Sentencia Penal Nº 411/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 75/2019 de 14 de Mayo de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 75/2019 - B

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 20 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 359/2018

Data sentència recorreguda: 10/01/2019

SENTÈNCIA NÚM. 411/2019

Magistrats:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 75/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Penal nº 20 de Barcelona en data 10/01/2019 , en procediment Abreujat núm. 359/2018. Han estat parts com apel lants Arcadio i Cecilio assistits pel lletrat José Carballal Fernández i representats per la procuradora Paloma-Paula García Martínez, com apel lant i apel lada Cristina assistida per la lletrada Mª José Mata Montero i representada per la procuradora Isabel Contreras Insense, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, catorze de maig de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 10 de gener d'enguany el Jutjat Penal núm. 20 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Condeno a Arcadio , con NIE nº NUM000 y a Cecilio , con NIE nº NUM001 como coautores responsables de un delito de robo con intimidación con uso de instrumento peligroso en grado de tentativa, precedentemente definido, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena para cada uno de ellos de veintiún (21) meses de prisón, con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y de conformidad con el contenido del artículo 57.2º del CP , la prohibición de aproximarse a menos de 20 metros de Cristina , de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier lugar en que la misma se encontrase, así como la prohibición de comunicarse con ella por cualquier medio, por tiempo de Treinta y tres meses.

Se les impone asimismo el pago de la mitad de las costas procesales causadas en esta instancia en partes iguales.

Conforme al contenido del artículo 69 de la LO 1/2004 las medidas cautelares acordadas por Auto de fecha 7/05/2018 del Juzgado de Violencia sobre la Mujer nº 3 de Barcelona se mantendrán vigentes durante la sustanciación de los eventuales recursos contra la presente resolución y hasta el inicio de su ejecución tras su firmeza.

Absuelvo a Arcadio , con NIE nº NUM000 del delito de lesiones con uso de instrumento peligroso por el que fue enjuiciado, declarando de oficio el pago de la mitad de las costas procesales causadas en esta instancia.

De conformidad con lo dispuesto en el artículo 127 del CP procede dar destino legal al cuchillo intervenido.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents:'Único.- De una valoración crítica y objetiva de la prueba practicada en el acto del Juicio Oral han resultado probados y así se declaran los siguientes hechos:

El acusado Arcadio , con NIE nº NUM000 , es mayor de edad y carente de antecedentes penales -fol. 103.

El acusado Cecilio , con NIE nº NUM001 , es mayor de edad y carente de antecedentes penales -fol. 112.

El acusado Arcadio contrajo matrimonio con Cristina , fruto del cual han nacido dos hijos menores de edad, residiendo la familia en el domicilio sito en la c/ DIRECCION000 nº NUM002 de Barcelona.

El acusado Cecilio es hermano de Arcadio y cuñado de la Sra. Cristina , si bien no residía con ellos en la vivienda anteriormente identificada, sino con su propia familia, resultando que en el domicilio de este acusado también vivía en régimen de alquiler la Sra. Teodora .

Sobre las 0.30 horas del día 5 de mayo de 2018 ambos acusados llegaron juntos al domicilio de Arcadio , dónde también se encontraba la Sra. Cristina y los menores de edad. Ante el ruido producido, la Sra. Cristina descendió del piso superior, momento, en que los acusados de común acuerdo en la acción y con el propósito de obtener un beneficio económico, sujetando por los brazos el acusado Cecilio a su cuñada, mientras que el acusado Arcadio sostenía en su mano un cuchillo de cocina de 23 cm de hoja con el que amedrentaba a su esposa colocándolo frente a ella, le exigieron la entrega de dinero- dándose la circunstancia que la Sra. Cristina había cobrado la nómina de su trabajo como cocinera-.

Ante tal situación, la Sra. Cristina y como quiera que su hijo menor presenciaba los hechos, trató de zafarse, consiguiéndolo, si bien al soltarse apartó de un manotazo el cuchillo, lo que motivó que se cortase en un dedo de la mano.

