Sentencia Penal Nº 340/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 237/2014 de 06 de Marzo de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (Secció 10ª)

Recurs d'apel lació nº 237/14-C

Judici de Faltes nº 70/14

Jutjat d' Instrucció nº 8 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, sis de març de dos mil quinze

VIST en grau d'apel lació per l Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 70/14 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 8 d'aquesta ciutat, en tràmit davant aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs d' apel lació interposat per la denunciada Maribel , contra la sentència condemnatòria dictada el dia 30 de juny de 2014, per ofenses i amenaces a Agents de l'Autoritat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel lada té el contingut literal següent: 'que debo condenar y condeno a la denunciada Maribel como autora responsable de dos faltas contra el orden público ( ofensas a Agentes de la Autoridad), a la pena de 30 DIAS de MULTA cada una, con una cuota diària de 7 euros; responsabidadt personal subsidiària de un dia de privación de libertadt poer cada dos cuotas no satisfechas. Le impongo las costas causadas en este procedimiento'.

SEGON.- Contra l'esmentada resolució, va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel lació la defensa de la denunciada. Admès a tràmit per provisió de 7 d'octubre de 2014, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquest tribunal en data 15.12.14. Per diligència d'ordenació de 5 de febrer 2015 es va designar magistrat ponent a l'Il lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, d'acord amb el torn prefixat. Ha quedat el recurs vist per a resoldre sense celebració de vista pública, atès que ni l'ha sol licitada la part recurrent ni la considera necessària el tribunal .

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal 38/02 de 24 d'octubre.

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.

Fundamentos

I.- Formalitza la defensa de la recurrent la impugnació de la sentència que la va condemnar com a autora de dues faltes de desconsideració i ofenses a Agents de l'Autoritat en el decurs i exercici de les seves funcions públiques, tipificada en l' art. 634 del Codi Penal , en un escrit d'al legacions redactat amb assistència jurídica d'advocat, sota els epígrafs: A) Hipotètica infracció de llei derivada de vulneració del dret a la presumpció d'innocència i errònia valoració de la prova, a l'empara del que permet l' art. 972 en relació amb l ' art. 790 de la Lecrim 38/2002 de 24 d'octubre ; B) Aplicació indeguda de l' art 634 del Codi Penal i desproporció en la determinació quantitativa de la multa.

En primer lloc, sosté l'apel lant que el jutge penal 'a quo' ha vulnerat el seu dret a ser considerada innocent llevat de prova de càrrec fefaent en contrari, atès que la condemna per injúries i ofenses als Agents penitenciaris es fonamenta únicament en la declaració d'aquests, malgrat que un d'ells ni tant sols va comparèixer al judici oral. Conclou sol licitant la lliure absolució.

El fet que la jutge de primera instància penal hagi atorgat credibilitat a les declaracions dels Agents de l'Autoritat -que gaudeixen de presumpció de certesa administrativa- no significa pas que l'acusada no hagi gaudit d'un judici just i amb totes les garanties, doncs en el plenari van declarar tots els implicats i testimonis presencials, alhora que la pròpia denunciada va reconèixer que va mantenir amb una de les funcionàries una breu disputa verbal perquè no la deixava entrar en el recinte penitenciari. No es tracta doncs, que la paraula de l'un i de l'altra tingui més valor, sinó que la primera estava desenvolupant les seves funcions d'acord amb la llei , mentre que la segona gaudeix del dret a no dir la veritat si aquesta la pot perjudicar. És en aquest context on cal situar el conflicte i el grau de credibilitat objectiva de cada una.

L'estudi de l'acta del judici oral i la sentència condemnatòria dictada, posen de manifest que en el plenari es va practicar prova testifical de càrrec, 'a priori' imparcial, consistent en les declaracions de tres funcionaris ( la nº NUM000 objecte dels insults) i dues més que van intervenir en l'afer, als quals cal atorgar credibilitat 'iuris tantum' ja que la llei orgànica 2/86 de 3 de març els ordena complir de forma estricta llurs obligacions legals, entre elles, dir sempre la veritat en una declaració judicial. No estem doncs davant de dues versions contradictòries entre particulars sinó davant d'una imputació derivada de la denúncia presentada per Agents de l'Autoritat amb motiu d'un incident succeït en el decurs de les seves funcions legals.

