Sentencia Penal Nº 390/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 100/2019 de 08 de Mayo de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 100/2019 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 2 ARENYS DE MAR

Procediment Abreujat núm. 1097/2018

Data sentència recorreguda: 15/11/2018

SENTÈNCIA NÚM. 390/2019

Magistrats:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 100/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Penal nº 2 d' Arenys de Mar en data 15/11/2018 , en procediment Abreujat núm. 1097/2018. Han estat parts com apel lant Baltasar assistit per el lletrat Jorge García Alonso i representat per la procuradora Laura Esparrich Rovira, com apel lats Celestino i Cristobal assistit per el lletrat Xavier Masclans Tobeña i representat per el procurador Antoni Prat Soler, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, vuit de maig de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 15 de novembre de 2018 el Jutjat Penal núm. 2 d'Arenys de Mar dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo condenar y condeno al acusado Baltasar como autor penalmente responsable de un delito de maltrato físico sin causar lesión cometida en el domicilio familiar, ya definido, sin la concurrencia de circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal, a las pena de diez meses de prisión, inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, así como privación del derecho de tenencia y porte de armas por tiempo de dos años. Asimismo, se impone como pena la prohibición del acusado Baltasar aproximarse a menos de 1000 metros de Celestino , o de su domicilio o lugar de trabajo o lugar en el que se encuentre, así como la prohibirle comunicarse con éste por cualquier medio, ya sea personal o técnico durante dos años.

Debo condenar y condeno al acusado Baltasar como autor penalmente responsable de un delito leve de lesiones previamente definido, sin circunstancias, a la pena de multa de 40 días con una cuota diaria de 4 euros, con la responsabilidad personal subsidiaria del art 53 del C P .

Se acuerda el mantenimiento de la medida cautelar de prohibición de aproximación y comunicación impuesta por auto de 12 de septiembre de 2018 en los términos expuestos en la presente sentencia, en concreto la prohibición de acercamiento y aproximación a distancia mínima de 1000 metros y prohibición de comunicación por cualquier medio, en tanto la sentencia sea firme.

El periodo de cumplimiento cautelar de dicha medida se computará en el cumplimiento de las pena finalmente impuesta de conformidad con el art 58 del C P

En cuanto a las costas procesales, condeno al acusado Baltasar al pago de las costas causadas en esta instancia, en las que deben incluirse las de la Acusación Particular.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'El acusado Baltasar sobre las 16,00 horas aproximadamente del día 2 de septiembre de 2018 inició una discusión en el interior del domicilio familiar sito en la CALLE000 NUM000 , piso NUM001 , puerta NUM001 de la localidad de Canet de Mar, profiriendo a su padre diversos insultos y provocaciones. El acusado, mientras insultaba a su padre y con ánimo de menoscabar la integridad física, le propinó, de forma sorpresiva, un fuerte tortazo en la cara a su padre, lanzándole diversas patadas y empujones a su persona, intentando el padre evitar ser alcanzado de los golpes que le lanzaba por lo que retrocedió entrando en su habitación. En el interior de la habitación el acusado continuó golpeando a su padre con un cinturón y con una maleta de mano con libros en su interior, intentando en todo momento el padre evitar ser alcanzado y salir de la casa. En el curso de la agresión anteriormente descrita se interpuso Cristobal con la intención de poner fin a la agresión y poder sacar a Celestino del domicilio, propinándole el acusado, con idéntica intención anteriormente descrita, una fuerte bofetada en la cara a Cristobal , sin que conste que sufriera lesión objetivada al no acudir a centro medico el día de los hehcos.

Cristobal interpuso la denuncia en fecha 8 de septiembre de 2018 en la Comisaría de Policía que dio lugar a la incoación de las presentes actuaciones. A consecuencia de la agresión sufrida por Celestino no se objetivaron lesiones al no acudir a centro medico alguno en el día de los hechos.

Por auto de 12 de septiembre de 2018 el Juzgado de Instrucción 1 de Arenys de Mar impuso al acusado Baltasar la prohibición de aproximarse a Celestino a una distancia no inferior a 1000 metros, así como de su domicilio, lugar de trabajo o lugar frecuentado por el mismo, así como la prohibirle la comunicación con el mismo por cualquier medio, oral, escrito, telemático o visual durante la tramitación de la causa y hasta que se dicte resolución firme.

El acusado Baltasar esta diagnosticado de un trastorno esquizo-afectivo antisocial, no resultando acreditado que en el momento de los hechos tuviera sus capacidades volitivas e intelectivas disminuidas.

No resulta acreditado que el acusado Baltasar el día de los hechos hubiera consumido algún tipo de sustancia tóxica o psicótropica que le afectara a las capacidades volitivas e intelectivas.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Baltasar , el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposaren el Ministeri Fiscal i la representació processal de Celestino i Cristobal .

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant tres motius d'impugnació: 'vulneración del derecho a la tutela judicial efectiva de los artículos 24 y ss de la Constitución española por falta de motivación', 'ausencia de valoración de la prueba practicada y falta de invocación de la que sirvió de fundamento de la convicción judicial' i 'vulneración de los principios de presunción de inocencia e in dubio pro reo', i demana que el tribunal d'apel lació dicti sentència revocant la recorreguda i 'absolviendo a don Baltasar de los presuntos delitos por el que ha sido condenado'.

En realitat els motius de recurs són dos, el relacionat amb la motivació de la sentència, que abasta l'exposició dels fonaments de la convicció judicial, ja que 'el derecho a la tutela judicial, protegido en el artículo 24.1 C.E ., entendido como derecho a una resolución jurídicamente fundada, implica integrar en el contenido de esa garantía constitucional el derecho del justiciable a conocer las razones de las decisiones judiciales' ( STC 175/1996 ), i el relacionat amb l'existència de prova de càrrec i llur valoració.