Acto seguido el acusado Cecilio abandonó la vivienda, mientras que el acusado Arcadio se dirigió hacia el balcón de la misma amenazando con suicidarse, si bien, en el trayecto y propinó varios golpes a su esposa en la cara.

Como consecuencia de tal acción la Sra. Cristina sufrió lesiones consistentes en múltiples contusiones y herida cortante en 4º dedo de la mano derecha, siendo que en el reconocimiento que le fue realizado en fecha 7/05/2018 se apreciaron equimosis en zona paramedial derecha de región frontal, equimosis en zona supraciliar izquierda de región frontal, equimosis, tumefacción y pequeñas erosiones en dorso raíz de la pirámide nasal, erosión lineal en ala nasal derecha, equimosis/erosión sobre rama mandibular derecha en su parte superior. Tales lesiones precisaron para su curación la aplicación de 3 puntos de sutura con seda 4/0, pauta farmacológica, crioterapia y control para curas y retirada de puntos, así como un período de curación de 10 días, 3 de ellos impeditivos -fol. 76/97/97 vto.

La perjudicada reclama.

Por Auto de fecha 7/05/2018 dictado por el Juzgado de Violencia sobre la Mujer nº 3 de Barcelona se acordó medida cautelar en virtud de la cual se impedía a ambos acusados aproximarse a Cristina , a su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro lugar en que se encuentre a una distancia no inferior a 20 metros, así como comunicarse con ella por cualquier medio por tiempo de 2 años a contar desde la fecha de la resolución (Pieza de Medidas).'.

Segon.Formulats recursos d'apel lació per les representacions processals d' Arcadio i Cecilio , d'una banda, i d' Cristina , d'una altra, el Jutjat els admeté a tràmit, donant-los-hi curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Als recursos s'oposà el Ministeri Fiscal, i al d' Arcadio i Cecilio també Cristina .

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.Els apel lants Arcadio i Cecilio combaten la sentència dictada en primera instància enunciant un únic motiu d'impugnació: 'error en la valoración de la prueba (por infracción de la tutela judicial efectiva del artículo 24 de la CE ), aplicación indebida del artículo 237 , 242.1 º, 3 º, 16 y 62 del CP , Vulneración del principio de presunción de inocencia y falta de fundamentación en relación a los hechos objeto de acusación', enunciat plural que no és expressiu del contingut al legatori que encapçala, perquè els recurrents no qüestionen gens ni mica el judici de tipicitat formulat per la jutgessa a quo sobre la base dels fets declarats provat a la sentència impugnada, sinó que es limiten a exposar la seva opinió de que 'la prueba carece de la contundencia precisa para afirmar, más allá de toda duda razonable, la autoría del recurrente', i la referència que al final de l'al legat es fa a la 'falta de tipicidad de los hechos objeto de litigio' és únicament a causa de 'no entender esta representación que exista prueba de cargo que desvirtúe la presunción de inocencia', de manera que el motiu de recurs s'hauria d'haver enunciat simplement 'error en l'apreciació de la prova'.

L'apel lant Cristina , per la seva banda, desprès de referir-se als 'pronunciamientos que se impugnan', enuncia els motius d'impugnació: 'sobre las lesiones que presenta la víctima, compatibles con la agresión directa y no accidental por parte de Arcadio ', 'sobre el delito de maltrato habitual en el ámbito familiar, no reconocido en la Sentencia', 'sobre la necesidad de inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad' i 'sobre la responsabilidad civil'. Aquests dos darrers motius estan vinculats directament a l'al legat 'maltrato habitual en el ámbito familiar' i la causació dolosa de lesions, al punt de dir la recurrent que, en relació amb 'necesidad de inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad', 'los hijos tienen verdadero temor al padre, lo que sin duda guarda una relación directa con la situación de violencia habitual en el domicilio familiar', i, en relació a la causació dolosa de lesions en el marc de la violència de gènere, que, acreditades aquestes lesions, escau indemnitzar-les, indemnització que ha d'abastar el 'daño moral por violencia de género'.

