Sentencia Penal Nº 43/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 2/2011 de 27 de Enero de 2011

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 2/2011

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 2 MANRESA

Procediment Abreujat núm. 159/2010

Data sentència recorreguda: 30/07/2010

SENTÈNCIA NÚM. 43/2011

Magistrats:

Joan Francesc Uría Martínez

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en el recurs d'apel·lació núm. 2/2011 interposat per la

representació de José contra la Sentència condemnatòria pronunciada pel Jutjat del Penal núm. 2 Manresa el 30.07.10. en Procediment Judici ràpid núm. P.A 159.2009 . Han estat parts: apel·lant l'acusat José , apel·

lada l'acusació particular de Flor i el Ministeri Fiscal que impugnen el recurs. D'aquesta sentència ha

estat ponent Francesc Abellanet Guillot, que expressa l'opinió del Tribunal,

Barcelona, vint-i-set de gener de dos mil onze.

Antecedentes

Primer. - En. data 30.07.10 el Jutjat del Penal núm. 2 de Manresa dictà sentència condemnatòria amb la decisió següent: " Que debo condenar y condeno a José , como autor criminalmente responsable de un delito de lesiones en el ámbito doméstico, previsto y penado en los Arts. 153.1 y 3 del Código Penal , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad penal, a la pena de seis meses de prisión con inhabilitación especial para el derecho de sufragio por el tiempo de la condena, a la privación del derecho a la tenencia y porte de armas por daños, y a la prohibición de comunicarse y de acercarse a la víctima, su persona, domicilio, lugar de trabajo u otros que frecuente o a una distancia no inferior a 1000 metros por tiempo de dos años.

Que debo condenar y condeno a José , como autor criminalmente responsable de un delito de amenazas en el ámbito doméstico, previsto y penado en el Art. 171.4 y 5 del Código Penal , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad penal, a la pena de seis mese de prisión con inhabilitación especial para el derecho de sufragio por el tiempo de la condena, a la privación del derecho a la tenencia y porte de armas por dos años, y a la prohibición de comunicarse y de acercarse a la víctima, su persona, domicilio, lugar de trabajo u otros que frecuente o a una distancia no inferior a 1000 metros por tiempo de dos años.

En sede de responsabilidad civil, el acusado deberá indemnizar a Flor en la cantidad que devengara los intereses legales del Art. 576 LECIV . Y le condeno al pago de las costas procesales ".

Segon . Formulat recurs d'apel·lació per la representació de l'acusat, el Jutjat l'admeté a tràmit, el donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió.

Hechos

No s''accepten totalment els fets declarats provats en la sentència recorreguda. Es suprimeix el segon paràgraf de la relació fàctica i es substitueix per : "no s'ha acreditat que l'acusat el dia 5.06.2009 amenacés a la denunciant. I s'hi afegeix: " L'acusat està diagnosticat d'un trastorn esquizofrènic bipolar que en fase de brot altera les seves facultats intel·lectives i volitives si be no s'ha acreditat que en el moment de produir-se els fets n'estès afectat.

Fundamentos

Primer .- Cal analitzar per separat cadascun dels motius que la part apel·lant exposa en el recurs interposat .

S'interposa el motiu d'apel·lació per tres motius concrets:

En primer lloc es discuteix si havia relació sentimental de parella entre ambdós. En aquest sentit l'acusat va reconeix er que havien conviscut junts durant dos o tres mesos en el domicili d'ell si be volia que ella marxés. També manifesta que tenen amistat intima i que ell la volia fer fora de casa seva .

Com se sap la relació sentimental anàloga a la del matrimoni forma part del element normatiu del tipus objectiu en el precepte que tipifica els maltractaments en els delictes sobre la violència de gènere . Per tant, és un element que ha de quedar acreditat per poder aplicar els tipus delictius objecte d'acusació .

En aquest cas per les pròpies manifestacions de l'acusat ha quedat acreditat que , encara que fos per poc temps, hi va haver una relació sentimental amb convivència entre ambdós, essent per tant d'aplicació l' art. 153 del CP .

En segon lloc l'objecte de debat és que no existeixen suficients elements de prova com per donar per acreditats els fets produïts el dia 5/06/09 relatius al delicte d'amenaces.

En aquest aspecte cal dir que les manifestacions de la denunciant no tenen cap més suport probatori que el de les seves pròpies afirmacions, essent a més que va denunciar els fets tres dies després de produir-se les preteses amenaces.

Com a conseqüència d'això es considera que tan sols amb les manifestacions de la denunciant, sense cap altre element de prova de caràcter objectiu ni subjectiu no n'hi ha prou per trencar la presumpció d'innocència, essent per tant que aquest fet no ha quedat acreditat. Per aquesta raó s'ha d'absoldre a l'acusat del delicte d'amenaces del que venia acusat .

En tercer lloc l'apel·lant al·lega la manca d'apreciació de la eximent complerta o incomplerta o de l'atenuant de alteració psíquica de l'acusat dels arts 20.1 i 21.6 en relació amb l'art. 20.1 del CP .

No es poden acollir las al·legacions de la part ja que, si be es cert que la metge forense en el seu informe que consta a les actuacions ratificat en l'acte de judici oral, explicità que l'acusat pateix esquizofrènia de tipus bipolar que aquesta malaltia en un brot afecta a les seves facultats intel·lectives i volitives de manera inclòs total quan pateix un brot sever que inclòs, encara que improbable, pot durar un mes , en el moment de produir-se dels fets no hi ha cap element de proba del que es pogués inferir que l'acusat estès sota l'influencia d'un brot característic d'aquest trastorn psíquic.

Per aquesta raó no es pot aplicar la extensió ni l'atenuació de la imputabilitat de l'acusat demanada per la defensa ja que en el moment dels fets no hi ha cap element de prova que permeti inferir que l'acusat actués sota la influencia d'aquella malaltia , sense que s'hagi demostrat que tingués un brot esquizofrènic. No hi ha prous elements per considerar-ho d'aquesta manera .

Segon.- No s'aprecien motius de mala fe o temeritat en la interposició d'aquest recurs d'apel·lació per la qual cosa les costes es declaren d'ofici.

Fallo

Estimem parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació de l'acusat en el sentit d'absoldre a l'acusat del delicte d'amenaces a que fou condemnat i confirmar la part dispositiva de la sentència en els altres pronunciaments condemnatoris que conté. S'imposen la meitat de les costes a l'acusat i l'altre meitat es declaren d'ofici.

Declarem les costes d'aquest recurs d'ofici.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.