Sentencia Penal Nº 40/2011, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 118/2009 de 25 de Enero de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL·LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 118/09

JUDICI DE FALTES NÚM. 330/07

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NÚM. 1 DE SANTA COLOMA DE FARNERS.

SENTÈNCIA NÚM. 40/11

Magistrada: Maria Teresa Iglesias i Carrera

Girona, 25 de gener de 2011.

He vist el recurs d'apel·lació en el ROTLLE núm. 118/09 provenint del JUDICI DE FALTES núm. 330/07 del Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Santa Coloma de

Farners, seguida per una falta de LESIONS, ha estat part apel·lant Natalia , el Ministeri Fiscal es va adherir al recurs.

Antecedentes

PRIMER. En la sentencia apel·lada es va dictar la següent decisió que copiada literalment és:"Debo condenar y condeno al Sr. Nicanor como autor responsable de una falta de lesiones prevista y penada en el artículo 617.1 del Código Penal con la pena de 40 días multa a razón de una cuota diaria de 6 euros, la consiguiente responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago, y al pago de las costas procesales.

Debo condenar y condeno a Doña. Natalia como autora responsable de una falta de lesiones previstas y penada en el artículo 617.1 del Código Penal con lapena de multa de un mes multa a razón de una cuota diaria de 6 euros, la consiguiente responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago, y al pago de las costas procesales.

Que condenar y condeno Don. Nicanor a que indemnice a la Sra. Natalia con la cuantía de 500 euros en concepto de los daños y perjuicios derivados de la falta de lesiones.

Que debo absolver y absuelvo Don. Nicanor , a Doña. Natalia , al Sr. Teodulfo y al Sr. Luis Carlos de la responsabilidad penal derivada de la falta de injurias prevista en el Art. 620.2 CP ".

SEGON. Natalia va interposar, en temps i forma, recurs d'apel·lació contra la Sentència de data 08-10-08, amb el fonament que expressa en l'escrit de què dimana.

QUART. S'accepten els Fets Provats de la sentencia impugnada.

CINQUÈ. S'han complert els tràmits establerts a l' article 976 de la Llei d'enjudiciament criminal .

Fundamentos

PRIMER. Natalia s'alça contra la sentència d'instància impugnant-la, en primer lloc, per considerar vulnerat el principi acusatori, ja que el Jutge d'instància condemna la recurrent malgrat el Ministeri Fiscal no va formular acusació contra la recurrent i el segon motiu d'impugnació es manifestar el desacord amb la indemnització atorgada pels 30 dies de baixa de 500€.

El Ministeri Fiscal es va adherir al recurs interposat per la Sra. Natalia .

Entrant a analitzar la vulneració del principi acusatori al·legat, cal tenir en compte que: L' art: 24 de la CE reconeix el dret a la tutela judicial efectiva en l'apartat primer i a saber quina es en concret l'acusació de que se'n es objecte per a poder-se defensar, en el paràgraf segon, imposa que també en el judici de faltes s'ha d'acomplir amb plenitud i amb major motiu, el principi acusatori. A més de satisfer els drets a la tutela judicial efectiva i el de defensa davant d'imputacions conegudes, el Principi Acusatori permet situar al Jutge en la posició d'imparcialitat des d'on haurà d'exercir la seva funció d'administrar Justícia. Es per aquest motiu que l' art: 24 de la CE no permet que cap Jutge penal jutgi " ex officio", es dir, sense prèvia acusació formulada per qui estigui legitimat per fer-ho, exigència aquesta que també te plena vigència en els judicis de faltes. En aquest sentit es pronuncien, entre altres, les Sentencies del Tribunal Constitucional núm. 57/1987, núm. 225/1998 i núm.53/1989.

Com s'ha pogut constatar ens trobem en el present supòsit que per part del Ministeri Fiscal no ha formulat acusació contra la Sra. Natalia i tractant-se d'una falta perseguible d'ofici els únics que estan legitimats per formular acusació serien el Ministeri Fiscal i l'acusació particular en el cas que hagués comparegut com a tal. Per tant en no haver acusat el Ministeri Fiscal el Jutge d'instància mai hagués hagut de condemnar, tal com ha fet, motiu pel que aquesta primera causa d'impugnació ha de prosperar.

SEGON.- Pel que fa lla indemnització fixada pels dies de baixa en favor de la recurrent cal dir que les referències que fa la recurrent a que el Jutge d'instància no s'ha ajustat a les directius fixades en barem aplicable als accidents de circulació, cal recordar que en matèria de fixar indemnitzacions, tal com afirma la STS de 26 de març de 2997 , recordant una constant i consolidada jurisprudència que diu que:" la quantificació dels danys i perjudicis, quan consisteixin en greus danys corporals o fins i tot la mort, no estan subjectes a cap previsió normativa, sinó que ha d'efectuar-la l'òrgan judicial discrecionalment" existint com a única limitació la concreta sol·licitud que es faci, ja que "neat iudex petita partium" com recorda la STC de 20 de juliol de 1993 , tractant-se, pel demés, d'una qüestió que escapa al control cassacional.

Pel que fa als barems, que reivindica la recurrent que afirma que hagués hagut de seguir el Jutge "ad quo", el seu caràcter es orientatiu i no vinculant, tret que es tracti dels supòsit que cauen dins la cobertura la Llei 30/95 de "Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles de Motor " i per tant el Jutge d'instància no te perquè subjectar-se estrictament, en aquesta matèria, als dictats del barem. Pel que fa la quantia concedida es mostra correcta a la vista de les circumstancies del fet i condicions de la perjudicada al temps del acte de judici.

TERCER.- No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

ESTIMO PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Natalia , contra la sentència dictada en data 08.10.08 pel Jutge del Jutjat d'instrucció núm. 1 de Santa Coloma de Farners, en el Judici de Faltes núm. 330/07 , seguida per una falta de lesions i que REVOCO en el sentit d' ABSOLDRE Natalia de la falta que inicialment se l'imputava i es confirma la resta de pronunciaments de la resolució, amb declaració d'ofici de les costes de l'alçada i les de la primera instància imposades a la recurrent.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la meva sentència, definitivament jutjant, ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent Maria Teresa Iglesias i Carrera ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.