Última revisión
17/09/2017
Sentencia Penal Nº 324/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 46/2018 de 20 de Abril de 2018
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 9 min
Orden: Penal
Fecha: 20 de Abril de 2018
Tribunal: AP - Barcelona
Ponente: FELIU MORELL, MARIA JOSE
Nº de sentencia: 324/2018
Núm. Cendoj: 08019370222018100310
Núm. Ecli: ES:APB:2018:5540
Núm. Roj: SAP B 5540:2018
Encabezamiento
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel lació penal núm. 46/2018 - M
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 7 BARCELONA
Procediment Abreujat núm. 445/2017
Data sentència recorreguda: 10.01.18
SENTÈNCIA NÚM. 324/2018
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Juli Solaz Ponsirenas
Maria Josep Feliu Morell
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 46/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 7 BARCELONA en data 10.01.18 , en procediment Abreujat núm. 445/2017. Han estat parts Elisabeth com apel.lant, representada pel Procurador Srª Rodés Casas; Pedro Jesús , representat pel Procurador Srª Salinas Parra, com apel.lat , i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.
Barcelona, vint d'abril de dos mil divuit.
Antecedentes
Primer.El 10 de gener de 2018 el Jutjat penal núm. 7 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo absolver y absuelvo a Pedro Jesús , del delito de malos tratos en el ámbito familiar previsto y penado en el art 147.1 en relación con el art 148.4 del C.P . , objeto de acusación, con las costas del procedimiento de oficio.'.
A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Probado y así se declara que Pedro Jesús , de nacionalidad española, mayor de edad y sin antecedentes penales; mantuvo entre los años 2001 y 2005 una relación estable de pareja con convivencia con Elisabeth , fruto de la que tuvieron un hijo común, menor de edad Gabino , nacido el NUM000 de 2.005.
Se ha acreditado que sobre las 19,30 horas, del día 4 de Febrero de 2016, jueves Pedro Jesús , se dirigió al colegio DIRECCION000 , silo en la AVENIDA000 núm. NUM001 de la localidad de Barcelona para recoger a su hijo menor de edad, que volvía de esquiar, ya que le correspondía estar en su compañía conforme el régimen de visitas. En el lugar, coincidió con su ex pareja, Elisabeth , que a pesar de que no le tocaba estar con su hijo, fue para saludarlo. Una vez allí y cuando llegó el autocar que transportaba a los menores, Elisabeth fue a coger el equipaje del menor, y entre él, una bolsa que contenía una bolsa con las botas de esquí: que se inició entre ambos un forcejeo por hacerse con la bolsa de las botas de esquí, ante la presencia del hijo común.
No se ha acreditado que Pedro Jesús , obrando con el ánimo de menoscabar la integridad física de su ex pareja, empezara con su cuerpo a empujarla fuertemente en la parte del hombro así como a asirla por el brazo.
Elisabeth sufrió lesiones consistentes en algia en el hombro derecho con contractura muscular e impotencia funcional parcial de la extremidad, que requirieron de una primera asistencia facultativa y tardaron en sanar veintiséis días durante los que no se halló impedida para el ejercicio de sus tareas habituales, que reclama.'.
Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Elisabeth el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La representació processal de Pedro Jesús i el Ministeri Fiscal s'oposen al recurs d'apel lació i demanen la confirmació de la sentencia.
S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.
Fundamentos
Primer.L'apel lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motiu d'impugnació l'error en la valoració de la prova fent referencia el relat fàctic, com a la concurrència dels elements que integren el delicte de lesions imputat i que fonamenta extensament fent un recorregut sobre la valoració de la prova realitzada pel Jutge d'instància, al legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita la realitat dels fets denunciats i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat Pedro Jesús en el termes sol licitats a l'acte del judici.
Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.
No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat Penal, plantejant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudencia del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.
En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'
Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',
Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.
Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel lació.
Tercer.Com sigui que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'han d'imposar a la part recurrent, que l'ha ignorada en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal .
Fallo
1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.
2. Confirmem la sentència dictada pel Jutjat penal num. 7 de Barcelona en data 10 de gener de 2018 en el Procediment Abreujat num. 445/2017
3. Imposem l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.
Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.
Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.
