Sentencia Penal Nº 403/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 322/2013 de 31 de Marzo de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( secció desena)

Recurs d'apel·lació nº 322/13-C

Procediment Abreujat nº 325/12

Jutjat Penal nº 4 de Sabadell

S E N T È N C I A

Il.lms/a magistrats/ada.

Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA

Sra. CARMEN SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ

Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL

Barcelona, trenta-un de març de dos mil catorze

Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció 10ª de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 325/12 del Jutjat Penal nº 4 dels de Sabadell, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusació particular exercida per Graciela , amb adhesió del Ministeri Fiscal, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 8 de juliol de 2013, per delicte de lesions. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: ' FALLO que debo condenar y condeno al acusado Jesús Ángel como autor responsable de un delito de lesiones, concurriendo la circunstancia atenuante de dilaciones indebidas, a la pena de UN AÑO y SEIS MESES de prisión con su accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de condena; y como autor de una falta conexa de lesiones a la pena de 50 DÍAS de MULTA con cuota diaria de 2 euros, y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago. Condeno al acusado Antonio como autor de una falta de lesiones a la pena de 40 dís de multa y por una falta de malostratos a la pena de 20 días de multa, con cuota diaria de 3 aueors y RPS en caso de impago. Absuelvo a los acusados Cristobal y Faustino de los hechos que se les atribuían. Jesús Ángel deberá indemnizar a la perjudicada Graciela en la suma de 4.427 euros por las lesiones causadas, y conjuntamente con Antonio indemnizarán a Luciano en la cantidad de 662 euros. Les impongo 2/9 partes de las costas incluídas las de la acusación particular, y declaro de oficio el resto'..

Segon.-Contra l'esmentada sentència va formalitzar recurs d'apel·lació únicament la perjudicada Graciela . Admès a tràmit per provisió de 31 de juliol de 2013, prèvia adhesió del Ministeri Fiscal i impugnació de les defenses dels acusats es van trametre les actuacions a aquesta Superioritat el dia 19.11.13. Per provisió del següent 19 de desembre s'ha designat magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert, i ha quedat el recurs vist per a deliberació, votació i decisió en data 26 de febrer de 2014. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent ni considerar-la necessària el Tribunal.

Tercer.-En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.

S'accepta íntegrament el relat fàctic que recull la sentència apel.lada, i que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.

Fundamentos

I.-Atès que la sentència dictada en primera instància va ser acatada per les defenses dels acusats i el Ministeri Fiscal, escau limitar l'abast de l'anàlisi d'aquest recurs a les dues qüestions objecte de debat contradictori que planteja l'Acusació Particular en el recurs, és a dir: A) Infracció de llei per inaplicació de l' art. 150 del Codi Penal ; i B) Impugnació de la quantia de la responsabilitat civil fixada en favor de la perjudicada Graciela .

El primer motiu de recurs està condemnat d'antuvi al fracàs, atès que tota l'argumentació fàctica i jurídica de parteix d'un axioma erroni , com és atorgar a aquest tribunal competència per a esmenar quelcom que només es podia haver impugnat en la fase de qüestions prèvies prevista en l' art. 786.2 Lecrim .

La competència funcional per a jutjar els delictes de lesions doloses tipificats en l' art. 150 de la LO 5/19 de 22 de juny , és a dir, aquelles que comporten deformitat estètica permanent com a seqüela, i per tant han integren el subtipus agreujat que obliga a imposar una pena que pot arribar als 6 anys de presó, és exclusiva d'aquesta Audiència provincial, i per tant, la part acusadora particular que així va qualificar els fets provisionalment en el tràmit de l' art. 780 lecrim ( foli 247), hauria d'haver manifestat el seu desacord amb la interlocutòria dictada pel jutjat penal en data 10 d'octubre de 2011, on accepta la competència sol·licitada pel Ministeri Fiscal i les Defenses dels acusats.

Potser no ho va fer atès que en el mateix escrit d'acusació particular també es demana -erròniament- que el cas sigui sotmès a judici en el jutjat Penal, malgrat que no gaudeix de competència en els delictes previstos en l'esmentat art. 250 CP .

En qualsevol cas, el plantejament en aquesta fase d'apel·lació del tema esdevé extemporani, i només el tribunal -d'ofici- podria examinar si el judici oral era nul a l'empara de l' art. 248 de la LOPJ . Atesa la jurisprudència oscil·lant del propi Tribunal Suprem a l'hora de considerar la pèrdua de peces dentaries com a deformitat o no, en funció del resultat estètic final una vegada practicada l'ortodòncia, no considerem adient fer ús d'aquella facultat discrecional de caire excepcional, atès que suposaria una possible 'reformatio in peius', prohibida per l' art. 6.3 del CEDH .

II.-El segon motiu de recurs, mereixerà millor acollida, atès que en efecte el resultat lesiu de l'agressió soferta per Graciela , en rebre l'impacte d'una pedra a la cara, obliga a analitzar si el Barem indemnitzatori aplicat pel jutjat penal era o no correcte.