Amb tota claredat i coherència, els esmentats Agents van expplicar en el judici que la denunciada es va negar de forma reiterada i sistemàtica a obeir les seves ordres d'aturada quan pretenia entrar sense permís al centre penitenciari, i en especial es va enfrontar verbalment amb l'Agent NUM000 encarregada del control d'accés. I també expliquen amb detall la reacció irada de l'avui apel lant, qui en un moment donat va començar a insultar- la tot dient ( sic) 'no te voy a decir nada, mamarracha', a l'ensems que li ensenyava el dit aixecat en senyal inequívocament despectiva. No cal recordar, que en un Estat democràtic de Dret l'ordre d'aturada emesa per una funcionària de presons a una persona que vol accedir sense el preceptiu permís a l'interior del recinte, és d'obligat compliment, i si l'afectada reacciona de forma verbal ofensiva, cau plenament dins l'àmbit de competències que la legislació vigent atorga als Agents de l'Autoritat per a detenir-la i sancionar-lo, per la qual cosa, escau concloure que no es va produir cap extralimitació de les seves competències ni abús d'autoritat.

L'escrit de recurs no fa esment a cap dada concreta que permeti justificar una reacció mínimament lògica de l'excés verbal inequívocament injuriós i ofensiu que l'acusada va adreçar a la funcionària de presons. Reconeix que es va posar nerviosa, però aquesta reacció no li permet perdre el control dels seus actes, i menys encara reiterar per segona vegada el següent dia de visita la seva conducta.

En conseqüència, escau admetre que l'ànim subjectiu de l'injust declarat per la jutge sentenciadora (el menyspreu del principi d'autoritat) era el que va guiar l'acció verbal antijurídica de la denunciada, conducta que sanciona l' art. 634 del Codi Penal pel qual ha estat condemnada.

Com ha matisat el Tribunal Suprem en sentències de 28 d'octubre 2000 i 23 de febrer de 2011 la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció constitucional d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'absència de causes d'incredibilitat subjectiva dels testimonis, sobretot quan no existeixen mòbils previs d'enemistat o ressentiment. Quan d'afegitó els testimonis presencials de càrrec són Agents de l'Autoritat, aquesta condició d'imparcialitat es presumeix 'iuris tantum' , i escau al denunciat aportar proves fefaents -o si més no indicis plurals- indicatius que manquen a la veritat. Així ho han vingut recordant les STS de 15.04.94 , 24.10.95 i 12.7.01 , entre moltes d'altres. Malgrat les afirmacions de la defensa de la recurrent, no s'albira per aquest tribunal de segona instància cap indici que ens permeti sospitar que els esmentats funcionaris públics s'hagin apartat del seu deure professional de dir la veritat d'allò que va presenciar, escoltar i va motivar la seva intervenció.

II.- En quan a la reducció subsidiària de la quota multa imposada, cal tenir en compte que l' art. 50 CP recull que s'ha de valorar amb equitat la capacitat económica del culpable.

Atès que s'han aportat per la defensa proves documentals adients que palesen es tracta d'una persona en situació de precarietat econòmica, informe dels serveis socials de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, caldrà reduir la xifra de 7 euros diaris per la de 3, a fi i efecte de respectar el principi de proporcionalitat.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat, d'acord amb el que recullen els arts. 123 CP i 240 Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici, decideixo la següent

Fallo

Amb ESTIMACIÓ parcial del recurs d'apel lació formalitzat per la defensa de la denunciada Maribel , contra la sentència condemnatòria dictada el dia 30 de juny de 2014 pel jutjat d'instrucció nº 8 de Barcelona, he de revocar i revoco l'esmentada resolució en l'únic sentit de reduir l'import de la quota multa de 7 a 3 euros/dia, tot mantenint inalterables la resta de pronunciaments, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el rotlle d'apel lació incoat. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. La secretaria judicial.