Sentencia Penal Nº 375/2022, Audiencia Provincial de Baleares, Sección 2, Rec 45/2021 de 06 de Septiembre de 2022

Encabezamiento

AUD.PROVINCIAL SECCION N. 2

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00375/2022

SENTÈNCIA nº 375/22

SS.SS. Il·lmes.

Sr. Juan Jiménez Vidal

Sra. Raquel Martínez Codina

Sra. Margalida Victòria Crespí Serra

Palma a 6 de setembre de 2022.

Vist per aquesta Secció Segon de l'Audiència Provincial de les Illes Balears, composta pels Il·lmes. Srs. Magistrats Sr. Juan Jiménez Vidal, Sra. Raquel Martínez Codina i Sra. Margalida Victòria Crespí Serra, el present Rotllo de Procediment Abreujat núm. 45/2021 procedent de les Diligències Prèvies 847/2019 del Jutjat d'Instrucció núm. 6 de Palma per un delicte de DESCOBRIMENT I REVELACIÓ DE SECRETS seguit contra la Sra. Zaida, major d'edat per haver nascut el dia NUM000 de 1978, de nacionalitat espanyola, sense antecedents penals en el moment dels fets, no privada de llibertat per aquesta causa, representada per l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Sra. Elsa, major d'edat per haver nascut el dia NUM001 de 1972, de nacionalitat espanyola, sense antecedents penals en el moment dels fets, no privada de llibertat per aquesta causa, representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Berta Fon Jaume i assistida per la Lletrada Sra. Maria Company Coll, i la Sra. Evangelina, major d'edat per haver nascut el dia NUM002 de 1958, de nacionalitat espanyola, sense antecedents penals en el moment dels fets, no privada de llibertat per aquesta causa, representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Sara Coll Sabrafín i assistida pel Lletrat Sr. Daniel Castro Rabadán. Actuen en condició de responsables civils IB SALUT, representat per l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i SEGURCAIXA ADESLAS S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS, representada pel Procurador dels Tribunals Sr. José Antonio Cabot Llambias i assistida pel Lletrat Sr. Carlos Fornés Vivas. Ha intervingut com acusació el Ministeri Fiscal, representat per la Il·lma. Sra. Concepción Gómez Villora, i com acusació particular, la Sra. Joaquina, representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Laura García Sánchez i assistida per la Lletrada Sr. Gemma Rodríguez García.

Expressa el parer unànime del Tribunal la Sra. Margalida Victòria Crespí Serra.

Antecedentes

PRIMER.- Les presents actuacions tenen el seu origen en les Diligències Prèvies 847/2019 incoades pel Jutjat d'Instrucció núm. 6 de Palma en virtut de la denúncia presentada per la Sra. Joaquina. Realitzades per l'òrgan instructor les actuacions pertinents, la present causa va ser remesa a aquest Tribunal per al seu enjudiciament.

SEGON.-Rebudes les actuacions per aquest Tribunal, i examinades les proves proposades per les parts, es va dictar, amb caràcter previ a la celebració de la vista, la corresponent Interlocutòria d'admissió de prova, amb el resultat que consta a les actuacions.

A continuació, es va assenyalar data per a la celebració de la vista prèvia i del Judici Oral, que va tenir lloc els dies 13 i 14 de juliol de 2022.

TERCER.-Arribat el dia fixat per a la celebració del judici, al que varen comparèixer totes les parts personades, es va donar tràmit de qüestions prèvies i, a continuació, es procedí a la pràctica de la prova admesa.

Vist el resultat del judici, el Ministeri Fiscal modificà les seves conclusions provisionals en els aspectes fàctics que consten al seu escrit definitiu, sol·licitant l'absolució de la Sra. Elsa i la Sra. Zaida i, respecte la Sra. Evangelina, qualificant finalment els fets com un delicte de descobriment i revelació de secrets de l' art. 197.2 CP, en relació amb els arts. 197.1 i 5 i 198 CP, comés en concepte d'autora, sense que concorregués cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal, sol·licitant la condemna de l'acusada a la pena de 2 anys, 6 mesos i 1 dia de presó amb la pena accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del sufragi passiu durant el temps de la condemna, la pena de 18 mesos de multa amb un import diari de 8 euros i inhabilitació absoluta durant el termini de 6 anys.

En segon lloc, el Ministeri Fiscal va qualificar subsidiàriament els fets com un delicte de revelació de secrets de l' art. 417.1.2 CP comés per la Sra. Evangelina en concepte d'autora, sense que concorregués cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal, sol·licitant la condemna de l'acusada a la pena de 2 anys de presó amb la pena accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del sufragi passiu durant el temps de la condemna, la pena de 12 mesos de multa amb un import diari de 8 euros i suspensió d'ocupació i càrrec públic durant el termini de 1 any.

En concepte de responsabilitat civil, la Sra. Evangelina hauria d'indemnitzar a la Sra. Joaquina en la quantitat de 6.000 euros pel dany moral ocasionat. De dita indemnització haurien de respondre també IB Salut i Adeslas en la seva condició de responsables civils.

Per la seva part, l'Acusació Particular modificà també les seves conclusions provisionals en els aspectes fàctics que consten al seu escrit definitiu i qualificà els fets com a constitutius de tres delictes de descobriment i revelació de secrets de l' art. 197.2 CP, en relació amb els arts. 197.5 i 198 CP, comés per totes les acusades en concepte d'autoria, sense que concorregués cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal, sol·licitant la condemna de cada acusada per cada delicte a la pena de 3 anys i 3 mesos de presó amb la pena accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del sufragi passiu durant el temps de la condemna, la pena de 24 mesos de multa amb un import diari de 12 euros i inhabilitació absoluta durant el termini de 6 anys.

En concepte de responsabilitat civil, les acusades haurien d'indemnitzar a la Sra. Joaquina en la quantitat de 12.000 euros pel dany moral ocasionat. De dita indemnització hauria de respondre també IB Salut en la seva condició de responsable civil.

Finalment, les defenses varen interessar l'absolució de totes les acusades i les responsables civils.

I tot això després de la pràctica de la prova que va tenir lloc, essent aquesta l'interrogatori de les acusades i les testificals de la Sra. Joaquina, el Sr. Jose Manuel, el Sr. Santos, la Sra. Esmeralda, la Sra. Esther i la Sra. Felicisima. La documental introduïda per les parts va ser la següent: Esdeveniments expedient digital d'instrucció 1, 11, 16, 84 a 86, 116, 132, 138, 145, 267 a 274, esdeveniments expedient judicial d'enjudiciament 58 i 122 a 130 i documentació aportada a l'acte de la vista oral.

Seguidament, les parts formularen els seus informes orals. Finalment, es va concedir a les acusades el dret a la darrera paraula i es deixà el judici vist per sentència.

Hechos

ÚNIC.-La Sra. Elsa, ja referenciada, treballava de Cap de Grup d'Admissió de l'Àrea Ambulatòria de l'Hospital Son Espases durant el mes de juny de 2017. Per a l'exercici de les seves funcions la Sra. Elsa estava autoritzada a accedir als llibres de cites (o Chatbook segons la nomenclatura informàtica de l'hospital) del sistema informàtic de l'hospital (o Millennium segons la nomenclatura informàtica de l'hospital).

La Sra. Zaida, ja referenciada, treballava d'auxiliar administratiu al Servei d'Admissió de l'Hospital Son Espases durant el mes de febrer de 2018. En concret, la Sra. Zaida s'encarregava de comunicar cites mèdiques als pacients de l'hospital. Per a l'exercici de les seves funcions la Sra. Zaida estava autoritzada a accedir als llibres de cites del sistema informàtic de l'hospital.

La Sra. Evangelina, ja referenciada, treballava d'auxiliar administratiu del Servei d'Admissió en el lloc de treball Registre de peticions de Consultes d'Atenció Primària, altres hospitals i Centre Penitenciari de l'Hospital Son Espases durant el mes de març de 2018. Per a l'exercici de les seves funcions la Sra. Evangelina estava autoritzada a accedir als llibres de cites i als historials mèdics (o PowerChart segons la nomenclatura informàtica de l'hospital) del sistema informàtic de l'hospital.

L'Hospital de Son Espases és un centre públic depenent de IB SALUT que entre els mesos de juny de 2017 i març de 2018 tenia concertada una assegurança de responsabilitat civil amb l'entitat SEGURCAIXA ADESLAS S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS.

La Sra. Joaquina treballava de zeladora a l'Hospital Son Dureta però a l'any 2007 va ser diagnosticada d'hepatitis C. La Sra. Joaquina va estar de baixa laboral per aquesta malaltia fins a l'any 2011, quan es va incorporar a l'Hospital Son Espases. A causa de la seva malaltia, la Sra. Joaquina va ser objecte d'una adaptació del lloc de treball i passà a desenvolupar funcions d'auxiliar administrativa al centre d'atenció telefònica del servei d'admissió de l'hospital, el CAT. Entre els mesos de juny de 2017 i març de 2018 la Sra. Joaquina es trobava exercitant aquesta funció laboral. La Sra. Joaquina no volia que els treballadors de l'hospital coneguessin la seva malaltia.

La Sra. Elsa va accedir al llibre de cites de la Sra. Joaquina el dia 20 de juny de 2017 a les 12:42:04 hores i a les 12:42:29 hores sense introduir-hi cap anotació ni realitzar-hi cap modificació. Amb aquests accessos la Sra. Elsa va consultar en primer lloc unes cites que la Sra. Joaquina havia tingut al servei de rehabilitació des del dia 24 de maig de 2017 i després una visita al servei de traumatologia que va tenir lloc el dia 23 de maig de 2017.

No ha quedat acreditat que aquests accessos no es trobessin autoritzats pel normal exercici de les funcions laborals de la Sra. Elsa i, en canvi, fossin el resultat d'una conducta conscient i no autoritzada destinada al descobriment de dades reservades sobre la salut de la Sra. Joaquina.

La Sra. Zaida va accedir al llibre de cites de la Sra. Joaquina el dia 19 de febrer de 2018 a les 10:38:26 hores sense introduir-hi cap anotació ni realitzar-hi cap modificació. En concret, la Sra. Zaida va consultar una cita que la Sra. Joaquina tenia al servei d'oftalmologia el dia 20 de març de 2018.

No ha quedat acreditat que aquest accés no es trobés autoritzat pel normal exercici de les funcions laborals de la Sra. Zaida i, en canvi, fos el resultat d'una conducta conscient i no autoritzada destinada al descobriment de dades reservades sobre la salut de la Sra. Joaquina.

La Sra. Evangelina va accedir a l'historial mèdic de la Sra. Joaquina el dia 21 de març de 2018 a les 10:02:14 hores, les 10:02:15 hores i a les 10:03:36 hores i al seu llibre de cites el mateix dia a les 12:03:34 hores, sense que en cap cas introduís alguna anotació ni realitzés cap modificació. En concret, la Sra. Evangelina va consultar un tractament de rehabilitació que la Sra. Joaquina va realitzar a partir del dia 18 d'abril de 2018 i una cita que la Sra. Joaquina havia tingut al servei d'oftalmologia el dia 20 de març de 2018.

No ha quedat acreditat que aquests accessos no es trobessin autoritzats pel normal exercici de les funcions laborals de la Sra. Evangelina i, en canvi, fossin el resultat d'una conducta conscient i no autoritzada destinada al descobriment de dades reservades sobre la salut de la Sra. Joaquina.

Fundamentos

PRIMER.-Del resultat de la valoració de la prova practicada al judici no resulta acreditat que alguna de les tres acusades hagi accedit, sense autorització i amb la voluntat de descobrir informació reservada relativa a la seva salut, a la informació mèdica de la Sra. Joaquina, en concret al seu historial mèdic i al seu llibre de cites mèdiques, emmagatzemada a les bases de dades de l'Hospital Son Espases.

Abans d'entrar a valorar la conducta de cada una de les acusades es farà un anàlisi del tipus penal objecte d'imputació en aquest cas, el delicte de descobriment i revelació de secrets tipificat a l' art. 197 CP, als efectes de posar els elements d'aquest delicte en relació amb la valoració de la prova practicada.

L' art. 197.1 CP disposa que ' El que, para descubrir los secretos o vulnerar la intimidad de otro, sin su consentimiento, se apodere de sus papeles, cartas, mensajes de correo electrónico o cualesquiera otros documentos o efectos personales, intercepte sus telecomunicaciones o utilice artificios técnicos de escucha, transmisión, grabación o reproducción del sonido o de la imagen, o de cualquier otra señal de comunicación, será castigado con las penas de prisión de uno a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses'.

