Sentencia Penal Nº 390/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 15/2007 de 04 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció Desena Penal

Recurs d'apel·lació núm. 15/07-C

Judici de Faltes núm. 788/06

Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, quatre de juliol de dos mil vuit

VIST en grau d' apel·lació per l'Il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, el present Rotlle procedent del Judici de Faltes nº 788/06 del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Barcelona, en tràmit davant aquest tribunal

de segona instància amb motiu del recurs interposat pel denunciat Agent dels Mossos d'Esquadra nº NUM000 i el Servei Jurídic

del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, contra la sentència condemnatòria dictada el dia 29 de juny de 2006,

per lesions.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut: " condemno el Mosso d'Esquadra nº NUM000 com autor criminalment responsable d'una falta de lesions, a la pena de UN MES de multa amb una quota diària de 10 euros (300 euros en total), i a que indemnitzi a David en la suma de 336 euros, així com al pagament de les costes processals. Declaro responsable civil subsidiaria la Generalitat de Catalunya. Absolc als Guàrdies Urbans nº NUM001 , NUM002 i NUM003 , així com als Mossos d'Esquadra nº NUM004 , NUM005 , NUM006 , NUM007 , NUM008 i NUM009 , dels fets de que eren acusats en aquest procediment".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència, va presentar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació el lletrat de la Generalitat de Catalunya, tot sol·licitant la nul·litat de la sentència; subsidiàriament, reclama la lliure absolució de l'únic Agent condemnat en la primera instància. Admès el recurs a tràmit per provisió de 6.10.06, prèvia impugnació del Fiscal i de la part denunciant compareguda, es van elevar les actuacions a aquest tribunal de segona instància.

TERCER.- Mitjançant diligència d'ordenació de 5 de setembre de 2007 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Andres Salcedo Velasco d'acord amb el torn preestablert. Per provisió d'11 de febrer de 2008 es va decretar la suspensió del termini per a resoldre atesa la càrrega de treball derivada de causes amb pres, de tramitació preferent per imperatiu legal. El proppassat 30.6.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal. Tot seguit, han les actuacions per a resoldre el recurs sense celebrar vista pública, atès que no s'ha demanat per la part recurrent ni es considera necessària pel tribunal.

QUART.- En la tramitació del recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

NO S'ACCEPTA el relat de fets provats que conté la sentència apel·lada i que escau considerar inexistents -per ara- atesa la vulneració de garanties constitucionals que tot seguit s'esmentarà, la qual cosa comportarà l'anul·lació de la sentència apel·lada.

Fundamentos

I.- El Servei Jurídic del Departament d'Interior recurrent -en nom propi i de l'Agent ME condemnat- fonamenta la petició de nul· litat de la sentència en un presumpte trencament de normes processals generador d'indefensió, a l'empara de l' art. 24.1 de la CE en relació a l' art. 238.3 LOPJ , derivada d' infracció de l' art. 120.3 CE. Argumenta que la sentència dictada pel Jutjat d'Instrucció nº 2 de Barcelona està òrfena de tota motivació, per la qual cosa esdevé arbitrària, doncs ni valora la prova testifical aportada al plenari per la defensa ni explica le4s raons per les quals atorga credibilitat -parcial- al denunciant.

El motiu de recurs ha de ser estimat. En efecte, de l'estudi de la sentència i l'Acta del judici oral de Faltes celebrat el 29 de juny de 2006, el tribunal de segona instància constata la flagrant i greu infracció rellevant de normes processals que han impedit a la part denunciada (penal i civil) articular una correcta defensa dels seus interessos, atès que malgrat es va practicar abundant prova testifical i pericial en el plenari, la resolució no conté la més mínima valoració individualitzada que permeti conèixer els motius pels quals es condemna un dels Agents de l'Autoritat denunciants i s'absol la resta.

