Sentencia Penal Nº 296/2009, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 291/2009 de 07 de Mayo de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL·LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 291/09

JUDICI RÀPID NÚM. 1015/08

JUTJAT PENAL NÚM. 1 DE GIRONA.

SENTÈNCIA NÚM. 296/09

PRESIDENT:

Sr. ADOLFO JESÚS GARCÍA MORALES.

MAGISTRATS:

Sra. Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Sra. Mª CARMEN CAPDEVILA SALVAT.

Girona, 7 de maig de 2009.

HEM VIST aquest recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada en data 10-02-09 per la Jutgessa del Jutjat Penal núm. 1 de Girona , en el Judici Ràpid

núm. 1015/08, seguida per un delicte de trencament de mesura i una falta d'amenaces i vexacions injustes. Ha estat part recurrent Balbino ,

representat per la procuradora Sra. Biosca i assistit per la lletrada Sra. Roser Culubret i com a part contra la qual es recorre el MINISTERI FISCAL.

Ha actuat com a ponent la Magistrada Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Antecedentes

PRIMER. En la sentencia apel·lada es va dictar la decisió que literalment diu:"Que debo condenar y condeno a Balbino , como autor directo y responsable de un delito de quebrantamiento de medida cautelar ya definido, sin que concurran circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de MULTA DOCE MESES, con cuota diaria de SEIS Euros. Así como por la falta de amenazas y vejaciones a la pena de VEINTE DÍAS DE MULTA con una cuota diaria de SEIS EUROS. Si el condenado no satisficiere, voluntariamente o por vía de apremio, las multas impuestas, quedará sujeto a una responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada cuota diaria no satisfecha.

Igualmente procede que se mantenga la medida de alejamiento impuesta por el Juzgado de Instrucción núm. 4 de San ta Coloma de Farners, D.U. 65/2007, en tanto en cuanto no entre en vigor el efectivo inicio de la ejecución de la pena impuesta".

SEGON. La representació processal Balbino va interposar recurs contra la Sentència de data 10-02-08, amb el fonament que expressa en l'escrit de què dimana.

TERCER. S'han complert els tràmits establerts a l'article 790 de la Llei d'enjudiciament criminal .

QUART. S'accepta el factum de la Sentència contra la qual s'apel·la.

CINQUÈ. En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER. La representació processal de Balbino s'alça contra la sentència d'instància al·legant com a motiu d'impugnació errada en la valoració de la prova, ja que en definitiva el que impugna la part es que el Jutge d'instància ha donat una major credibilitat a la versió donada per la denunciant, també al· lega que s'ha vulnerat la presumpció d'innocència i efectua en el seu escrit de recurs una interpretació parcial, partidista, interessada i subjectiva, encara que legítima, de com la part considera que el Jutge d'instància hagués hagut de valorar la prova.

Pel que fa la presumpció d'innocència, cal posar de manifest que aquest principi suposa un límit que es precís franquejar per a poder obtenir una sentencia de condemna i aquest, no es altre que el de que es practiqui en l'acte de judici oral i amb la deguda contradicció, prova de càrrec amb un contingut incriminatori obtinguda vàlidament en el seu origen. Així les coses les manifestacions de la víctima Mª del Mar Tresserras i la prova documental, suposen un exercici de prova vàlid i capaç de superar la frontera que hem esmentat. No s'ha pogut comptar amb la declaració de l'inculpat en l'acte de judici tota vagada que malgrat estar legalment citat no va comparèixer, celebrant-se el judici en absència a petició del Ministeri Fiscal. Es per aquest motiu que aquesta queixa del recurs ve referida realment a que s'ha produït un error a l'hora de valorar la prova, motiu al que es reconduirà la present impugnació.

Te reiteradament declarat aquesta Sala que encara que el recurs d'apel·lació té un caràcter ordinari i es pot realitzar en ell una nova valoració de la prova practicada en primera instància, a conseqüència de la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té, tant la percepció directa pel Jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, com la inexistència en el nostre dret Penal de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, la revisió, tractant-se, precisament d'aquest tipus de proves, queda limitada a examinar, pel que fa al seu origen, la validesa i regularitat processal, i a verificar pel que fa la valoració, si les conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles de l'experiència comunament admeses; per tant, en aquesta instància sense haver presenciat personalment tal prova, només ens podrem apartar de la valoració efectuada pel Jutge que la va presenciar, si es declara provat alguna cosa diferent del que realment va dir el declarant i que no resulti provat per cap altre mitjà probatori, si la valoració de la declaració porta a un resulta il·lògic o absurd, i de manera excepcional, si concorren altres circumstancies de les que es desprengui de manera inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com cert o bé, la certesa d'un altre que no s'ha tingut en compte, circumstancies que no es donen en el present supòsit.

SEGON.- Un cop examinades les actuacions, s'ha pogut comprovar que la Jutgessa d'instància ha comptat per a formar la seva convicció condemnatòria en relació a l'inculpat amb suficient prova de càrrec, obtinguda amb el respecte als dret fonamentals i practicada en l'acte de judici a l'empara dels principis d'oralitat, contradicció, immediació, concentració i publicitat.