En segon lloc, l' art. 197.2 CP estableix que ' Las mismas penas se impondrán al que, sin estar autorizado, se apodere, utilice o modifique, en perjuicio de tercero, datos reservados de carácter personal o familiar de otro que se hallen registrados en ficheros o soportes informáticos, electrónicos o telemáticos, o en cualquier otro tipo de archivo o registro público o privado. Iguales penas se impondrán a quien, sin estar autorizado, acceda por cualquier medio a los mismos y a quien los altere o utilice en perjuicio del titular de los datos o de un tercero'.

Per altra banda, segons l' art. 197.5 CP ' Igualmente, cuando los hechos descritos en los apartados anteriores afecten a datos de carácter personal que revelen la ideología, religión, creencias, salud, origen racial o vida sexual, o la víctima fuere un menor de edad o una persona con discapacidad necesitada de especial protección, se impondrán las penas previstas en su mitad superior'.

Finalment, conforme l' art. 198 CP ' La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos permitidos por la Ley, sin mediar causa legal por delito, y prevaliéndose de su cargo, realizare cualquiera de las conductas descritas en el artículo anterior, será castigado con las penas respectivamente previstas en el mismo, en su mitad superior y, además, con la de inhabilitación absoluta por tiempo de seis a doce años'.

Les acusacions sol·licitaren l'aplicació al cas concret de l' art. 198 CP per ser les tres acusades personal al servei de l'hospital públic de Son Espases amb la condició de funcionàries públiques als efectes de l'aplicació d'aquest tipus agreujat del CP.

Respecte del delicte de descobriment i revelació de secrets, a la STS de 3 de febrer de 2016 es disposa que ' El delito del art. 197.2 del Código penal , delito contra la libertad informática o 'habeas data' es un delito que atenta a la intimidad de las personas mediante una conducta típica que va referida a la realización de un uso ilegítimo de los datos personales insertos en programas informáticos, electrónicos o telemáticos. Se trata de datos reservados que pertenecen al titular pero que no se encuentran en su ámbito de protección directo, directamente custodiados por el titular, sino inmersos en bases de datos, en archivos cuya custodia aparece especialmente protegida en orden a la autorización de su inclusión, supresión, fijación de plazos, cesión de información, etc, de acuerdo a la legislación de protección de datos, delimitando claramente la titularidad y manejo y cesión de la información contenida en los mismos. (Vid. STS 1084/2010, de 9 de diciembre ).

Caracteriza, por lo tanto, esta figura típica tratarse de datos propios de la intimidad de una persona guardadas en bases de datos no controladas por el titular del derecho, y, por ende, sujeta a especiales normas de protección y de acceso que el autor quiebra para acceder. El carácter sensible de los datos a los que se accede incorpora el perjuicio típico.

Como dice la STS 532/2015, de 23 de septiembre , en principio todos los datos personales analizados son 'sensibles' porque la ley no distingue a la hora de darles protección y el tipo penal prevé una agravación ( art. 197.6 CP ) para los supuestos en los que el objeto sea especialmente sensible, afectando a ideología, religión, creencias, origen racial o vida sexual.

Las distintas modalidades de acción implican una agresión a la custodia de los datos que aparece expresada con el término 'sin estar autorizado' lo que implica no sólo una un acceso no permitido a la información reservada, como el que pudiera realizar una persona ajena a la base de datos o al archivo que incluye lo datos especialmente protegidos, también un acceso realizado por un autorizado fuera del ámbito de la autorización y de ahí que, como dijimos en la STS 1328/2009, de 30 de diciembre , los verbos nucleares del tipo penal han de ser interpretados en el sentido amplio comprendiendo los supuestos en los que se copian datos dejando intactos los originales, bastando con captar, aprehender, el contenido de la información, sin ser precisa un apoderamiento material del dato.

Desde la perspectiva expuesta la modalidad de conducta consistente en el acceso inconsentido, requiere un perjuicio, porque así lo exige el tipo penal, 'Iguales penas se impondrán a quien sin estar autorizado acceda por cualquier medio a los mismos y a quien los altere o utilice en perjuicio del titular de los datos o de un tercero'. El término 'en perjuicio' informa la conducta de quien accede y de quien altera o utiliza, los datos protegidos; además, y como dijimos en las Sentencias que la de instancia relaciona y añadimos la STS 234/99, de 18 de febrero , sería ilógico incluir la exigencia de un perjuicio en las modalidades típicas que implican el previo acceso al dato.

La expresión del perjuicio no supone que el delito incorpore una finalidad económica. Se trata de un delito que supone el conocimiento y voluntad en la acción realizada actuando a sabiendas, en tanto que el perjuicio se refiere al peligro de que los datos albergados en las bases de datos protegidas puedan llegar a ser conocidos por personas no autorizadas. En el caso ese perjuicio se ha producido, y el autor lo pretendió al tomar conocimiento de un dato personal especialmente sensible en nuestro ámbito cultural, inherente a la intimidad mas estricta que no interesa sea conocido fuera de la privacidad y hacerlo con conocimiento de una actuación contraria a la norma que permite su acceso.

El perjuicio se realiza cuando se apodera, utiliza, modifica o accede a un dato protegido con la intención de que su contenido salga del ámbito de privacidad en el que se incluyó en una base de datos, archivo, etc, especialmente protegido, porque no es custodiado por su titular sino por titulares de las bases con especiales exigencias de conductas de protección. Así lo expusimos en la STS de 11 de julio de 2001 , al reseñar que el perjuicio exigido va referida a la invasión de la intimidad y no a la producción de un quebranto económico patrimonial concreto. En la STS 532/2015, de 23 de septiembre , se refiere ese perjuicio en un supuesto similar al presente porque perjudica a su titular al tratarse de datos sensibles por su naturaleza cuyo acceso ya perjudica a su titular'.

En el present cas les acusades i la Sra. Joaquina eren companyes de feina i personal administratiu del Servei d'Admissió de l'Hospital Son Espases de Palma. La Sra. Joaquina treballava de zeladora a l'Hospital Son Dureta però a l'any 2007 va ser diagnosticada d'hepatitis C. La perjudicada va estar de baixa laboral per aquesta malaltia fins a l'any 2011, quan es va incorporar a l'Hospital Son Espases. A causa de la seva malaltia, la Sra. Joaquina va ser objecte d'una adaptació del lloc de treball i passà a desenvolupar les seves funcions al centre d'atenció telefònica del servei d'admissió de l'hospital, el CAT.

Segons les acusacions, durant els anys 2017 i 2018 la Sra. Zaida, la Sra. Elsa i la Sra. Evangelina varen accedir sense justificació laboral, i amb la voluntat de descobrir el motiu pel qual la Sra. Joaquina havia estat objecte de l'adaptació del lloc de treball, al seu historial mèdic i al seu llibre de cites mèdiques continguts al sistema informàtic de Son Espases (Millennium).

A continuació, es valorarà en Fonaments de Dret separats la conducta imputada a cada una de les tres acusades.

SEGON.-En primer lloc s'analitzarà la conducta de la Sra. Elsa. La Sra. Elsa, segons el certificat de funcions que consta a l'esdeveniment 267 de l'expedient judicial d'instrucció, en el moment dels fets era Cap de Grup d'Admissió de l'Àrea Ambulatòria de l'Hospital Son Espases.

Segons el certificat l'acusada estava encarregada, entre altres funcions, de controlar les llistes d'espera i les demores de les agendes de consultes externes de l'àrea ambulatòria. Per realitzar aquesta funció la Sra. Elsa havia de dur a terme les següents tasques: ' - Revisar los datos facilitados por el Servicio de Control de Cestión delhospital y por el Gabinet Técnic lbsalut - Sistemes d'informació para gestionar la Demora del Área Ambulatoria. - Subsanar los errores detectados en la revisión de los datos de la demora de los pacientes de las listas de espera. - Comunicar incidencias detectadas en la revisión de las Demoras a losservicios y departamentos implicados. - Controlar la Demora de la Lista de Espera, analizando y realizando informes sobre la situación de las listas de espera. - Gestionar y controlar la actividad de las agendas en los Centros Concertados y la actividad extraordinaria que se realiza en el Hospital. - lnformar y proponer acciones de mejora a los Jefes de Servicio, a la Dirección y a los inmediatos Superiores, para establecer las líneas deactuación. - Acudir a las reuniones convocadas por la Dirección Médica, responsables de Admisión y Jefes derelacionados con Consultas Externas para tratar temes relacionados con Consultas Externas. - Realizar propuestas de mejoras y comunicar incidencias y errores al Seruicio de informática en relación con el aplicativo informático de Consultas Externas ( Millennium)'.

L'acusada també tenia la funció de crear i supervisar les agendes de Consultes Externes, l'hospital de dia d'adults i el metge quirúrgic, proves complementàries i gabinets d'atenció especialitzada, així com les tasques de les secretaries de cardiologia i rehabilitació. Per dur a terme aquesta tasca la Sra. Elsa havia de fer les següents funcions: ' - Creación y mantenimiento, en el sistema informático del Hospital (Millennium), de las agendas de la actividad ambulatoria, así como, su planificación y programación. - Verificar en el aplicativo de consultas, el correcto registro de los datos de las citas (datos administrativos y demográficos, prestaciones eindicaciones, pertenencia al sector o no, ajuste a los tiempos y forma de la agenda, sobresaturación de actividad, duplicidad de citas ...). - lnformar al personal de citaciones del área de Consultas y de otros Servicios de Atención Especializada y de Atención Primaria, de la creación de nuevas agendas y las características propias para una correcta citación o cambios en los circuitos de citación. - Detectar errores en cualquier gestión de cita o registro provocados por los trabajadores del Hospital, Atención Primaria, Centro Penitenciario y Centros Concertados (personal administrativo, médicos, enfermería,celadores...) o por error en el sistema informático de Millennium'.

Finalment, una altra funció de la Sra. Elsa era ' Supervisar los buzones informáticos de pacientes pendientes de valoración y cita. Estas funciones comprenden a su vez: - Comprobar que el registro en los buzones está correctamente realizado, al igual que el registro de los datos de las citas. - Verificar que las citas han sido valoradas por los responsables facultativos de llevar a cabo dicha valoración y su posterior citación. - Depurar los buzones, asegurando que los pacientes se citan atendiendo a la disponibilidad de las agendas, eliminando duplicados, eliminandoo subsanando errores de registro'.

Segons consta al DOC 11, pàgines 74 i 92, de l'expedient digital d'instrucció la Sra. Elsa va accedir al Llibre de cites de la Sra. Joaquina el dia 20 de juny de 2017 a les 12:42:04 hores i a les 12:42:29 hores. En els dos casos consta al sistema les mencions Mantain Appointment i Query Appointment View. En concret, l'acusada va consultar en primer lloc unes cites que la Sra. Joaquina havia tingut al servei de rehabilitació des del dia 24 de maig de 2017 i després una visita a consultes externes.

La informació continguda en aquest document és una prova suficient per acreditar que l'acusada sí que va accedir a la informació mèdica de la Sra. Joaquina, concretament al seu Llibre de cites mèdiques (Chatbook). Ara bé, el rellevant en el present cas és determinar si aquest accés va ser justificat per motius laborals o, pel contrari, va constituir un accés no autoritzat i destinat a descobrir informació reservada de la perjudicada.

La Sra. Elsa declarà a la vista oral que tenia autorització de l'hospital i claus pròpies per accedir als llibres de cites i als historials mèdics dels pacients de l'hospital i que necessitava realitzar aquests accessos per a l'exercici de les seves funcions laborals. En concret, l'acusada declarà que accedia a aquestes dades amb la finalitat de contrastar informació, evitar errors amb les cites i registres i controlar les llistes d'espera. La Sra. Elsa manifestà que desconeixia el motiu pel qual havia accedit al Llibre de cites de la Sra. Joaquina, doncs durant la seva jornada laboral havia realitzat aproximadament unes 3.000 consultes d'aquesta índole i no podia recordar el cas concret. En tot cas, l'acusada declarà que l'accés es va produir per una causa justificada per la seva funció a l'hospital, possiblement durant la seva gestió de control de les llistes d'espera, i amb cap altre motiu.

