Sentencia Penal Nº 352/2015, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 528/2015 de 23 de Junio de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 528/2015

PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 122/2014

JUTJAT PENAL Nº 2 DE FIGUERES

SENTÈNCIA Nº 352/2015

Il lms. Srs.:

PRESIDENTA:

CARME CAPDEVILA I SALVAT

MAGISTRATS:

ILDEFONS CAROL I GRAU

JUAN MORA LUCAS

Girona, 23 de juny de 2015.

VISTen aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 22/1/2015 pel Sr. Jutge del Jutjat Penal nº 2 de Figueres, a la Causa nº 122/2014 seguida per un delicte de lesions i una falta de maltractament d'obra; essent part recurrent el senyor Donato , defensat per la lletrada senyora Laurence Samara Cirera i representat per la procuradora senyora Rosa Llum Fernández Feliu, i impugnant l'apel lació el Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, que expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

'Que debo condenar y condeno a Jenaro como autor directo y responsable de un delito de lesiones de artículo 147.1 sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad penal , a la pena de 6 MESES de prisión, accesorias legales y costas.

En concepto de responsabilidad civil dimanante de la penal declarada, deberá indemnizar a Donato en la cantidad de 657,99 euros más intereses legales. Con impisición de costas.

Que debo condenar a Donato como autor de una falta de maltrato de obra, a la pena de 10 días de multa a razón de 6 euros diarios, con advertencia de lo dispuesto en el artículo 53 CP . Sin pronunciamiento relativo a la responsabilidad civil derivada del delito. Con imposición de costas.'

SEGON.-El recurs va interposar-se mitjançant escrit del dia 24/3/2015, i contra la sentència de data 22/1/2015 , basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat a les altres partes, el Ministeri Fiscal va oposar-s'hi mitjançant escrit raonat de 30/4/2015; remetent- se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 10/6/2015.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant fonamenta el seu recurs en tres motius diferents: 1) un suposat error comés en la redacció dels antecedents de fet de la sentència, en no consignar que la defensa s'oposava també a la condemna del senyor Donato per considerar que no s'havia acreditat el dol del recurrent; 2) un suposat error de valoració de la prova que, segons el senyor Donato considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència, conclusió a la que arriba per entendre incorrecte que la jutgessa a quohagi estimat que concorria dol en la seva acció; i 3) alternativament, per entendre que s'hauria d'haver declarat la prescripció de la falta de maltractament per la que va ser condemnat.

El Ministeri Públic impugna el recurs per considerar que, en aquesta instància, no resulta procedent fer una nova valoració de la prova practicada en el judici oral, així com per considerar que no concorre cap dels altres motius al legats; tot això pels arguments que en el seu escrit figuren, els quals per brevetat processal donem per reproduïts.

SEGON.- 1-Començant, per raons d'ordre lògic, per l'al legació de possible prescripció de la falta de maltractament per la que va ser condemnat el senyor Donato , és cert que l'Acord del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 2010 assenyala que 'Para la aplicación del instituto de la prescripción, se tendrá en cuenta el plazo correspondiente al delito cometido, entendido éste como el declarado como tal en la resolución judicial que así se pronuncie. En consecuencia, no se tomarán en consideración para determinar dicho plazo aquellas calificaciones jurídicas agravadas que hayan sido rechazadas por el Tribunal sentenciador. Este mismo criterio se aplicará cuando los hechos enjuiciados se degraden de delito a falta, de manera que el plazo de prescripción será el correspondiente a la calificación definitiva de los mismos como delito o falta. En los delitos conexos o en el concurso de infracciones, se tomará en consideración el delito más grave declarado cometido por el Tribunal sentenciador para fijar el plazo de prescripción del conjunto punitivo enjuiciado'. I també ho és que la falta comesa pel senyor Donato no pot ser considerada com a connexa respecte del delicte apreciat al senyor Jenaro , doncs la relació entre ambdós fets no té encaix a cap dels supòsits de l' article 17 LECrim . Ara bé, el que sí resulta és incidental respecte del delicte de lesions apreciat, vista la comissió de totes dues infraccions quasi simultàniament, en forma d'agressió mútua; i trobant-se per tant la comissió de la falta, i/o la seva prova, relacionada amb aquell ( article 14.3 LECrim ).

