Sentencia Penal Nº 391/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 254/2013 de 31 de Marzo de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( Secció 10ª)

Recurs d' apel lació núm. 254/13-C

Judici de Faltes núm. 68/12

Jutjat d' Instrucció núm. 2 d'Arenys de Mar

S E N T È N C I A Nº 391/14

Barcelona, trenta-un de març de dos mil catorze

VIST per l'l lm. Sr. Santiago Vidal Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, la present apel lació motivada pel Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 2 d'Arenys, tramitat per apropiació indeguda, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la denunciada Edurne , contra la sentència condemnatòria dictada el dia 17 d'octubre de 2012 fruït de la denuncia interposada per Julia .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel lada recull el següent pronunciament: 'FALLO: debo condenar y condeno a la denunciada Edurne como autora responsable de una falta de apropiación indebida, a la pena de UN MES de multa con cuota diária de 4 euros, cuyo impago generará una responsabilidad personal subsidiaria de nun día de privación de libertat por cada dos días no satisfecfos, y a que restituya de forma inmediata a su legítima propietaria - Julia - los objetos sustraídos (Black Berry, 2 chaquetas, una plancha de pelo y dos botas) ; caso de no hacerlo, deberá indemnizarla en la suma de 398 euros. Le impongo las costas procesales causadas en el presente juicio'.

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs la denunciada. Admès a tràmit per provisió de 13 de novembre de 2012, previ tràmit d' impugnació de la part apel lada i del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat el passat dia 3 de desembre de 2013.

TERCER.- Per diligència d'ordenació de 21.1.14 es va registrar l'entrada de l'expedient a la Sala i s'ha procedit a la designa de magistrat ponent d'acord amb el torn reglamentàriament prefixat. Ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol licitada per la part recurrent ni ho ha considerat necessari el tribunal.

QUART.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides per la vigent llei d'anjudiciament criminal, excepte els terminis processals atès que la causa ha romàs paralitzada en el jutjat d'instrucció des de 19.12.12 a 20.8.13.

NO s'accepta el relat de fets provats que recull la sentència apel lada .

Fundamentos

I.- La recurrent Sra. Edurne planteja en l'escrit de recurs la revocació de la sentència que va condemnar-la a títol d'autora penal i responsable civil d'una falta d'apropiació indeguda, tipificada en l' art. 625.1 del Codi Penal , a l'empara d'un primer motiu que ha de ser estudiat amb caràcter preferent, atès que la seva hipotètica estimació faria innecessari entrar en l'anàlisi de la resta d'al legacions: Infracció de llei per haver-se celebrat el judici oral sense la seva assistència, atès que es va confondre de jutjat i va comparèixer el dia i hora del plenari en el jutjat de Mataró. Aporta justificant expedit per la secretaria judicial de l'esmentat jutjat.

Atès que el recurs s'ha presentat sense assistència jurídica d'advocat, opció potestativa en aquests afers penals menors, el tribunal l'estudiarà en clau de tutela judicial efectiva de l' art. 24.1er i a l'empara de l ' art. 790 Lecrim , la qual cosa ens obliga a respondre en primer lloc a una qüestió prèvia d'obligat compliment processal, és a dir, si els fets estan prescrits, atès que en cas afirmatiu ja no caldria declarar la nul litat del judici oral i ordenar al jutjat instructor que torni a convocar a les parts afectades.

Per tal de resoldre d'acord amb el dret la qüestió plantejada, cal tenir en compte que l' art. 131 del Codi Penal vigent ( LO 5/10 de 22 de juny), disposa diferents terminis de prescripció en funció de la gravetat del il lícit penal objecte d'investigació, i que el concordant art. 132 matisa que aquests terminis es computaran des del dia en que s'hagi comès el fet punible, amb interrupció de la prescripció quan el procediment es dirigeixi contra el culpable, començant a córrer de nou si es paralitza el procediment per causes imputables al jutjat.

Quan el procés penal s'ha iniciat via denuncia policial, como succeeix en el present cas, les STS de 16.7.99 i 30.6.00 han matisat d'afegitó que la presentació de l'atestat en el jutjat opera com 'dies ad quem', i que només els actes processals jurídicament rellevants gaudeixen d'entitat adient per a interrompre la prescripció, atès que estem davant d'un institut legal clau per a la seguretat jurídica, cosa que permet apreciar-la àdhuc d'ofici i en qualsevol moment de la tramitació del procediment.

