Sentencia Penal Nº 322/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 146/2013 de 03 de Julio de 2013

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 146/2013

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 88/2013

Data sentència recorreguda: 20/03/2013

SENTÈNCIA NÚM. 322/2013

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 146/2013, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 20 de març de 2013 , en procediment Abreujat núm. 88/2013. Han estat parts Aurelio , represesntat per la procuradora Mª Carmen García García; María , representada pel procurador Francisco Sánchez Rojo; i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Francesc Abellanet Guillot.

Barcelona, tres de juliol de dos mil tretze.

Antecedentes

Primer.Jutjat de lo penal Jutjat del Penal nº 4 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: ' Debo condenar y condeno a Aurelio como autor penalmente responsable del Art.28 CP de un delito de amenazas en el ámbito familiar previsto y penado en el Art.171.4 y 5 in fine CP (cometido en presencia de menores), sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal a la pena la pena de diez meses de prisión, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por tiempo de la condena y dos años y un día de privación del derecho a la tenencia y porte de armas.

Se impone a Aurelio como pena accesoria en aplicación de lo dispuesto en el Art.57.1 y 2 CP en relación con el Art.48 CP , la prohibición de aproximarse a la persona de María , a una distancia inferior a 300 metros tanto de su persona, como de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que habitualmente frecuente así como la prohibición de comunicarse con la misma por cualquier medio, directo o indirecto, todo ello por un período de un año y diez meses.

Debo absolver y absuelvo a Aurelio del delito de malos tratos del art.153.1 y 3 CP y de la falta del art.620.2 CP objeto también de acusación y en consecuencia se le condena al pago de la tercera parte de las costas procesales con inclusión de las generadas por la acusación particular.

Efectúese anotación de la condena en los registros respectivos.'

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Se estima probado que Aurelio , nacional de Marruecos, mayor de edad, con N.I.E. NUM000 en situación regular en España y sin antecedentes penales mantuvo en el pasado una relación sentimental con María .'

El día 24 de febrero de 2013 sobre las 12:00 Aurelio acudió al parque sito en la Avenida Francesc Macià nº1 de la localidad de Vilanova i la Geltrú en el que se encontraba María y su hija menor de edad, se aproximó a ella y con la intención de atemorizarla le gritó expresiones como 'puta, comepollas, esta tarde te voy a llamar y como no me cojas te voy a matar'. En el momento en que María intentó sacar su teléfono móvil el sr. Aurelio le dijo la expresión 'y ahora qué haces puta, sacas el móvil para llamar a la Policía'. Todos estos hechos fueron presenciados por Coro y el marido de ésta que se encontraban en el mencionado parque.

Segon. Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de l'acusat, el Ministeri Fiscal i la representació de l'acusació particular han impugnat el recurs d'apel·lació interposat. El Jutjat admeté a tràmit el recurs, el donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta la totalitat del relat dels fets declarats provats en la sentència.

Fundamentos

Primer.-El primer motiu d'apel·lació es basa en que hi ha hagut errada en l'apreciació de la prova.

En primer lloc s'ha de dir que és cert que les manifestacions de la víctima al llarg del procés no van ser coherents ja que les prestades en seu policial i judicial i les que va fer en el judici oral difereixen en el seu contingut, ja que mentre que en unes no va donar raó de les amenaces, contràriament, en l'acte de judici oral a preguntes de les acusacions, la testimoni va referir les amenaces de mort i els insults. En conseqüència la declaració de la víctima no reuneix la coherència i persistència en la incriminació. Tanmateix els fets objecte d'acusació tenen una prova directa incriminatòria, com és la declaració d'una testimoni presencial dels fets, testimoni imparcial que no hi h raó alguna per dubtar de la seva veracitat.

L'objecte de debat ací és, si les manifestacions d'una testimoni presencial dels fets, que en el judici oral va mostrar concreció i manca de contradiccions amb les manifestacions que va fer en seu policial i judicial tenen força probatòria suficient per constituir un element del càrrec en contra de l'acusat. Certamen no es pot fer qüestió de les manifestacions d'un testimoni presencial que manifesta haver escoltat les amenaces proferides per l'acusat vers la víctima.

No es pot fer qüestió quan un testimoni presencial dels fets, manifesta de forma versemblant i sense contradicció d'uns fets que ha observat directament i el testimoni no té cap mena de prejudici en contra ni a favor d'un i l'altre per la qual cosa es tracta d'un testimoni imparcial que no té cap interès.

En conclusió s'ha de considerar que va existir prova suficient de càrrec per desvirtuar la presumpció d'innocència.

Segon.-En el segon motiu d'apel·lació es demana que en la sentència dictada es refereix a la determinació judicial de la pena de deu mesos de presó que s'ha imposat i es demana , subsidiàriament a la absolució, la imposició de la pena de treballs en Benefici de la Comunitat en lloc de la pena privativa de llibertat imposada.

En primer lloc cal manifestar que la determinació de la pena s'ha fet conforme al nº 5 de l'article 171 del Cp ja que en el relat fàctic, s'esmenta que les amenaces van tenir lloc en presencia del filla menor.. La pena imposada està dintre de la meitat superior de la prevista legalment al igual que la prohibició d'apropament a la víctima per la qual cosa no hi ha res a dir en aquest aspecte . Per altre part, a més de la opció legal que permet al jutge imposar las pena que de manera alternativa preveu la norma -en aquest cas la pena privativa de llibertat o la de Treballs en benefici de la Comunitat- no consta que l'acusat donés el consentiment per poder complir l a questa pena, cosa imprescindible per poder imposar-la .

Tercer.-El tercer motiu d'apel·lació s'interposa per vulneració de dret a la tutela judicial efectiva per manca de motivació en quan es refereix a la pena de prohibició de comunicació entre l'acusat i la víctima

En quant a la pena accessòria imposada de prohibició de comunicació, s'observa que en la sentència no es motiva la seva imposició, essent que la imposició no és imperativa com és el cas de la prohibició d'apropament a la víctima, sinó que és facultativa i per aquesta raó s'ha de motivar quan s'imposa. Tot això d'acord amb el que es disposa en el art. 57.2 amb relació amb l ' article 48.2 del CP .

Per això cal revocar parcialment la sentència, només en quan a suprimir de la part dispositiva de la mateixa la prohibició de comunicació de l'acusat amb la víctima.

Tercer.-Les costes d'aquest recurs es declaren d'ofici d'acord amb els art. 239 i 240 de la LECRIM .

Fallo

Estimem parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació de l'acusat Aurelio . Revoquem parcialment la sentència dicta pel jutjat penal en el sentit de deixar sense efecte la prohibició de comunicació imposada a l'acusat , mantenint la resta de pronunciaments .

Les costes d'aquest recurs es declaren d'ofici.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.