L'acusada manifestà que després de l'inici d'aquesta causa va contrastar informació per intentar recordar el motiu de l'accés a la informació mèdica de la perjudicada. La Sra. Elsa declarà que a finals de cada mes havia de realitzar un informe sobre les llistes d'espera de l'hospital, analitzant el mes anterior i comprovant que els nombres i les dades eren correctes. Per fer aquests controls la Sra. Elsa necessitava accedir als llibres de cites de l'hospital. A més, manifestà l'acusada, també havia de comprovar les jornades extraordinàries que es programaven pel capvespre a l'hospital amb la finalitat d'atendre als pacients que portaven més de 60 dies en llista d'espera. La Sra. Elsa va observar que havia accedit a una cita que la Sra. Joaquina tenia al servei de rehabilitació el dia 24 de maig de 2017 i després a una consulta de traumatologia que la perjudicada havia tingut el dia 23 de maig de 2017. Aquesta situació, segons el parer de la Sra. Elsa, era anòmala perquè el temps d'espera que existia a l'hospital no feia possible que una persona a qui el traumatòleg deriva a rehabilitació rebi cita d'aquest servei el dia després de la derivació mèdica. També cridà l'atenció a la Sra. Elsa que el dia després de tenir la primera cita a rehabilitació la Sra. Joaquina ja tingués concertada una sessió al gimnàs del servei, on també hi havia molta llista d'espera. A més, l'acusada comprovà que la perjudicada havia rebut les cites a través d'una de les agendes extraordinàries que s'havien d'usar només per pacients que feia més de 60 dies que estaven en llista d'espera.

Vista la situació, la Sra. Elsa declarà que entenia que havia fet els accessos pels que ara se l'acusava en el marc de la seva funció de control de les llistes d'espera i en haver detectat que la Sra. Joaquina havia estat indegudament inclosa en una agenda extraordinària per tenir una cita immediata a rehabilitació. De fet, l'acusada va manifestar que a la mateixa època en que va detectar el succeït amb la Sra. Joaquina va remetre un correu electrònic al personal de l'hospital transmetent instruccions per incrementar els controls sobre les cites de rehabilitació, que tenien molta llista d'espera, i donar preferència als pacients que es trobaven en llista d'espera. Aquest correu electrònic va ser aportat el dia de la vista oral però la informació que conté no resulta concloent, a criteri d'aquesta Sala, per a l'esclariment dels fets que s'estan enjudiciant.

La Sra. Elsa manifestà que tenia bona relació amb la Sra. Joaquina i que aquesta, en alguna ocasió, li havia demanat favors per agilitzar gestions amb l'Hospital per ella i la seva família. L'acusada declarà que desconeixia la malaltia de la perjudicada i que se'n va assabentar quan la Sra. Joaquina la va denunciar. La Sra. Elsa exposà que la perjudicada li havia explicat que tenia problemes d'esquena i que s'havia posat implants a la boca a causa d'una caiguda a casa seva i que en el moment en que ella va accedir al seu llibre de cites la Sra. Joaquina no li havia de justificar que estigués seguint un tractament rehabilitador perquè es trobava en situació de baixa laboral.

La Sra. Elsa declarà que la funció de control de llistes d'espera és la que consumeix més temps de la seva jornada laboral, en concret més del 50% de dita jornada.

Per la seva part, la Sra. Joaquina declarà al plenari que la Sra. Elsa, en el moment dels fets, era la seva cap i que tenia bona relació amb ella, si bé mai li va explicar que tenia hepatitis. Sí que explicà a l'acusada que havia caigut a casa seva i que necessitava rehabilitació perquè s'havia lesionat una espatlla. La perjudicada declarà que quan es reincorporà a l'hospital a l'any 2011 no explicà a ningú que tenia hepatitis però que la gent li demanava el motiu pel qual havia estat objecte d'una readaptació del lloc de treball. Poc a poc, segons la Sra. Joaquina, el personal de l'hospital es va anar mostrant més hostil i poc proper amb ella i per això es va deixar de relacionar amb els seus companys. Posteriorment, la Sra. Joaquina es va adonar que la gent que treballava a l'hospital havia descobert la seva malaltia. Entre les persones que varen fer saber a la perjudicada que sabien de la seva malaltia hi havia la cunyada de la Sra. Elsa. La perjudicada declarà que els comentaris sobre la seva malaltia es varen començar a produir a l'any 2018. La Sra. Joaquina manifestà que cap treballador de l'hospital li va revelar que alguna de les acusades li hagués explicat que tenia hepatitis.

La perjudicada declarà que les visites mèdiques del maig de 2017 eren a causa de la caiguda a casa seva i que va demanar un favor al personal de l'hospital per tenir cita immediata. La Sra. Joaquina va admetre que va rebre la cita accedint a una agenda extraordinària que estava prevista per persones que estaven en llista d'espera.

Per altra banda, la Sra. Joaquina declarà que normalment ella s'autogestionava les cites mèdiques que tenia a l'hospital accedint a la seva informació a les bases de dades i que si tenia cap problema ho consultava directament amb els metges responsables. També manifestà la Sra. Joaquina que el seu hospital de referència no era Son Espases sinó Son Llàtzer. La perjudicada exposà que no tenia sentit que els administratius de l'hospital consultessin historials mèdics dels pacients per donar cites mèdiques, doncs ella va treballar d'administrativa i no necessitava aquest accés per realitzar les seves funcions. Sí que era possible que fos necessari aquest accés en casos de pacients que venien d'urgències. La Sra. Joaquina declarà que mai va realitzar tasques relacionades amb la gestió de llistes d'espera ni amb les interconsultes entre hospitals, però que per aquesta funció tampoc es precisava l'accés als historials mèdics.

Finalment, la perjudicada manifestà que quan va ser conscient que el personal de l'hospital coneixia el seu historial mèdic va acudir als serveis jurídics de Son Espases i que la Sra. Esmeralda va dur a terme una investigació interna de la que no va rebre informació i que va finalitzar amb la consideració que no s'havia produït cap accés il·legítim a la seva informació mèdica. La Sra. Joaquina entenia que la Sra. Esmeralda havia volgut ocultar les conductes il·legals que s'havien produït contra ella.

Declarà com a testimoni a la vista oral el responsable de la gestió informàtica de l'Hospital Son Espases, el Sr. Jose Manuel. El Sr. Jose Manuel manifestà que tot el personal de l'hospital tenia claus pròpies per accedir a les bases de dades i autoritzacions concretes per entrar a la informació que l'hospital indicava que era necessària per a la realització de les seves funcions. Segons el testimoni, les persones administratives de l'hospital necessitaven accedir als historials mèdics (Powercharts) dels pacients en casos com facturació, citació de pacients, demora de cites o reprogramació de cites. Per aquest motiu, aquest personal tenia accés autoritzat als historials. El Sr. Jose Manuel era coneixedor que quan es revisaven llistes d'espera, si els pacients no acudien a l'hospital amb la documentació necessària, resultava necessari accedir al seu historial.

Declarà el testimoni que l'accés al Powerchart es duia a terme amb les claus personals de cada treballador de l'hospital i que la recerca d'historials es podia dur a terme a través del nom del pacient o amb el seu nombre d'història clínica, entre altres opcions. El Sr. Jose Manuel manifestà que a l'any 2015 es va descobrir que el programa informàtic de l'hospital esborrava totes les cites dels pacients amb més de 3 anys d'antiguitat. Aquest defecte es va arreglar quan es va detectar però totes les agendes de cites anteriors a 2015 havien desaparegut de la base de dades. Aquesta informació sobre l'esborrament de dades es menciona també a l'informe confeccionat pel Director Gerent de l'hospital Son Espases, el Sr. Geronimo, que consta a l'esdeveniment 271 de l'expedient judicial d'instrucció.

El testimoni declarà que per comprovar si un pacient tenia duplicitat de cites era necessari accedir al seu historial mèdic i que per gestionar les cites de cada pacient també era necessari aquest accés. També declarà el Sr. Jose Manuel que no tots els accessos que es duien a terme per part del personal als historials mèdics precisaven que s'hi fes alguna modificació. Un exemple d'això seria quan un personal administratiu havia de consultar la informació que un metge havia escrit a l'historial d'un pacient.

El Sr. Jose Manuel explicà que no necessàriament cada accés que constava a les bases de dades de l'hospital es corresponia amb una acció o clic del ratolí. Així, quan un usuari pitjava sobre la pestanya llistat, per exemple, aquest clic apareixia com una tasca i seguidament l'aparició del llistat constava com una altra tasca diferent. Per aquest motiu, a l'historial d'accessos d'un usuari podien aparèixer per exemple 5 accessos en 10 segons. El testimoni declarà també que el programa informàtic de l'hospital no feia aparèixer cap avís a la informació dels pacients que tenien hepatitis i que les alertes que apareixien eren només sobre darreres voluntats de pacients crònics i vacunació de la Covid 19.

El Sr. Santos, personal administratiu destinat al Centre d'Atenció telefònica de Son Espases, declarà a l'acte del judici que era company de feina i amic de la Sra. Joaquina i feia la mateixa feina que ella, a cita prèvia. Posteriorment es va produir una reestructuració del servei i ell i la Sra. Joaquina varen deixar de treballar junts. El testimoni declarà que no tenia accés als historials mèdics però sí al llibre de cites i que sabia que les acusades sí que podien accedir als historials. El Sr. Santos manifestà que la Sra. Joaquina mai li va explicar la seva malaltia ni el motiu pel qual se li havia adaptat el lloc de treball, però que sí que li va comentar problemes de salut posteriors. El testimoni declarà que va ser interrogat a la investigació interna que va realitzar l'hospital i que allà explicà que el personal del mateix coneixia les malalties que tenia la Sra. Joaquina, però quan va fer aquesta manifestació no es referia a la seva hepatitis sinó a les que va patir la perjudicada mentre treballava al servei d'admissió. El Sr. Santos manifestà que era habitual que els membres del seu departament accedissin a les cites mèdiques dels seus companys per fer consultes consentides i es donessin cita entre ells. En tot cas, la Sra. Joaquina mai demanava als companys que li gestionessin les cites mèdiques, però sí que els demanava que les consultessin per recordar-les quan no era a l'hospital.

El testimoni declarà que quan es dedicava a reprogramar cites no necessitava accedir a l'historial mèdic dels pacients, doncs al llibre de cites ja constaven les cites que tenia cada pacient i les que se li podien programar. El Sr. Santos declarà que alguna de les cites que constaven al llibre de cites eren de caràcter restringit i ell no les podia consultar. El testimoni va manifestar que no va escoltar a cap treballador de l'hospital comentant que la Sra. Joaquina tenia hepatitis.

Declarà com a testimoni a la vista oral la Sra. Esmeralda, tècnica de l'assessoria jurídica de l'Hospital de Son Espases. La Sra. Esmeralda manifestà que ella s'encarregava del control dels accessos als historials dels pacients de l'hospital i realitzava investigacions internes si es sospitava que s'havia produït un accés no autoritzat. En cas que durant aquesta investigació es detectessin indicis de la comissió d'un delicte es remetien les actuacions a la fiscalia. La Sra. Joaquina va anar a veure-la per assessorar-se sobre els fets objecte d'aquest plet però ella li explicà que per iniciar una investigació era necessari que s'indiqués de quina persona es sospitava. Per aquest motiu, la perjudicada va confeccionar una llista de possibles accessos on va incloure 93 persones. En aquells moments la Sra. Esmeralda inicià la investigació interna i comprovà tots els accessos que s'havien produït a la informació de la Sra. Joaquina, fent una taula comparativa. En concret, es va detectar que 15 persones havien accedit a la informació de la perjudicada. La Sra. Esmeralda va observar que tots aquests accessos eren de naturalesa similar i quadraven amb les funcions del personal que els havia dut a terme. La testimoni no va detectar cap conducta irregular i per aquest motiu decidí tancar la investigació sense donar trasllat a fiscalia. La Sra. Esmeralda tampoc va informar a la Sra. Joaquina sobre la identitat de les persones que havien accedit a la seva informació mèdica per un motiu de protecció de dades.

La Sra. Esmeralda declarà que coneixia que quan es gestiona una cita mèdica per telèfon i al llibre de cites apareixen anotacions de cita cancel·lada o reprogramada resulta necessari accedir a l'historial mèdic del pacient. També existeixen altres tasques que requereixen la consulta de l'historial. La testimoni manifestà que ella havia confeccionat els documents que consten als esdeveniments 132 de l'expedient digital d'instrucció i 130 de l'expedient digital d'enjudiciament. En aquests documents es fa una explicació sobre la necessitat d'accés als historials mèdics i llibres de cites pel personal d'admissió de l'hospital que coincideix amb el declarat per la Sra. Esmeralda a l'acte del judici.

