Sentencia Penal Nº 358/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 111/2020 de 02 de Julio de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 111/2020 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 378/2019

Data sentència recorreguda: 09/01/2020

SENTÈNCIA NÚM. 358/2020

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Javier Ruiz Pérez

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 111/2020, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 09/01/2020, en procediment Abreujat núm. 378/2019. Han estat parts l'apel.lant, Manuel, representat per la Procuradora Beatriz Carmen Grech Navarro i assistit pel Lletrat Luís Antonio Gómez Martín; l'apel.lada, Paloma, representada per la Procuradora Anna Gutiérrez Janes i assistida pel lletrat David Buxó Ferrer, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, dos de juliol de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El 9 de gener d'enguany el Jutjat Penal núm. 4 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo condenar y condeno a don Manuel, como autor de un delito continuado de amenazas del artículo 171.4 del Código Penal , a la pena de 10 meses de prisión, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo y privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo de 2 años y 6 meses.

De conformidad al artículo 57.2 del Código Penal , se impone al acusado la prohibición de aproximarse a la señora Paloma, a su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro lugar frecuentado por la misma a una distancia inferior a los 1.000 metros y prohibición de comunicarse con ella por cualquier medio por un periodo de dos años superior a la pena de prisión impuesta.

Que debo condenar y condeno a don Manuel, como autor de un delito continuado de vejaciones del artículo 173.4 del Código Penal a la pena de 25 días de localización permanente.

De conformidad al artículo 57.3 del Código Penal la prohibición de aproximarse a la señora Paloma, a su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro lugar frecuentado por la misma a una distancia inferior a los 1.000 metros y prohibición de comunicarse con ella por cualquier medio por un periodo de 6 meses.

Se mantiene la vigencia de las medidas cautelares acordadas mediante auto de fecha 19 de Agosto de 2.019 por el Juzgado de Violencia sobre la Mujer número 1 de Gavà hasta la firmeza de esta resolución y una vez que sea firme, se declara pertinente que se abone al cumplimiento de la pena de prohibición de aproximación y comunicación el periodo de tiempo transcurrido desde que se adoptaron y entraron en vigor las medidas cautelares penales impuestas en dicho auto.

Que debo condenar y condeno a don Manuel al pago de las costas causadas en esta instancia incluidas las de la acusación particular'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Primero.- Resulta probado que en Enero de 2.019 Don Manuel, nacional español, mayor de edad, con DNI NUM000, sin antecedentes penales, cesó la relación conyugal con Doña Paloma, y a partir de dicho momento de manera continuada y con ánimo de vejar a la señora Paloma el señor Manuel se ha dirigido a la misma con expresiones como 'hija de puta, guarra, vete a follar con los moros que es lo que te gusta'.

Segundo.- Resulta probado que en fecha 18 de Agosto de 2.019 Don Manuel llamó por teléfono a la señora Paloma mientras éste se encontraba en Almería y con ánimo de amedrentarla le dijo 'voy a ir a tu casa a cortarte el cuello a ti y a tu novio'.

Resulta probado que desde el mes de Abril de 2.019 Don Manuel ha publicado en su cuenta de facebook diversos mensajes con el ánimo de amedrentar a la señora Paloma con el siguiente contenido:

-El día 26 de Mayo de 2.019 'en tu caso como persona dejas mucho que desear, a parte de falsa y barata, que barata por lo menos a mí no me has salido, eres una mentirosa, hipócrita, infiel... Y lo malo de todo esto es que me has costado 30 años de mi vida para darme cuenta de cómo eres y has sido conmigo'.

-El día 10 de Julio de 2.019 'No me tienes que tener miedo cuando me enfurezco o te grito con el tiempo que llevamos juntos, no podrás decir nunca que te he puesto la mano encima ni a ti ni a nuestros hijos....... Pero sí que me tienen que tener miedo cuando estoy observando en silencio porque en esos momentos es cuando estoy pensado cómo, cuándo y lo que voy a hacer para poder hacer el mayor daño posible sea a quien sea, no tengo nada que perder después de todo ya me da igual todo...'