Es unànime la Jurisprudència que sosté que la sola declaració de la víctima pot constituir única prova de càrrec amb capacitat pera destruir la presumpció d'innocència i fonamentar una sentència de condemna, el Tribunal Suprem ho ve mantenint en infinitat de resolucions, dient-nos que no es tracta d'una qüestió de seguretat sinó de credibilitat (sentències de 5 de març i 14 de maig de 1994, 22 de març de 1995, 20 d'octubre de 1999 etc...). Però el Tribunal Suprem també ens diu que els Tribunals han d'ésser especialment meticulosos a l'hora d'atorgar valor de prova de càrrec a la declaració de la víctima. El mateix Tribunal Suprem ha establert tot un seguit de criteris que cal tenir en compte per valorar la declaració de la víctima i que son: absència d' incredibilitat subjectiva derivada de les relacions de la víctima amb l'inculpat que podria privar a aquesta declaració de la necessària certesa ja que hi podrien haver mòbils de ressentiment enemistat i venjança o bé d'enfrontament; versemblança; constatació de dades perifèriques objectives que corroborin els fets; i persistència en la incriminació que ha d'ésser prolongada en el temps, plural, sense ambigüitats ni contradiccions, ja que s'enfronta a la negativa de l'inculpat que proclama la seva innocència. (STS 15-06-2000 i 28-09-2001, entre altres). De totes maneres cal tenir en compte que els requisits exigits per la jurisprudència per dotar del valor de prova càrrec a la declaració de la víctima o del perjudicat no son condicions de validesa, sinó paràmetres per a la ponderació raonable del seu testimoni, controlables en cas d'impugnació i que la valoració pròpiament dita correspon al Jutge o Tribunal d'instància que amb les avantatges de la immediació veu i escolta directament al testimoni, percebent el que diu, com ho diu i te la possibilitat de valorar l'exacta dimensió dels sues gests, paraules concretes i actituds adoptades en fer les seves afirmacions.

En el present supòsit la Jutgessa d'instància ha considerat que es donen aquests requisits en el testimoni de Mª del Mar, criteri que aquesta Sala comparteix plenament i que la mera discrepància de la recorrent en la valoració feta per la jutgessa de la prova no es suficient per considerar-la equivocada.

Com hem pogut veure el propi recorrent reconeix a instrucció que el dia dels fets es va topar amb Mª del Mar per casualitat, i nega haver-se apropat a ella i haver- la empentat i insultat, diu que tan bon punt la va veure, com que sabia que tenia la prohibició apropament, se'n va anar del lloc. En front d'aquesta versió tenim la de la denunciant qui ha manifestat en l'acte de judici que l'inculpat se li va apropar i li va dir:" puta, gorda te voy a matar" que llavors va trucar pel mòbil als MMEE, en veure això l'inculpat la va empentar i li va dir que no truqués als MMEE. Com hem dit en l'acte de judici no s'ha pogut comptar amb la declaració de l'inculpat ja que no va comparèixer ni en va al·legar justa causa motiu pel que es va celebrar el judici en absència. Certament hagués estat desitjable que per part del Jutjat d'instrucció s'hagués esbrinat i localitzat els testimonis presencials a que fa referència la víctima, però no ha estat així, però aquesta passivitat del Jutjat no pot privar que la denunciant tingui dret a la tutela judicial efectiva, motiu pel que el Jutge d'instància ha valorat la seva declaració i ha considerat que es suficient per a erigir-se en única prova de càrrec, hem de recordar que l'inculpat reconeix que el dia dels fets es va trobar amb la víctima afirmació que reforça la credibilitat de Mª del Mar i corrobora la seva versió dels fets.

Com hem indicat no s'ha detectat en la declaració de la testimoni cap dada ni indici que faci pensar que ha mentit en contra del inculpat, el cert es que la seva actitud en vers l'inculpat en l'acte de judici queda plenament justificada pel malestar que li genera l'inculpat amb la seva actitud insistent de voler comunicar-se i apropar-se a ella, malgrat la prohibició.

Dons bé, els arguments de la recorrent, de cap manera, posen de manifest que el raonament de la Jutgessa d'instància hagi estat il·lògic o bé absurd com es pot observar en els seus Fonaments de Dret de la sentència.

En definitiva, la Sala que ara resol i que no ha vist ni escoltat aquestes declaracions, no pot arribar a una conclusió diferent que la recollida en la Sentència, dit d'una altra manera, en front a la prova eminentment personal els principis d'immediació i contradicció resulten transcendentals i insubstituïbles. En aquesta situació només es pot examinar el raonament de la sentència, a l'hora d'expressar la convicció, per a comprovar si resulta il·lògica, errònia o palmariament burda, cosa que no es dona en el cas analitzat, en que la sentència recull els fonaments probatoris d'on arriba a la convicció judicial de l'existència de la infracció penal i tot plegat ha de ser mantingut ja que l'esmentat raonament no respon a la irracionalitat o arbitrarietat.

TERCER.- No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

Decidim DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Biosca en representació de Balbino , contra la Sentència dictada en data 10.02.09 per la Jutgessa del Jutjat Penal núm. 1 de Girona, en el Judici Ràpid núm. 1015/08 , seguit inicialment per un delicte de trencament de condemna i una falta d'amenaces i vexacions que CONFIRMEM íntegrament, amb declaració d'ofici de les costes de l'alçada.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.