Respecte la Sra. Elsa, la Sra. Esmeralda declarà que entre les seves funcions es trobava el control de les llistes d'espera i la depuració de llistats i que per realitzar aquestes tasques era necessari accedir a les històries clíniques dels pacients. En concret, la Sra. Esmeralda entenia que l'acusada havia accedit al llibre de cites de la Sra. Elsa perquè la Sra. Joaquina havia rebut cita al servei de traumatologia de Son Espases a pesar de ser una pacient assignada a un altre hospital.

El Sr. Esther, coordinador del servei d'admissió de Son Espases, declarà a l'acte del judici que les acusades eren subordinades seves. El Sr. Esther manifestà que coneix el funcionament del sistema Millennium i que per fer les tasques de depuració de llistes d'espera resulta necessari comprovar que no accedeixin als serveis de l'hospital pacients que no tenen Son Espases com a hospital de referència. El testimoni exposà que a l'hospital de Son Espases es donen unes 3.000 cites diàries i que també es duen a terme moltes reprogramacions de cites per reduir les llistes d'espera i evitar que els pacients estiguin més de 60 dies esperant per ser visitats. El Sr. Esther declarà que el personal d'admissió de l'hospital no té informació sobre les adaptacions de llocs de treball que es duen a terme al servei i que aquesta dada només consta a la història mèdica de salut laboral.

El testimoni declarà que la Sra. Elsa tenia la funció de controlar les llistes d'espera de l'hospital i que si es citava a algú irregularment a les agendes especials per reduir llistes d'espera es generava una incidència al sistema informàtic. En aquests casos, segons el Sr. Jose Manuel, era normal que s'accedís a la informació del pacient per comprovar el motiu pel qual aquest s'havia botat la llista d'espera. El Sr. Esther també declarà que per gestionar l'admissió dels pacients i donar cites era necessari en molts casos accedir als historials mèdics. Aquest accés també era necessari per realitzar altres accions de distinta naturalesa que duen a terme les persones que treballen al servei d'admissió, com per exemple depurar les llistes d'espera. Finalment, el testimoni també va declarar que en certes ocasions era necessari consultar cites passades per comprovar si el pacient havia estat acceptat.

Finalment, declarà com a testimoni al plenari la Sra. Felicisima, cunyada de la Sra. Elsa i cap de secció del servei d'admissions de l'Hospital Son Espases en el moment dels fets. La testimoni manifestà que el personal del servei d'admissió de l'hospital necessitava utilitzar el sistema Millennium per treballar i que si un pacient que no tenia Son Espases com a hospital de referència acudia a l'hospital era necessari comprovar el motiu d'aquesta derivació. Per altra banda, la Sra. Felicisima exposà que quan una persona constava amb cita al llibre de cites s'ha de comprovar si dita cita estava vigent. Si la cita havia estat cancel·lada no era necessari que el personal de l'hospital fes cap telefonada. La testimoni declarà que les consultes als historials mèdics es duien a terme normalment introduint en nombre d'història clínica.

La Sra. Felicisima declarà que entre les funcions de la Sra. Elsa hi havia la de controlar que ningú accedís irregularment a les agendes especials per llista d'espera i, en cas que algú ho fes, anul·lar la cita. La testimoni exposà també que la Sra. Joaquina accedí al CAT del servei d'admissió per una adaptació de lloc de treball, però que a l'informe que es va remetre per aquesta causa no s'indicava que la perjudicada patís hepatitis, sinó només les seves limitacions laborals. De fet, la testimoni declarà que no sabia que la Sra. Joaquina tenia hepatitis i que no va sentir ningú comentant-ho a l'hospital.

La Sra. Felicisima manifestà que en molts casos és necessari consultar cites passades dels pacients i que també es habitual que s'hagi de consultar l'historial mèdic d'un pacient per donar-li una cita.

Cap de les persones que declararen a l'acte del judici tenen una relació particular amb les acusades que els pugui generar un especial interès en el resultat d'aquest plet, excepte en el cas de la Sra. Felicisima que té una relació familiar amb la Sra. Elsa. Per aquest motiu, la declaració de la Sra. Felicisima respecte a la Sra. Elsa serà valorada tenint en compte aquesta relació. En canvi, la falta d'interès en el cas concret ha de portar a considerar que tots els testimonis que deposaren a la vista oral donaren una versió dels fets objectiva i ajustada a la realitat.

TERCER.-De la prova practicada resulta que existeix una versió que justificaria l'accés de la Sra. Elsa a les cites mèdiques de la Sra. Joaquina i que resulta raonable, creïble i reforçada per indicis perifèrics. Així, en primer lloc, s'ha de tenir en compte que, segons consta al certificat de funcions al que abans hem fet menció i conforme declararen varis testimonis, la Sra. Elsa exercia en el moment dels fets unes funcions laborals que precisaven l'accés als llibres de cites dels pacients de l'hospital. S'ha de recordar que la Sra. Elsa estava encarregada de depurar les bústies de cites i de la gestió de les llistes d'espera. És evident que aquestes tasques necessàriament han de precisar de la consulta de les cites que es donaven a l'hospital.

En segon lloc resulta, i així ho va reconèixer la pròpia Sra. Joaquina, que la perjudicada, al maig de 2017, va aprofitar la seva posició de treballadora de l'hospital per botar-se la llista d'espera que el centre tenia als serveis de traumatologia i rehabilitació i obtenir una cita immediata. Segons declarà el Sr. Esther, coordinador del servei d'admissió de l'hospital, si es citava a algú irregularment a les agendes especials per reduir llistes d'espera es generava una incidència al sistema informàtic Millennium. Posant aquestes dues dades en relació amb les funcions de control de llistes d'espera que tenia la Sra. Elsa, és totalment raonable que l'acusada accedís en l'exercici d'aquestes funcions a les dues cites de rehabilitació i traumatologia que la Sra. Joaquina havia obtingut aprofitant indegudament una agenda especial per persones en llista d'espera.

Per altra banda, s'ha de tenir en compte també que la Sra. Joaquina declarà que les cites de maig de 2017 que va consultar la Sra. Elsa tenien relació amb una caiguda que va patir a casa seva i de la que va informar a l'acusada. Per tant, la Sra. Elsa ja coneixia els problemes de salut que varen ser tractats a les cites consultades. A més, i segons es declarà per part de l'informàtic de l'hospital el Sr. Jose Manuel, en aquestes cites no apareixia cap dada o indicació en relació a l'hepatitis de la perjudicada. D'aquesta manera, resulta poc probable que l'objectiu de l'acusada quan consultà el llibre de cites de la Sra. Joaquina fos descobrir informació sobre la seva salut. Encara més poc probable resulta que la Sra. Elsa accedís a les cites de traumatologia i rehabilitació de maig de 2017 per descobrir informació relativa a la hepatitis de la perjudicada, tota vegada s'ha exposat ja que en aquestes cites no constava cap informació sobre aquesta malaltia.

Sobre aquesta darrera qüestió s'ha de tenir també en compte que, segons declarà el Sr. Jose Manuel i segons consta també a l'esdeveniment 271 de l'expedient judicial d'instrucció, a través de la consulta del llibre de cites no es podia obtenir cap tipus d'informació sobre el tractament que la Sra. Joaquina va rebre per la seva hepatitis. Així, s'ha de recordar que aquest tractament va finalitzar a l'any 2011 i que totes les cites mèdiques anteriors a l'any 2015 havien estat esborrades del sistema.

Una altra dada a tenir en compte per avaluar la responsabilitat de l'acusada és que la Sra. Joaquina declarà a la vista oral que no va ser fins a l'any 2018 que va començar a adonar-se del canvi d'actitud dels seus companys de feina cap a ella. Per tant, el presumpte descobriment de la malaltia de la perjudicada s'hauria produït almenys 6 mesos després que la Sra. Elsa accedís al llibre de cites de la Sra. Joaquina. El temps transcorregut entre aquests dos fets és també un indici favorable a l'absolució de l'acusada.

S'ha de fer menció també a que el fet que la Sra. Elsa no dugués a terme cap acció concreta o modificació quan consultà el llibre de cites de la Sra. Joaquina no és cap indici revelador de responsabilitat penal, tota vegada que l'acusada va consultar cites passades que ja no tenia sentit modificar i que, segons declarà el Sr. Jose Manuel, existien moltes funcions del personal d'admissió que precisaven la consulta de la informació mèdica però no l'execució de cap acció concreta que la modifiqués.

Una altra dada a valorar és que, una vegada s'ha consultat el llistat complet d'accessos a les dades mèdiques de la Sra. Joaquina, resulta que consten moltes altres consultes de supervisors administratius com la Sra. Elsa al llibre de cites de la perjudicada amb la menció Query Appointment View. Això ha de portar a considerar que no és estrany que l'exercici de les funcions dels supervisors administratius impliqui la consulta de cites sense que es faci cap modificació. Així, és molt més raonable arribar a aquesta conclusió, especialment una vegada s'han analitzat les funcions de l'acusada, que no presumir que el supervisors d'admissió de l'hospital es dediquen a la comissió massiva de delictes de descobriment i revelació de secrets dels pacients del centre.

Tampoc resulta especialment revelador d'una possible responsabilitat penal que la Sra. Elsa accedís a cites passades de la Sra. Joaquina. En aquest sentit, l'acusada va donar una explicació exculpatòria a aquest fet quan manifestà que al final de cada mes tenia l'obligació de realitzar informes sobre les llistes d'espera del mes anterior. En aquest cas, l'acusada va accedir a cites del mes de maig de 2017 a final de juny de 2017.

El marc de fets exposat porta a considerar com a probable que la Sra. Elsa, en l'exercici de les seves funcions de control de llistes d'espera i depuració d'agendes, detectés l'ús irregular de l'agenda especial que va fer la Sra. Joaquina i, per comprovar aquesta irregularitat, accedís al llibre de cites de la perjudicada per confirmar que aquesta havia obtingut una cita a rehabilitació el dia 24 de maig de 2017 després de ser atesa a traumatologia el dia 23 de maig de 2017.

En canvi, no s'ha practicat cap prova de càrrec contra la Sra. Elsa que aporti indicis clars i concloents que puguin portar a excloure que l'explicació dels accessos de l'acusada al llibre de cites de la Sra. Joaquina no fos la que s'acaba d'exposar. Cap prova existeix que aquestes consultes fossin la conseqüència d'una voluntat conscient d'accés no justificat amb l'objectiu de descobrir informació reservada sobre la salut de la perjudicada.

En conseqüència, la prova de càrrec practicada no es pot considerar suficient per vèncer la presumpció d'innocència de l'acusada i tenir per provats els fets pels que s'ha formulat acusació contra ella. Això és així degut a que el principi de la presumpció d'innocència, promulgat com a dret fonamental a l' art. 24 CE, exigeix que s'adopti aquesta solució. En efecte, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre l'efectivitat del referit article a distintes sentències com la STC 18/2021 de 15 de febrer, on s'estableix que 'El Pleno del tribunal recordó en la STC 185/2014, de 6 de noviembre , FJ 3, que la 'doctrina de este tribunal ha reconocido que el derecho a la presunción de inocencia es 'uno de los principios cardinales del Derecho penal contemporáneo, en sus facetas sustantiva y formal' (por todas, SSTC 138/1992, de 13 de octubre , y 133/1995, de 25 de septiembre ) y es consciente de la importancia garantista del derecho a la presunción de inocencia, al que considera quizás 'la principal manifestación constitucional de la especial necesidad de proteger a la persona frente a una reacción estatal sancionadora injustificada' ( SSTC 141/2006, de 8 de mayo, FJ 3 , y 201/2012, de 12 de noviembre , FJ 4). Como regla de tratamiento, la presunción de inocencia impide tener por culpable a quien no ha sido así declarado tras un previo juicio justo (por todas, STC 153/2009, de 25 de junio , FJ 5) y, como regla de juicio en el ámbito de la jurisdicción ordinaria, se configura como derecho del acusado a no sufrir una condena, a menos que la culpabilidad haya quedado establecida más allá de toda duda razonable (entre muchas, últimamente, STC 78/2013, de 8 de abril , FJ 2). El art. 24.2 CE significa que se presume que los ciudadanos no son autores de hechos o conductas tipificadas como delito y que la prueba de la autoría y la prueba de la concurrencia de los elementos del tipo delictivo, corresponden a quienes, en el correspondiente proceso penal, asumen la condición de parte acusadora ( STC 105/1988, de 8 de junio , FJ 3). Como regla presuntiva supone que 'el acusado llega al juicio como inocente y solo puede salir de él como culpable si su primitiva condición es desvirtuada plenamente a partir de las pruebas aportadas por las acusaciones' ( SSTC 124/2001, de 4 de junio, FJ 9 , y 145/2005 , FJ 5). La presunción de inocencia es, por tanto, una presunción iuris tantum de ausencia de culpabilidad 'que determina la exclusión de la presunción inversa de culpabilidad criminal de cualquier persona durante el desarrollo del proceso, por estimarse que no es culpable hasta que así se declare en sentencia condenatoria' ( STC 107/1983, de 29 de noviembre , FJ 2)'.

