Sentencia Penal Nº 38/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 7/2011 de 26 de Enero de 2011

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 7/2011

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 3 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 461/2010

Data sentència recorreguda: 27/09/2010

SENTÈNCIA NÚM. 38/2011

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 7/2011, interposat contra la

Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 3 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 27/09/2010 , en procediment Abreujat núm.

461/2010. Han estat parts l'apel.lant, Jose Enrique , defensat pel Lletrat Pere Vallés i Milla, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta

sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, vint-i-sis de gener de dos mil onze.

Antecedentes

Primer. El 27 de setembre de 2010 el Jutjat del penal núm. 3 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: " Que debo condenar y condeno a Jose Enrique como autor responsable de un delito de quebrantamiento de medida cautelar a la pena de 6 meses de prisión, de un delito de resistencia grave a la pena de 6 meses de prisión y autor responsable de cuatro faltas de lesiones a la pena de 1 mes multa para cada una de ellas a cuota diaria de 6 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago.

Y a las costas procesales.

Las penas de prisión se sustituyen por la expulsión del territorio nacional con prohibición de entrada por el tiempo de 10 años.

Jose Enrique indeminizará ala agente Mosso d'Esquadra número NUM000 en la cantidad de 175 euros, al agente Mosso d'Esquadra número NUM001 en la cantidad de 490 euros, al agente de la Policia Local de Gelida número NUM002 en la cantidad de 175 euros y al agente de la Policía Local de Gelida número NUM003 en la cantidad de 50 euros".

Segon. Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Jose Enrique , el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió.

Hechos

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer. L'apel·lant combat la sentència absolutòria dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació que enuncia: " en el delito de quebrantamiento de medida cautelar, por infracción de ley del artículo 849.2º LECR al concurrir un palmario error en la valoración de la prueba en el delito imputado de quebrantamiento de medida cautelar ", el que sosté perquè, diu, " el acusado Don. Jose Enrique y la Sra. Gregoria ... posteriormente a la... orden de alejamiento... pudieron conversar... decidiendo de mutuo acuerdo reanudar la convivencia, por lo que la Sra. Gregoria y el propio acusado lo pusieron en conocimiento del Juzgado mediante escrito aportado a las actuaciones en el que solicitaba formalmente el levantamiento de la orden, sin que haya obtenido respuesta alguna ".

Segon. Plantejat així el debat és clar, per incontrovertit, que l'ordre de protecció no havia estat deixada sense efecte per l'òrgan que podia revocar-la, i es contradictori dir que es va sol·licitar del Jutjat que la deixés sense efecte i alhora sostenir que la sola voluntat de la víctima de conviure amb qui tenia prohibit acostar-se a ella produí " el decaimiento de la medida de forma definitiva ", perquè si realment fos així, que no ho és de manera "palmària", la dona no hauria demanat al Jutjat que la deixés sense efecte, i, com a màxim, hauria informat de sa decisió productora del " decaimiento ".

El recurrent al·lega en favor de l'atipicitat de l'incompliment de l'ordre no deixada sense efecte la STS de 26 de setembre de 2005 , desconeixent, o volent desconèixer, que el criteri reflectit en aquesta sentència no només no va tenir continuïtat en la jurisprudència, sinó que va ser expressament corregit d'immediat, adoptant l'Alt Tribunal una doctrina contrària.

En aquest sentit, i encara que, com la STS de 26 de setembre de 2005 , no contempla un cas de trencament de mesura cautelar, sinó de trencament de pena d'igual naturalesa (prohibició d'aproximació), trencaments que tenen el mateix tractament punitiu ( article 468.2 del Codi penal ), la STS de 30 de març de 2009 diu en el seu fonament jurídic segon "... el criterio aceptado por la referida sentencia de esta Sala de 26 de septiembre de 2005 , según el cual la existencia del quebrantamiento de condena no puede admitirse cuando se reanuda la convivencia de las personas a las que afecta la prohibición de trato, con el consentimiento de la persona protegida por la sanción penal impuesta a la otra, ha sido abandonado por esta Sala, por entender que, en tales casos, el consentimiento de la víctima protegida por la condena penal no puede eliminar la antijuricidad del hecho (v. STS de 19 de enero de 2007 ) ".

Conseqüentment, no essent criteri acceptat per la jurisprudència consolidada el reflectit a la STS de 26 de setembre de 2005 , que és el que constitueix la base argumental de l'apel·lant, el recurs s'ha de desestimar.

Tercer. D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència, i confirmem l'apel·lada.

2. Imposem l'apel·lant les costes processal causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.