Sentencia Penal Nº 386/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 55/2007 de 09 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d'apel·lació núm. 55/07-C

Judici de Faltes núm. 284/07 R

Jutjat d'Instrucció núm. 6 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, set de juliol de dos mil vuit

VIST en grau d' apel·lació per l'Il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, el

present rotlle procedent del Judici de Faltes nº 284/07 del Jutjat d'Instrucció nº 6 de Barcelona, en tràmit davant aquest tribunal

de segona instància amb motiu del recurs interposat per la denunciada María del Pilar contra la sentència

condemnatòria dictada el dia 27 de març de 2007 per lesions en agressió.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut literal: "FALLO: que condeno a María del Pilar como autora de una falta de lesiones, a la pena de 30 DIAS de MULTA a razón de una cuota diaria de 6 euros (total 180 euros), con responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas que deje de atisfacer, y al pago de las costas del juicio. Asimismo, deberá indemnizar a Cristina en la cantidad de 175 euros por las lesiones causadas. Absuelvo a Cristina de los hechos que dieron lugar a la formación de este expediente".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència, va presentar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la denunciada Sra. María del Pilar , tot sol·licitant la nul·litat de la sentència i del judici oral en haver-se celebrat en la seva absència. Admès el recurs a tràmit per provisió de 29 de maig de 2007, prèvia impugnació del Fiscal i la part apel·lada es van elevar les actuacions a aquest tribunal de segona instància.

TERCER.- Mitjançant diligència d'ordenació de 20.7.07 es va registrar el recurs i incoar el tràmit previst en l' art. 976 Lecrim . En la mateixa data es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Imanol d'acord amb el torn preestablert. Per provisió de 28.1.08 va quedar en suspens el termini per a resoldre atesa la càrrega de causes amb pres pendents, de tramitació preferent per imperatiu legal. El proppassat 16.6.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Armando . El recurs ha quedat vist sense celebrar vista pública, atès que no s'ha demanat per la part recurrent ni es considera necessària pel tribunal.

QUART.- En la tramitació del recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal.

FETS PROVATS

S'ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que conté la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.- La recurrent fonamenta l'apel·lació de la condemna en un escrit d'al·legacions redactat sense assistència jurídica lletrada, on planteja com a únic motiu i en clau de tutela judicial efectiva -sota l'epígraf legal de l' art. 790 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre - la nul·litat d'actuacions i retroacció del curs processal a la fase immediatament anterior a la celebració del judici oral de faltes davant del jutjat d'instrucció, per presumpte trencament de normes processals i garanties generador d'indefensió, prohibida per l' art. 24 CE en relació a l'art. 238 de la LOPJ .

Al·lega que el motiu pel qual no va acudir al judici convocat pel dia 27 de març de 2007 està relacionat amb una baixa mèdica per trastorn emocional, i considera que la seva presència era imprescindible per tal de poder exposar al jutge "a quo" la seva versió dels fets, defensar-se de les imputacions falses contra ella formalitzades per la Sra. Cristina , sota debat públic i contradictori propis del plenari, i acreditar que els fets imputats no són certs.

El motiu de recurs ha de ser desestimat. No s' aprecia per aquest tribunal de segona instància cap infracció rellevant de normes processals que hagi impedit a la part recurrent articular una correcta defensa dels seus interessos en el judici oral de faltes al qual consta va ser citada en forma personal i al que no va acudir. L'estudi de les actuacions palesa que no va ser fins el 4 d'abril de 2007 (després de ser-li notificada la sentència) que va comparèixer en la Secretaría judicial i va adjuntar un comunicat mèdic de l'ICS on s'indica que des del 26 de març pateix un quadre d'ansietat, relacionat amb uns incidents amb veïns del seu immoble. Ni la causa al·legada gaudeix de la gravetat adient, ni es pot admetre la petició de repetir el judici oral car prou podia haver avisat amb antelació a l'inici de la vista oral la seva indisposició psicològica. És evident que ara ha d'assumir les conseqüències jurídiques de la seva conducta omisiva.

Cal recordar, que la jurisprudència del Tribunal Constitucional en matèria de trencament de normes essencials del procediment, entre les que destaquen les STC de 19/84, 54/85, 41/87, 203/04 i 133/05 matisa que els requisits formals atorguen seguretat jurídica al procés, però que no s'han d'interpretar mai de forma tan absoluta que impedeixin la finalitat consubstancial de l'Administració de Justícia, és a dir, la tutela dels drets fonamentals dels ciutadans recollits en el Capítol I de la Carta Magna, tant si són denunciats com denunciants o perjudicats. Així ho recullen també les STC 21/81 i 69/84 relatives a l'abast de la tutela judicial efectiva derivada de l' art. 24.1 CE .

En el cas sotmès a judici revisor d'apel·lació, ens trobem davant una citació formal al judici de faltes, cursada a la part denunciada d'acord amb el que recull l' art. 792 Lecrim , on es fa saber personalment la data del judici, els motius de la denúncia, i que cal que acudeixi amb totes les proves que vulgui presentar. Els documents mèdics presentats per l'avui recurrent per tal de justificar la inassistència són manifestament inidonis, atès que no demostren pas una malaltia greu simultània sinó una simple ansietat derivada del mateix problema veïnal. En qualsevol cas, és evident que dita afectació no li impedia pas haver avisat al jutjat abans d'iniciar-se la celebració del judici, tot sol·licitant un breu ajornament.

II.- Cap norma legal de la Lecrim recull el deure del jutge sentenciador de suspendre las vista oral si alguna de les parts no compareix, sempre que consti formalment citada. Ans al contrari, l'art. 746 conté un llistat de causes taxades que poden motivar l'ajornament d'una vista, i exigeix que l'afectat la posi en coneixement del jutjat ( per teléfon, fax, correu electrònic, o qualsevol altre mitjà de comunicació) abans de l'hora d'inici de la vista. La petició de l'apel·lant no té encaix en cap d'aquelles causes de força major. En conseqüència, la conducta negligent per omissió de la pròpia part no pot ser mai admesa com a causa de nul· litat d'un tràmit processal a l'empara de l' art. 238.3 de la LOPJ 19/2003de 26 de desembre , doncs no hi ha indefensió mereixedora d'empara judicial en els termes que recull l' art. 24 de la CE .

Les costes processals d'aquesta segona instància s'imposaran a la recurrent, atès que escau apreciar especial mala fe i temeritat en la formalització del recurs, puix s'interposa contra una sentència plenament ajustada a dret per qui ni tant sols es va molestar en acudir al judici oral.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació presentat per la denunciada María del Pilar , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament la sentència condemnatòria dictada el dia 27 de març de 2007 pel Jutjat d' Instrucció núm. 6 dels de Barcelona en el present Judici de Faltes , i declaro a càrrec de la part recurrent les costes processals ocasionades en aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes en la causa, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat d'instrucció de procedència per al seu coneixement i efectes executius.

Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa, i tot seguit es lliuren els despatxos adients per a la seva notificació. En dono fe.