Sentencia Penal Nº 412/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 50/2016 de 04 de Mayo de 2016

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 50/2016 - N

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 26 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 272/2015

Data sentència recorreguda: 14/01/2016

SENTÈNCIA NÚM. 412/2016

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Mª Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 50/2016, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 26 BARCELONA en data 14/01/2016 , en procediment Abreujat núm. 272/2015. Han estat parts María Teresa representada per la Procuradora Mª Rosario Alcoba Estevez; Ricardo repesentat per el Procurador Francisco Sánchez García, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez

Barcelona, quatre de maig de dos mil setze.

Antecedentes

Primer.El 14 de gener d'enguany el Jutjat penal núm. 26 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent:'Que debo condenar y condeno a Ricardo , como autor criminalmente responsable de un delito continuado de Amenazas en el àmbito familiar, sin concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad penal, a la pena de diez meses y dieciseís días de prisión, accesoria de inhabilitación para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena. Privación del derecho a la tenencia y porte de armas por dos años y en cuanto a la pena de alejamiento se estima ajustada la prohibición de aproximarse a la persona de María Teresa , domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que frecuente a una distancia no inferior a los dos años, asimismo se prohibe al acusado comunicarse con la víctima por cualquier medio verbal, escrito o incluso telemático, durante igual periodo de tiempo.

Que debo condenar y condeno a Ricardo , como autor criminalmente responsable de una Falta de Injurias, a la pena de seis días de localización permanente en domicilio distinto y alejado del de la víctima.

Se imponen al penado las costas de este procedimiento.

Se mantiene la vigencia de la orden dictada por el Juzgado de Instrucción nº 4 de L'Hospitalet de LLobregat de 31 de Agosto de 2014 y hasta la firmeza de la presente resolución y en todo caso con el límite allí fijado de dos años desde su imposición ( esto es hasta el 31 de Agosto de 2016).'

A la sentència es declaren provats els fets següents:'Primero.-- Se declara probado que el acusado Ricardo , mayor de edad, de nacionalidad española y con antecedentes penales no computables en la presente causa a efectos de reincidencia quien mantuvo una relación de pareja con convivencia durante nueve años con María Teresa , que finalizó unos tres meses antes de los hechos; entre los días 19 y 23 de Agosto de 2014 con ánimo de amedrentar y de menoscabar el sosiego de la que había sido su pareja sentimental le envió desde el teléfono móvil con nº NUM000 multitud de mensajes a través de la aplicación WhatsApp al teléfono móvil de ella con número NUM001 en los que de manera reiterada le decía 'falsa, perra golfa a la cárcel voy, cógeme el teléfono o la liaremos' acompañando dichos mensajes de 'emoticones' de pistolas, cuchillos y perros.

Asimismo y con idéntica voluntad, el acusado, sobre las 08:27 horas del día 28 de Agosto de 2014 llamó desde el teléfono fijo NUM002 al telefono móvil de María Teresa con número NUM001 y le dijo: 'te voy a matar, te voy a asesinar' ' te voy a asesinar hija de la gran puta a ti y a quien éste contigo' ' te voy a reventar' ' yo voy a acabar contigo' ' yo voy a la cárcel pero tú te vas a ir a otro lado', ' vamos a acabar muy mal' y ' donde te vea te mato y te quito la vida', expresiones que ante el temor que infundieron a María Teresa le llevaron a denunciar los hechos.'

SEGUNDO.- Por el Juzgado de Instrucción nº 4 de L'Hospitalet de LLobregat, se dictó en fecha 31 de Agosto de 2014 orden de alejamiento por la que se prohíbe al acusado aproximarse a María Teresa , a menos de

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal d' Ricardo , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposà el Ministeri fiscal.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació, que enuncia 'error de hecho en la apreciación de la prueba', enunciat sota el qual es queixa de que 'no se ha probado que mi representado fuese la persona que enviase esos mensajes, pero tampoco... que los mencionados mensajes fuesen enviados desde el terminal de mi representado', sense discutir 'la autenticidad de los mencionados pantallazos, así como tampoco se discute la transcripción que se realizó' al Jutjat d'instrucció.

Segon.El recurs no pot prosperar, atenent-nos al plantejament formulat pel propi recurrent.