En aquest cas, la defensa de la denunciant va interposar la denuncia el dia 20 de febrer de 2012, i previs els tràmits adients, el jutjat d'Arenys de Mar va citar ambdues parts a judici de Faltes pel següent 27 de setembre de 2012. Una vegada celebrat amb incompareixença de la denunciada, va dictar sentència condemnatòria el següent 17 d'octubre. Notificada a la Sra. Edurne , a qui s'havia condemnat com autora d'una apropiació indeguda, va interposar dins de termini legal ( 5 dies) recurs d'apel lació, que va ser admès a tràmit per provisió de 13.11.12. Atorgat termini d'impugnació al Ministeri Fiscal i a la denunciant Sra. Julia , no es va localitzar a aquesta última en haver canviat de domicili, i fins al següent 13 de juny de 2013 no se la va trobar per a lliurar-li Testimoniatge de la resolució dictada. Al seu torn, el Fiscal no va formalitzar oposició al recurs fins a data 10 d'octubre de 2013.

II.- La Sala, una vegada examinades les actuacions amb detall, constata que tant el jutjat, com la denunciant i el Ministeri Fiscal van deixar transcórrer amb escreix el termini màxim que la llei permet per a evitar la prescripció de la presumpta infracció penal, és a dir, 6 mesos sense interrupció, per la qual cosa, els fets imputats ja no poden ser objecte de nou enjudiciament ni condemna.

No cal dir que aquesta Sala és conscient que la càrrega de treball molt superior a la fixada pel Consell general del Poder Judicial impedeix a molts jutjats complir aquesta previsió legislativa. Tanmateix, res pot explicar ni justificar que hom tardi més de 1 any en tramitar un simple recurs d'apel lació en procediment de faltes.

L'iter processal descrit palesa que entre el dia de la presentació del recurs contra la sentència condemnatòria i el de presentació de l'escrit d'oposició van passar molt més de 6 mesos, termini màxim de prescripció que recull l'esmentat art. 131 del Codi Penal . En l'interí, no es va dictar cap provisió ni interlocutòria rellevant en clau jurídica que permetés interrompre l'esmentada prescripció, que per imperatiu legal és aplicable durant tot el procediment, àdhuc en aquesta segona instància.

Les STS de 11.10.97 , 4.12.98 , 30.10.01 , 5.2.03 i 24.3.06 (entre moltes d'altres) han matisat que la tramitació del procés afecta als drets de qui és formalment acusat d'un fet il lícit i de qui demana la tutela judicial, i per això, cal que no hagi transcorregut el termini màxim per a dirigir o continuar dirigint l'acció penal contra (sic) 'el/s culpable/s', En conseqüència les diligències no poden romandre mai aturades més de 6 mesos en cas de ser imputada una Falta, 3 anys en cas de tractar-se d'un delicte menys greu, i 5 anys en cas de delicte greu.

La jurisprudència esmentada ha estat matisada des de la reforma de l'actual Codi Penal ( LO 5/10 de 22 de juny), que amb oberta discrepància amb la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional en la seva controvertida STC 63/05 , ha legislat l' art. 132 CP en el sentit de no exigir cap acte judicial resolutori per a computar la interrupció de la prescripció si bé es continua comptant com a 'dies a quo' la data de la interposició de la denúncia i la de la paralització.

Finalment, escau recordar que l'esmentada prescripció comporta la revocació de la sentència condemnatòria dictada, sens perjudici que la perjudicada pugui demanar al jutjat les responsabilitats civils de caire patrimonial que consideri adients, per funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial temeritat en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas, decideixo la següent

Fallo

Que amb estimació del recurs d' apel lació formalitzat per la denunciada Edurne , contra la sentència dictada el dia 17 d'octubre de 2012 en el present Judici de Faltes tramitat per apropiació indeguda, procedent del Jutjat d'Instrucció núm. 2 dels de d'Arenys de Mar, he de REVOCAR i revoco l'esmentada resolució tot declarant prescrita l'acció penal, i ordeno l'arxiu definitiu de les actuacions. Declaro d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret. Procediu a l'arxiu del rotlle sense més tràmits.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. La secretaria judicial.