2-Pel que fa a aquests casos, el Tribunal Suprem ens diu que 'el supuesto de hecho enjuiciado -las agresiones recíprocamente inferidas por ambos acusados- no tiene encaje en ninguno de los supuestos de conexidad regulado en el art. 17 de la LECrim . Más que ante una falta conexa deberíamos hablar de una falta incidental, en el sentido que es propio del art.14.3 de la LECrim . Y tiene toda la lógica que en aquellas ocasiones en que el objeto del proceso esté integrado por uno o varios delitos principales y alguna o algunas faltas incidentales, la prescripción de todas estas infracciones quede sometida a un criterio unitario. Lo contrario puede implicar una fragmentación puramente aleatoria del tiempo hábil para el ejercicio del ius puniendi. Carecería de sentido imponer el enjuiciamiento conjunto de delitos y faltas, con el fin de no romper la continencia de la causa y, sin embargo, someter a las infracciones menos graves a un plazo de prescripción que, si hubieran sido objeto de investigación por separado, es más que probable que no hubiera llegado a agotarse. De ahí que el régimen de excepción que el acuerdo de 26 de octubre de 2010 fija para los delitos conexos o en régimen de concurso, deba ser también aplicado a las faltas incidentales' ( STS 278/2013, de 26/3 , amb cita d'altres).

A la vista del que s'ha dit fins aquí, cal dir que a la falta de maltractament comesa pel senyor Donato se li haurà d'aplicar el termini de prescripció corresponent al delicte de lesions també enjudiciat al mateix procediment, per ser incidental respecte d'ell; és a dir, el de cinc anys. I, analitzades les actuacions, no consta en elles que la causa hagi estat en cap fase de la seva tramitació paralitzada, sense que es dugués a terme cap acte processal amb capacitat d'interrompre la prescripció, per un període igual o superior a cinc anys; pel que l'al legació de prescripció ha de ser rebutjada.

TERCER.- 1-Pel que fa a l'al legació d'un suposat error de valoració de la prova, cal recordar que és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2-En el cas present disposem per a fer la valoració de la prova de la gravació íntegra del judici; i, de les declaracions allà escoltades, no cap en cap cas inferir que la conclusió a que ha arribat el jutge a quosigui il lògica o absurda. Com tampoc pot deduir-se d'ella quelcom diferent d'allò que en els fets provats es recull, doncs el que manifestà el recurrent a judici, i torna a dir en el seu recurs, no és sinó una tesi -que ell només intentava recuperar el seu paquet de tabac- que, encara que fos certa, no pot modificar la conclusió condemnatòria continguda a la sentència. Ja que, pel que fa al dol del recurrent, cal recordar que la falta de maltractament no requereix un ànim específic de provocar un determinat resultat, sinó només el genèric de menyscabar la salut física i/o psíquica del lesionat. I és evident que qui agafa del braç al conductor d'un vehicle, en el moment en que aquest arrenca, accepta almenys la possibilitat de que del fet es derivi una minva en la salut física i/o psíquica del subjectat; pel que, a la vista dels fets que es declaren provats, és obvi que el senyor Donato va actuar almenys amb dol eventual.

Vista l'absència de dades objectives que posin en dubte la validesa de les conclusions a que va arribar el jutge a quo, la impugnació dels fets declarats provats ha de decaure sense més anàlisi; de la mateixa manera que la deduïda respecte de la seva conseqüència: la condemna del recurrent per la falta de maltractament.

QUART.-Finalment, hem de dir que el primer argument del recurs tampoc pot ser acceptat; doncs es refereix a una qüestió merament formal -la manca d'inclusió en els antecedents de fet d'algun dels arguments de la part- que en res afecta al que en aquesta sentència s'analitza: la procedència o no de la condemna dictada contra el senyor Donato . Essent necessari recordar que el remei processal per a les omissions formals -si és que tenen alguna transcendència, el que en aquest cas no acabem de veure- és el recurs d'aclariment, previst a l' article 267 de la LOPJ .

CINQUÈ.-Procedeix declarar les costes d'ofici, emparant-se en l' article 240.1 LECrim .

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general y pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Desestimantel recurs d'apel lació interposat per la representació del senyor Donato contra la sentència de data 22 de gener de 2015, dictada pel Jutjat Penal nº 2 de Figueres a la Causa nº 122/2014 de la que aquest Rotlle dimana, hem de confirmar i confirmemla resolució apel lada, declarant d'oficiles costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.