Sentencia Penal Nº 403/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 586/2019 de 02 de Julio de 2019

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL·LACIÓ Nº 586/2019

PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 156/2018

JUTJAT PENAL Nº 2 DE GIRONA

SENTÈNCIA Nº403/2019

Il·lms. Srs.

MAGISTRATS:

ILDEFONS CAROL I GRAU

JUAN MORA LUCAS

MANUEL MARCELLO RUIZ

Girona, 2 de juliol de 2019.

VISTen aquesta Sala el present recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada el dia 25/4/2019 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 2 de Girona, a la Causa nº 156/2018 seguida per delictes contra la seguretat vial i de lesions; essent part recurrent el senyor Florentino , defensat pel Lletrat senyor Felipe Francisco López Sancho i representat per la Procuradora Sra. Jéssica García Casadevall, i impugnant el recurs el Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia es va dictar la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

'CONDENAR a Florentino , como autor criminalmente responsable de un delito de conducción bajo la influencia de bebidas alcohólicas, previsto y penado en el artículo 379.2 del Código Penal , concurriendo la circunstancia agravante de reincidencia del artículo 22.8 del mismo texto legal , de dos delitos de lesiones por imprudencia grave, previsto y penados en el artículo 152.1.1º del Código Penal , y de un delito de conducción sin permiso, previsto y penado en el artículo 384 del Código Penal a la pena de 6 MESES DE PRISIÓN, junto con la pena accesoria de inhabilitación especial para al ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de condena, y PRIVACIÓN DEL DERECHO A CONDUCIR VEHÍCULOS A MOTOR Y CICLOMOTORES POR TIEMPO DE 4 AÑOS, con la consiguiente pérdida definitiva de vigencia del permiso o licencia de conducir.

El penado deberá abonar las costas procesales.

SEGON.-El recurs va interposar-se mitjançant escrit del dia 7/5/2019, i contra la sentència de data 25/4/2019 , basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat al Ministeri Fiscal, en data 15 de maig de 2019 va presentar un escrit d'impugnació del recurs; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 6/6/2019.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel·lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel·lant fonamenta el seu recurs en tres motius: en primer lloc, per considerar que la conducció sense permís hauria de ser qualificada com una infracció administrativa, i no com un delicte; en aplicació del principi d'intervenció mínima i per existir un precepte com l' article 65.5.k del Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2/3 . En segon lloc, al·lega un suposat error en la valoració de la prova que, segons ell considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència, conclusió a la que arriba per entendre que no va quedar degudament provat que el senyor Florentino conduís el vehicle sota els efectes de l'alcohol. Finalment, i pel cas de no ser estimat cap dels arguments anteriors, sol·licita que la pena a imposar sigui de 12 mesos de multa, amb una quota diària de cinc euros; per considerar que la de presó no resulta justificada.

El Ministeri Públic, per la seva banda, sol·licita la confirmació de la sentència per entendre-la ajustada a Dret; destacant, principalment, que no consten raons objectives que obliguin a modificar la valoració probatòria feta per la jutgessaa quo.

SEGON.-El primer argument del recurs ha de ser desestimatad limina, doncs el que en realitat pretén la part és aplicar el principi de interdicció de la doble sanció penal i administrativa -denon bis in ídem, analitzat a la STC de 30/1/1981 - en el sentit contrari al previst per la jurisprudència, que no és altre que el de excloure la sanció administrativa quan és aplicable la sanció penal:'El principio general del derecho conocido por non bis in idem supone, en una de sus más conocidas manifestaciones, que no recaiga duplicidad de sanciones -administrativa y penal- en los casos en que se aprecie la identidad del sujeto, hecho y fundamento sin existencia de una relación de supremacía especial de la Administración -relación de funcionario, servicio público, concesionario, etc....- que justificase el ejercicio del ius puniendi por los Tribunales y a su vez de la potestad sancionadora de la Administración'.Una qüestió amb la que, per cert, no té cap relació el principi d'intervenció mínima, en ser aquest un mandat dirigit al legislador, i no als Tribunals o als òrgans sancionadors de l'Administració; els quals, en matèria sancionadora, es regeixen només pels principis de legalitat i tipicitat.

En definitiva, entenem que la concurrència de dues disposicions que sancionen una mateixa conducta, com siguin l' article 384 del Codi penal i l' article 65.5.k del Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2/3 , s'ha de resoldre en el sentit d'aplicar només el precepte penal; i, quan existeixi sanció penal, excloure la administrativa. Tal com ja es fa amb els altres preceptes penals inclosos al Capítol IV del Títol XVII del Llibre II del Codi Penal; l'aplicació dels quals exclou la simultània sanció administrativa, també prevista a l' article 65 del Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2/3 , en quasi tots els casos. Un article 65 que, de fet, ja preveu dins el seu apartat 1 que'cuando las acciones u omisiones puedan constituir delitos o faltas tipificadas en las leyes penales, se estará a lo dispuesto en el artículo 72'; exposant aquest darrer, en el seu apartat 2, que'concluido el proceso penal con sentencia condenatoria de los inculpados se archivará el procedimiento administrativo sin declaración de responsabilidad'. És a dir, que és la sanció penal la que exclou l'administrativa, i no al contrari.

TERCER.- 1-La resolució de la segona qüestió plantejada ha de partir de recordar que, com ja hem dit en moltes altres ocasions, és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no es pugui deduir de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2-En el cas sotmès a la nostra consideració la jutgessa a quo, atenent al resultat d eles proves que se li van practicar a l'acusat i donant credibilitat al testimoni de l'agent de Policia amb TIP NUM000 -en qui no va apreciar cap intenció espúria, segons recull a la sentència- declara provat que el senyor Florentino conduïa el vehicle BMW 330cl matrícula .... LKX , sobre les 20:59 hores del dia 25/1/2015, amb la seva capacitat per a fer-ho minvada pel previ consum de begudes alcohòliques.

