Sentencia Penal Nº 349/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 78/2007 de 30 de Junio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d' apel·lació núm. 78/07-C

Judici de Faltes núm. 1508/07

Jutjat d' Instrucció núm. 9 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, trenta de juny de dos mil vuit

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, la present apel·lació motivada pel

Judici de faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 9 de Barcelona, tramitat per amenaces i

lesions en agressió, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per

la denunciant Erica contra la sentència absolutòria dictada el dia 11 de juliol de 2007.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: que debo absolver y absuelvo libremente a la denunciada Luz de los hechos imputados en las presentes actuaciones, y declaro las costas procesales de oficio".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la denunciant. Admès a tràmit per provisió de 20 de setembre de 2007, prèvia impugnació de la part apel·lada i del Ministeri Fiscal, es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 15 de febrer 2008 es va designar magistrat ponent a l'Il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco d'acord amb el torn preestablert, i es va suspendre el termini per a resoldre atesa la càrrega de causes amb pres, de tramitació preferent per imperatiu legal. Per provisió de 25.6.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa de l'anterior com a magistrat en actiu, i ha estat designat l'Il·lm Sr. Santiago Vidal Marsal. Ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada per la part recurrent ni ho ha considerat necessari el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides.

FETS PROVATS

S' ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.

Fundamentos

I.- La part recurrent justifica la petició revocatòria de la sentència que absol la denunciada Luz de la falta d'amenaces verbals i lesions en agressió que se li imputava en aquest procés (a l'empara dels arts. 617.1 i 620.2 CP ), tot argumentant que - al seu criteri- el jutge sentenciador en primera instància ha comès un error en la valoració de la prova practicada en el judici.

Atès que l'escrit de recurs s'ha formalitzat de puny i lletra de la denunciant, sense auxili de defensa lletrada, i per tant no reuneix els requisits de sistematització jurídica que recull la llei, serà examinat a l'empara de l' art. 24.1 CE sota el prisma de tutela judicial efectiva.

Necessari és recordar d'antuvi, que malgrat el recurs d'apel·lació previst en l' art. 976 de la Lecrim en relació al 790 de la llei d'enjudiciament criminal 38/2002de 24 d'octubre , autoritza al tribunal "ad quem" a revisar la valoració provatoria en conjunt efectuada en primera instància, el més cert és que el jutge d'instrucció és l'únic davant del qual s'han practicat les proves, complint així els deures d'immediació, oralitat i contradicció que ordena la nostra LOPJ 19/03 de 26 de desembre , per la qual cosa l' apreciació inductiva que en va treure una vegada escoltades totes les parts implicades i examinats els informes o documents respectius aportats, ha de ser "a priori" respectada per aquest tribunal, llevat que s'apreciï un error flagrant en el relat fàctic, i/o incoherència insalvable entre allò que declara acreditat i allò que serveix de base al seu veredicte.

Aquest criteri valoratiu limitat en ordre a les facultats revocatòries de la segona instància, ha estat encara més restringit per la sentència del Ple del Tribunal Constitucional 167/02 de 18 de setembre, línea jurisprudencial ratificada por la ulterior STC 200/02 i 309/06, consolidada també en les STS de 25.2.03 y 6.3.03, que prohibeixen taxativament al tribunal d'apel·lació o cassació condemnar a qui ha estat absolt en la primera instància, llevat que la Sala torni a escoltar en audiència pública a tots els implicats. En concret, l'Alt Tribunal matisa que "el jutge d'apel·lació o cassació que hagi d'analitzar qüestions de fet i de dret alhora, i en concret quan ha d'estudiar en conjunt la innocència o culpabilitat de la persona denunciada o acusada, tant si el procés es tramita en persecució d'un delicte com si estem davant d'una falta, cal entendre que l'objecte de debat no es pot resoldre sense infringir el dret fonamental a un procés just, sempre i quan l'acusat negui haver perpetrat l'il·lícit penal que se li imputa, sense practicar de nou tota la prova, i en especial, sense donar oportunitat al/s denunciat/s a explicar la seva versió dels fets davant del nou òrgan d'enjudiciament". Aquesta nova doctrina garantista d' obligat compliment pels tribunals de la jurisdicció ordinària, reflex de la jurisprudència emanada del Tribunal Europeu de Drets Humans ( STEDH de 29.10.91 y 27.6.00 , entre moltes d'altres), suposa que al no haver-se modificat pas l'estructura processal dels recursos d' apel·lació previstos en els arts. 790 i 962 de la Lecrim , esdevé impossible tornar a practicar en aquesta alçada aquelles proves que ja es van dur a terme davant del jutge d'instrucció, puix que la llei processal reserva aquesta hipòtesi als casos en que s'hagin proposat en temps i forma, i malgrat tot, el jutge les hagi declarat no pertinents de forma arbitraria.

II.- No és pas aquest el cas que ens ocupa, doncs en el judici de faltes es van practicar totes les proves que les parts van considerar adients proposar, en aquest cas únicament la declaració de la denunciant i la denunciada, que expliquen versions manifestament incompatibles entre sí.

És obvi que en aquest context -com recull el jutge penal "a quo"- estem davant de dues versions contradictòries sense que cap dada objectiva ens permeti verificar qui de les dues parts enfrontades diu la veritat i qui menteix. Malgrat la recurrent afirma que hi va haver testimonis presencials que poden confirmar la seva tesi, ni en el judici oral ni ara en fase d'apel·lació els ha designat nominalment tot proposant la seva citació judicial per tal d'escoltar-los.

En aquestes circumstàncies, l'aplicació per part del jutge penal del principi jurídic "in dubio pro reo" està totalment justificat, puix en ser les hipotètiques amenaces i injúries de caire verbal no gaudim de cap prova objectiva sobre la seva certesa i contingut, sense que la declaració de la denunciant (el seu tutor legal reconeix que no va presenciar l'incident) ens permeti destruir el principi constitucional de presumpció d'innocència derivat de l' art. 24.2 CE .

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en el recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la denunciant Erica contra la sentència absolutòria dictada en data 11 de juliol de 2007 en el present Judici de Faltes tramitat pel Jutjat d'Instrucció núm. 9 de Barcelona , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, tot declarant d' ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.