Cal recordar, que la jurisprudència del Tribunal Constitucional en matèria de trencament de normes del procediment, entre les que destaquen les STC de 19/84, 54/85, 41/87 i 307/93 , matisa que els requisits formals atorguen seguretat jurídica al procés, i s'han d'interpretar sempre de forma que garanteixin els drets dels ciutadans a un judici just i una sentència motivada, finalitat consubstancial de l'Administració de Justícia, és a dir, la tutela dels drets fonamentals. Així ho recullen també les STC 21/81, 69/84 i 41/03 relatives a l'abast de la tutela judicial efectiva que garanteix l' art. 24.1 CE .

II.- En el cas sotmès a judici revisor d'apel·lació, ens trobem davant d'una vista oral celebrada d'acord amb el que ordena l' art. 969 Lecrim, redactat per la Llei 38/2002de 24 d'octubre, al qual van acudir el denunciant i la part denunciada ( un total de 10 funcionaris policials adscrits a la Guàrdia Urbana de Barcelona i al Cos dels Mossos d'Esquadra). En el plenari es va escoltar la declaració de cada un d'ells i es va interrogar als testimonis que van considerar adient proposar, prèvia declaració de pertinència del jutge "a quo". A l'ensems, es va practicar prova pericial forense en relació a l'abast de les lesions que presentava el detingut i la seva possible etiología causal.

Tanmateix, la sentència apel·lada no conté la més mínima valoració de cap de les esmentades proves. Es limita a dir en el FD I que (sic) "la falta de lesions de l' art. 617.1 CP s'ha acreditat amb les manifestacions del denunciant, la prova testifical, i la objectivitat de l'informe mèdic forense". llevat d'aquesta manifestació genèrica, no hi ha cap argumentació valorativa dels indicis incriminatoris i exculpatoris que porten a la jutge penal a condemnar l'Agent ME nº 10.132 i a absoldre els nou funcionaris policials restants. No cal dir, que estem davant d'una decisió mancada de tot fonament legal, que incompleix el deure de motivació que recull l' art. 120.3 de la Carta Magna. Ni l'acusat pot saber els motius pels quals ha estat condemnat ni el denunciant les raons per les quals només 1 dels 10 agents implicats ha merescut la reprovació penal.

Aquesta negligència omisiva greu ha de ser admesa com a causa de nul·litat a l'empara de l' art. 238.3 de la LOPJ 19/2003, doncs en aquest context hi ha una maniofesta indefensió mereixedora d'empara judicial, com en afers similars ens recorden les STC 1917/93 de 21 de novembre i 150/96 de 30 de setembre .

Les conseqüències jurídiques no poden ser altres que la repetició del judici oral per jutge distint del que ha dictat la sentència anul·lada, atès que ja no gaudeix de la imparcialitat objectiva que exigeix la llei, si bé la nova vista oral podrà jutjar únicament l'Agent ME NUM000 i no la resta d'agents policials que han estat absolts, doncs la única part compareguda en el procés que ha formalitzat recurs contra l'esmentada sentència -que ara declarem nul·la- ha estat el Servei Jurídic de la Generalitat , denunciada a títol de responsable civil subsidiari. El denunciant ha acatat la resolució que decreta la lliure absolució dels 9 Agents de l'Autoritat restants, i aquesta gaudeixen del dret constitucional a no ser jutjats dues vegades pel mateix fet.

Escau declarar d'ofici les costes processals ocasionades en aquesta segona instància, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb estimació del recurs d'apel·lació presentat pel Servei Jurídic de la Generalitat de Catalunya, he de declarar i DECLARO la nul·litat de la sentència dictada el dia 29 de juny de 2.006 pel Jutjat d' Instrucció núm. 2 de Barcelona en el Judici de Faltes nº 788/06, i amb retroacció de les actuacions a la fase immediatament anterior a la celebració del judici oral, ordeno que se celebri de nou únicament i en exclusiva contra l'Agent del cos dels Mossos d'Esquadra nº NUM000 denunciat. La nova vista oral haurà de ser presidida pel magistrat substitut natural del que ha dictat la sentència anul·lada, atesa la seva contaminació objectiva. Declaro f'ofici les costes processals ocasionades en aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes en la causa, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe.

Retorneu les actuacions al jutjat d'instrucció de procedència per al seu coneixement i efectes executius.

Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa, i tot seguit es lliuren els despatxos adients per a la seva notificació. En dono fe.