Segon.Per raons sistemàtiques hem de començar el nostre examen pel segons dels recursos, en què la recurrent demana que el tribunal ad quem 'revoque la sentencia apelada'.

El que la recurrent pretén és la revocació dels pronunciaments absolutoris de la sentència recorreguda i la substitució dels mateixos per pronunciaments de condemna pels delictes pels quals, a més del de robatori, formulà acusació, això és, pels delictes de lesions, de l' article 147.1 i 148.4 del Codi penal (Cp ), i delicte continuat de maltractament en l'àmbit familiar, de l' article 173.2 Cp , i fonamenta aquests pretensió en l'al legació d'error en l'apreciació de la prova, tot i que no enunciï així els primers dos motius del recurs, on addueix que, contràriament al criteri de la jutgessa a quo, 'de las versiones contradictorias ofrecidas sobre los hechos, entendemos que se constata la veracidad del relato sostenido por la denunciante, cuya entidad excede de la mera tipificación del delito intentado de robo con violencia', que, sobre la vigència d'ordre de protecció, 'se había solicitado aclaración de Sentencia por entender que se incurría en un error', que, encara que al jutge a quo correspon apreciar les proves practicades, també 'el Tribunal que conoce de la apelación tiene plenas facultades para resolver', o que 'pese a la constatación de las lesiones, y el relato de la víctima que es compatible con la misma, no se ha recogido en la sentencia', etc., al legacions totes que tenen com a comú denominador la discrepància de l'apel lant amb la valoració que de les proves efectuà la jutgessa a quo.

Tenir present això és de capital importància, perquè l' article 792.2 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr) disposa quela sentència d'apel lació no pot condemnar l'encausat que va ser absolt en primera instància ni agreujar la sentència condemnatòria que li hagi estat imposada per error en l'apreciació de les proves, i per atacar en aquests casos la sentència absolutòria (o pretendre agreujar la condemnatòria) per error en l'apreciació de la prova el que es pot fer no és demanar al Tribunal ad quem que, amb revocació de la dictada per l'òrgan a quo, en dicti una altra de condemnatòria (o de més greu), sinó, com disposa el tercer paràgraf de l' article 790.2 LECr , demanar la nul litat de la sentència recorreguda.

En definitiva, com sigui que la recurrent Cristina demana en aquesta segona instància un pronunciament legalment inviable atès el motiu principal del seu recurs, la revocació de la sentència apel lada, i no demana el que, per aquest motiu, podria demanar, la nul litat de la sentència impugnada, i que el pronunciament que podria demanar no el podem disposar d'ofici perquè ho impedeix expressament el paràgraf segon de l'article 240.2 de la Llei orgànica del poder judicial , segons el qualen cap cas, amb motiu d'un recurs, el jutjat o tribunal no pot decretar d'ofici una nul litat de les actuacions que no hagi estat sol licitada en el recurs esmentat, llevat que apreciï manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional o s'hagi produït violència o intimidació que afecti aquest tribunal, hem de desestimar el recurs formulat per aquella.

Tercer.Per donar resposta al motiu del primer recurs, el formulat per Arcadio i Cecilio , cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta del plenari, i d'aquest examen resulta que en aquest acte es van practicar les proves següents: 1) interrogatori dels acusats Arcadio (minuts 6 a 15 de la gravació) i Cecilio (minuts 16 a 18); 2) declaració de l'acusadora particular (minuts 20 a 36); 3) testifical de Begoña (minuts 38 a 45), dels agents del cos de Mossos d'Esquadra amb carnets professionals núm. NUM003 (minuts 46 a 49) i NUM004 (minuts 50 a 53), de Teodora (minuts 55 a 57) i de Luis Francisco (minut 59 del primer arxiu de gravació a 1 del segon arxiu); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 3 del segon arxiu).

