Sentencia Penal Nº 319/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 7/2020 de 23 de Junio de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació procediment de delictes lleus ( apel·lació judici immediat sobre delictes lleus ) núm. 7/2020 - B

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 2 GRANOLLERS (ANT.IN-7)

Judici de Delictes Lleus núm. 47/2018

Data sentència recorreguda: 02/01/2019

SENTÈNCIA NÚM. 319/2020

Magistrada:

Maria Josep Feliu Morell

La dicta el Magistrat que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel·lació en procediment de Delictes Lleus núm. 7/2020, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Instrucció 2 Granollers (ant.IN-7) en data 02/01/2019, en procediment de Delictes lleus núm. 47/2018. Han estat parts com apel·lant Isidro, assistit per lletrat Jesús García Valverde, com apel·lat Julio, assistit per lletrat Patrici Manzano González, i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, vint-i-tres de juny de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.-El dia 2 de gener de 2019 el jutjat d'instrucció núm. 2 de Granollers dictà sentència amb la decisió següent: 'Absuelvo a D. Isidro, D. Julio y D. Jaime por los hechos objeto de este juicio por delito leve.

Se declaran las costas de oficio'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'D. Isidro y D. Julio presentaron denuncia ante Mossos d'Esquadra por hechos susceptibles de ser calificados como delito leve de amenazas que habrían tenido lugar sobre las 13:00 horas del día 21 de diciembre de 2018 en las inmediaciones del Pavellón deportivo de Llinars del Vallès de la calle Frederic Marès'.

Segon.-Formulat recurs d'apel·lació per la representació de Isidro, el jutjat l'admeté a tràmit, donant-li curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació processal de Julio s'oposen al recurs i demanen la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentencia recorreguda.

Fundamentos

Primer.-L'apel·lant impugna la sentencia dictada pel Jutjat d'instrucció, al·legant l'error en la valoració de la prova, i desprès de formular les al·legacions oportunes, demanen la revocació de la sentencia i que es dicti sentencia per la que es mantingui la seva absolució i es condemni a Julio i Jaime com autors de un delicte lleu d'amenaces.

Segon.L' article 976.2 de la Lecrim estableix que 'El recurso (apelacion delictes lleus) se formalizará y tramitarà conforme a lo dispuesto en los artículos 790 a 792'. L' article 792.2 de la LEcrim estableix que ' La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim., estableix que ' Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel·lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat d'instrucció, al·legant com únic motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol·licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 ' La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal'.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els suposis de sentencies absolutòries, quan la part apel·lant no ha sol·licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer-Com sigui que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'han d'imposar a la part recurrent, que l'ha ignorada en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal.

Fallo

1. Desestimo el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució i confirmo la sentencia dictada pel Jutjat d'instrucció núm. 2 de Granollers en data 2 de gener de 2019 en el Judici per delictes lleus núm. 47/2018.

2. S'imposen a l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instancia.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa el Magistrat que la dicta.