Sentencia Penal Nº 394/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 101/2018 de 14 de Mayo de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 101/2018 - B

Referència de procedència:

Jutjat del Penal núm. 4 de Barcelona

Procediment Abreujat núm. 404/2017

Data sentència recorreguda: 9 de gener de 2018

SENTÈNCIA NÚM. 394/18

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 101/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat del Penal núm. 4 de Barcelona en data 09/01/2018, en procediment Abreujat núm. 404/2017. Han estat parts com apel.lants Ceferino assistit pel seu advocat Juan Jose Lopez Fernández i representat per la procuradora Carolina González Infante i Celsa assistida pel seu advocat Miguel Argemí i representada per la procuradora Noemi Xipeu i Lorca, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, catorze de maig de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El dia 9 dde gener de 2018 el Jutjat penal núm. 4 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent:'Que debo absolver y absuelvo a Ceferino como autor penalmente responsable de un delito de amenazas del art. 171.4 y 5 del Código Penal del que venía siendo acusado.

Que debo condenar y condeno a Ceferino como autor penalmente responsable de un delito leve de injurias o vejaciones injustas en el ámbito de la violencia de género, ya definido, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad penal, a la pena de 10 días de localización permanente en su domicilio, así como a la pena de prohibición de aproximación respecto a Celsa a una distancia inferior a 50 metros, de su domicilio, lugar de trabajo u otros frecuentados por ella, y de comunicarse con la misma por cualquier medio durante el periodo de 2 meses.

El condenado deberá abonar también las costas judiciales.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents:'Primero.-Se considera probado y así se declara que Ceferino con NIE NUM000 , mayor de edad, y sin antecedentes penales, estaba casado con Celsa desde el 2010 con la que tiene dos hijos en común de pocos años de edad, hallándose en trámites de divorcio y habiendo cesado la convivencia en mayo de 2017, y sobre las 17:30 horas del día 8 de junio de 2017 le dijo a Celsa que no quería que fuera a un evento por lo que esta no fue, sin que se considere probado que profiriera amenaza expresa o tácita alguna contra aquella.

Segundo.-Asimismo, sobre las 17:45 del día a 24 de julio de 2017, Ceferino , con intención de faltar al respeto y consideración a su ex cónyuge, la llamó por teléfono y, muy alterado al entender que no le dejaba vez a los niños, profirió expresiones tales como: 'hija de puta, ojalá te hubieras muerto, mala madre, me cago en tu puta madre', expresiones que repitió en persona cuando le entregó a los niños en el lugar de mediación, donde además le tiró de malos modos el carrito de los niños a los pies.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Ceferino i per la representació processal de Celsa el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel lació interposat per l'acusat i demana la confirmació de la sentencia condemnatòria i s'adhereix el recurs d'apel lació interposat per l'acusació particular.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.La representació de la Sra. Celsa com part acusadora formula recurs d'apel lació contra la sentència dictada en primera instància adduint com primer motiu d'impugnació l'error en la valoració de la prova en relació a la absolució de l'acusat pel delicte d'amenaces que li era imputat, demanant la seva condemna pel delicte d'amenaces en el termes sol licitats a l'acte del judici , aixi com també es demana que s'ampliï la distancia fixada en quan a la prohibició d'apropament, per considerar que la de 50 metres es insuficient i permet el contacte visual i directa amb la víctima.

L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia que absolt a Ceferino del delicte d'amenaces pel que era acusat, dictada pel Jutjat Penal, al legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest la impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal'.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest motiu el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

En segon lloc es pretén que aquesta Sala ampliï la distancia de la prohibició d'apropament de 50 a 1000 metres. La sentencia impugnada, fixa la distancia a conseqüència de les manifestacions realitzades per l'acusat a l'acte del judici, i aquest Tribunal no veu cap motiu per modificar-la, doncs es evident que els fets no tenen una gravetat com per fer necessari la fixació de una distancia superior que pot perjudicar de forma clara la subsistència de l'acusat i que a mes li facilita el contacte amb els fills menors.

Segon.Per la representació de l'acusat s'interposa recurs d'apel lació contra la sentencia al legant com motiu d'impugnació, l'error en la valoració de la prova, afirmant que si be l'acusat va reconèixer que li va dir a la seva exparella les expressions detallades els fets que es declaren provats, no s'ha acreditat l'ànim vexatori ni per tant la seva intenció de menystenir a la mare dels seus fills.

Dit això i centrant-nos en la valoració de la prova, hem de recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel lació sempre que no resulti absurda, il lògica o arbitrària. Doncs bé, aquest defectes que no es poden predicar de la valoració de la prova personal que queda reflectida en el fonament de dret segon de la sentència recorreguda, on l'òrgan de primera instancia, partint de la declaració de l'acusat que va reconèixer que li va dir a la seva exparella les expressions insultants i humiliants per les que ha esta interrogat, i dels testimonis presencials i que les van sentir, motiva i argumenta de forma plenament coherent, raonable i lògica el perquè estima acreditat que els fets integren el delicte de vexacions imputat. Per tant, hem de concloure que la prova practicada a l'acte del judici s'ha obtingut de forma regular, amb ple respecta el dret de defensa de l'acusat i sense vulneració de les garanties processals i que finalment constitueix prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència i acreditar la culpabilitat de l'acusat. El que determina que, la valoració imparcial del jutge penal, de la prova produïda davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pugui ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

Per tot l'expressat procedeix la desestimació del recurs interposat.

Segon.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar a cada un dels apel lants la meitat de les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recursos d'apel lació expressats en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel lada dictada pel Jutjat Penal num. 4 de Barcelona en data 9 de gener de 2018 en el Procediment Abreujat num. 404/2017.

3. Imposem a cada un dels apel lants la meitat de les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.