Sentencia Penal Nº 43/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 7/2014 de 31 de Enero de 2014

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 7/2014

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 17 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 186/2013

Data sentència recorreguda: 12/11/2013

SENTÈNCIA NÚM. 43/2014

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Mª Isabel Cámara Martínez

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 7/2014, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 17 BARCELONA en data 12/11/2013 , en procediment Abreujat núm. 186/2013. Han estat parts l'apel.lant, Ángel , representat per la Procuradora Mónica Ratia Martínez i assistit pel Lletrat Miquel Nadal Borràs, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, trenta-u de gener de dos mil catorze.

Antecedentes

Primer.El 12 de novembre de 2013 el Jutjat penal núm. 17 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: ' Que condeno al acusado Ángel , como criminalmente responsable en concepto de autor de un delito de malos tratos en el ámbito familiar y una falta de lesiones, sin la concurrencia de circunstancia alguna modificativa de la responsabilidad criminal.

Le impongo al acusado por el delito las penas de doce meses de prisión, y la inhabilitación especial para ejercer el derecho al sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y privación del derecho a tenencia y porte de armas por tres años.

Impongo también al acusado la prohibición de comunicarse por cualquier medio y de aproximarse en un radio inferior a 1000 metros a Maribel , así como a su domicilio, lugar de trabajo y cualquier lugar donde se hallare por un período superior en un año a la pena de prisión.

Se deberá informar al acusado de las consecuencias legales del quebrantamiento de dichas penas de no aproximación y no comunicación. La notificación se hará también a la víctima- sea denunciante o no -, a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, y a la Policía Local del domicilio de la víctima.

Líbrense oficios para comunicar la presente resolución al Registro Central para la Protección de las Víctimas de Violencia doméstica.

Por la falta la pena de multa de cincuenta días con cuota diaria de seis euros, y 25 días de responsabilidad personal subsidiaria, caso de impago.

Les condeno asimismo al pago de las costas'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Único.- El acusado Ángel , mayor de edad, nacido en Colombia, con N.I.E. NUM000 , en situación legal en España y carente de antecedentes penales, sobre las 13.15 horas del día 28 de mayo de 2012, en el curso de una discusión mantenida en domicilio de Maribel (con quien había mantenido una relación sentimental ya finalizada, teniendo una hija común menor de edad), sito en la CALLE000 nº NUM001 , NUM002 . NUM003 de Barcelona, movido por el ánimo de menoscabar la integridad física de aquella, y en presencia de la hija común de ambos menor de edad, le propinó un puñetazo en la parte derecha de la cabeza y la agarró fuertemente por el cabello, llegando a arrastrarla por toda la escalera de la finca.

A consecuencia de estos hechos la perjudicada, que no reclama por los mismos, sufrió policontusiones y un esguince de grado 1 en el ligamento colateral lateral del tobillo izquierdo. Estas lesiones únicamente requirieron una primera asistencia para su curación, la cual tuvo lugar con el transcurso de siete días no impeditivos.

Estos hechos ocurrieron en presencia de una sobrina de la perjudicada, Ariadna , nacida el NUM004 .95 y por tanto menor de edad, que no convivía en el referido domicilio, a la que con ánimo de menoscabar su integridad física, el acusado también propinó un puñetazo cuando intentaba socorrer a la perjudicada. No consta que la menos sufriera lesiones a consecuencia de la agresión '.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal d' Ángel , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació, que enuncia ' por vulneración del ordenamiento jurídico en la circunstancia atenuante por dilaciones indebidas ( art. 21.6 CP ), en relación a la penalidad impuesta por el número de meses de condena', i solicita ' que se reduzca la pena de prisión, de multa y el resto condicionadas a las mismas en la cuantía indicada en el cuerpo del presente escrito', això és ' la pena de prisión de seis meses a nueve meses, y la de multa de 10 días a 15 días', per aplicació de ' lo que dispone el art. 66.1.1ª CP '.

Segon.Deixant a banda que la circumstància atenuant de dilacions indegudes no ha estat postulada fins el tràmit de recurs, perquè en la conclusió provisional quarta de l'escrit de defensa es negava l'existència de ' circunstancias eximentes, atenuantes o agravantes de la responsabilidad criminal' (foli 187), i al plenari la defensa elevà a definitiva llur qualificació provisional (minut 5 de la gravació de la vista), de manera que difícilment la jutgessa a quopodia haver donat resposta equivocada, o no donar-ne, a la pretensió deduïda ex novoen via de recurs, a banda això, diem, el plantejament del recurrent és manifestament erroni, perquè l' article 66.1.1a del Codi penal (d'ara endavant Cp) ni és d'aplicació a les penes per falta, com diu expressament l' article 638 Cp , ni autoritza imposar la pena inferior en grau a la prevista a la llei per al delicte, sinó que disposa que, concurrent només una circumstància atenuant, s'ha d'aplicar la pena legal en la meitat interior.

Així les coses, l'acusat, ara apel·lant, va ésser condemnat per un delicte de l' article 153.1 i 3 Cp i per una falta de l' article 617.2 Cp . Per la falta la jutgessa a quopodia recórrer la totalitat de la pena, imposant-la al seu prudent arbitri, i pel delicte havia d'imposar la pena de presó, si s'optava per aquesta classe de pena, la qual cosa no és objecte de discussió, la pena de presó, diem, de nou mesos a un any (apartat 3 de l' article 153 Cp ), no de sis mesos a un any (apartat 1 del mateix article) com deu creure erròniament el recurrent, de manera que la pena que aquest sol·licita (presó de sis a nou mesos) no és pena legal.

Però és que, a més a més, la circumstància atenuant postulada ex novoen via de recurs no pot tenir acollida, ni encara que s'hagués proposat oportunament, perquè pren en consideració el temps existent entre la comissió del delicte i el dia del judici, posant al mateix sac la tramitació en fase d'instrucció i el temps que la causa va estar en el Jutjat penal abans del judici, sense justificar que, atesa les característiques de la causa, la instrucció es demorà en excés en relació a la durada ordinària en la pràctica forense, doncs la dilació si és indeguda ha d'ésser extraordinària, que és com la descriu l' article 21.6a Cp , el que no significa que no pugui haver dilació extraordinària que no sigui indeguda, i el temps que va haver entre que el Jutjat penal rebé la causa per enjudiciament, el 25 d'abril de 2013 (foli 193), fins que es celebrà el judici, el 25 d'octubre del mateix any, només passaren 6 mesos, no arribà, espai temporal breu tenint present el nombre d'assumptes dels que coneix cada Jutjat penal de Barcelona.

El recurs es desestima.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.