-El día 27 de Julio de 2.019 'no me he tirado 30 años de mi vida trabajando como un cabrón y manteniéndote como una reina para que ahora vengáis a quererme echar de casa y joderme la vida, así como si nada, antes le prendo fuego con vosotros dentro'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Manuel, el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposaren el Ministeri Fiscal i la representació processal de Paloma.

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant un únic motiu d'impugnació: 'infracción de normas del ordenamiento jurídico, artículo 153.1 y 3 del Código Penal , falta de motivación en la sentencia', enunciat coral que no es correspon amb l'argumentació que encapçala, perquè el recurrent no qüestiona el judici de tipicitat formulat per la jutgessa a quo sobre la base dels fets declarats provats a la seva sentència, sinó que es queixa de la valoració que la jutgessa feu de la prova practicada, com clarament expressa l'apel·lant al final de llurs al·legacions: 'En conclusión, con los debidos respetos, entiende esta parte que no se ha apreciado ni valorado por su SSª del Tribunal a quo la inexistencia de los requisitos necesarios para que la declaración de la víctima se constituya en prueba de cargo, así como tampoco se ha tenido en cuenta el derecho de mi representado a la presunción de inocencia. En este sentido, considera esta parte que ha habido una infracción de las normas del ordenamiento jurídico'.

Segon.Per donar resposta al recurs cal examinar la gravació del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari es van practicar les proves següents, que són les que s'han de prendre en consideració i valorar per al dictat de la sentència ( article 741 de la Llei d'Enjudiciament Criminal -LECr-): 1) declaració de l'acusat (minuts 5 a 13 de la gravació); 2) declaració de l'acusadora particular (minuts 15 a 26); 3) testifical d' Juan Pedro (minuts 28 i 36), de Carlota (minuts 38 a 45), d' Ángel Jesús (minuts 46 a 54) i de Adolfo (minuts 55 del primer arxiu de gravació a 2 del segon arxiu); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 2 del segon arxiu).

A la vista d'aquestes proves no es pot entendre que el recurrent es capfiqui en circumscriure la valoració de la prova a la declaració de l'acusadora particular per així organitzar la seva argumentació sobre els requisits que la jurisprudència estableix per poder considerar la declaració de la víctima com a prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència, en absència de cap altra prova, ni que addueixi manca de motivació quan a la valoració de la prova.

Començant per això últim, la motivació de les resolucions judicials, la manca de la qual suposa vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, no consisteix en que el jutge vegi les coses de la mateixa manera que una de les parts del plet i atribueixi a les proves el mateix valor que convé a una de les parts, concepció que justificaria que sempre la part contrària protestés de manca de motivació, sinó que, com ha reiterat el Tribunal Constitucional, la motivació ' consiste en la expresión de los criterios esenciales de la decisión o, lo que es lo mismo, su ratio decidendi ( SSTC 119/2003, de 16 junio ; 75/2005, de 4 abril ; y 60/2008, de 26 mayo ), por lo que se produce infracción constitucional cuando no hay motivación -por carencia total-, o es insuficiente, pues está desprovista de razonabilidad, desconectada con la realidad de lo actuado' (STC102/2014), i aquests defectes no es poden predicar de la ponderació que de les proves practicades efectuà la jutgessa a quo, i que deixà reflectida al fonament de dret primer de la seva sentència, on explica clarament quines proves suporten el relat de fets provats i per quina raó, i per quina raó resulten inconduents els testimoniatges dels germans de l'acusat.