A la vista d'aquestes proves es podrà discutir la valoració que de les mateixes efectuà la jutgessa a quo, però de cap manera negar l'existència de prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència que interinament emparava els acusat, perquè el testimoniatge de la víctima resultà netament incriminador per ambdós, gaudeix de corroboracions objectives i subjectives, i cap prova practicada a instància de la defensa resultà amb aptitud per introduir cap mena de dubte sobre la correspondència d'aquell testimoniatge amb la realitat, i és conegut que d'acord amb reiterada jurisprudència, com recordar, entre moltes altres, l' STS de 20 de juliol de 2001 , ' esta Sala Casacional (Sentencia de 10 de febrero de 1992 , entre otras muchas) ha declarado que si bien la presunción de inocencia que consagra el art. 24.2 de nuestra Carta Magna exige para dictar una sentencia condenatoria un mínimo de actividad probatoria de cargo, tal prueba existe aunque estuviera constituida por un solo testimonio, que podría tener suficiente virtualidad para destruir la presunción iuris tantum denunciada. Efectivamente, el sistema de la prueba tasada ha sido derogado por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, por lo que uno de los apotegmas del añejo Derecho 'testis unus, testis nullus', ha perdido por ello toda su vigencia, siendo ahora en el ordenamiento jurídico vigente lo esencial que exista prueba y que ésta se produzca en el acto del juicio oral. La prueba puede por ello ahora aparecer constituida por un solo testigo (S. 8-10-1990) y habiendo declarado también la doctrina de esta Sala que el testimonio de la propia víctima presenta características de actividad probatoria de cargo, legítima, al no existir en nuestro proceso penal el sistema legal o tasado en la valoración probatoria. Por consiguiente, no se produce la desestimación o rechazo del testimonio único, proceda o no de la víctima (S. 4-5-1990), siempre y cuando no existan razones objetivas que invaliden sus afirmaciones o que provoquen que en el Tribunal de instancia aparezca la duda que impida la formación de la convicción (S. 27-5-1988)'. En el mateix sentit, a l' STS de 8 de novembre de 2004 es llegeix: 'En esta línea la S. TS de 12-3-92 destaca el principio de libertad de prueba y de su valoración, tanto en el sentido objetivo como en el subjetivo, que rige hoy en nuestro Derecho, al haber desaparecido el sistema que se plasmaba en el apotegma 'testis unus, testis nullus' y entenderse que lo único esencial es que la prueba, por escasa que sea, se lleve a cabo en el plenario 'in facie iudicis', siendo fundamental, desde el punto de vista subjetivo o sea desde el prisma del órgano 'a quo', constituyendo o pudiendo constituir, en definitiva, el testimonio único, un valido medio probatorio de apreciación judicial, aunque proceda de la propia víctima siempre que por el Tribunal instancia se ponderarse y valorarse las circunstancias concurrentes en el caso concreto'.

La declaració de la víctima ha estat persistent en el temps, la seva versió no presenta contradiccions internes i gaudeix de corroboracions perifèriques objectives i subjectives, i les proves proposades per la defensa per intentar acreditar versions alternatives o que, com a mínim, fessin dubtar de la veracitat d'aquella no només no han acreditat les versions de descàrrec, sinó que han reforçat més la de càrrec.

Efectivament, segons la versió de l'acusat Arcadio , quan arribà a casa es trobà la seva dona, Cristina , enllitada amb Luis Francisco , i en veure'ls tingué un atac, caigué al terra i no recorda què succeí desprès. Aquesta versió, vist el resultat de la prova proposada per la defensa, perseguia no només negar la realització dels fets objecte d'acusació, sinó també excloure la intervenció en els fets de Cecilio , afirmant que Luis Francisco era la persona que el testimoni Begoña va veure sortir de l'habitatge, ja que aquest testimoni havia declarat en fase d'instrucció que a l'home que sortí 'lo vio de espaldas' (foli 100). La versió d' Arcadio és compatible amb la de Cecilio , perquè segons aquest ell es trobava a casa seva quan succeïren els fets.

