Sentencia Penal Nº 298/2009, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 282/2009 de 06 de Mayo de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL·LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 282/09

JUDICI RÀPID NÚM. 1222/08

JUTJAT PENAL NÚM. 4 DE GIRONA

SENTÈNCIA NÚM. 298/09

PRESIDENT:

Sr. FRANCISCO ORTI PONTE

MAGISTRATS:

Sra. MARIA TERESA IGLESIAS i CARRERA

Sra. MARIA CARMEN CAPDEVILA SALVAT

Girona, 6 de maig de 2009

HEM VIST aquest recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada en data 09-03-09 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 4 de Girona, en el J.R núm. 1222/08 , seguida per un delicte de lesions en l'àmbit familiar. Han estat parts recurrents

Cecilio , representat per la procuradora Sra. Bedoya i assistit pel lletrat Sr. Jordi Ricart Rigat, Luz , representat pel procurador Sr. Corbalán i defensada per la lletrada Sra. Sabina Sartorio i el MINISTERI

FISCAL. Son parts contra la qual es recorre els mateixos recíprocament.

Ha actuat com a ponent la Magistrada MARIA TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Antecedentes

PRIMER. En la sentencia apel·lada es va dictar la decisió que literalment diu: "Que debía condenar y condenaba a Cecilio , como autor responsable de un delito de malos tratos en el ámbito de la violencia doméstica, ya definida, con la concurrencia de la circunstancia agravante de reincidencia, a la pena de diez meses y dieciseis días de prisión, con la accesoria específica de privación del derecho a la tenencia y porte de armas, por tiempo de dos años y seis meses; así como la pena de prohibición de aproximación y comunicación con la víctima, en virtud de la cual, el acusado, no podrá acercarse a menos de doscientos metros de Doña. Luz , del domicilio de la misma, su lugar de trabajo o que frecuente; así como tampoco, comunicarse con ella por cualquier medio, durante el período de un año, diez meses y dieciseis días, con condena al pago de las costas; absolviendo al referido acusado de los delitos de quebrantamiento de condena y lesiones de los que venía siendo acusado, así como de la falta de vejaciones, por la que le acusaba la acusación particular, declarando las costas de oficio, y con absolución respecto de la pretensión civil articulada contra el mismo."

SEGON. Les representacions d' Cecilio , de Luz i el MINISTERI FISCAL, van interposar recurs contra la Sentència de data 09-03-09 , amb els fonaments que s'expressen en els respectius escrits de què dimana.

TERCER. S'han complert els tràmits establerts a l' article 790 de la Llei d'enjudiciament criminal .

QUART. En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER. Analitzarem per separat els tres recursos interposats però iniciaren el seu anàlisi per l'estudi del recurs interposat pel MINISTERI FISCAL que s'alça contra la sentencia d'instància al·legant que la sentencia adoleix del defecte d'incongruència omissiva, ja que segons la recurrent la sentencia guarda silenci pel que fa la responsabilitat civil sol·licitada per l'acusació publica en favor de Luz i en conseqüència sol·licita la nul·litat de la sentencia en tant que el defecte esmenta li causa indefensió.

Començarem per l'estudi d'aquest motiu, ja que en cas de prosperar suposaria declarar la nul·litat de la sentència i seria superflu i inútil entrar a analitzar les altres causes d'impugnació al·legades pels recurrents, ja que la nul·litat de la sentencia deixaria aquells arguments que la Sala adduís sense viabilitat.

El motiu d'impugnació ha de prosperar.

