Sentencia Penal Nº 327/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 89/2018 de 24 de Abril de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 89/2018 - B

Referència de procedència:

Jutjat del Penal n úm. 2 de Granollers

Procediment per lÂ?enjudiciament ràpid de determinats delictes núm. 103/2017-3ª.

Data sentència recorreguda: 12/01/2018.

SENTÈNCIA NÚM. 327/18

Magistrats/des:

Juli Solaz Ponsirenas

Patricia Martínez Madero

José Antonio Garcia Mallor

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 89/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat del Penal núm. 2 de Granollers en data 12/01/2017 , en procediment Abreujat núm. 103/2017. Han estat parts com apel.lant Agustín asistit per la seva advocada Lorna Vallecillos Martinez i representat per la procuradora Carmen Calvet Gimeno, como apel.lada Verónica representada per la procuradora Cristina Cañete Barroso, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

Barcelona, vint-i-quatre d'abril de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El dia 12 de gener de 2018 el Jutjat del Penal núm. 2 de Granollers dictà sentència amb la decisió següent:'Que debo condenar y condeno a Agustín como autora criminalmente responsable de un delito de quebrantamiento de medida cautelar en el ámbito familiar, ya definido, con la concurrencia de la circunstancia agravante de reincidencia, ya definida, a la pena dediez meses de prisión,e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo, condenándole al pago de las costas procesales causadas.

No ha lugar suspenderde forma ordinaria ni extraordinaria la ejecución de la pena de prisión, procediendo su ejecución de forma ordinaria en centro penitenciario.'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'SE DECLARA PROBADO que Agustín , mayor de edad, anteriormente circunstanciado con DNI NUM000 , ejecutoriamente condenado por un delito de quebrantamiento de condena o medida cautelar del 468 CP, en virtud de sentencia firme de fecha 18 de marzo de 2016 dictada por el Juzgado de Lo Penal n° 6 de Girona y confirmada por la Audiencia Provincial de Girona sección n° 4 ( Ejecutoria 55/2016), a una pena de 6 meses de prisión y al que se le impuso, como medida cautelar, la prohibición de aproximación a su pareja sentimental, Verónica , a su domicilio, a su lugar de trabajo, o a cualquier otro frecuentado por ella a una distancia mínima de 1000 metros en virtud de Auto de 7 de diciembre de 2017 dictado pór el Juzgado de Violencia sobre la Mujer número 1 de Granollers

comparecencia artículo 544 bis de la LECrim en el procedimiento de Diligencias Previas 124/2016, hasta la finalización del procedimiento. La existencia de dicha Orden de Protección y de Las consecuenciás de su incumplimiénto, eran plenamente conocidas por el acusado al haberle sido personalmente notificada con las correspondientes advertencias legales en casi de incumplimiento fecha 30 de enero de 2017.

No obstante ello, sobre Las 19, 50 horas del día4 de noviembre de 2017, Agustín , a pesar de tener pleno conocimiento de las prohibiciones referidas, se encontraba en el domicilio de Verónica sito en la CALLE000 junto con aquella. La Sra. Verónica activó el sistema Atempro y al personarse los Agentes de la Autoridad en el domicilio encontraron en el interior del mismo al Sr. Agustín .'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Agustín , el Jutjat el va admetre a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació processal de l'acusació particular han sol licitat la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència impugnada.

Tercer.-D'aquesta sentència, que expressa l'opinió d'aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz i Ponsirenas.

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant impugna la sentència dictada en primera instància adduint, com a motius formals, l'existència d'un error en l'apreciació de les proves i una infracció del precepte constitucional del dret a la presumpció d'innocència, fonamentant la seva oposició a la sentència impugnada en el fet que la convivència entre l'ara recurrent i la denunciant era plenament consentida per les dues parts.

Segon.El recurs no pot ser estimat, tenint en compte que, correspon al Jutjat d'instància, d'acord amb el que disposa l' article 741 de la Llei d'enjudiciament criminal , fer la valoració de les proves practicades davant seu i que únicament la Sala podrà modificar aquesta valoració si la mateixa es fonamenta en un raonament il lògic o arbitrari. Aquest supòsit no passa en el cas que ens ocupa.