En el cas present les proves d'alcoholèmia que es van efectuar al senyor Florentino , el dia d'autes i a partir de les 22:33 hores (hora i mitja després de patir l'accident), van donar uns resultats de 0,67 mg/l i 0,65 mg/l d'alcohol en aire espirat (foli 16 de les actuacions). Unes proves que es van efectuar amb un etilòmetre Dräger Alcotest 7110-E degudament homologat i comprovat; el que consta per còpia de la certificació de l'aparell, obrant al foli 29 d'autes. En conseqüència, i encara que s'apliquiex officiouna reducció del 7,5 % als resultats -deguda a que, segons l'Annex II de l'Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia de 22 de novembre de 2006, aquest és el marge d'error dels alcoholímetres homologats- va quedar degudament provat al judici que el senyor Florentino presentava una taxa superior a 0,60 mg/l una hora i mitja després dels fets; en concret, i prenent com a base el segon mesurament -el més favorable a ell- tenia un nivell d'alcohol en alè de, com a mínim, 0,601 mg/l. Una taxa que, a la vista de la redacció actual de l' article 379.2 CP -vigent des del 2/12/2007, i per tant també en el moment del fets enjudiciats, ocorreguts el dia 17/7/2015- obligaria en principi a la seva condemna per un delicte de conducció sota la influència de l'alcohol; sense que resultés necessari, per a fundar aquesta, que s'acrediti la esmentada influència per altres vies, ni tampoc una conducció irregular per part seva.

3-Segurament conscient de l'anterior, la defensa impugna la validesa de les dites proves, que segons l'escrit de recurs no farien prova suficient de la conducció alcohòlica. I és cert que, pel lapse temporal entre l'accident i la seva realització, el resultat obtingut no seria potser prou com a prova única de l'afectació alcohòlica de l'acusat. Però en aquest cas no podem recolzar l'argument, a la vista de que -per les dades que la jutgessaa quorecull a la pròpia sentència- la discussió al respecte resulta estèril; ja que l'afectació etílica del senyor Florentino en el moment de conduir va quedar també acreditada, i sobradament, per la via que podríem anomenar 'tradicional'. És a dir, per la declaració dels agents que van interpel·lar-lo; unes declaracions que la defensa també impugna, però que, per les raons que es diran tot seguit, considerem vàlides, i suficients com a prova de càrrec.

Deixant de banda els resultats de les proves d'alcoholèmia és cert, sens dubte, que la principal prova acusatòria aportada al judici va ser el testimoni dels agents; però aquests van ser específics en la descripció dels símptomes que presentava el senyor Florentino (halitosi etílica, parla pastosa i repetitiva, manca de verticalitat en els seus moviments, ...), essent els que van esmentar sens dubte suficients com per a acreditar, juntament amb el resultat de les proves, la seva conducció sota la influència de l'alcohol. I, de la mateixa manera, la jutgessa va descartar la tesi del senyor Florentino , en el sentit de que només hagués begut un parell de copes de vi i l'accident es degués a una placa de gel a la carretera; doncs els agents de policia van descartar també aquesta possibilitat.

Aquestes dades, extretes d'unes declaracions policials que va considerar coherents i versemblants, unides al fet de que presentés unes taxes d'alcoholèmia descendents i superiors als 0,60 mg/l -tot i que una hora i mitja després- van portar a la jutgessaa quoa concloure que el senyor Florentino es trobava sota els efectes de begudes alcohòliques que disminuïen les seves facultats quan va patir l'accident. Unes conclusions que a la Sala, vista la prova practicada, li semblen del tot congruents amb els resultats probatoris, i ajustades als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses.

Vista l'absència de dades objectives que posin en dubte la validesa de les conclusions a que va arribar la jutgessaa quo, la impugnació dels fets declarats provats ha de decaure sense més anàlisi; de la mateixa manera que la deduïda respecte de la seva conseqüència: la condemna del recurrent pel delicte contra la seguretat vial que se li imputava.

En conseqüència, el segon motiu del recurs tampoc no pot ser admès.

QUART.-Pel que fa, finalment, a la impugnació de la pena imposada, la Sala ha de dir que les raons per les que la jutgessaa quoha optat per una pena única de presó -i no de multa- no només deriven necessàriament del que disposa l' article 383 CP , sinó que es troben exposades amb tot detall al FJ Sisè de la sentència; el qual no podem sinó ratificar expressament. En concret, i pel que fa a la opció per la pena de presó enlloc de la de multa, hem de subscriure les dades que allà es recullen; doncs el senyor Florentino va posar en perill no només la seva vida, i la de les demés persones que circulaven per la via, sinó també la dels passatgers del seu vehicle; en un vehicle a més a més no assegurat i sense permís per a conduir, el que posa de manifest la seva manca de respecte a les normes legals, i justifica la imposició d'una sanció qualitativament més important que la bàsica que preveu el Codi.

El recurs ha de ser, doncs, íntegrament desestimat.

CINQUÈ.-Procedeix declarar les costes d'ofici, emparant-se en l' article 240.1 LECrim .

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general i pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Desestimantel recurs d'apel·lació interposat per la representació del senyor Florentino contra la sentència de data 25 d'abril de 2019, dictada pel Jutjat Penal nº 2 de Girona a la Causa nº 156/2018 de la que aquest Rotlle dimana,hem de confirmar i confirmemla resolució apel·lada;declarant d'oficiles costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.