En primer lloc hem de dir que efectivament la recurrent en l'acte de judici oral va elevar a definitives les seves conclusions provisionals si be va quantificar l'import de la reparació de l'incisiu que havia deixat en les conclusions provisionals per execució de sentencia, concretament reclama que l'acusat indemnitzi Luz en 140? per les lesions i en 80? per la reparació de l'incisiu. Pel que fa aquest extrem la sentencia d'instància guarda absolut silenci i ni tant sols esmenta aquella primera petició de 140? en tot el text de la sentència. Efectivament la sentència incorre en el defecte d'incongruència omissiva o fallo curt. Ni tant sols en l'Antecedent de Fet Segon de la sentencia recull aquella petició es limita a dir que en l'ordre civil sigui condemnat l'acusat al pagament de la suma de 80? i en el Fonament de Dret Cinquè diu que no ha quedat acreditada la relació de causalitat entre l'acció protagonitzada per l'acusat i el despreniment de la peça dentaria que es descriu en els fets provats, però no es pronuncia sobre els 140? reclamats per les altres lesions que també se l'imputen.

La incongruència omissiva o "fallo curt", tal com planteja la STC. 20/1982 s'ha vingut declarant que el vici de incongruència suposa un desajustament entre la decisió judicial i els termes en que las parts han formulat les seves pretensions i peticions, i quan aquella desviació es de tal naturalesa que suposa una completa modificació dels termes en que es va produir el debat processal, pot comportar una vulneració del principi de contradicció i en conseqüència del fonamental dret de la defensa.

En tant que causant de indefensió, a la part que afecta, la incongruència omissiva, es pot incloure dins dels supòsits de nul·litat de l' art: 238 i següents de la LOPJ .

Cal tenir en compte que la indefensió, perquè tingui rellevància constitucional i sigui mereixedora de l'actuació dels òrgans jurisdiccionals a fi de reparar-la mitjançant la declaració de nul·litat de les actuacions judicials que la van produir, exigeix precisament que tingui el seu origen directe i immediat en un acte u omissió del òrgan judicial ( STC 167/88, 141/92 I 11/95 i ATC 526/89 ), de manera que la indefensió no es pugui invocar quan aquesta es degui de manera rellevant a la inactivitat o negligència del interessat o es generi per la seva voluntària actuació desencertada, aquesta classe d'actuacions no son mereixedores de l'empara constitucional.

Dos son els requisits que estableix l' art: 238 de la LOPJ per a la nul·litat dels actes judicials: Un, es que es prescindeixi de les normes essencials del procediment i el segon, que per aquella causa s'hagi pogut produir indefensió, requisits que han de concorre conjuntament. Doncs be, en el present cas, com hem dit no s'ha acreditat que per part del Jutjat d'instrucció s'hagués vulnerat cap garantia del recurrent en la practica d'aquella diligència de prova ni tampoc que se li hagi causat indefensió en el sentit abans exposat.

Doncs be, en el present cas la privació per part del Jutge d'instància a la part recurrent d'una resposta concreta i motivada a la seva pretensió en matèria de responsabilitat civil, correctament formulada en fase de conclusions definitives, efectivament, li ha causat indefensió a l'inculpat ja que no se li ha donat la oportunitat de poder saber el perquè no s'ha donat resposta a la seva pretensió, cosa que comporta un atemptat a la tutela judicial efectiva, per la qual cosa es procedent declarar la nul·litat de la sentencia i retornar les actuacions al moment immediatament anterior al seu dictat a fi de que pel Jutge d'instància es resolguin totes les qüestions sotmeses al seu judici i consideració.

Havent prosperat la proposta de nul·litat plantejada pel Ministeri Fiscal, com ja hem anunciat amb anterioritat, no resulta necessari ni oportú entrar a resoldre la resta de motius d'impugnació de la sentència, ara declarada nul·la i per tant inexistent, plantejats tant pel Ministeri Fiscal com per les altres parts apel·lants.

SEGON.- No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

Decidim ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel MINISTERI FISCAL contra la Sentència dictada en data 09.03.09 dictada pel Jutge del Jutjat Penal núm. 4 de Girona, en el J.R núm. 1222/08 , seguida per UN delicte de lesions en l'àmbit familiar, ambdós del CP que REVOQUEM i declarem la nul·litat de la esmentada sentencia a fi que pel Jutge del Jutjat Penal núm. 4 de Girona en dicti una altra en la que resolgui totes les qüestions platejades per les parts. Es declaren d'ofici de les costes de l'alçada.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent MARIA TERESA IGLESIAS i CARRERA ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.