Com hem avançat, no es pot entendre que el recurrent es capfiqui en circumscriure la valoració de la prova a la declaració de l'acusadora particular, discutint si es dona 'ausencia de incredibilidad subjetiva', 'verosimilitud del testimonio' i 'persistencia en la incriminación', perquè la declaració de la víctima no és pas l'única prova que suporta els càrrecs, ja que la filla del matrimoni, que segons declarà l'acusat té amb aquest una bona relació, va ser testimoni directa tant de nombroses ocasions en què, desprès d'anunciada la decisió de separació, son pare insultà sa mare, tractant-la de 'puta' i 'guarra', com de la conversa telefònica que tingueren els seus progenitors cap a les 5 de la matinada d'un dia del passat mes d'agost, en què son pare advertia sa mare que aniria cap a casa a tallar-li el coll a ella i a la seva parella, i en sentir aquesta amenaça la filla digué a la mare que anés a dir-ho als Mossos. A més a més, els dos fills del matrimoni testificaren al plenari haver sentit el seu pare dir que anava a cremar la casa, explicant que a ells, no pas a la mare, els manà fer les maletes i marxar, per no patir mal.

I pel que fa als missatges publicats al compte de la xarxa facebook, l'argument del recurrent de que no es refereixen a la seva dona i, com diu al recurs, simplement 'son pensamientos generales, sin ser personalizados', pures 'invenciones' per al propi solaç, és de tot punt inversemblant i contrari a l'ésser de les coses. El 'mur de facebook' no té res a veure amb els tradicionals diaris personals, als quals els individus que els porten aboquen en un suport, normalment paper, els esdeveniments que els han afectat i els resulten significatius, els seus records, pensament, esperances, etc., i els enregistren per a ells mateixos, com a referents de la seva pròpia història personal, no pas, en principi, perquè uns altres coneguin allò que cadascú ha abocat en aquell suport. Pel contrari, facebook és una xarxa social d'abast mundial, entre les finalitats de la qual es troba l'anomenat abans 'mur' i ara 'línia del temps de la biografia' de l'usuari, orientada a donar a conèixer la vida personal de l'usuari, en la mesura que aquest està disposat a que sigui coneguda. Per tant, tot el que l'usuari aboca al 'mur' està destinat al coneixement dels altres, i dir que l'usuari quan escriu al mur no vol de cap manera que allò que aboca arribi a coneixement d'una determinada persona és tan contrari al funcionament i finalitat de faceebok com dir que qui escriu en un periòdic pot dir el que li vingui en gana pel fet que no ho fa perquè compri la publicació qui pot resultar agreujat amb el que ha escrit, plantejament obertament oposat, per la publicitat inherent al mitjà de comunicació, a la tipificació de les amenaces fetes emprant mitjans de comunicació ( article 169.1r, paràgraf 2n del Codi penal).

Finalment, no pot haver el més mínim dubte raonable de que els missatges objectivament amenaçadors publicats al compte de facebook, i que a la sentència apel·lada es declaren provats, feien referència a Paloma, i no només perquè aquesta es sentís concernida i destinatària de les amenaces, ni tampoc només perquè els fills del matrimoni opinessin el mateix, sinó perquè objectivament es refereix a ella, i no es pot referir a ningú més amb l'expressió 'a ti' quan diu 'ni a ti, ni a nuestros hijos', como tampoc quan diu que ha mantingut 'como una reina' una dona, treballant 30 anys, perquè ara aquesta vingui, amb altres, 'a quererme echar de casa', advertint que 'antes le prendo fuego con vosotros dentro', essent irraonable que es pretengui fer creure que la referència de l'usuari del compte de facebook als 30 anys exclou que aquests es dirigís a qui havia estat la seva dona, atès que els anys de convivència amb la mateixa van ser 25, quan no només no consta l'existència d'una relació de parella més duradora, sinó que l'acusat declarà al judici que només tenia una casa familiar, és a dir, aquella a la qual vivien la mare dels seus fills i aquests, de manera que no es podia referir a cap altra habitatge quan advertí que li calaria foc abans que el fessin fora, amenaça que, a més de publicar-la a la xarxa social, feu de viva veu a presència de Paloma i els fills comuns, segons declararen tots tres al plenari.

Conseqüentment, la valoració que de les proves practicades efectuà la jutgessa a quo res no té d'arbitrària, d'il·lògica o d'irraonable, i no hi ha cap motiu que justifiqui que a la seva valoració imparcial s'imposi la parcial de qui té interès personal i directe en el resultat del procés.

El recurs es desestima.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n LECr i 123 del Codi penal, escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.