1/2014.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant fonamenta el seu recurs en els següents motius: en primer lloc, perquè entén que no s'ha realitzat cap diligència a fi de verificar amb les autoritats lituanes si el document és autèntic o no, i el cert es que sembla ser-ho; en segon lloc, perquè tampoc s'ha identificat mai de manera fefaent al recurrent, pel que no es pot saber si realment és o no el titular del passaport lituà que va presentar. Sol licitant a més a més, per altressí del recurs, la celebració de vista en aquesta instància.

El Ministeri Fiscal, per la seva part, impugna el recurs pels arguments que en el seu escrit figuren, i que per raons de brevetat processal donem per reproduïts.

SEGON.-Començant per la sol licitud relativa a la celebració de vista, la Sala no pot sinó desestimar-la; vist, en particular, que no s'al lega cap raó vàlida que la justifiqués. Cal recordar al respecte que l' article 790.3 LECrim només permet, a la segona instància '.. .la práctica de las diligencias de prueba que no pudo proponer (el apelante) en la primera instancia, de las propuestas que le fueron indebidamente denegadas, siempre que hubiere formulado en su momento la oportuna protesta, y de las admitidas que no fueron practicadas por causas que no le sean imputables'. El que impedeix, sens dubte, la 'repetició' a la alçada de les proves de caràcter personal ja practicades a la primera instància; i obliga a que, per a celebrar una vista en la segona, s'al legui -i s'acrediti- la concurrència d'algun dels supòsits de l'article esmentat. El que, clarament, no s'ha fet en el cas present.

TERCER.-Pel que fa al primer argument del recurs, la Sala ha de començar per assenyalar que no compren quina transcendència pugui tenir, a efectes del delicte apreciat, saber el parer de les autoritats lituanes; doncs l'únic essencial és que el passaport que va presentar a la policia el recurrent és un document que resulta fals perquè en ell s'ha substituït la fotografia original, i això ho advera la pericial obrant als folis 58 a 63 de les actuacions. Així, el tipus penal aleshores vigent (el 14/7/2009, dia dels fets), l' article 392 CP , sancionava al 'particular que cometés, en document públic, oficial o mercantil, alguna de les falsedats descrites en els tres primers números de l'apartat 1 de l' article 390', entre les que s'inclou la de 'Alterar un document en algun dels seus elements o requisits de caràcter essencial '( article 390.1.1 CP ); i al judici va resultar provat -per la declaració de l'agent de Policia Nacional amb TIP 108.942- que el senyor José va identificar-se davant d'ell amb el passaport lituà número NUM000 , que s'havia denunciat com a sostret, i en el que apareixia la seva fotografia, però figurava una altre identitat: la de Sitigas Stadulis. Una identitat que s'ha comprovat que no li correspon al recurrent -cal suposar que serà la del titular del passaport sostret- i que ell mateix va reconèixer que no és la seva (així ho va assegurar al judici l'agent de Policia Nacional amb TIP NUM001 ); pel que la suplantació d'identitat no és que sigui clara, és que resulta evident. I, per descomptat, encara que tota la resta del passaport sigui autèntica el que de segur no ho pot ser és la fotografia, doncs correspon al senyor José ; no, per tant, al senyor Sitigas Stadulis. És a dir, almenys hi ha en ell una dada suplantada o alterada, i es tracta d'una dada tan essencial del document com ara la fotografia del seu titular.

Respecte d'això, cal també recordar que la jurisprudència és pacífica ( SSTS 266/2008, de 7 / 5, o 725/2008, de 17/11 ) respecte a que ' Tiene declarado esta Sala que la falsedad documental no es necesariamente un tipo de propia mano, de modo que pueden participar en el delito varias personas, realizando en forma colaboradora la acción descrita por el verbo rector del tipo, tomando parte en la ejecución, participando idealmente en la misma, o auxiliando a su comisión con actos necesarios o accesorios. En definitiva la participación criminal es admisible en el delito de falsedad, en cualquiera de las formas propias del concurso de delincuentes (cfr, por todas, SSTS 1041/2005, 16 de septiembre (RJ 2005 , 7175 ), 234/2001, 3 de mayo (RJ 2001 , 2943 ) y 1245/1994, 15 de junio (RJ 1994, 4960)). Resulta irrelevante, pues, si fue el recurrente o fue otro quien física y materialmente manipuló el documento falsificándolo, porque en todo caso hubo de entregar necesariamente su propia fotografía para la elaboración falsa de aquél, y esto constituye cuando menos una cooperación necesaria para la falsificación, puesto que de otro modo no hubiera sido posible '. El que implica que tant la persona que col loca una fotografia seva en un passaport a nom d'un altre, com la que entrega la fotografia a un tercer per que la col loqui en aquell document, són autors del delicte; pel que resulta indiferent saber si el senyor José va fer personalment la modificació o només va proporcionar a un tercer la seva fotografia, per tal de que aquest darrer la substituís al passaport.

QUART.-Tampoc podem estimar el segon argument del recurs, perquè el cert és que no només consta -per la seva pròpia admissió davant d'un agent, com hem dit abans- que l'avui recurrent no és el senyor Sitigas Stadulis; és que la seva identitat, José , va ser verificada per la policia mitjançant la seva base de dades (així consta al folis 5 a 8 de les diligències, i sobretot als 16 i 17), on inclús van comprovar que tenia una ordre administrativa d'expulsió pendent de compliment. I això no és tot: consta també que quan va comparèixer davant del Jutge d'instrucció, el dia 1/10/2010 (foli 51 d'autes), es va identificar davant del Secretari Judicial amb el seu passaport real, d'ordinal NUM002 ; tal com consta a la corresponent diligència al foli esmentat, de la que el senyor Secretari dóna fe.

El recurs interposat ha de ser, doncs, desestimat.

CINQUÈ.-Procedeix declarar les costes d'ofici, emparant-se en l' article 240.1 LECrim .

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general y pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Desestimantel recurs d'apel lació interposat per la representació del senyor José contra la sentència de data 21 de novembre de 2012, dictada pel Jutjat Penal nº 4 de Girona en la Causa nº 255/2011 de la qual aquest Rotlle dimana, confirmem íntegrament la resolució apel lada; declarant d'ofici les costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.