Per acreditar la versió de descàrrec o, si més no, introduir dubtes sobre la de càrrec, la defensa proposà dues proves testificals, d' Luis Francisco i de Teodora , la d' Luis Francisco per intentar presentar aquest com amant d' Cristina , i que com a tal podria haver estat enllitat amb la dona el dia dels fets, i la de Teodora per acreditar la impossibilitat de que Cecilio estigués al lloc dels fets quan es produïren, perquè estava a l'habitatge que compartia amb aquesta testimoni.

Doncs bé, Luis Francisco , testimoni de la defensa, negà categòricament no només tenir cap relació afectiva amb Cristina , simple companya seva de treball, sinó haver estat en casa d'aquesta mai fins desprès del dia dels fets. I la testimoni Teodora declarà que va veure Cecilio , en l'habitatge que compartien, a les 8 del vespre, i que va anar a dormir cap a les 23:30, però el seu testimoniatge no acredità on va ser Cecilio desprès de que la testimoni el veiés a les 20 hores, i en cap cas podia saber, perquè era dormint, on era passada la mitjanit.

Contràriament, el testimoniatge de Begoña no només confirma la versió d' Cristina pel que fa al que succeí a partir del moment en que, alertat pel soroll, el testimoni feu acte de presència on els fets es produïen, sinó que desautoritzen la versió de descàrrec ( Arcadio , en veure enllitats Cristina i Luis Francisco , tingué un atac, caigué al terra i perdé el coneixement), perquè el testimoni el que va veure va ser, a banda el final de l'agressió a la dona, quan aquesta ja sagnava per la mà, que Arcadio es dirigí al balcó, dient que es volia suïcidar, i el testimoni li anà al darrere per impedir-ho, que és precisament el que explicà Cristina .

Finalment, el fet que Begoña no afirmés al plenari que l'home que va veure sortir de l'habitatge era Cecilio , dient que no podia identificar-lo perquè el veié d'esquena, no significa que no es pugui afirmar que efectivament ho era, perquè Cristina , que si el va veure de front i va interactuar amb ell, sí l'identificà amb certesa, i el seu testimoniatge, que és una unitat narrativa inescindible en microescenes valorables separadament quan a la seva credibilitat, restà confirmat en tot allò que era corroborable directament (testimoniatge de Begoña ) o indirecta (lesions patides per la dona i objectivades per facultatius), i mereix plena credibilitat en tots els seus extrems, inclosa la identificació de l'home que actuà amb Arcadio . Més encara, el testimoni Begoña declarà al judici oral no poder saber amb certesa qui era l'home que va veure sortir del pis, però que per les característiques físiques que observà podia tractar-se de Cecilio no és dubtós, perquè en fase d'instrucció, i això accedí al plenari mitjançant l'examen del testimoni per la lletrada de l'acusació particular, aquell, desprès de dir que havia vist l'individu d'esquena, digué haver-lo reconegut com 'el cuñado' d' Cristina (foli 100), i el fet que al plenari hagués estat més caut en la identificació, no treu que la seva primera impressió fos que l'individu que veié d'esquena era el que la víctima, Cristina , ha identificat en tot moment amb absoluta certesa com el germà d' Arcadio que intervingué en els fets.

Conseqüentment, escau desestimar el recurs formulat per Arcadio i Cecilio .

Quart.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 Cp , cal imposar els apel lant Arcadio i Cecilio les costes causades en aquesta segona instància, però només la meitat i per parts iguals, ja que l'altra meitat s'ha d'imputar al recurs formulat per l'acusadora particular.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació formulat Arcadio i Cecilio .

2. Desestimem el recurs d'apel lació formulat per Cristina .

3. Confirmem la sentència apel lada.

4. Imposem a cadascú dels apel lants Arcadio i Cecilio el pagament d'una quarta part de les costes causades en aquesta segona instància.

5. Declarem d'ofici la meitat restant de les costes processals causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.