Sentencia Penal Nº 344/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 85/2019 de 02 de Julio de 2019

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE GIRONA

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

APEL·LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 85/19

PROCEDIMENT PER DELICTES LLEUS NÚM. 379/18

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NÚM. 2 DE GIRONA.

SENTÈNCIA NÚM. 344/19

Magistrada: Maria Teresa Iglesias i Carrera.

Girona, 2 de juliol de 2019

He vist el recurs d'apel·lació en el rotlle núm. 85/19, provenint del procediment per delictes lleus núm. 379/18 del Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Girona, seguida per un delicte lleu de danys, ha estat part apel·lant Leon , assistit pel lletrat Sr. Eduard Caula Paretas, essent part contra la que s'apel·la el Ministeri Fiscal i Mario , representat pel procurador Sr. Pere Ferrer i Ferrer i assistit pel la lletrada Sra. Elena Rosich Estragó.

Antecedentes

PRIMER.En la sentencia apel·lada es va dictar la següent decisió que copiada literalment és: '1.-CONDENOaD. Leon , como auotr responsable de un delito leve deDAÑOS, previsto y penado en el art. 263.1.2 del c. Penal , a la pena de45 dias de multa con cuota diaria de 5 euros (225 euros).

Así como a que, en concepto de responsabilidad civil indemnice al denunciante en la cantidad de 520,30 eruos por los daños causados.

2. Impongo las costas procesalesal condenado.'

SEGON. Leon va interposar, en temps i forma, recurs d'apel·lació contra la Sentència de data 26.03.19 , amb el fonament que expressa en l'escrit de què dimana.

TERCER.No s'accepten els Fets Provats de la sentencia impugnada i es substitueixen pels següents: 'No ha quedat acreditat que el dia 20 de juny de 2018, cap a les 15.30 hores, Leon conduís el vehicle, Renault Clio, matricula .... CYY , propietat del seu pare Faustino , ni que en la benzinera del Gros Mercat del carrer Torre Ventura de Girona, hagués discutit amb Mario pel torn, a l'hora d'omplir carburant, ni que Leon hagués impactat voluntàriament amb el seu vehicle Clio en la part posterior del vehicle Mercedes Benz, matricula UI...KD , propietat de Mario , ni que ell li hagués causat danys valorats en 520,30€'.

QUART.S'han complert els tràmits establerts a l' article 976 de la Llei d'enjudiciament criminal.

Fundamentos

PRIMER. Leon , va interposar recurs d'apel·lació al·legant bàsicament que el Jutge d'instància ha incorregut en un error a l'hora de valorar la prova, consistent bàsicament en considerar que no hi hagut prou prova de càrrec que permeti acreditar que l'apel·lant hagués causat els danys que se l'imputen.

Té reiteradament declarat aquesta Sala que encara que el recurs d'apel·lació té un caràcter ordinari i es pot realitzar en ell una nova valoració de la prova practicada en primera instància, a conseqüència de la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té, tant la percepció directa pel Jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, com la inexistència en el nostre dret Penal de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, la revisió, tractant- se, precisament d'aquest tipus de proves, queda limitada a examinar, pel que fa al seu origen, la validesa i regularitat processal, i a verificar pel que fa la valoració, si les conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles de l'experiència comunament admeses; per tant, en aquesta instància sense haver presenciat personalment tal prova, només ens podrem apartar de la valoració efectuada pel Jutge que la va presenciar, si es declara provat alguna cosa diferent del que realment va dir el declarant i que no resulti provat per cap altre mitjà probatori, si la valoració de la declaració porta a un resulta il·lògic o absurd, i de manera excepcional, si concorren altres circumstancies de les que es desprengui de manera inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com cert o bé, la certesa d'un altre que no s'ha tingut en compte. Es per això que la prova d'instància es immune a la revisió quan depèn de la immediació, però es revisable quan afecta a la estructura racional del discurs valoratiu ( STS 29-12-1997 ).

Íntimament lligat amb això, cal tenir en compte, com recorda la STC 123/2002 de 20 de maig que: 'la presumpció d'innocència comporta el dret a no ser condemnat sense proves de càrrec vàlides, de tal manera que tota sentencia condemnatòria ha d'expressar les proves en que recolza la declaració de responsabilitat penal, aquestes proves s'han d'haver obtingut amb totes les garanties constitucionals, han d'haver-se practicat en l'acte de judici oral i haver-se valorat i motivat pels Tribunals amb ple sotmetiment a les regles de la lògica i la experiència, de manera que la declaració de culpabilitat hagi quedat establerta més en lla de tot dubte raonable'.

