Sentencia Penal Nº 400/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 25/2009 de 15 de Abril de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (secció 10ª)

Recurs d'apel.lació nº 25/09-C

Judici de Faltes nº 930/08 R

Jutjat d' Instrucció nº 2 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, quinze d'abril de dos mil nou

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el present rotlle derivat de Judici de

Faltes nº 930/08 procedent del Jutjat d'instrucció nº 2 de Barcelona, en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs d'apel.lació

interposat pel denunciat Leon contra la sentència condemnatòria dictada el dia 11 de novembre de 2008, per una falta d'estafa en grau de

temptativa.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el contingut següent: "Que debo condenar y condeno a Leon como autor responsable de una falta de estafa en grado de tentativa, a la pena de DOS MESES de MULTA con una cuota diària de 30 euros y responsabilidad personal subsidiária en caso de impago. Le condeno al pago de las costas procesales".

SEGON.- Admès el recurs a tràmit per provisió de 1.12.08, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància per a la seva resolució d'acord amb el dret. Per diligència d'ordenació de 3. d'abril de 2009, es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn prefixat. No s'ha convocat vista pública al no haver-ho sol·licitat el recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

FETS PROVATS

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, el qual es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.

Fundamentos

I.- Formalitza el recurrent la impugnació de la sentència que el va condemnar com autor d'una falta d'estafa ( art. 623.4 CP ), a l'empara del que permet l' art. 962 en relació al 790 de la Lecrim 38/2002de 24 d'octubre , en un escrit d'al·legacions fet del seu propi puny i lletra, sense assistència jurídica d'advocat, que -en no complir els requisits de sistematització jurídica adients- seran estudiats per la Sala -en clau de tutela judicial efectiva garantida per l' art. 24.1 CE - sota els següents epígrafs: 1) Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència i error del jutge "a quo" en la valoració de la prova. 2) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' esmentada norma legal.

En relació al primer apartat, argumenta en síntesi el denunciat que no se li va permetre aportar proves en el judici sobre la seva habilitació com a tècnic instal· lador i revisor dels aparells de gas domèstic, fet que li hauria provocat indefensió.

La sentència apel·lada, declara com a fet provat -en base a les declaracions del denunciant - que aquest es va fer passar per treballador de la companyia "Gas Natural" , i sota l'excusa d'una revisió reglamentària obligada, va intentar cobrar-li 97 euros malgrat no existir cap avaria ni fuita. A l'ensems, rebutja la tesi del denunciat respecte del simple oferiment d'una revisió preventiva a càrrec de l'empresa particular "AIT Losada Revestiments SL" tot argumentant que la documentació aportada ( folis 20 a 28) palesen no està habilitat per a oferir aquests serveis. És a dir, no tant sols consta acreditat que la part denunciada va poder presentar i li van ser admeses les proves documentals que va considerar adients, sinó que àdhuc han merescut l'anàlisi valoratiu corresponent en la sentència. Escau doncs, denegar qualsevol queixa en seu d'indefensió per vulneració del dret a la prova de descàrrec.

En quan a l'abast incriminatori de dita valoració de les proves documentals i testificals, escau recordar que la jurisprudència només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'aporten pel recurrent elements objectius fefaents d'haver-se incorregut en error manifest i flagrant en la practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció. L' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència les proves, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i "in dubio por reo", criteris d'interpretació jurídica que han estat respectats en la sentència d'instància, on es motiven de forma acurada quines han estat les dades cabdals sobre les que es fonamenta el judici d'inferència i credibilitat.

En efecte, l'estudi integral de les diligències practicades, de l'acta del judici oral i de la sentència dictada en la primera instància, posen de manifest que en el judici de faltes es va practicar prova testifical de càrrec consistent en les declaracions del Sr. Juan Alberto , i una documental consistent en la documentació industrial del denunciat. El primer, amb tota claredat i coherència, va explicar el comportament de l'instal·lador , i en concret, que es va presentar en el domicili sense haver estat cridat, que va dir-li era de la companyia de Gas Natural amb qui té signat el contracte de subministrament, i que després de manipular una estona les claus de pas va reclamar-li el pagament en efectiu d'una factura de 97 euros. No és fins llavors quan el denunciant va adonar-se'n que probablement estava davant el "tòpic i molt freqüent" engany, raó per la qual es va negar a fer front a la despesa alhora que reclamava que fos la companyia subministradora qui li girés el corresponent rebut. No apreciem cap motiu que justifiqui posar en dubte aquesta versió, atès que -al cap i a la fi- no va haver de pagar cap quantitat una vegada confirmat pel servei d'atenció al client de GAS Natural que no tenia cap revisió obligatòria pendent ni li havien enviat cap operari.

Com ens recorda la STS 30.4.97 i la STC 15/07 de 12 de febrer, la valoració de la prova personal recau sobre la percepció subjectiva que el jutge "a quo" tingui de la major o menor sinceritat d'un i altres implicats en l'afer. Una vegada escoltats en debat contradictori, el jutge penal ha atorgat credibilitat objectiva a la declaració del denunciant en aparèixer revestida de coherència en el relat, persistència en la incriminació, i recolzament en dades perifèriques, raons per les quals el tribunal de segona instància no té cap element per a dubtar del seu encert, puix ell és l'únic que ha gaudit del principi d'immediació propi del judici oral.

El Tribunal Suprem, en sentència de 8 de febrer de 1999, ha matisat també que (sic) "la credibilidad del testigo está siempre sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual de quien declara, sin perjuicio de su adecuada documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que efectivamente existió actividad probatoria, pero no autoriza en sí misma una nueva valoración de la credibilidad de ese testimonio". La sentència de 28 d' octubre de 2000 recull idèntic límit en ordre a les facultats revisores limitades del tribunal d'apel·lació.

II.- Finalment, i en quan a la tipicitat penal de la conducta imputada, acreditada més enllà de tot dubte raonable l'autoria culpable només ens queda confirmar que induir hom a error en el pagament d'un deute inexistent, fent-se passar per representant d'una entitat mercantil subministradora de serveis, compleix tots els requisits objectius i subjectius de la falta d'estafa prevista en l' art. 623.4t del Codi Penal , i mereix la reprovació punible amb què ha estat sancionat l'autor.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en el recurs, d'acord amb el que recullen els arts. 240 Lecrim i 123 del Codi Penal .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Que amb desestimació del recurs d'apel·lació formalitzat pel denunciat Leon contra la sentència dictada el dia 11 de novembre de 2008 pel jutjat d'instrucció nº 2 dels de Barcelona , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució condemnatòria, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.