Cal recordar que el jutge 'a quo' no està pas vinculat pels barems indemnitzatoris establerts per la llei 30/95 , amb la corresponent actualització anyal d'acord amb la Resolució de la Direcció Gral. d'Assegurances vigent en la data dels fets. Aquest criteri només seria admissible si les lesions ocasionades pel culpable s'haguessin produït amb motiu d'un accident de circulació, és a dir, a títol d'imprudència culposa, i atès que el delicte imputat és de caire dolós ( lesions en agressió de l' art. 147 i 148.1 del Codi Penal ), esdevé obvi que la determinació quantitativa individualitzada que fa la sentència apel·lada no està sotmesa a criteris fixos, sinó als precedents jurisprudencials.

La determinació de la indemnització civil en els delictes de lesions doloses correspon al jutge de primera instància penal, d'acord amb l'art. 109 del Codi, norma legal que preveu que l'execució d'un fet descrit en la llei com a delicte o falta obliga a reparar els danys i perjudicis ocasionats. Aquesta responsabilitat civil és directament subordinada a la criminal, i com ens recorda la STS de 25.02.91 ha de ser proporcional al perjudici realment ocasionat, tant des de la vessant reparadora econòmica ( dies d'incapacitat o ILT), com per dany moral i seqüeles. La sentència apel·lada motiva l'import atorgat per ambdós conceptes tot partint de la prova documental i pericial acreditativa de l'abast de les lesions, i pren com a base orientativa de càlcul el Barem fixat en l'esmentada llei 30/95.

Aquest tribunal de segona instància no comparteix els arguments exposats, i en conseqüència, procedirà a esmenar l'import atorgat en compliment dels criteris d'equitat i proporcionalitat.

Com matisa la STS de 14.12.99 , en els delictes de lesions intencionades, sigui a títol de dol directe o eventual, la jurisdicció penal fixa una indemnització de restitució substitutiva 'in integrum', que inclou el ' pretium doloris' i els perjudicis ocasionats a la víctima. La jurisprudència constitucional ha validat reiteradament aquest criteri excloent de la naturalesa vinculant de la legislació 'ad hoc' derivada d'accidents de trànsit o laborals, tot recordant que en tractar-se d'una indemnització 'ex delictu' només exigeix l'acreditació documental i/o pericial adient en la causa, alhora que motivació raonada en la sentència, a fi i efecte de complir el deure prescrit en l' art. 120.3 CE .

I en aquest sentit, considerem que el dany físic i estètic ocasionat per la pèrdua de tres peces dentals ubicades en la part frontal superior, mereix una indemnització equivalent al que d'acord amb l'esmentat barem serien com a mínim tres punts ( 735 euros), que la Sala arrodoneix -atès que la norma citada pel jutjat penal no ens vincula- a 1.000 euros per peça dentaria, amb el corresponent factor de correcció del 10% ( total 3.300 euros). Considerem equitatiu atorgar una suma de 60 euros/dia pels 52 dies d'incapacitació temporal ( 3.120 euros), i ratifiquem l'import de 1.000 euros com a despesa documentada per la reparació d'ortodòncia. Finalment, en concepte de dany moral, com ja hem establert en afers similars, atorguem la suma de 5.000 euros atesa l'edat juvenil de l'afectada quan va patir les lesions.

Les costes processals generades en aquesta segona instància es declaren d'ofici, en no apreciar especial temeritat en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés de general aplicació al cas, prèvia la preceptiva deliberació i votació, decidim la següent

Fallo

Que amb estimació PARCIAL del recurs d'apel.lacióinterposat per la defensa de la perjudicada Graciela , amb adhesió del Ministeri Fiscal, contra la sentència dictada en data 8 de juliol de 2013 pel Jutjat Penal nº 4 dels de Sabadell, hem de revocar i revoqueml'esmentada resolució en l'únic sentit de modificar l'import de les responsabilitats civils a càrrec del penat Jesús Ángel , que queden fixades en un total de 12.420euros, (dotze mil quatre cents vint euros) més interessos legals des de la data d'aquesta sentència fins la del seu efectiu pagament pel culpable, tot mantenint inalterables la resta de pronunciaments i declarant d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi cap recurs ordinari. Tot seguit, retorneu les actuacions originals al jutjat penal de procedència per a la seva execució d'acord amb el dret.

Deixeu-ne Testimoniatge en el rotlle d'apel·lació incoat en aquest tribunal i arxiveu-lo sense més tràmits.

Així ho pronunciem i signem els/les magistrats/ades resenyats a la capçalera.

E/.

PUBLICACIÓ.-L'anterior sentència ha estat llegida en el dia d'avui i en audiència pública per l'Il.lm Sr. magistrat ponent. En dono fe. La secretaria judicial.

-