Efectivament, l'apel·lant diu clarament que 'se recurre por parte de esta representación en relación al valor probatorio que de los pantallazos aportados por la acusación, obtenidos a partir del teléfono móvil de la víctima en relación a la Sentencia 27 de noviembre de 2015 ( STS 754/15 )', i més concretament 'en ningún momento se discute la autenticidad de los mencionados pantallazos, así como tampoco se discute la transcripción que se realizó' al Jutjat d'instrucció', sinó que el que la seva queixa es contrau a que 'no se ha probado que mi representado fuese la persona que enviase esos mensajes, pero tampoco... que los mencionados mensajes fuesen enviados desde el terminal de mi representado'.

Encara que donéssim la raó al recurrent, atenent-nos al seu plantejament la pretensió absolutòria deduïda no podria prosperar, perquè no totes les amenaces es produïren, segons es declara provat a la sentència apel·lada, mitjançant l'aplicació de missatgeria instantània Whatsapp, i la prova de les no produïdes per aquesta via no ha estat qüestionada, de manera que, com a màxim, d'acord amb aquell plantejament, podríem considerar que el delicte d'amenaces no va ésser continuat, si eliminem els missatges tramesos 'entre los días 19 y 23 de agosto' i només ens quedem amb la conversa del 28 d'agost, la prova de la qual és completament aliena al qüestionament del valor probatori dels 'pantallazos'.

Però és que no podem acceptar el plantejament del recurrent, que no es pot qualificar sinó d'oportunista.

És cert que l' STS 300/2015 , citada al recurs, diu 'respecto a la queja sobre la falta de autenticidad del diálogo mantenido... (en) una comunicación bidireccional mediante cualquiera de los múltiples sistemas de mensajería instantánea... (que) la posibilidad de una manipulación de los archivos digitales mediante los que se materializa ese intercambio de ideas, forma parte de la realidad de las cosas. El anonimato que autorizan tales sistemas y la libre creación de cuentas con una identidad fingida, hacen perfectamente posible aparentar una comunicación en la que un único usuario se relaciona consigo mismo. De ahí que la impugnación de la autenticidad de cualquiera de esas conversaciones, cuando son aportadas a la causa mediante archivos de impresión, desplaza la carga de la prueba hacia quien pretende aprovechar su idoneidad probatoria. Será indispensable en tal caso la práctica de una prueba pericial que identifique el verdadero origen de esa comunicación, la identidad de los interlocutores y, en fin, la integridad de su contenido'. Però el que aquesta sentència no diu és que la impugnació la pugui fer eficaçment la defensa en qualsevol moment, fins i tot en un moment en que les parts acusadores ja no podrien aportar eixa prova pericial, i hem d'estar, en la determinació del dies ad quem de la impugnació, al criteri establert pel Tribunal suprem per a les impugnacions de mitjans de prova no obtinguts amb vulneració de dret fonamentals, això és, que la impugnació no es pot fer eficaçment després de la qualificació provisional de la defensa, i més concretament, no es pot fer eficaçment al judici oral, en tràmit de conclusions, perquè 'las impugnaciones efectuadas en el mismo acto del juicio oral impiden la reacción de la acusación orientada a la proposición de nuevas pruebas. Por lo tanto no puede considerarse válida a estos efectos la impugnación del recurrente, realizada ya en el acto del plenario' ( STS 156/2004 ).

Arribats a aquest punt no hi ha cap dubte de que al plenari es practicà prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència, també en relació amb els missatges tramesos 'entre los días 19 y 23 de agosto'.

Dit d'una altra manera, el Tribunal comparteix totalment els criteris de la jutgessa a quo sobre la impugnació pel recurrent referida a les impressions de comunicacions bidireccionals mitjançant el sistema de missatgeria instantània Whatsapp, impugnació efectuada extemporàniament, quan ja les acusacions no estaven en condicions de proposar prova que justifiqués l'origen i identitat dels missatges impresos, i només ens cal afegir que la impugnació està en oberta contradicció amb les proves que la pròpia defensa proposà en llur qualificació provisional, quan va fer seva, sense impugnar-la, tota la prova documental del Ministeri fiscal, entre la qual es trobaven, precisament, aquelles impressions.

El recurs es desestima.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.