Així, el jutjat d'instància en el fonament de dret primer de la sentència apel lada fa una anàlisi detallada de la prova practicada davant seu i, és molt clar, que es pot discrepar d'aquesta valoració però, també és evident, que en l'argumentació de la sentència no es detecta la utilització de criteris il lògics, irracionals o arbitraris que justifiquin la revocació de la sentència condemnatòria, tal i com pretén, en aquest cas, la part recurrent. Per tant, davant d'una resolució argumentada i suficientment motivada, s'ha de donar prioritat a la valoració imparcial que fa el jutjat del penal, el qual, ha disposat d'una visió directa de les proves practicades en el plenari, per sobre de la interpretació parcial d'una de les parts.

D'altra banda, pel que fa a l'al legació relativa a l'existència de consentiment per part de la persona protegida en relació a la situació de convivència entre aquesta i el recurrent, s'ha de dir que la tesis sostinguda en la sentència núm. 1.156/2005, de 26 de setembre, de la Sala Segona del Tribunal Suprem , actualment està del tot desfasada, ja que, la mateixa Sala va canviar de seguida el criteri reflectit en la resolució mencionada.

Sobre aquest particular convé fer esment d'una de les sentències de l'Alt Tribunal en resolució de recurs de cassació en que el recurrent també adduïa el mateix que l'apel lant aquí, com la STS de 30 de març de 2009 , que diu en el seu fonament jurídic segon '...El motivo no puede prosperar porque el criterio aceptado por la referida sentencia de esta Sala de 26 de septiembre de 2005 , según el cual la existencia del quebrantamiento de condena no puede admitirse cuando se reanuda la convivencia de las personas a las que afecta la prohibición de trato, con el consentimiento de la persona protegida por la sanción penal impuesta a la otra, ha sido abandonado por esta Sala, por entender que, en tales casos, el consentimiento de la víctima protegida por la condena penal no puede eliminar la antijuricidad del hecho (v. STS de 19 de enero de 2007 ). La sanción penal que impone el alejamiento de determinadas personas como consecuencia de la conducta de agresión o amenazas por parte de una de ellas contra la otra, o de la comisión de alguno de los delitos especialmente previstos en la ley (v. arts. 57 y 48 CP ), en cuanto constituye una pena impuesta por la autoridad judicial implica su obligado cumplimiento (v. arts. 988 y 990 LECrim ) -salvo resolución judicial legalmente fundada o concesión de indulto-, pero sin que, en ningún caso, pueda quedar al arbitrio de los particulares afectados, que es lo que aquí viene a sostener la parte recurrente. Como pone de manifiesto la STS de 28 de septiembre de 2007 , 'constituiría, en el presente caso, un verdadero contrasentido el que precisamente la constatada frustración del fin pretendido por la pena precedente, que no era otro que el de la evitación de la ulterior reiteración delictiva, tras resultar desgraciadamente justificada de modo pleno 'a posteriori' esa previa imposición, por la comisión de nuevas infracciones, se venga a permitir la impunidad del autor de semejante quebrantamiento'. En la mateixa línea, es pronuncià la sentència de la mateixa sala segona del Tribunal Suprem, de data 13 de juliol de 2.009 , afirmant que'es doctrina mayoritaria de esta Sala, de la que constituye excepción la sentencia de 14 de marzo de 2.005 , que como tal delito contra la Administración de Justicia se comete independientemente de la voluntad de la mujer de aceptar y consentir el acercamiento'.

Per tant, aplicant aquesta consolidada doctrina jurisprudencial, com hem dit abans, el recurs presentat per la representació processal del condemnat, ara recurrent, contra la sentència condemnatòria, dictada contra ell, ha de ser desestimat; i, conseqüentment, la esmentada sentència ha de ser confirmada en tota la seva integritat.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar a l'apel lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Imposem a l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.