Destacábamos, asimismo, que la eficacia garantista de la presunción de inocencia se despliega ante el juez y frente al legislador, en tanto que el derecho a ser presumido inocente es un derecho subjetivo público con una 'obvia proyección como límite de potestad legislativa y como criterio condicionador de las interpretaciones de las normas vigentes' ( STC 109/1986, de 24 de septiembre , FJ 1). En concreto, 'el tribunal ha incluido en la configuración constitucional de este derecho la interdicción de las presunciones de los elementos constitutivos del delito ( SSTC 111/1999, de 14 de junio, FJ 3 ; 87/2001, de 2 de abril, FJ 9 ; 267/2005, de 24 de octubre, FJ 4 , y 92/2006, de 27 de marzo , FJ 2). Con independencia de la modalidad delictiva de que se trate, no es tolerable que alguno de los elementos típicos se presuma en contra del acusado, sea con una presunción iuris tantum, que supone una traslación o inversión de la carga de la prueba irreconciliable con el art. 24.2 CE (ya en STC 105/1988, de 8 de junio , FJ 3), sea con una presunción iuris et de iure, ilícita en el ámbito penal desde la perspectiva constitucional, por cuanto prohíbe la prueba en contrario de lo presumido, con los efectos vulneradores de la presunción de inocencia de descargar de la prueba a quien acusa y de impedir probar la tesis opuesta a quien se defiende' ( STC 185/2014 , FJ 3).

De otro lado, desde la STC 44/1989, de 20 de febrero , FJ 2, hemos distinguido entre el derecho a la presunción de inocencia y el principio in dubio pro reo, situando a este último en el momento de la valoración o apreciación probatoria, de modo que 'solo entra en juego cuando existe una duda racional sobre la real concurrencia de los elementos objetivos y subjetivos que integran el tipo penal, aunque se haya practicado una prueba válida' ( STC 16/2000, de 31 de enero , FJ 4). Y mantiene que, 'con la perspectiva constitucional, el principio in dubio pro reo, 'en tanto que perteneciente al convencimiento íntimo o subjetivo del órgano judicial', ni está dotado de la protección del recurso de amparo, 'ni puede en modo alguno ser objeto de valoración por este tribunal cuando el órgano judicial no ha albergado duda alguna acerca del carácter incriminatorio de las pruebas practicadas'' (así últimamente, STC 147/2009, de 15 de junio , FJ 2, con cita de las SSTC 63/1993, de 1 de marzo, FJ 4 ; 103/1995, de 3 de julio, FJ 4 ; 16/2000, de 16 de enero, FJ 4 ; 209/2003, de 1 de diciembre, FJ 5 ; 61/2005, de 14 de marzo, FJ 4 , y 137/2005, de 23 de mayo , FJ 3).

No obstante, conforme a nuestra doctrina, la regla de juicio que impone el derecho a la presunción de inocencia es muy clara: 'se configura como derecho del acusado a no sufrir una condena a menos que la culpabilidad haya quedado establecida más allá de toda duda razonable' (entre muchas, las ya citadas SSTC 78/2013, FJ 2 , y 185/2014 , FJ 3). Exige, como presupuesto de una condena penal conforme con el art. 24.2 CE , la certeza sobre la culpabilidad del imputado, entendida como ausencia de duda razonable respecto a la concurrencia de todos aquellos extremos relevantes para la condena. En tal medida, la razonabilidad de las conclusiones del juzgador sobre el resultado de los medios de prueba, justificadas a través de la debida motivación, y su suficiencia para condenar son exigencias entrelazadas del derecho a la presunción de inocencia ( SSTC 268/2000, de 27 de noviembre, FJ 9 , y 78/2013 , FJ 2). La existencia de una duda razonable en términos objetivos (o mejor, intersubjetivos) implica una valoración probatoria deficiente y la ausencia de prueba de cargo suficiente y, en definitiva, la vulneración del derecho a la presunción de inocencia. Así ocurrirá, como hemos repetido, si se presentan por el acusado hipótesis fácticas alternativas razonables frente a la hipótesis acusatoria ( SSTC 81/1998, de 2 de abril, FJ 3 ; 155/2002, de 22 de julio, FJ 7 ; 145/2005, de 6 de junio, FJ 5 , y 12/2011, de 28 de febrero , FJ 10). Sin que, por lo demás, pueda haber diferencia cualitativa desde la perspectiva del art. 24.2 CE entre una absolución resultante de una constatación incontestable de la inocencia del acusado y una absolución fundamentada en la ausencia de pruebas suficientes para enervar la presunción de inocencia -por existir una duda razonable- ( SSTC 8/2017, de 19 de enero, FFJJ 7 y 8; 10/2017, de 30 de enero, FJ 4 ; 85/2019, de 19 de junio , FJ 10, y STEDH de 16 de febrero de 2016 asunto Vlieeland Boddy y Marcelo Lanni c. España , § 40)'.

De la doctrina acabada de citar es constata, com no pot ser d'altra manera en un Estat democràtic, que per poder vèncer la presumpció d'innocència és necessari que durant el judici s'hagi practicat una prova de càrrec suficient per imputar, sense cap dubte raonable, la comissió d'un delicte a una persona. A sensu contrari, quan la prova practicada no sigui suficient per arribar a aquesta convicció, la llei imposa al jutge o tribunal l'obligació d'absoldre a l'acusat. En aquest cas, i segons s'ha exposat anteriorment, aquesta Sala considera que la prova de càrrec practicada no reuneix els requisits necessaris per vèncer la presumpció d'innocència de la Sra. Elsa.

Per tot això, hem arribat a la conclusió que, per falta de prova de càrrec practicada en contra i vist que existeix una explicació lògica que justificaria l'accés de l'acusada al Llibre de cites de la Sra. Joaquina, la Sra. Elsa ha de ser absolta per la comissió d'un delicte de descobriment i revelació de secrets.

QUART.-A continuació, es valorarà la conducta de la Sra. Zaida. La Sra. Zaida, segons el certificat de funcions que consta a l'esdeveniment 268 de l'expedient judicial d'instrucció, en el moment dels fets era auxiliar administratiu del Servei d'Admissió de l'Hospital Son Espases. En concret, l'acusada s'encarregava de comunicar cites als pacients de l'hospital.

Per realitzar la seva feina la Sra. Zaida havia de dur a terme, entre altres, la següent funció: ' Comunicar al paciente telefonicamente la cita que se le ha programado, proporcionándole la información día, hora, modo de cita (presencial o telefónica) y lugar de la cita. En el caso que el paciente no acepte esta cita: Reprogramar, cancelar o introducir en buzón. Estas funciones comprenden, a su vez:- Buscar el registro de la cita en el programa y verificar que los datos y los atributos de la cita coincidan con la nota de cita o listado: misma fecha, misma agenda y estado de la cita. El estado de la cita para poder realizarse el aviso debe ser 'Confirmado'. Si la cita tiene los estados: Reprogramado, Cancelado o Retenido, no procede el aviso.- Llamar telefónicamente al paciente'.

Segons consta al DOC 16, pàgina 46, de l'expedient digital d'instrucció la Sra. Zaida va accedir al Llibre de cites de la Sra. Joaquina el dia 19 de febrer de 2018 a les 10:38:26 hores. En aquest accés consten al sistema les mencions Mantain Appointment i Query Appointment View. En concret, i segons consta a la pàgina 139 de l'esdeveniment 11 de l'expedient digital d'instrucció, l'acusada va consultar una cita que la Sra. Joaquina tenia al servei d'oftalmologia el dia 20 de març de 2018.

A la pàgina 51 de l'esdeveniment 273 de l'expedient digital d'instrucció consta que l'accés de la Sra. Zaida va registrar al sistema quatre accions en el mateix minut, totes amb la nomenclatura ' Programación: Libro de citas'.

La informació continguda en aquests documents és una prova suficient per acreditar que l'acusada sí que va accedir a la informació mèdica de la Sra. Joaquina, concretament al seu Llibre de cites mèdiques. Ara bé, el rellevant en el present cas és determinar si aquest accés va ser justificat per motius laborals o, pel contrari, va constituir un accés no autoritzat i destinat a descobrir informació reservada de la perjudicada.

La Sra. Zaida declarà al plenari que era companya de feina de la Sra. Joaquina i les altres acusades i que fins el moment en que la perjudicada va interposar la denúncia que ha donat lloc a aquest procés ella mantenia una bona relació amb la Sra. Joaquina. L'acusada manifestà que treballa d'auxiliar administrativa a l'Hospital Son Espases i que en el moment dels fets s'encarregava d'avisar als pacients de les seves cites mèdiques. Per fer aquesta tasca la Sra. Zaida havia de consultar el sistema Millennium, on accedia amb les seves claus personals a les dades mèdiques introduint el nombre d'història clínica. L'acusada comprovava al sistema en quin estat estaven les cites dels pacients que constaven a una llista que se li entregava cada matí per saber si dita cita es trobava vigent, retinguda, reprogramada o cancel·lada, i posteriorment els telefonava si era necessari. La Sra. Zaida declarà que per dur a terme aquesta tasca no havia de fer cap modificació al sistema, sinó només consultar-lo. L'acusada exposà que per fer la funció abans esmentada necessitava accedir al llibre de cites dels pacients de l'hospital però que no accedia als seus historials mèdics.

La Sra. Zaida manifestà que en el moment dels fets feina 1 any i mig que realitzava la tasca a la que s'acaba de fer referència i que va començar a treballar al Servei d'Admissió a l'any 2016, quan la Sra. Joaquina ja en formava part. L'acusada declarà que no tenia cap informació sobre la baixa laboral que va patir la perjudicada abans de 2011 i que aquesta tampoc li va donar mai cap explicació sobre la seva salut.

La Sra. Zaida explicà que quan es va iniciar la investigació interna de l'hospital sobre l'accés a la informació de la Sra. Joaquina ella va declarar que no havia accedit a dita informació perquè no recordava haver-ho fet. En tot cas, l'acusada declarà que si resultava que sí que havia realitzat aquest accés la causa havia estat només l'exercici de les seves funcions laborals. La Sra. Zaida manifestà que si va accedir al Llibre de cites de la Sra. Joaquina i després no va telefonar a la perjudicada era perquè la cita que consultà constava com a retinguda, cancel·lada o reprogramada. També exposà l'acusada que al llistat de cites que consultava per treballar constava el nom del metge que havia donat la cita i el tipus de cita que s'havia de fer. A més, la consulta del llibre de cites no sempre permetia conèixer la malaltia que tenia el pacient citat.

La Sra. Zaida manifestà que ella mai va dir a la Sra. Joaquina que havia accedit a la seva història mèdica i que no recordava si el dia que va accedir a la informació mèdica de la perjudicada aquesta havia anat o no a treballar.

L'acusada declarà que les llistes que rebia cada dia amb els pacients als que havia d'avisar es confeccionaven per la gerència de l'hospital, es deixaven a uns arxivadors de la seva taula de feina que estaven dividits per dies i es destruïen després del seu ús. Per aquest motiu, explicà la Sra. Zaida, les citades llistes no s'havien pogut aportar al procediment.

L'acusada exposà que durant la seva jornada laboral havia de gestionar una mitjana de 150 cites, cosa que li generava estrès i requeria que actués amb rapidesa. A cada accés, explicà l'acusada, era necessari fer 3 clics i després apareixia una línia amb la informació que ella necessitava. L'acusada declarà que cada necessitava uns 20/30 segons per fer la consulta de la informació de cada pacient.

En aquest punt es fa una remissió a la transcripció que s'ha fet al Fonament de Dret Segon de les declaracions de les persones que varen deposar a la vista oral. En aquest Fonament de Dret només es citaran les manifestacions dels testimonis que directament anaren referides a la Sra. Zaida.

