Sentencia Penal Nº 373/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 97/2019 de 20 de Junio de 2019

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL·LACIÓ Nº 97/2019

JUDICI PER DELICTE LLEU Nº 21/2019

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ Nº 7 DE FIGUERES

SENTÈNCIA Nº 373/2019

Il·lm. Sr.

MAGISTRAT:

ILDEFONS CAROL I GRAU

Girona, 20 de juny de 2019.

VISTen aquesta Sala el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada el dia 15/1/2019 per la Sra. Jutgessa del Jutjat d'Instrucció nº 3 de Girona, al Judici per Delicte LLeu nº 21/2019 seguit per delicte lleu d'amenaces; essent part recurrent el senyor Augusto, defensat pel lletrat senyor Jordi Monreal i Labrador.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

'Condemno Augusto com autor penalment responsable de dos delictes lleus d'amenaces a la pena d'un mes multa a raó de 3 euros per dia, per cadascun dels dos delictes. També el condemno a pagar les costes processals causades.

Prohibeixo a Augusto que s'acosti a menys de 200 metres de Carmen i Norberto, els seus respectius domicilis, lloc de treball o qualsevol altre en què es trobin, durant sis mesos.'

SEGON.-El recurs del senyor Augusto es va interposar mitjançant escrit del dia 22/3/2019, i contra la sentència de data 15/1/2019, basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat, l'altra part va deixar transcórrer el termini sense formular cap al·legació; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 21/5/2019.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel·lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel·lant fonamenta el seu recurs en un motiu principal: un suposat error en la valoració de la prova que, segons ell considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència; conclusió a la que arriba per entendre que no es va acreditar al judici, de forma suficient, que proferís les amenaces per les que ha estat condemnat. Al que afegeix la al·legació de que se'l va privar d'exercir el seu dret a aportar testimonis; tot i no demanar la nul·litat de judici i sentència.

El Ministeri Públic i la senyora Jose Augusto, de contrari, sol·liciten la confirmació de la sentència per entendre-la ajustada a Dret; destacant, principalment, que no consten raons objectives que obliguin a modificar la valoració probatòria feta pe la jutgessa a quo.

SEGON.-Començant, per raons d'ordre lògic, per la al·legació d'una suposada infracció del dret del senyor Augusto a exercir la seva defensa, que s'hauria produit en no ser-li permés presentar al judici els testimonis que portava, només podem dir que l'acusat en cap moment va informar a la jutgessaa quode tal intenció; pel que difícilment podia ella imaginar-la, si no se li advertia. No podent donar la Sala cap valor a les afirmacions que podés fer al senyor Augusto un funcionari al que, a més a més, no s'identifica; doncs, encara que el recurrent no tingui coneixements de Dret, entenem que resulta obvi per a qualsevol persona que és al jutge a qui s'ha de demanar autorització per a presentar una prova determinada, i no a les altres persones que es puguin trobar a l'edifici.

La sol·licitud de nul·litat no podria, per tant, ser estimada. I diem 'podria' perquè la part no ha demanat específicament tal declaració; el que faria inviable que la declaréssim d'ofici, a la vista del que disposa l' article 240 LOPJ in fine.

TERCER.- 1-La resolució de la principal qüestió plantejada ha de partir de recordar que, com ja hem dit en moltes altres ocasions, és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2-En el cas sotmès a la nostra consideració la jutgessa a quoha donat tota credibilitat a la declaració de les senyores Carmen Norberto; per considerar-les 'contundents i coincidents', a més a més de venir recolzades, tot i que indirectament, per l'admissió, per part del propi senyor Augusto, de que les havia amenaçat el dia dels fets.

És cert, sens dubte, que la principal prova acusatòria practicada en el judici oral va ser el testimoni de les senyores Carmen Norberto, però la Jurisprudència es unànime al considerar que la declaració de la víctima del delicte, tot i ser l'única prova (el que no és aquí ben bé el cas, doncs comptem amb la declaració del propi senyor Augusto, que les corroboren indirectament), resulta suficient per a destruir la presumpció d'innocència de l'acusat; per bé que l'aptitud i suficiència, como a prova de càrrec, d'aquesta declaració ve condicionada a que no existeixin raons objectives que invalidin les afirmacions de la víctima, o provoquin dubtes en el jutjador que l'impedeixin formar la seva convicció. És a dir, que vingui revestida de la necessària credibilitat; essent aquesta una dada l'apreciació de la qual correspon en exclusiva al Jutge o Tribunala quo, per ser ell qui presencia la declaració de la víctima amb la deguda immediació (vegin-se, al respecte, les SSTS de 12/11/1990, 28/11/1991, 18/12/1992, 12/6/1995 y 2/1/1996, entre moltes altres).

Vista l'absència de dades objectives que posin en dubte la validesa de les conclusions a que va arribar la jutgessaa quo, la impugnació dels fets declarats provats ha de decaure sense més anàlisi.

El recurs ha de ser, doncs, desestimat.

QUART.-Procedeix declarar les costes d'ofici, emparant-se en l' article 240.1 LECrim.

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general i pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Desestimantel recurs d'apel·lació interposat per la representació del senyor Augusto contra la sentència de data 15 de gener de 2019, dictada pel Jutjat d'Instrucció nº 7 de Figueres al Judici per Delicte Lleu nº 21/2019 de la que aquest Rotlle dimana, he de confirmar i confirmola resolució apel·lada; declarant d'oficiles costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.