Sentencia Penal Nº 279/20...io de 2013

Última revisión
11/10/2013

Sentencia Penal Nº 279/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 127/2013 de 06 de Junio de 2013

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 4 min

Orden: Penal

Fecha: 06 de Junio de 2013

Tribunal: AP - Barcelona

Nº de sentencia: 279/2013

Núm. Cendoj: 08019370222013100270


Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 127/2013

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 TERRASSA

Procediment Abreujat núm. 47/2012

Data sentència recorreguda: 21/03/2013

SENTÈNCIA NÚM. 279/2013

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 127/2013, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 1 TERRASSA en data 21/03/2013 , en procediment Abreujat núm. 47/2012. Han estat parts Sara representada per el Procurador Víctor Vazquez Dominguez, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Francesc Abellanet Guillot.

Barcelona, sis de juny de dos mil tretze.

Antecedentes

Primer.El Jutjat del Penal núm. 1 de Terrassa dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo absolver y absuelvo a Jacinto del delito de quebrantamiento de medida del que se le acusa, con declaración de oficio de las costas procesales.'

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació de l'acusació particular de Sara el Jutjat l'admeté a tràmit, el donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió, el Ministeri Fiscal s'hi adhereix .


S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.


Fundamentos

Primer.-El Recurs d'apel·lació interposat per l'acusació particular impugna la sentència absolutòria dictada en primera instància al·legant com a motiu d'impugnació d'error en la valoració de les proves i dissenteix per tal motiu amb la valoració de proves que el jutge del penal ha fet, tot i que al·lega vulneració del dret a la tutela judicial efectiva .

Examinades les actuacions, es diu en la sentència, que no hi va haver voluntat maliciosa per part de l'acusat per trencar la prohibició d'apropament Es fa referència a que l'acusat es va dirigir al col·legi del fill comú sense saber que es troba a un distancia inferior a la que es va acordar judicialment.

El conjunt de la prova practicada consisteix, en definitiva, en valoracions personals i , par tant, de proves personals, i en aquesta qüestió el TC ha estat molt clar en el sentit de la existència d'insuficiència probatòria.

Per altre part, el jutge en la sentència que ara s'impugna explicita i motiva les raons que ha tingut per considerar la manca culpabilitat de l'acusat.

Segon.El recurs no pot prosperar perquè la valoració de la prova que s'esmenta en la sentència recorreguda està raonada suficientment, essent també raonables els motius que s'edueixen en la sense que es pugui dir de cap manera que sigui arbitraria ni il·lògica . Així doncs la valoració que ha fet el jutge 'a quo' es correcta, essent qui a més l'ha fet en la immediació que li dona l'acte de judici oral.

Apart del que s'ha dit abans s'ha de dir que aquest tribunal no pot valorar de nou unes proves de caràcter personal com són les declaracions testificals, perquè no té la facultat de fer-ho sota la immediació que ha tingut el jutge' a quo' ni tenir en compte el document aportats per la part perquè en el recurs d'apel·lació interposat no va demanar prova.

La STC 120/2009, de 18 de maig , establi que el Tribunal d'apel·lació està vinculat per les valoracions de les proves fetes sota la immediació. Diu la Sentencia ' por la doctrina fijada a partir de la STC 167/2002, de 18 de septiembre , según la cual 'en casos de apelación de sentencias absolutorias, cuando aquélla se funda en la apreciación de la prueba, si en la apelación no se practican nuevas pruebas, no puede el Tribunal ad quem revisar la valoración de las practicadas en la primera instancia, cuando por la índole de las mismas es exigible la inmediación y la contradicción' (FJ 1 in fine)'.

Com a consecuencia del que s'ha dit abans no es pot pretendre, com addueix la part apel·lant que aquest Tribunal valori de forma diversa a com les va valorar el Jutge del Penal perquè la valoració que va fer és raonable i està motivada.

Tercer.-Les costes d'aquest recurs es declaren d'ofici.

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació de l'acusació particular de Sara i confirmem la sentencia dictada en la seva integritat.

Les costes d'aquest recurs es declaren d'ofici.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.