La Sra. Joaquina va declarar a la vista oral que a principis de l'any 2018 la Sra. Zaida li va dir que sabia que tenia hepatitis, cosa que ella va negar. En concret, la perjudicada es va trobar amb l'acusada un dia que es dirigia a urgències i va ser en aquell moment quan aquesta li va fer l'anterior manifestació. A més, manifestà la Sra. Joaquina, quan va ocórrer aquest fet ella va poder veure que la Sra. Zaida tenia obert el seu historial mèdic a la pantalla del seu ordinador. Finalment, la Sra. Joaquina declarà que la cita d'oftalmologia que va consultar la Sra. Zaida no tenia cap relació amb la seva hepatitis.

La Sra. Esmeralda manifestà al plenari que durant la investigació interna va comprovar que la Sra. Zaida havia accedit al llibre de cites de la Sra. Joaquina, on no apareixia cap informació assistencial. L'acusada tenia la funció de telefonar als pacients que tenien cita mèdica a l'hospital i que en el cas concret era possible que l'acusada observés que la cita de la perjudicada estava cancel·lada i per aquest motiu no realitzés cap telefonada. La testimoni explicà que després d'analitzar el nombre de consultes que va fer la Sra. Zaida arribà a la conclusió que l'accés a la informació de la Sra. Joaquina quadrava amb les seves funcions professionals.

A l'esdeveniment 273 de l'expedient digital d'instrucció consta que el dia dels fets el sistema informàtic va registrar 575 accions de la Sra. Zaida a llibres de cites de pacients de l'hospital entre les 8:22 hores i les 11:34 hores. D'aquestes accions 4 es corresponen amb l'accés a la cita que la Sra. Joaquina tenia a oftalmologia el dia 20 de març de 2018. A més, 88 de les accions de l'acusada no varen suposar la modificació de cap dada al sistema, doncs apareixen amb la menció Query Appointment View. Per altra banda, la durada de l'accés que va fer la Sra. Zaida al Llibre de cites de la Sra. Joaquina no és significativament diferent de la de les altres consultes que aquesta va realitzar durant el període de temps analitzat en aquest document.

CINQUÈ.-De la prova practicada resulta que existeix una versió dels fets que justificaria l'accés de la Sra. Zaida a la cita mèdica d'oftalmologia de la Sra. Joaquina i que es considera raonable, creïble i reforçada per indicis perifèrics.

Així, l'acusada és una treballadora de l'Hospital Son Espases que està encarregada d'avisar per telèfon a les persones que tenen cites mèdiques a l'hospital. Per realitzar aquesta funció la Sra. Zaida ha d'accedir al llibre de cites dels pacients que apareixen al llistat que li proporcionen els seus superiors i comprovar si les cites es troben vigents, reprogramades, cancel·lades o retingudes. En aquests tres darrers casos, l'acusada no ha de fer cap telefonada. Aquesta informació queda acreditada pel certificat de funcions laborals al que s'ha fet referència a l'anterior Fonament de Dret.

La Sra. Joaquina, en el moment dels fets, era una pacient de l'hospital que el dia 20 de març de 2018 tenia una cita al servei d'oftalmologia. La Sra. Zaida, el dia 19 de febrer de 2018, va accedir al llibre de cites de la perjudicada i visualitzà aquesta cita, sense fer cap modificació al sistema.

Tenint en compte les funcions de l'acusada i la condició de pacient amb cita pròxima de la perjudicada, resulta raonable que l'accés de la Sra. Zaida al llibre de cites de la Sra. Joaquina es dugués a terme en el marc del normal exercici de les atribucions laborals de l'acusada.

El fet que no consti que l'acusada telefonés a la Sra. Joaquina no és un fet revelador de responsabilitat penal. Així, al certificat de funcions i segons la declaració del Sr. Jose Manuel, la Sra. Esmeralda i la Sra. Felicisima és normal que el personal d'admissió de l'hospital accedeixi a llibres de cites de pacients i no faci cap anotació. En concret, segons els testimonis, quan l'administratiu observava que la cita que visualitzava estava cancel·lada, reprogramada o retinguda no havia de dur a terme cap acció. Sobre aquesta qüestió, el Sr. Esther declarà que era habitual que l'hospital reprogramés les cites dels pacients i que això es feia amb la finalitat de reduir les llistes d'espera.

Aquestes explicacions quadren amb el registre de tasques que la Sra. Zaida va dur a terme el dia 19 de febrer de 2018 on, segons s'ha vist, consta que l'acusada va visualitzar 88 llibres de cites sense dur a terme cap modificació o acció.

També s'ha de tenir en compte, observant aquest registre, que l'accés que la Sra. Zaida va fer al llibre de cites de la Sra. Joaquina no diferia ni en nombre d'accions registrades ni en duració dels altres 575 accessos que consten al document.

Respecte del nombre d'accions que constaven a l'accés, el Sr. Jose Manuel exposà a la vista oral que no sempre les accions que es gravaven al registre es corresponien amb un clic del ratolí, ja que quan un usuari pitjava sobre una pestanya aquest clic apareixia com una tasca i seguidament l'execució de la tasca clicada a l'ordinador constava com una altra tasca diferent. Per aquest motiu, a l'historial d'accessos d'un usuari podien aparèixer per exemple 5 accessos en 10 segons. La Sra. Zaida manifestà a l'acte del judici que feia uns 4 clics per cada consulta de Llibres de cites que duia a terme. Aquesta manifestació quadra amb les explicacions de l'informàtic de l'hospital i el nombre de tasques que apareixen a l'accés al llibre de cites de la Sra. Joaquina.

Un altre fet a tenir en compte és que la cita visualitzada per la Sra. Zaida era del servei d'oftalmologia i que la Sra. Joaquina manifestà al plenari que aquesta cita no tenia res a veure amb la seva hepatitis. Per tant, l'observació d'aquesta cita mèdica no podia aportar a l'acusada cap informació sobre la malaltia que la perjudicada volia mantenir en secret. Aquest fet ha de portar a apreciar com a molt possible que la Sra. Zaida no tingués cap intenció de descobrir informació sobre l'hepatitis de la Sra. Joaquina quan va accedir al seu llibre de cites.

Sobre aquesta qüestió s'ha de tenir també en compte que, segons declarà el Sr. Jose Manuel i segons consta també a l'esdeveniment 271 de l'expedient judicial d'instrucció, a través de la consulta del llibre de cites no es podia obtenir cap tipus d'informació sobre el tractament que la Sra. Joaquina va rebre per la seva hepatitis. Així, s'ha de recordar que aquest tractament va finalitzar a l'any 2011 i que totes les cites mèdiques anteriors a l'any 2015 havien estat esborrades del sistema. A més, al llibre de cites de l'hospital no apareixia cap alarma o avís quan un pacient tenia hepatitis, segons declarà el Sr. Jose Manuel.

Per altra banda, s'han de descartar les acusacions de la Sra. Joaquina contra la Sra. Zaida respecte l'incident del dia en que, segons la perjudicada, l'acusada tenia obert l'historial mèdic de la Sra. Joaquina a la pantalla del seu ordenador professional. Aquest accés no va existir perquè així ho indiquen els registres informàtics.

No existeix cap prova objectiva que la Sra. Zaida referís a la Sra. Joaquina que sabia que tenia hepatitis, tal i com l'acusada declarà que succeí. En tot cas, aquesta conducta tampoc seria un indici favorable a la culpabilitat de l'acusada, tota vegada que el coneixement d'una informació reservada no és un fet revelador d'haver-se comés una conducta punible per a la seva obtenció. Per fer aquesta connexió resultaria necessari esbrinar la font d'aquest coneixement, cosa que aquí no succeeix.

El marc de fets exposat porta a considerar com a probable que la Sra. Zaida, en normal l'exercici de les seves funcions de comprovació de cites mèdiques i avís dels pacients de dites cites, el dia 19 de febrer de 2018 accedís a la cita al servei d'oftalmologia el dia 20 de març de 2018 i no dugués a terme cap acció o modificació perquè aquesta cita es trobava cancel·lada, reprogramada o retinguda.

En canvi, no s'ha practicat cap prova de càrrec contra la Sra. Zaida que aporti indicis clars i concloents que puguin portar a excloure que l'explicació de l'accés de l'acusada al llibre de cites de la Sra. Joaquina no fos la que s'acaba d'exposar. Cap prova existeix que aquesta consulta fos la conseqüència d'una voluntat conscient d'accés no justificat amb l'objectiu de descobrir informació reservada sobre la salut de la perjudicada.

Es fa aquí una remissió a la doctrina del TC sobre el dret a la presumpció d'innocència que s'ha citat al Fonament de Dret Tercer.

En conseqüència, la prova de càrrec practicada no es considerar suficient per vèncer la presumpció d'innocència de l'acusada i tenir per provats els fets pels que s'ha formulat acusació contra ella.

Per tot això, hem arribat a la conclusió que, per falta de prova de càrrec practicada en contra i vist que existeix una explicació lògica que justificaria l'accés de l'acusada al Llibre de cites de la Sra. Joaquina, la Sra. Zaida ha de ser absolta per la comissió d'un delicte de descobriment i revelació de secrets.

SISÈ.-Finalment, resta analitzar la conducta mantinguda per la Sra. Evangelina. La Sra. Evangelina, segons el certificat de funcions que consta a l'esdeveniment 269 de l'expedient judicial d'instrucció, en el moment dels fets era auxiliar administrativa del Servei d'Admissió en el lloc de treball Registre de peticions de Consultes d'Atenció Primària, altres hospitals i Centre Penitenciari de l'Hospital Son Espases.

Segons el certificat l'acusada, entre altres funcions, tenia encomanada la tasca de 'Registrar las peticiones de consultas y gabinetes en el aplicativo de consultas (Millennium), remitidas desde Atención Primaria, otros hospitales y del Centro Penitenciario. Estas funciones comprenden, a su vez: [...] - Buscar el número de historia clínica en el sistema informático, comprobar y actualizar los datos de contacto del paciente y en los casos en que el paciente no tenga historia clínica en Millennium, crear un nuevo número de historia. - Comprobar que el paciente no está citado o en buzón y que corresponde la gestión de la cita solicitada'.

També era una funció de la Sra. Evangelina ' Citar peticiones de consultas, gabinetes y pruebas complementarias de las solicitudes de Atención Primaria, otros hospitales y del Centro Penitenciario. Estas funciones comprenden, a su vez: - Comprobar si ya se ha citado desde el punto de citación o secretaría del servicio y si se ha capturado del buzón para evitar duplicados. - Comprobar si procede cursar la petición, revisando las citas anteriores del paciente ante la duplicidad de peticiones que se realizan en diversas especialidades, teniendo ya el paciente seguimiento en el hospital por la especialidad demandada'.

Una altra funció de la Sra. Evangelina era ' Devolver las peticiones rechazadas tras su valoración por el Servicio correspondiente de HUSE, a los centros de salud u hospitales que emitieron la solicitud. Estas funciones comprenden, a su vez: - Si está valorado en Millenium, imprimir la interconsulta desde el Visor de Peticiones en Powerchart'.

L'acusada també estava encarregada de 'Derivar peticiones o informes de urgencias de pacientes de otro sector a su hospital de referencia'.

Una altra tasca de la Sra. Evangelina era ' Detectar duplicados: - Comprobar si los pacientes que están en buzón ya están citados después de la fecha del registro en buzón o si está registrado varias veces en buzón (dos primeras, dos sucesivas de la misma especialidad o un seguimiento en una especialidad y una posterior primera visita en la misma especialidad desde Atención Primaria). Estas funciones comprenden, a su vez: - Acceder a PowerChart y al historial de citas en fecha anterior a la actual, para comprobar si el paciente está duplicado por error o si realmente, tiene que estar registrado más de una vez porque son consultas distintas dentro de la misma especialidad'.

Finalment, l'acusada tenia la funció de 'Programar citas desde buzón: - Comprobar si a los pacientes que están en buzón les corresponde la cita en HUSE y gestionar. Estas funciones comprenden, a su vez: - Si son Primeras visitas: - Comprobar que el paciente es de nuestro sector si no es una especialidad de referencia. Si no es de nuestro sector, imprimir petición desde el visor de peticiones (Powerchart) y remitir a su hospital de referencia para gestiones su cita allí. [...] - Si son Visitas sucesivas: - Se comprueba si el paciente ha sido visitado con anterioridad en la agenda del médico indicada en la petición de buzón (historial de citas anterior a la fecha de hoy). - Se comprueba si el médico indicó revisión o le dio el alta (informes historia clínica en Powerchart)'.

