Sentencia Penal Nº 377/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 56/2019 de 03 de Mayo de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 56/2019 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 3 TERRASSA

Procediment Abreujat núm. 83/2018

Data sentència recorreguda: 18/12/2018

SENTÈNCIA NÚM. 377/2019

Magistrats:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 56/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 3 TERRASSA en data 18/12/2018 , en procediment Abreujat núm. 83/2018. Han estat parts com apel lant el Ministeri Fiscal i com apel lat Aquilino assistit pel lletrat Alfonso Rodriguez Flores i representat per la procuradora Mónica López Manso, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, tres de maig de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El dia 18 de desembre de 2018 el Jutjat penal núm. 3 de Terrassa dictà sentència amb la decisió següent: 'Absuelvo libremente al acusado, Don Aquilino ya circunstanciado, del delito de lesiones en el ámbito familiar por el que se le acusaba, declarando de oficio las costas. Déjense sin efecto las medidas acordadas en el Auto por el que se acordaba la Orden de Protección de fecha 2 de septiembre de 2018.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'UNICO.- Apreciando en conciencia la prueba practicada en el acto del Juicio Oral, expresa y terminantemente se declara probado que el acusado, DON Aquilino , mayor de edad, con NIE NUM000 , y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, sobre la 01.00 horas del día 1 de septiembre de 2018, tuvo una discusión con su entonces pareja sentimental DOÑA Cristina sobre una cuestión relativa a mensajes en el teléfono móvil, discusión entre ambos cuyo contenido concreto no se ha acreditado.

Por Auto de fecha 2 de septiembre de 2018 se dictó por el Juzgado de Violencia contra la Mujer nº1 de Tarrasa la orden de protección a favor de la denunciante y contra el acusado.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació pel Ministeri Fiscal el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La representació processal de Aquilino s'oposa al recurs d'apel lació i demana la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.El Ministeri Fiscal com part apel lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motius l'error en la valoració de la proba , en considerar que la valoració probatòria realitzada pel Jutge d'instancia de la prova testifical i documental no es respectuosa amb les regles de la lògica, las màximes de l'experiencia i els coneixements científics, sent procedent la condemna de l'acusat. Finalment diu l'apel lant que s'aprecia una falta de racionalitat en la motivació fàctica., demanant finalment la declaració de nul litat de la sentencia amb reenviament el Tribunal 'a quo' per la correcció del defecte.

El Jutjat d'instància ha dictat una sentencia en la que absolt a l'acusat del delicte imputat.

Dit això, i en quan el motiu de recurs de error en la valoració de la prova, l'article 792.1 diu 'la sentencia de apelación no podrà condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del art. 790.2', establint aquest últim article que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutòria ...., serà preciso que justifique la insuficiència o falta de racionalidad de la motivación fàctica, el apartamiento manifiesto de las màximas de experiència o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicades que pudieran tenir relevacia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada' Circumstancies que com examinarem no es donen en aquesta cas, en que l'apel lant es limita a posar de manifest que existeix l'error en la valoració de la prova perquè no s'ha donat credibilitat a la versió de la denunciant i no s'ha tingut en compta la corroboració de la versió de la denunciant que suposa la documental consistent en els informes mèdics d'assistència, donant prevalença a la presumpció d'innocència de l'acusat, en considerar que hi ha dubtes raonables de que els fets s'haguin produït en la forma en que s'han denunciat.

La valoració realitzada pel Jutge d'instància aquest Tribunal l'ha de compartir, tal com diu el Ministeri Fiscal a l'escrit de recurs, en el sistema penal espanyol el sistema de valoració de la prova, tal com estableix l'article 741 de l Llecrim, es el de lliure valoració de la prova, i per tant, les proves practicades a l'acte del judici han de ser valorades lliurament pel Tribunal d'instancia, pero aquesta lliure valoració, te una exigència, que es la motivació de la resolució judicial, es a dir, el Tribunal ha de exposar els motius que el porten a la conclusió probatòria que queda reflectida a la sentencia, i a mes, tal com diu l'article 790 de la Llecrim, no hi pot haver una insuficiència o falta de racionalitat en la motivació, no es pot apartar de les màximes de l'experiència i no es pot deixar de valorar alguna de les proves rellevats practicades a l'acte del judici.

La sentencia impugnada valora de forma raonable totes les proves practicades a l'acte del judici, en concret la declaració de l'acusat, la de la testimoni i finalment la única dada objectiva que es l'informe de lesions de la Sra. Cristina .

Tal com diu la sentencia impugnada, la versió donada per l'acusat i per la testimoni son divergents, però en cap d'elles es poden apreciar contradiccions, fet que ha estat comprovat en el visionat de la gravació de l'acte del judici. De les al legacions formulades el recurs, resulta que pel fet de que la testimoni i suposada víctima declari a l'acte del judici que va ser agredida i l'existència de un informe d'assistència ja determina l'existència de prova de càrrec suficient i per tant la condemna de l'acusat. En aquest cas, estaríem davant de un sistema de prova taxada, que no es el que estableix la Llecrim, doncs es el Jutge d'instància el que en base a la immediació de les fonts de la prova les ha de valorar de forma raonable i coherent, el que en aquest cas, queda molt clar, doncs el jutge d'instància es planteja i diu clarament a la sentencia que es genera un dubte raonable sobre la forma en que van passar els fets, el que impedeix el dictat de una sentencia condemnatòria.

Per tant, la sentencia no incorre en cap dels vicis de nul litat que han estat al legats pel Ministeri Fiscal, ara apel lant, doncs no es pot apreciar falta de racionalitat en la valoració de la prova, i totes les proves han esta degudament valorades a la sentencia, arribant a una conclusió que aquest Tribunal estima plenament ajustada amb el que han reflectit totes les proves, sent ajustada a les màximes de l'experiència i a un valoració coherent i plenament raonable.

Per tot l'expressat procedeix la desestimació del recurs interposat.

Segon.Es declaren d'ofici les costes processlas causades en aquesta instancia en haver interposat recurs d'apel lació el Ministeri Fiscal.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel lada dictada pel Jutjat Penal num. 3 de Terrassa en data 18 de desembre de 2018 en el Procediment Judici rapit num. 83/2018 .

3. Es declaren d'ofici les costes processals d'aquesta segona instancia.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.