Sentencia Penal Nº 351/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 90/2007 de 30 de Junio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d'apel.lació nº 90/07-C

Judici de Faltes nº 1769/07 R

Jutjat d' Instrucció nº 9 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, trenta de juny de dos mil vuit

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, Magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, el

present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 1769/07 procedent del Jutjat d Instrucció nº 9 de Barcelona, en tràmit davant aquest

tribunal en virtut del recurs d'apel.lació interposat pel denunciat Héctor contra la sentència condemnatòria dictada

el dia 13 d'agost de 2007 per una falta de danys.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: "Que debo condenar y condeno a Héctor como autor responsable de una falta de daños, a la pena de 10 dia de multa con cuota diária de 10 euros, y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, así como al pago de las costas del juicio".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs -dins de termini legal- el denunciat. Admès a tràmit per provisió de 16.11.07, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància per a la seva resolució d'acord amb el dret. Per diligència d'ordenació de 12 de febrer de 2008 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn de repartiment prefixat a l'Il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco, alhora que se suspenía el termini per a dictar sentència atesa la càrrega de causes amb pres, de tramitació preferent per imperatiu legal.

TERCER.- Per diligència de 25.6.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'Il·lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL. No s'ha celebrat vista pública en no haver-la demanat el recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.

QUART.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

FETS PROVATS

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

I.- Formalitza el recurrent -a l'empara del que permet l' art. 976 de la Lecrim reformada per la llei 38/2002de 24 d'octubre - l'apel·lació de la sentència que el condemna a títol d'autor d'una falta de danys intencionats a la propietat privada ( art. 625 CP ), en un escrit d'al·legacions redactat de puny i lletra ( i per tant, sense assistència jurídica d'advocat, cosa que obliga al tribunal a sistematitzar els motius dins l'àmbit de l' art. 790 Lecrim , a fi de garantir la tutela judicial efectiva) on planteja la vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència ( art. 24.2 CE ) i subsidiari error en la valoració de les proves aportades al plenari, tot demanant la revocació de la condemna.

En l'esmentat escrit, a més de negar ser l'autor dels fets imputats (haver colpejat amb el peu el vidre de la porta exterior que dóna a la finca nº 18 del carrer Amadeu Oller d'aquesta ciutat de Barcelona, amb resultat de danys materials que la comunitat de propietaris no reclama) afirma que el vidre ja estava trencat quan ell va discutir amb la seva parella, i en conseqüència, sosté que el testimoni presencial ( Sr. Jose Antonio , veí de l'immoble) no diu la veritat.

La Sala ha de recordar que la nova valoració d'una prova testifical en aquesta segona instància és inviable per a modificar el veredicte emès pel jutge sentenciador "a quo", d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84 de 4 d'abril i 114/88 de 10 de juny , doncs es tracta d'una prova de caire personal la credibilitat de la qual només pot ser verificada per qui l'ha escoltat directament.

És obligat recordar que el recurs previst en l' art. 790 Lecrim , d'aplicació supletòria en els recursos d'apel·lació en judicis de faltes, només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'acredita de forma irrefutable pel recurrent que s'ha incorregut en error manifest en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció. L' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència i de forma conjunta les proves facilitades per les parts, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i "in dubio por reo".

Doncs bé, l'estudi de les diligències, l'acta del judici oral i la sentència, posen de manifest que es va practicar prova testifical de càrrec consistent en la declaració d'un veí de la finca que va veure els fets des del balcó de casa seva, a la qual s'ha d'afegir una prova documental en relació a l'abast dels danys materials soferts. Dita denúncia, està avalada per la versió complementària dels Agents de l'Autoritat que van acudir al lloc, que si bé no van presenciar l'incident sí han confirmat -inspecció ocular- que els vidres trencats encara eren repartits pel terra, i que el detingut va reconèixer que acabava de tenir una baralla davant la porta , malgrat negava haver donat cap puntada de peu provocant la fractura del vidre.

Com ha senyalat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 , la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'anàlisi imparcial i objectiu de les versions contradictòries explicades pels implicats, essent competència del jutge esbrinar qui dels dos és més creïble ateses les circumstàncies perifèriques concurrents, i les possibles contradiccions detectades en relació a allò que han aportat els testimonis presencials.

II.- El jutge penal "a quo" ha considerat que dita autoría culpable queda prou acreditada amb la constatació objectiva dels danys (factura de reparació validada pericialment), en l'existència d'un testimoni directe aliè a l'afer, i la declaració complementària dels Agents policials.

Hem de recordar que correspon al jutge penal en exclusiva efectuar el pertinent judici de credibilitat d'uns i altres, ja que és l'únic davant de qui han declarat els qui van comparèixer al judici, i per tant, només ell ha gaudit del principi d'immediació que li permet arribar o no a la plena convicció de culpabilitat d'acord amb els criteris d'inferència previstos en l' art. 741 Lecrim ..

El Tribunal Suprem, en sentencia de 8 de febrer de 1999, ha matisat que (sic) "la credibilidad del testigo, está sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió efectiva actividad probatoria pero no la valoración de la credibilidad de ese testimonio". Aquesta jurisprudencia ha estat recentment reforçada amb les STC 167/02 i STS 41/03, en el sentit de matisar que -llevat d'error flagrant i derivat del propi contingut de l'acta del judici- el tribunal d'apel·lació no pot modificar l'apreciació directa del jutge davant de qui s'han practicat les proves personals, en no gaudir aquesta instància del principi d'immediació.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en cap dels litigants.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel.lació formalitzat pel denunciat Héctor contra la sentència condemnatòria dictada el dia 13 d'agost de 2007 pel jutjat d'instrucció nº 9 dels de Barcelona , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.