Sentencia Penal Nº 279/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 203/2008 de 27 de Febrero de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (Secció 10ª)

Recurs d'apel·lació nº 203/08-C

Judici de Faltes nº 335/08

Jutjat d' Instrucció nº 9 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-set de febrer de dos mil nou

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el present rotlle derivat de

Judici de Faltes nº 335/08 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 9 de Barcelona, en tràmit davant aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs d'apel.lació

interposat pel denunciat Fidel contra la sentència condemnatòria dictada el dia 10 d'abril de 2008 per lesions lleus en agressió.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: " debo condenar y condeno a Fidel como autor criminalmente responsable de una falta de lesiones, a la pena de UN MES de MULTA con una cuota diària de 7 euros (toral 210 euros), y responsabilidad personal subsidiaria de un dia de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, con expresa imposición de las costas del juicio. Deberá indemnizar a Aquilino en la cantidad que se determine en incidente de ejecución de sentencia, a razón de 48 euros por día de lesión objetivada".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs -dins de termini legal- el denunciat. Admès a tràmit per provisió de 9.9.08, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i de la part denunciant es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància per a la seva resolució d'acord amb el dret. Per diligència d'ordenació de 9 de desembre de 2008 es va registrar l'entrada de les actuacions i designar magistrat ponent a l'Il·lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL d'acord amb el torn de repartiment prefixat. Per provisió de 25.2.09 han quedat les actuacions per a dictar sentència, sense convocar vista pública atès que no ha estat sol·licitada per la part apel·lant ni la considera necessària el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

I.- El recurrent formalitza - a l'empara del que permet l' art. 976 de la Lecrim reformada per la llei 38/2002de 24 d'octubre, en relació amb l'art. 790 , l'apel·lació de la sentència que el condemna a títol d'autor d'una falta de lesions lleus, per mitjà d'un escrit redactat sense assistència jurídica d'advocat i de forma manual, cosa que obliga al tribunal -en clau de tutela judicial efectiva de l' art. 24.1 CE - a analitzar els motius d'impugnació sota l'epígraf d'error en la valoració de la prova.

L'escrit de recurs se centra en qüestionar l'encert del jutge penal a l'hora de valorar la testifical de càrrec practicada en el judici oral. Després d'afirmar que la declaració del denunciant no pot ser la única sobre la que es construeix el sil·logisme de culpabilitat, el denunciat al·lega que ell mai va agredir-lo i que el denunciant ja l'havia acusat altres vegades sense cap motiu, amb la única intenció de perjudicar-lo atès que tenen relacions d'enemistat amb motiu de llur respectiva professió de taxistes. Conclou sol·licitant que es revoqui la condemna dictada en la primera instància i es decreti la lliure absolució.

La Sala ha de deixar constància, d'antuvi, que en el registre informàtic d'aquest tribunal d'apel·lació ja consten registrats altres incidents protagonitzats pel mateix acusat i en el que eren denunciants altres persones (Sr. Jenaro ) a qui també havia lesionat. Aquesta precisió és escaient atès que en l'escrit de recurs es dóna a entendre que el Sr. Aquilino s'ha inventat l'afer per a obtenir un benefici econòmic, i en conseqüència li imputa un delicte de fals testimoni de l' art. 458 del Codi Penal . Sembla prou estrany "prima facie" que en pocs mesos de separació (l'anterior recurs es va resoldre en sentència de 24 de novembre de 2008, que va confirmar la condemna dictada pel JI nº 11 de Barcelona ) hagi estat acusat -falsament segons ell- per dues persones distintes i per fets similars. Més encara, si tenim en compte que la part denunciant ha aportat a judici copia certificada d'una tercera sentència condemnatòria emesa el dia 2 d'abril de 2008 contra el mateix denunciat, la qual cosa permet inferir una certa tendència a resoldre els conflictes per la vía física.

Atès el plantejament que conté el present recurs, on l'acusat nega àdhuc haver tingut cap contacte amb el Sr. Aquilino el dia 15 de febrer de 2008, la Sala ha de recordar que la nova valoració d'una prova testifical en aquesta segona instància és inviable per a modificar el veredicte emès pel jutge penal, d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84 de 4 d'abril i 114/88 de 10 de juny, doncs es tracta d'una prova de caire personal la credibilitat de la qual només pot ser verificada per qui l'ha escoltat directament. És obligat reiterar que el recurs previst en l' art. 790 Lecrim , d'aplicació supletòria en els recursos d'apel·lació en judicis de faltes, només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'acredita de forma irrefutable pel recurrent que s'ha incorregut en error manifest en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció, puix l' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència i de forma conjunta les proves facilitades per les parts, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i "in dubio por reo".

II.- Tot partint d'aquestes consideracions legals i jurisprudencials, l'estudi de les diligències practicades, l'acta del judici oral i la sentència, posen de manifest que es va practicar prova de caire incriminatori consistent en la declaració del denunciant Sr. Aquilino , qui explica el context d'enfrontament verbal previ que va degenerar en l'agressió física origen de les lesions que van requerir l'assistència sanitària al servei d'urgències de l'ICS, segons prova documental unida al foli 6. Afirma que l'acusat va retreure-li que l'hagués denunciat pocs dies abans amb motiu d'un altre incident, i el propi apel·lant va reconèixer en la seva declaració durant el judici que és veritat va baixar del taxi per recriminar-li dita conducta, si bé nega haver passat de les paraules als fets. És a dir, lluny del que ara afirma en el recurs, inicialment sí va admetre que el dia 15 de febrer de 2008 va tenir relació verbal i gestual amb el denunciant.

Com ha senyalat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 , la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'anàlisi imparcial i objectiu de les versions explicades pels implicats, essent competència del jutge sentenciador esbrinar qui d'ells és més creïble ateses les circumstàncies perifèriques concurrents, i les possibles contradiccions detectades en relació a allò que han aportat els testimonis presencials. L' acusat nega en el seu recurs tota conducta agressiva vers el denunciant, però ja hem dit que inicialment -foli 16- no va negar pas que era en el lloc dels fets i que va existir un incident durant el qual van tenir contacte físic, atès que -segons ell- l'altre taxista se li va abraonar al damunt. No cal dir, que la llei no permet que una persona denunciada coaccioni a un testimoni o víctima d'uns fets anteriors, i per tant, el Sr. Fidel no estava autoritzat a recriminar-li la denúncia precedent al seu interlocutor, i menys encara a apropar-se vers ell amb actitud irada. En conseqüència, res ens permet inferir que la versió que explica l'esmentat perjudicat no s'ajusti fidelment a la veritat del que va presenciar.

El Tribunal Suprem, en sentencia de 8 de febrer de 1999, ja va matisar que (sic) "la credibilidad del testigo, está sujeta a la percepción directa del juez que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual del emisor, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió efectiva actividad probatoria de cargo pero no la valoración de la concreta credibilidad de ese testimonio". Aquesta jurisprudència ha estat reforçada amb les STC 167/02 i STS 41/03, en el sentit de matisar que -llevat d'error flagrant derivat del propi contingut de l'acta del judici- el tribunal d'apel·lació no pot modificar l'apreciació directa del jutge davant de qui s'han practicat les proves personals, en no gaudir aquesta instància del principi d'immediació.

Escau doncs desestimar el recurs atès que la part apel·lant no aporta cap prova autèntica adient que ens permeti modificar aquella primera resolució judicial.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici, prenc la següent

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel.lació formalitzat pel denunciat Fidel contra la sentència condemnatòria dictada el dia 10 d'abril de 2008 pel jutjat d'instrucció nº 9 de Barcelona , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.