Sentencia Penal Nº 278/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 49/2017 de 15 de Marzo de 2017

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 49/2017 - I

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 6 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 389/2016

Data sentència recorreguda: 22.12.16

SENTÈNCIA NÚM. 278/2016

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Mª Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 49/2017, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 6 BARCELONA en data 22.12.16 , en procediment Abreujat núm. 389/2016. Han estat parts Jesus Miguel , com apel.lant, representada pel Procurador Montero Reter; Graciela , representada pel Procurador Susana Manzanares, com apel.lada, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas .

Barcelona, quinze de març de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.El dia 22 de desembre de 2016 el Jutjat del Penal núm. 6 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Absuelvo a Graciela , mayor de edad, con DNI nº NUM000 , sin antecedentes penales, de las pretensiones formuladas en su contra por el Ministerio fiscal y la acusación particular declarando de oficio las costas causadas.'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'UNICO.- De la prueba practicada en el acto del juicio ha quedado probado que se han seguido actuaciones contra la acusada Graciela , mayor de edad, con DNI nº NUM000 , sin antecedentes penales por un presunto delito de malos tratos, un delito leve de coacciones, un delito leve de injurias y un delito leve de daños por hechos acaecidos en el domicilio familiar sito en la CALLE000 nº NUM001 NUM002 NUM003 de Barcelona en fecha 15/10/2016'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Jesus Miguel , el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació processal de l'acusada han impugnat el citat recurs i han demanat la confirmació de la resolució apel lada.

Tercer.-D'aquesta sentència, que expressa l'opinió unànime d'aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'acusació particular, com a part apel lant, impugna la sentència absolutòria dictada en primera instància i demana la seva nul litat, adduint com a motiu d'impugnació, el d'error en la valoració de les proves practicades en el plenari; i com a conseqüència d'aquest error, entén que s'ha produït una vulneració de les normes processals, concretament, per inaplicació indeguda del precepte penal que configura el delicte pel qual s'ha formulat acusació per la part ara recurrent.

Segon.Plantejat així el debat, és clar que el recurs no pot prosperar, i això per les següents raons. L' article 790.2 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix clarament que'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de la experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada.'. En el cas que ens ocupa, formalment, ens trobem en un supòsit com el contemplat en el precepte legal transcrit, és a dir, l'acusació particular demana la nul litat de la sentència impugnada per haver comès el jutjat del penal, en opinió de l'apel lant, un error en la valoració de les proves practicades davant seu; però, a la vista del contingut i fonamentació de la esmentada sentència i dels arguments esgrimits en el seu recurs per la part recurrent, també es constata que, en el cas objecte d'aquest recurs, no concorre cap dels supòsits previstos en el citat article 790.2 per tal de poder estimar-lo i, conseqüentment, acordar la nul litat de la sentència apel lada. Així, en el fonament de dret primer de la esmentada sentència, es fa una anàlisi detallada de la prova practicada en el judici oral i, és molt clar, que es pot discrepar d'aquesta valoració però, també és evident, que en l'argumentació de la sentència no es detecta la utilització de criteris il lògics, irracionals o arbitraris que justifiquin la pretensió del recurrent. Per tant, davant d'una resolució argumentada i suficientment motivada, s'ha de donar prioritat a la valoració imparcial que fa el jutjat del penal, el qual, ha disposat d'una visió directa de les proves practicades en el plenari, per sobre de la interpretació parcial d'una de les parts. En aquest sentit, en realitat el que està plantejant la recurrent és si mereix més credibilitat el testimoni de la part denunciant o el de la persona acusada, ja que, les proves objectives, com son els documents mèdics aportats, poden avalar una o altra versió. Per tant, el jutjat penal no ha utilitzat criteris il lògics, irracionals o arbitraris per tal de valorar la prova practicada davant seu sinó que ha arribat a la conclusió, i així ho ha argumentat, de forma clara, suficient i lògica, que ens trobem en una situació de versions contradictòries per part dels dos intervinents que, en aplicació del principi in dubio pro reo, necessàriament ha de conduir a un pronunciament absolutori en favor de la persona acusada en aquesta causa, per la qual cosa, com hem dit abans, el recurs presentat per la representació processal de l'acusació particular contra la sentència absolutòria, dictada pel jutjat del penal, ha de ser desestimat; i, conseqüentment, la esmentada sentència ha de ser confirmada en tota la seva integritat.

Tercer.D'acord amb l' article 240 de la Llei d'enjudiciament criminal , s'han de declarar d'ofici les costes processals causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència i, per tant, confirmem íntegrament la sentència dictada, el passat dia 22 de desembre de 2016, pel Jutjat penal núm. 6 de Barcelona, en el seu procediment abreujat núm. 389/2016.

2. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.