De la lectura del document que s'acaba de transcriure queda acreditat que l'acusada necessitava accedir als historials mèdics dels pacients (Powerchart) i als seus llibres de cites (Chatbook) per a l'exercici de les seves funcions laborals. També consta al certificat que, per realitzar la seva feina, la Sra. Evangelina a vegades necessitava consultar cites passades dels pacients de l'hospital.

Segons consta al DOC 11, pàgines 93 i 115, de l'expedient digital d'instrucció la Sra. Evangelina va accedir a l'historial mèdic de la Sra. Joaquina el dia 21 de març de 2018 a les 10:02:14 hores, les 10:02:15 hores, a les 10:03:36 hores. L'acusada, aquell mateix dia a les 12:03:34 hores, va accedir també al llibre de cites de la Sra. Joaquina. En el primer accés a l'historial mèdic consta al sistema la menció Mantain Encounter IRUN Patient List Management i a la resta d'accessos a l'historial mèdic consta la menció Clinical Diagnoses. Finalment, a l'accés al llibre de cites consta la menció Mantain Appointment Query Appointment View. En concret, l'acusada va consultar en primer lloc un tractament de rehabilitació que la perjudicada va iniciar el dia 18 d'abril de 2018 i després una cita que la Sra. Joaquina havia tingut al servei d'oftalmologia el dia 20 de març de 2018.

La informació continguda en aquest document és una prova suficient per acreditar que l'acusada sí que va accedir a la informació mèdica de la Sra. Joaquina, concretament al seu historial mèdic i al seu llibre de cites. Ara bé, el rellevant en el present cas és determinar si aquests accessos varen ser justificats per motius laborals o, pel contrari, varen constituir un accés no autoritzat i destinat a descobrir informació reservada de la perjudicada.

La Sra. Evangelina declarà a la vista oral que en el moment dels fets treballava a l'Hospital Son Espases com a auxiliar administrativa a consultes externes i que les seves funcions principals consistien en gestionar bústies i peticions de consulta de pacients procedents d'altres hospitals, tasques de logística i tot el que li demanava la seva cap, la Sra. Elsa. L'acusada manifestà que per dur a terme aquestes funcions necessitava accedir als llibres de cites i historials mèdics dels pacients de l'hospital i que aquest accés el duia a terme amb les seves claus personals.

En concret, la Sra. Evangelina exposà que si arribava a l'hospital un pacient que tenia un altre hospital de referència ella havia d'accedir al sistema per imprimir la seva llista de consultes, entrar al seu llibre de cites, posar el seu DNI i comprovar que les seves dades estaven actualitzades per després introduir les dades mèdiques que s'havien enviat a l'hospital. En algunes ocasions, quan comprovava les dades d'un pacient, apareixia una cita mèdica al sistema i ella havia d'accedir a l'historial mèdic per comprovar si dit pacient ja havia estat atès o per evitar duplicitats de cites. Una altra funció de l'acusada, segons ella explicà, era la depuració de bústies per eliminar duplicitats i evitar llistes d'espera. Per tot això, durant l'exercici de les seves funcions laborals la Sra. Evangelina tenia sempre obert el seu correu electrònic professional i el llibre de cites i l'historial mèdic de cada pacient. A més, durant la seva jornada laboral, l'acusada accedia a uns 100 o 150 expedients. Per a realitzar la seva tasca la Sra. Evangelina manifestà que no havia d'introduir canvis als historials dels pacients, sinó només consultar-los i que només realitzava canvis quan comprovava que havia de reprogramar o donar cites mèdiques.

L'acusada declarà que no recordava haver accedit a les cites de la Sra. Joaquina perquè ella accedia a les dades dels pacients introduint el nombre d'història clínica, no el seu nom. En tot cas, la Sra. Evangelina va manifestar que si al sistema constava que havia accedit a les dades de la perjudicada era que ho havia fet, però que en tot cas aquest accés s'havia produït en el marc de l'exercici de la seva professió. En concret, l'acusada pensava que aquest accés devia estar relacionat amb les seves funcions de depuració de bústies. Així, el fet que el dia 21 de març de 2018 accedís a una cita mèdica que havia tingut lloc el dia anterior possiblement estava justificat perquè als llistats que la gerència de l'hospital li enviava per treballar constava els pacients que tenien més de 180 dies de llista d'espera. A més l'acusada manifestà que la conducta que va mantenir amb les dades de la perjudicada és la que manté amb la informació de tots els pacients que apareixen a les llistes que gerència li entrega per treballar.

La Sra. Evangelina declarà que ella no solia telefonar als pacients de l'hospital i que només realitzava cridades quan havia d'introduir l'historial de pacients que provenien d'altres hospitals. En tot cas, l'acusada no recordava haver telefonat a la Sra. Joaquina durant l'exercici de les seves funcions laborals.

Per altra banda, l'acusada manifestà que no tenia cap relació amb la perjudicada més enllà de la de ser companyes de feina a Son Espases, doncs a Son Dureta no varen coincidir treballant, i que aquesta solia xerrar molt amb els treballadors de l'hospital i els explicava la seva vida personal. La Sra. Evangelina exposà que no tenia interès en saber la causa per la qual la Sra. Joaquina treballava d'auxiliar essent zeladora i que tampoc sabia que hagués estat de baixa abans de 2011 o que tingués hepatitis. L'acusada explicà que ella no solia comentar temes extra professionals amb els treballadors de l'hospital i que només mantenia amb ells una relació professional, no d'amistat.

La Sra. Evangelina manifestà que si la Sra. Joaquina havia fet un tractament rehabilitador a Son Espases i després de 6 mesos o 1 any volia reprendre aquest tractament era necessari que primer fos valorada pel metge que havia prescrit el tractament.

Per altra banda, la Sra. Evangelina declarà que els pacients que arribaven a Son Espases procedents d'un altre hospital portaven un full del metge de l'altre hospital on s'explicava el motiu de la derivació (o petició d'interconsultes segons l'argot usat a l'hospital). Seguidament, el cap del servei requerit per la interconsulta havia de valorar la petició i decidir si s'acceptava o no. L'acusada exposà que mai havia tingut un volant d'interconsultes de la Sra. Joaquina pel tractament de rehabilitació que ella va consultar, de manera que era possible que la perjudicada s'hagués donat cita ella mateixa per fer aquest tractament sense seguir el protocol de l'hospital. L'acusada explicà també que en certs casos els pacients que havien sol·licitat una interconsulta que no havia estat acceptada intentaven accedir als serveis mèdics de Son Espases a través d'urgències i que una de les seves funcions era intentar controlar que això no succeís.

La Sra. Evangelina manifestà que la Sra. Joaquina residia a Marratxí, de manera que el seu hospital de referència era Son Llàtzer. Aquesta situació podia provocar l'aparició d'incidències al sistema informàtic de Son Espases quan la perjudicada sol· licitava cites mèdiques a dit hospital. En casos com aquests, dins les funcions de l'acusada hi havia la d'accedir als historials mèdics dels pacients d'interconsultes per comprovar si aquests havien accedit a l'hospital sense justificació. Quan es detectava un d'aquests casos s'enviava una comunicació a l'hospital de referència del pacient informat de la situació.

L'acusada declarà a la vista oral que al sistema informàtic de l'hospital no apareixia cap avís, ni al llibre de cites ni a l'historial, quan un pacient patia hepatitis. També manifestà la Sra. Evangelina que era habitual que la Sra. Joaquina demanés als seus companys de feina que li concertessin cites mèdiques a l'hospital.

En aquest punt es torna a fer una remissió a la transcripció que s'ha fet al Fonament de Dret Segon de les declaracions de les persones que varen deposar a la vista oral. En aquest Fonament de Dret només es citaran les manifestacions dels testimonis que directament anaren referides a la Sra. Evangelina.

La Sra. Joaquina declarà a la vista oral que la Sra. Evangelina li demanà per quin motiu havia estat objecte d'una adaptació del lloc de treball però que no recordava que l'acusada li hagués comentat que sabia que tenia hepatitis. Ara bé, la perjudicada entenia que la Sra. Evangelina sabia que tenia aquesta malaltia perquè havia consultat el seu historial mèdic. També manifestà la Sra. Joaquina que les visites d'oftalmologia i de rehabilitació que consultà la Sra. Evangelina no tenien res a veure amb la seva hepatitis. Per altra banda, la perjudicada reconegué que el seu hospital de referència no era Son Espases sinó Son Llàtzer.

El Sr. Jose Manuel, responsable del servei d'informàtica de l'Hospital Son Espases, declarà a l'acte del judici que la Sra. Evangelina havia de consultar els historials mèdics dels pacients per realitzar les seves funcions laborals. Exposà també el testimoni que el fet que constin varis accessos en pocs segons quan l'acusada revisà l'historial mèdic de la Sra. Joaquina estava justificat pel fet que un sol click del ratolí podia generar vàries tasques al sistema. Les explicacions que el Sr. Jose Manuel va donar sobre aquesta qüestió es troben ja reproduïdes als Fonaments de Dret Segon i Cinquè, als que ens remetem. Finalment, el testimoni declarà que l'accés que la Sra. Evangelina va fer a l'historial de la Sra. Joaquina era igual al que l'acusada havia fet respecte altres pacients de l'hospital.

La Sra. Esmeralda, tècnica de l'assessoria jurídica de l'Hospital Son Espases, manifestà al plenari que la Sra. Evangelina tenia la funció de revisar les interconsultes que rebia l'hospital procedents d'altres hospital o del propi centre i comprovar si aquests pacients havien de ser o no atesos a Son Espases. En el cas de la Sra. Joaquina, la testimoni revisà que el tractament rehabilitador que va visualitzar l'acusada s'havia iniciat sense remissió per part d'un metge, cosa que no era normal. Per aquest motiu, la Sra. Esmeralda considerava lògic i justificat que la Sra. Evangelina hagués accedit a l'historial mèdic de la perjudicada.

El Sr. Esther, coordinador del servei d'admissió de l'Hospital de Son Espases, declarà a la vista oral que era raonable que la Sra. Evangelina revisés l'historial mèdic de la Sra. Joaquina per comprovar el motiu pel qual la perjudicada rebia tractament mèdic a Son Espases quan el seu hospital de referència era Son Llàtzer.

La Sra. Felicisima, cap de secció del servei d'admissions de l'Hospital de Son Espases en el moment dels fets, manifestà a l'acte del judici que la Sra. Evangelina necessitava consultar els historials mèdics dels pacients per dur a terme les seves funcions laborals i que era normal que l'acusada accedís als referits historials així com als llibres de cites però no hi fes cap anotació o modificació.

A l'esdeveniment 128 de l'expedient digital d'enjudiciament consta que el dia dels fets l'usuari de la Sra. Evangelina va registrar al sistema informàtic 8 accions a llibres de cites de pacients de l'hospital entre les 8:35 hores i les 13:18 hores. D'aquestes accions 1 es correspon amb l'accés a la cita que la Sra. Joaquina tenia a oftalmologia el dia 20 de març de 2018. A més, 5 de les accions de l'acusada no varen suposar la modificació de cap dada al sistema, doncs apareixen amb la menció Query Appointment View. En segon lloc, consten també 11 accions a historials mèdics de pacients durant el mateix lapse temporal. D'aquestes accions 4 es corresponen amb l'accés al tractament rehabilitador de la Sra. Joaquina. A més, cap de les accions de l'acusada va suposar la modificació d'alguna dada al sistema. Per altra banda, la durada dels accessos que va fer la Sra. Evangelina a les dades de la Sra. Joaquina no és significativament diferent de la de les altres consultes que aquesta va realitzar durant el període de temps analitzat en aquest document.

SETÈ.-De la prova practicada resulta que existeix una versió dels fets que justificaria l'accés de la Sra. Evangelina a la cita mèdica d'oftalmologia i a l'historial mèdic de la Sra. Joaquina que es considera raonable, creïble i reforçada per indicis perifèrics. Així, en primer lloc, s'ha de tenir en compte que, segons consta al certificat de funcions al que abans hem fet menció i conforme declararen varis testimonis, la Sra. Evangelina exercia en el moment dels fets unes funcions laborals que precisaven l'accés als llibres de cites i als historials mèdics dels pacients de l'hospital. S'ha de recordar que la Sra. Evangelina estava encarregada de depurar les bústies de cites i del control de les consultes dels pacients que acudien a Son Espases tot i tenir un altre hospital de referència. És raonable que l'exercici d'aquestes tasques hagués de precisar la consulta de les cites que es donaven a l'hospital i de la informació mèdica continguda als historials mèdics dels pacients.