SEGON.Traslladant la doctrina exposada al supòsit sotmès a revisió, porta necessàriament a concloure que la valoració feta pel Jutjador d'instància no pot ésser compartida en aquesta segona instància i en conseqüència haurà de prosperar la impugnació formulada per la recurrent.

La presumpció d'innocència, com ja hem apuntat, es configura com una presumpció iuris tantum, destruïble, per tant, mitjançant la incorporació al procés d'una prova de càrrec, obtinguda vàlidament, l'única prova lliure i valorable racionalment pel jutge. És a dir, la presumpció d'innocència suposa que ningú no pot ser condemnat mentre una activitat probatòria de signe inequívocament de càrrec, és a dir, de naturalesa acusatòria, que s'avingui legítimament al procés, sota els principis d'immediatesa i contradicció, no acrediti el contrari ( STS 13-9-1991 ).

Una vegada fixat aquest principi jurisprudencial, cal preguntar-se si hi ha suficient prova de càrrec contra els denunciats per trencar la presumpció d'innocència que les beneficia i fonamentar l'emissió d'una sentència condemnatòria. La resposta haurà de ser negativa en el supòsit que ens ocupa, com després s'exposarà.

Tots els elements configuradors del delicte imputat han de ser acreditats en l'acte del judici oral mitjançant la incorporació a aquest de les corresponents proves de càrrec, obtingudes vàlidament, les úniques lliures i valorables racionalment pel jutge, ja que hi concorren els principis d'immediatesa i contradicció que de forma reiterada exigeix la constant jurisprudència del Tribunal Suprem.

Examinada la prova practicada en aquest acte del judici oral, ha estat insuficient per acreditar d'una manera indubtable la falta imputada per l'acusació.

Ens trobem en aquest cas que el jutge d'instància basa la culpabilitat de l'apel·lant, única i exclusivament, en l'atestat instruït pels ME, contretament en la diligència d'informe del foli 6, on es fa constar que la instrucció s'ha posat en contacte amb Faustino , propietari del vehicle i els va dir que el dia dels fets conduïa el seu fill, Leon .

Ara bé, no s'ha citat a l'acte de judici oral l'agent dels ME que va dur a terme la diligencia telefònica, ni l'agent que la fa constar en l'atestat, ja que desconeixem si va ser el mateix agent.

El pare del denunciat, Sr. Faustino , ha estat dispensat de comparèixer a l'acte de judici oral, tal com consta en la provisió de 23 de novembre de 2018.

El denunciat, es va acollir a l' art 970 del la LECr i va aportar escrit de defensa. Ara bé, aquell escrit no té la condició ni la consideració de prova de càrrec, tota vegada que no ha estat sotmès a contradicció, es tracta d'unes simples manifestacions de part desproveïdes d'eficàcia probatòria. En aquest supòsit era determinat, a efectes de constituir prova de càrrec, la declaració testifical dels agents del ME que van fer la diligencia del foli 6 de l'atestat, cosa que el Jutjat d'instrucció hauria hagut de promoure.

Hem de recordar que l'atestat policial, per si sol, no té valor de prova de càrrec, únicament se li atribueix el valor de denuncia, res més.

En aquest cas, tal com hem exposat, la prova practicada no ha estat obtinguda amb el respecte als dret fonamentals ni practicada en l'acte de judici a l'empara dels principis d'oralitat, contradicció, immediació, concentració i publicitat.

Pel que s'acaba d'exposar hem de concloure que la valoració feta pel jutge d'instància de la prova practicada, no té la necessària congruència i raonabilitat per poder-li atorgar el valor de prova apta per a destruir la presumpció d'innocència del condemnat, ja que una condemna penal mai es pot basar, com hem dit, en suposicions o probabilitats, sinó en fets plenament provats i al no existir un altre mitja de prova apte, cal procedir a estimar el recurs, revocar la sentencia impugnada i absoldre l'inculpat del delicte lleu de danys pel que va ser condemnat en primera instància.

Tot això, es sense perjudici que el perjudicat pugui acudir a la jurisdicció civil i exercitar les accions que li puguin convenir al seu dret.

TERCER.No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

ESTIMOel recurs d'apel·lació interposat per Leon , contra la Sentència dictada, en data 26.03.19, pel jutge del Jutjat d'instrucció núm. 2 de Girona , en el procediment per delictes lleus núm. 379/18, seguida per un delicte lleu de danys, laREVOCO i ABSOLC Leon del delicte que inicialment se l'imputava, amb declaració d'ofici de les costes de la instància i les d'aquesta de l'alçada.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓ.Avui, la magistrada ponent: Maria Teresa Iglesias i Carrera ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.