Segon.Pel que fa al primer motiu del recurs, que abasta els dos primers enunciats, com acabem de dir, cal advertir que la inexistència de motivació, o la motivació insuficient en la sentència apel lada suposaria vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, doncs, com ha reiterat el Tribunal Constitucional, 'la motivación se integra en el derecho a la tutela judicial efectiva del art. 24.1 CE y consiste en la expresión de los criterios esenciales de la decisión o, lo que es lo mismo, su ratio decidendi ( SSTC 119/2003, de 16 junio ; 75/2005, de 4 abril ; y 60/2008, de 26 mayo ), por lo que se produce infracción constitucional cuando no hay motivación -por carencia total-, o es insuficiente, pues está desprovista de razonabilidad, desconectada con la realidad de lo actuado' ( STC102/2014 ), de manera que la inexistència de motivació suficient constituiria una causa de nul litat de la resolució immotivada, inserible a l' article 238.3r de la Llei orgànica del poder judicial , no pas una causa de revocació d'aquesta mateixa resolució, i és conegut que per disposició expressa de l'article 240.2, paràgraf 2n de la mateixa lleien cap cas, amb motiu d'un recurs, el jutjat o tribunal no pot decretar d'ofici una nul litat de les actuacions que no hagi estat sol licitada en el recurs esmentat, llevat que apreciï manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional o s'hagi produït violència o intimidació que afecti aquest tribunal.

Conseqüentment, com sigui que el recurrent no sol licità la nul litat de la resolució apel lada, el que conduiria a haver de dictar pel jutge a quo una altra sentència sense defecte de motivació, encara que contingués la mateixa decisió condemnatòria que la anul lada, sinó que sol licità la revocació de la sentència condemnatòria per tal que aquest tribunal ad quem adoptés una decisió absolutòria, resulta ociós que l'apel lant argumenti el recurs en motius de nul litat, quan aquest efecte no el demana i, per tant, no es podria disposar pel tribunal ad quem, encara que compartís la seva opinió sobre el defecte de motivació en la resolució impugnada.

Tercer.Per donar resposta al segon motiu de recurs cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta del plenari, i d'aquest examen resulta que en aquest acte, al qual l'acusat s'acollí al dret a no declarar (minut 53 de la gravació), es van practicar les proves següents: 1) testifical dels acusadors particulars Celestino (minuts 6 a 22) i Cristobal (minuts 25 a 44); 2) pericial medicoforense (minuts 46 a 51); i 3) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 53).

A la vista d'aquestes proves es podrà discutir la valoració que de les mateixes efectuà el jutge a quo, però de cap manera es pot negar, sense atemptar al sentit comú, l'existència de prova apta i suficient per enervar la presumpció d'innocència, ja que els testimoniatges de Celestino , pare de l'acusat, i de Cristobal , ambdós testimonis directes i víctimes dels fets, resultaren netament incriminadors, i fins i tot es disposa de fotografies d'una part de la total agressió de l'acusat al seu pare (folis 28 a 37), fetes per Cristobal .

Qüestionar l'existència en aquest cas de prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència suposa desconèixer la doctrina del Tribunal Suprem respecte als casos en que fins i tot només es disposa del testimoniatge d'un sol testimoni directe, ja que, com es llegeix a l' STS de 20 de juliol de 2001 , ' esta Sala Casacional (Sentencia de 10 de febrero de 1992 , entre otras muchas) ha declarado que si bien la presunción de inocencia que consagra el art. 24.2 de nuestra Carta Magna exige para dictar una sentencia condenatoria un mínimo de actividad probatoria de cargo, tal prueba existe aunque estuviera constituida por un solo testimonio, que podría tener suficiente virtualidad para destruir la presunción iuris tantum denunciada. Efectivamente, el sistema de la prueba tasada ha sido derogado por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, por lo que uno de los apotegmas del añejo Derecho 'testis unus, testis nullus', ha perdido por ello toda su vigencia, siendo ahora en el ordenamiento jurídico vigente lo esencial que exista prueba y que ésta se produzca en el acto del juicio oral. La prueba puede por ello ahora aparecer constituida por un solo testigo (S. 8-10-1990) y habiendo declarado también la doctrina de esta Sala que el testimonio de la propia víctima presenta características de actividad probatoria de cargo, legítima, al no existir en nuestro proceso penal el sistema legal o tasado en la valoración probatoria. Por consiguiente, no se produce la desestimación o rechazo del testimonio único, proceda o no de la víctima (S. 4-5-1990), siempre y cuando no existan razones objetivas que invaliden sus afirmaciones o que provoquen que en el Tribunal de instancia aparezca la duda que impida la formación de la convicción (S. 27-5-1988)'.

Afirmada l'existència de prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència, prova essencialment de caràcter personal, practicada al plenari amb totes les garanties, i no hauria de caldre dir que és la prova practicada al plenari la que ha d'ésser valorada per dictar sentència ( article 741 de la Llei d'enjudiciament criminal), hem de recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i que la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel lació sempre que no resulti absurda, il lògica o arbitrària. Doncs bé, aquest defectes no es poden predicar assenyadament de la valoració de les proves personals que queda reflectida en el fonament de dret primer de la sentència recorreguda, valoració que no només està raonada, sinó que és raonable, i aquesta valoració imparcial del jutge a quo, de les proves produïdes davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pot ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés i veu inconsistència en uns testimoniatges que no han provocat en el jutge a quo un dubte que impedeixi la formació de la convicció, dubte que tampoc no provoquen en aquest tribunal ad quem.

Conseqüentment, desestimem el recurs.

Quart.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar l'apel lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel lada.

3. Imposem l'apel lant les costes processals causades a les dues instàncies.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.