En segon lloc resulta, i així ho va reconèixer la pròpia Sra. Joaquina, que la perjudicada era una persona que rebia tractament mèdic a l'hospital Son Espases a pesar de tenir l'Hospital Son Llàtzer com a hospital de referència. Segons declarà el Sr. Esther, coordinador del servei d'admissió de l'hospital, si una persona accedia a rebre tractament a serveis on Son Espases no era l'únic hospital que donava assistència era normal que la Sra. Evangelina, a causa de les funcions que tenia assignades, accedís al seu historial mèdic per comprovar si aquest traspàs de pacients entre hospitals estava autoritzat. Posant aquestes dades en relació amb les funcions de control d'interconsultes que tenia la Sra. Evangelina, és totalment raonable que l'acusada consultés en l'exercici d'aquestes funcions la informació sobre el tractament rehabilitador al que la Sra. Joaquina havia accedit a pesar de ser pacient d'un altre hospital. La justificació d'aquest accés seria la comprovació del motiu pel qual un pacient de l'Hospital Son Llàtzer estava rebent rehabilitació a l'Hospital Son Espases.

Per reforçar aquest indici s'ha de destacar també que la Sra. Esmeralda declarà que el tractament rehabilitador que va visualitzar l'acusada s'havia iniciat sense remissió per part d'un metge, cosa que no era normal, i que per aquest motiu era lògic que la Sra. Evangelina hagués accedit a l'historial mèdic de la Sra. Joaquina.

El fet que no consti que l'acusada modifiqués o introduís alguna dada a l'historial mèdic de la Sra. Joaquina no és un fet revelador de responsabilitat penal. Així, al certificat de funcions i segons la declaració del Sr. Jose Manuel i la Sra. Felicisima quan es fa un accés a l'historial mèdic d'un pacient per comprovar dades, com per exemple la causa d'una derivació interconsultes, no s'ha de modificar ni introduir cap dada al sistema. La Sra. Felicisima, en concret, declarà que era compatible amb les funcions de la Sra. Evangelina que l'acusada consultés llibres de cites i historials mèdics de pacients sense fer-hi cap anotació o modificació.

Aquestes explicacions quadren amb el registre de tasques que la Sra. Evangelina va dur a terme el dia 21 de març de 2018 on, segons s'ha vist, consta que l'acusada va visualitzar altres historials mèdics sense dur a terme cap modificació o acció.

També s'ha de tenir en compte, observant aquest registre, que l'accés que la Sra. Evangelina va fer tan a l'historial mèdic com al llibre de cites de la Sra. Joaquina no diferia ni en nombre d'accions registrades ni en duració dels altres accessos que consten al document.

Respecte del nombre d'accions que constaven a l'accés, el Sr. Jose Manuel exposà a la vista oral que no sempre les accions que es gravaven al registre es corresponien amb un clic del ratolí, ja que quan un usuari pitjava sobre una pestanya aquest clic apareixia com una tasca i seguidament l'execució de la tasca clicada a l'ordinador constava com una altra tasca diferent. Per aquest motiu, a l'historial d'accessos d'un usuari podien aparèixer per exemple 5 accessos en 10 segons. Per tant, aquesta dada tampoc aporta indicis incriminatoris contra l'acusada.

Per altra banda, i respecte l'accés al llibre de cites, s'ha de tenir en compte també que la cita visualitzada per la Sra. Evangelina era del servei d'oftalmologia i que la Sra. Joaquina manifestà al plenari que aquesta cita no tenia res a veure amb la seva hepatitis. Per tant, l'observació d'aqueta cita mèdica no podia aportar a l'acusada cap informació sobre la malaltia que la perjudicada volia mantenir en secret. Per altra banda, el Sr. Jose Manuel declarà al plenari que el sistema informàtic de l'hospital no feia aparèixer cap avís quan es consultaven les dades de pacients amb hepatitis. En conseqüència, l'accés al llibre de cites per comprovar una cita a oftalmologia tampoc era un mitjà adequat per descobrir si la perjudicada tenia hepatitis. Aquests fets han de portar a apreciar com a molt possible que la Sra. Evangelina no tingués cap intenció de descobrir informació sobre l'hepatitis de la Sra. Joaquina quan va accedir al seu llibre de cites.

Sobre aquesta mateixa qüestió s'ha de tenir també en compte que, segons declarà el Sr. Jose Manuel i segons consta a l'esdeveniment 271 de l'expedient judicial d'instrucció, a través de la consulta del llibre de cites no es podia obtenir cap tipus d'informació sobre el tractament que la Sra. Joaquina va rebre per la seva hepatitis. Així, s'ha de recordar que aquest tractament va finalitzar a l'any 2011 i que totes les cites mèdiques anteriors a l'any 2015 havien estat esborrades del sistema.

Finalment, s'ha de fer menció també a que el fet que la Sra. Evangelina no dugués a terme cap acció concreta o modificació quan consultà el llibre de cites de la Sra. Joaquina no és cap indici revelador de responsabilitat penal, tota vegada que l'acusada va consultar una cita passada que ja no tenia sentit modificar i que, segons declarà el Sr. Jose Manuel, existien moltes funcions del personal d'admissió que precisaven la consulta de la informació mèdica però no l'execució de cap acció concreta que la modifiqués.

Tampoc resulta especialment revelador d'una possible responsabilitat penal que la Sra. Evangelina accedís a cites passades de la Sra. Joaquina. En aquest sentit, entre les funcions de l'acusada abans referides es trobava la consulta de cites passades dels pacients de l'hospital. Per tant, l'accés a una cita passada per part de la Sra. Evangelina no és un fet que per si mateix reveli indicis criminals. De fet, la Sra. Felicisima declarà a la vista oral que existien molts motius que feien necessari que el personal d'admissió de l'hospital accedís a cites passades dels pacients.

Per altra banda, les funcions de l'acusada donarien una explicació plausible a l'accés a la cita d'oftalmologia que va tenir la Sra. Joaquina el dia 20 de març de 2017. Així, la Sra. Evangelina estava encarregada de comprovar que els pacients citats a l'hospital no tenien les seves cites duplicades, revisant cites anteriors per evitar dites duplicitats. Tenint en compte que la Sra. Joaquina tenia una cita a rehabilitació el dia 18 d'abril de 2018, no resulta il·lògic ni incompatible amb les funcions de l'acusada que la Sra. Evangelina, el dia 21 de març de 2018, consultés la cita mèdica que la perjudicada havia tingut el dia 20 de març de 2018 en el marc de la seva funció de control de duplicitats en la citació.

El marc de fets exposat porta a considerar com a probable que la Sra. Evangelina, en normal l'exercici de les seves funcions de control dels tractaments dels pacients interconsultes i de la gestió de la duplicitat de cites mèdiques, el dia 21 de març de 2018 accedís a la cita que tenia la Sra. Joaquina al servei d'oftalmologia el dia 20 de març de 2018 i a l'historial mèdic de la perjudicada per comprovar el motiu que una pacient de Son Llàtzer fes tractament rehabilitador a Son Espases i no dugués a terme cap acció o modificació.

En canvi, no s'ha practicat cap prova de càrrec contra la Sra. Evangelina que aporti indicis clars i concloents que puguin portar a excloure que l'explicació de l'accés de l'acusada al Llibre de cites i l'historial mèdic de la Sra. Joaquina no fos la que s'acaba d'exposar. Cap prova existeix que aquestes consultes fossin la conseqüència d'una voluntat conscient d'accés no justificat amb l'objectiu de descobrir informació reservada sobre la salut de la perjudicada.

Es fa també aquí una remissió a la doctrina del TC sobre el dret a la presumpció d'innocència que s'ha citat al Fonament de Dret Tercer.

En conseqüència, la prova de càrrec practicada no es pot considerar suficient per vèncer la presumpció d'innocència de l'acusada i tenir per provats els fets pels que s'ha formulat acusació contra ella.

Per tot això, hem arribat a la conclusió que, per falta de prova de càrrec practicada en contra i vist que existeix una explicació lògica que justificaria l'accés de l'acusada al llibre de cites i l'historial mèdic de la Sra. Joaquina, la Sra. Evangelina ha de ser absolta per la comissió d'un delicte de descobriment i revelació de secrets.

VUITÈ.-Finalment, s'ha de valorar l'acusació subsidiària per la comissió d'un delicte de revelació de secrets de l' art. 417 CP formulada pel Ministeri Fiscal contra la Sra. Evangelina.

L' art. 417.1 CP disposa que ' La autoridad o funcionario público que revelare secretos o informaciones de los que tenga conocimiento por razón de su oficio o cargo y que no deban ser divulgados, incurrirá en la pena de multa de doce a dieciocho meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años'.

Comparant aquest tipus penal amb el de l' art. 197.2 CP es pot apreciar que les dues conductes punibles no són totalment assimilables. Així, l' art. 197.2 CP castiga, entre altres conductes, el simple accés no autoritzat a dades reservades, mentre que l' art. 417 CP s'aplica només en aquells casos on funcionaris públics revelen a tercers informacions reservades de les que han tingut un coneixement justificat per la seva professió.

A l'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal no s'imputa a la Sra. Evangelina cap concreta acció consistent en la revelació de secrets, sinó només l'accés no consentit a les dades mèdiques de la Sra. Joaquina. Per tant, la conducta per la que el Ministeri Públic va acusar a la Sra. Evangelina no resulta subsumible en el tipus penal de l' art. 417 CP.

Per aquest motiu no es va practicar prova sobre aquesta presumpta revelació de dades i el Lletrat de la Sra. Evangelina tampoc va exercir el seu dret de defensa respecte aquesta conducta.

Per tot això, introduir en fase de conclusions finals aquesta acusació és incompatible amb el dret a la tutela judicial efectiva de l'acusada, doncs suposaria una vulneració del seu dret de defensa, per l'exposat anteriorment.

D'aquesta manera, no resulta possible acceptar aquesta acusació subsidiària del Ministeri Fiscal.

En tot cas, tampoc existeix cap prova de que la Sra. Evangelina revelés a tercers informació reservada sobre la salut de la Sra. Joaquina. Així, totes les persones que declararen com a testimonis a la vista oral declararen que ignoraven que la perjudicada patís hepatitis i no es va practicar cap altre prova que aportés indicis incriminatoris sobre aquesta presumpta revelació. En conseqüència, aquesta conducta tampoc podria resultar provada en el cas que s'admetés l'acusació del Ministeri Fiscal.

Finalment, aquest Tribunal vol fer constar, una vegada s'han estudiat les actuacions, que sí que resulta destacable l'important nombre d'accessos a la informació mèdica reservada dels pacients de l'hospital Son Espases per part dels treballadors del servei d'admissió. En tot cas, aquest òrgan no resulta competent per fer valoracions al respecte, més enllà de la seva funció jurisdiccional.

NOVÈ.-Una vegada s'ha declarat que cap de les acusades és responsable de la comissió d'un delicte de revelació de secrets, no resulta possible fer cap pronunciament favorable a l'acusació respecte la responsabilitat civil derivada del delicte en aquest procés penal.

DESÈ.-Les costes processals s'entenen imposades per la llei als criminalment responsables de tot delicte, tal i com s'estableix a l' art. 123 CP en relació amb l' art. 240 LECrim. En el present judici, en no haver cap persona declarada criminalment responsable, pertoca la imposició de les costes d'ofici.

Fallo

Que hem D'ABSOLDREa la Sra. Zaida, la Sra. Elsa i la Sra. Evangelina i, en la seva condició de responsables civils, a IB SALUT i SEGURCAIXA ADESLAS S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS per la comissió d'un delicte de descobriment i revelació de secrets de l' art. 197.2 CP.

Les costes s'imposaran d'ofici.

Notifiqui's aquesta resolució a les parts, fent saber que la mateixaNOÉS FERMAi que contra ella es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 10 dies davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, conforme el disposat a l' art. 846ter LECrim.

Així per aquesta Sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada va ser l'anterior Sentència per la Magistrada Il·lma. Sra. Margalida Victòria Crespí Serra, constituïda en Audiència Pública a la Sala de l'Audiència d'aquesta Secció. Donofe.