Sentencia Penal Nº 369/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 115/2015 de 07 de Julio de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 115/2015 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 3 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 83/2011

Data sentència recorreguda: 26/05/2014

SENTÈNCIA NÚM. 369/2015

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Patricia Martínez Madero

Ignasi de Ramón Fors

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 115/2015, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 3 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 26/05/2014 , en procediment Abreujat núm. 83/2011. Han estat parts: l'apel.lant, Leandro , representat per la Procuradora Montserrat Carbonell Borrell i assistit pel Lletrat Frederic Sanmillán Barbolla, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, set de juliol de dos mil quinze.

Antecedentes

Primer.El 26 de maig de 2014 el Jutjat penal núm. 3 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo condenar y condeno a Leandro , como autor responsable de un delito contra la seguridad vial tráfico del artículo 379.2, a las penas de seis meses de multa a razón de tres euros de cuota diaria, con aplicación de los dispuesto en el artículo 53 CP para el caso de impago y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por un año y un día.

Que debo condenar y condeno a Leandro , como autor responsable de un delito contra la seguridad vial tráfico del artículo 383, a las penas de tres meses de prisión, con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por el mismo tiempo, y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por seis meses.

Se le condena al pago de las costas procesales '.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Primero.- Ha quedado acreditado que el acusado Leandro , mayor de edad, sobre las 20:30 horas del día 13/2/2009 conducía el vehículo Suzuki Wagon con matrícula ....-CYP por la callew Francesc Maciá de la localidad de Vilafranca del Pernedés, en dirección contraria. En dicho lugar y tras detenerse un instante, rebasó al vehículo Citroen Xsara con matrícula ....-PFH , propiedad de Juan Ramón , golpeándolo, lateralmente. El acusado paró el vehículo algo más arriba y tras entrar un momento a un bar se introdujo de nuevo en el coche y se quedó dormido. Después volvió a salir y se quedó tumbado en la calle.

Segundo.- A dicho lugar acudió una patrulla de agentes de la Policía Local, y el acusado fue requerido a hacer las pruebas de detección alcohólica, recibiendo la información reglamentariamente prevista, y advirtiéndole de la posible comisión de un delito de desobediencia. El acusado se negó varias veces a practicarlas.

La persona acusada presentaba los siguientes síntomas de embriaguez: olor a alcohol fácilmente detectable, comportamiento irrespetuoso, insultante y agresivo, habla pastosa, ininteligible e incoherente, sin apenas vocalización, falsa apreciación de las distancias, movimiento oscilante de la verticalidad, disminución de reflejos e imprecisión en la coordinación de movimientos, llegando a golpearse contra las paredes por el balanceo'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Leandro , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant dos motius d'impugnació: ' infracción de ley por aplicación indebida del artículo 379.2º del Código Penal ' i, subsidiàriament, ' infracción de ley por aplicación incorrecta del artículo 379 del Código Pena vigente en relación con la atenuante de dilaciones indebidas del artículo 21.6º del Código Penal '.

Aquest enunciats no es corresponen als continguts dels motius, i el segon és purament arbitrari i desconeixedor de les normes legals de determinació de la pena.

Efectivament, sota el primer enunciat, l'apel·lant no qüestiona el judici de tipicitat sobre la base dels fets que a la sentència es declaren provats, que és al que respondria l'enunciat, sinó que, planerament, discrepa del relat de fets provats de la sentència, dient que ' no sabemos el motivo por el que se introdujo en una calle en contra dirección' i que ' no sabemos si en ese lapso de tiempo(entre que aturà el cotxe i arribà la policia) consumió alcohol', de manera que el motiu s'hauria d'haver enunciar ' error en l'apreciació de la prova'.

I sota el segon enunciat, l'apel·lant pretén, en relació exclusivament al delicte de conducció de vehicle a motor sota la influència de begudes alcohòliques, el que és contrari al que disposa l' article 66.1.1a del Codi penal , a saber, que una sola circumstància atenuant simple, de dilacions indegudes, apreciada a la sentència atacada, no determini la imposició de la pena tipus en la meitat inferior, com ordena aquell precepte, sinó la imposició de la pena inferior en grau, pretensió de tot punt inacceptable.

Per tant, el que hem d'examinar en aquesta sentència és la valoració de la prova practicada al plenari, activitat que donarà al recurs la resposta deguda.

Segon.La qüestió que ens ha d'ocupar requereix, primer de tot, examinar la gravació del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i del seu visionat resulta que al plenari, acte al qual no va comparèixer l'acusat, es van practicar les proves següents: 1) testifical dels agents de la policia local de Vilafranca del Penedès amb carnets professionals números NUM000 (minuts 1 i 2) i NUM001 (minuts 2 a 4), i d' Juan Ramón (minuts 5 i 6); i 2) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 6), documental de la qual destaquen les actes de simptomatologia, incorporació de denúncia administrativa i inspeccions de vehicles (folis 9, 10, 12 i 13).

Conseqüentment, la prova susceptible de valoració és, bàsicament, de naturalesa personal, i essent així és clar que el recurs està condemnat al fracàs, tret que aquella valoració presenti defectes o mancances d'una entitat significativa, perquè, com es sabut, l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel·lació sempre que no resulti absurda, il·lògica o arbitrària.

Doncs bé, aquests defectes no es poden predicar de la valoració de les proves personals que queda reflectida en el fonament de dret primer de la sentència recorreguda, valoració que no només està raonada, sinó que és raonable, i aquesta valoració imparcial del jutge a quo, de les proves produïdes davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pot ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

El recurs es desestima.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.