Sentencia Penal Nº 339/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 150/2015 de 01 de Julio de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 150/2015 - I

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 SABADELL

Procediment Abreujat núm. 32/2015

Data sentència recorreguda: 23.04.15

SENTÈNCIA NÚM. 339/2015

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 150/2015, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 SABADELL en data 23.04.15 , en procediment Abreujat núm. 32/2015. Han estat parts Raúl , representat pel Prtocurador Sr. Olivo Luján, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, u de juliol de dos mil quinze.

Antecedentes

Primer.El 23 d'abril d'enguany el Jutjat penal núm. 4 de Sabadell dictà sentència amb la decisió següent: ' Que debo condenar y condeno a Raúl , como autor penalmente responsable de un delito de maltrato, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de responsabilidad criminal, a la pena de diez meses de prisión, privación para el derecho a la tenencia y porte de armas por dos años y un día, y prohibición de aproximarse a menos de 1000 metros a doña Eva , a su domicilio y lugar de trabajo, por un periodo de tiempo superior en un año al de la pena de prisión impuesta.

Se mantienen vigentes las medidas cautelares adoptadas durante la instrucción hasta que se declare firme la presente resolución y hasta que no se haga efectiva la notificación de la liquidación de condena de las penas accesorias aquí impuestas.

El condenado ha de abonar las costas procesales causadas en esta instancia.'

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Único. Se considera probado que Raúl , natural de Rumania, con autorización para residir en España, sin antecedentes penales, el día 3 de enero de 2015 se dirigió al domicilio en el que convive con su pareja, Eva , sito en C/ DIRECCION000 , NUM000 , piso NUM001 , puerta NUM002 de Sabadell y, con propósito de menoscabar su integridad física, en presencia de la hija común de dos años de edad, le tiró del cabello y la empujó, causándole lesiones consistentes en policontusiones, eritema por contusión en zona dorsal derecha y movilidad cervical algo limitada con moderada contractura muscular en ambos trapecios, las cuales únicamente precisaron de una primera asistencia facultativa para su sanidad y tardaron cinco días no impeditivos en curar, por los que la perjudicada no reclama.

Por el Juzgado de Violencia Sobre la Mujer número Uno de Sabadell se dictó en fecha 5 de enero de 2015 orden de protección a favor de doña Eva .'

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Raúl , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda, tretes les frases que segueixen a ' y la empujó' i fins el punt i apart del paràgraf, que suprimim.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant dos motius d'impugnació: ' vulneración del art. 24.2º de la Constitución Española : derecho a la presunción de inocencia' i ' error en la la valoración de la prueba: vulneración del principio in dubio pro reo', doble enunciat del que en realitat és un únic motiu, que s'hauria d'haver enunciat ' error en l'apreciació de la prova', doncs si el que es predica és simplement la inexistència de prova de càrrec, que és al que correspondria l'al·legació de vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència, no tindria sentit al·legar vulnerat el principi ' in dubio pro reo', que suposa la existència de prova de càrrec sobre la qual es projecte un dubte raonable.

Segon.El motiu del recurs requereix, primer de tot, examinar la gravació del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i del visionat resulta que al plenari es van practicar les proves següents: 1) interrogatori de l'acusat (minuts 1 a 4 de la gravació); 2) declaració de Eva (minuts 5 i 6); 3) testifical dels agents del cos de Mossos d'esquadra amb carnets professionals números NUM003 (minuts 7 i 8) i NUM004 (minuts 8 i 9); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 9).

Abans de continuar, convé recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel·lació sempre que no resulti absurda, il·lògica o arbitrària, de manera que si aquest defectes no es poden predicar de la valoració de les proves personals que queda reflectida en el fonament de dret primer de la sentència recorreguda, aquesta valoració imparcial de la jutgessa a quo, de les proves produïdes davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no es podrà substituir per la proposada pel recurrent, qui té interès personal en el resultat del procés, valoració la seva que és, per definició, parcial.

Dit això, vagi per davant que només amb la declaració que al plenari efectuà l'acusat es podria fonamentar la condemna del mateix pel delicte pel qual va ésser condemnat a la sentència apel·lada, doncs al judici oral va reconèixer haver estirat els cabells a l'esposa, a la qual, a més a més, empentà, actes que constitueixen maltractament d'obra encara que no causin lesió.

Clar que es dirà, i de fet es diu al recurs, que l'acusat declarà que les empentes i les estirades de cabells van ésser mutus, i que Eva manifestà al judici que els dos es van empentar, però això no treu que l'acusat li ho fes a la dona, realitzant així el tipus penal. Altra cosa seria que l'acusat hagués al·legat la concurrència de la causa de justificació de legítima defensa, circumstància eximent mai al·legada; però en aquest cas hauria d'haver provat que havia estat prèviament agredit, el que ni tan sols ha intentat provar.

De tota manera, i per si l'apel·lant vol buscar altres significacions a l'al·legat d'agressions mútues, suportat en la declaració d' Eva al plenari, cal dir-li que és més que raonable que a la jutgessa a quoaquesta declaració no li mereixés prou crèdit, doncs està en oberta contradicció no només amb la que la dona efectuà en fase d'instrucció (folis 42 i 43), sinó també amb les manifestacions que la mateixa realitzà immediatament després dels fets als testimonis agents del cos de Mossos d'esquadra, que la trobaren plorant al carrer de casa seva, amb els dos fills petits, i acompanyada d'una veïna. Més encara, mentre la versió inicial d' Eva donava explicació a les lesions observades poc desprès de la intervenció policial, al servei mèdic d'urgències (foli 27), la nova versió que la lesionada donà al plenari deixa inexplicada la causa de les lesions que del cert patí i consten documentades, de manera que, com a màxim, la nova declaració, contradictòria amb les declaracions prèvies, pot produir l'eliminació, en el relat fàctic de la sentència, dels resultats lesius consignats en l'informe mèdic d'assistència.

En definitiva, la valoració que de les proves personals feu la jutgessa a quono es pot qualificar d'absurda, il·lògica o arbitrària, i s'ha de mantenir, excloent del relat fàctic, això sí, els resultats lesius que es consignen, la qual cosa en absolut afecta al judici de tipicitat formulat a la sentència apel·lada.

El recurs es desestima.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.