Sentencia Penal Nº 43/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 36/2019 de 24 de Enero de 2019

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 36/2019

PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 10/2018

JUTJAT PENAL Nº 2 DE FIGUERES

SENTÈNCIA Nº 43/2019

Il lms. Srs.:

MAGISTRATS:

ILDEFONS CAROL I GRAU

JUAN MORA LUCAS

MANUEL MARCELLO RUIZ

Girona, 24 de gener de 2019.

VISTen aquesta Sala el recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 17/9/2018 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 2 de Figueres, a la Causa nº 10/2018 seguida per delictes de conducció sota els efectes de l'alcohol i homicidi per imprudència greu; essent part recurrent el senyor Rogelio , defensat pel lletrat senyor Antonio Segura Álvarez i representat per la procuradora Sra. Mª. Elena Batallé Pérez, i impugnant el recurs el Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

'QueDEBO CONDENAR Y CONDENOa Rogelio como autor penalmente repsonsable de un delito de homicilio impurdente y de un delito contra la seguridad vial en la modalidad de conducción bajo influencia de bebidas alcohólicas, sin la concurrencia de la circunstancia modificativas de la responsabilidad penal, a la pena de2 años 6 meses y 1 día de prisióncon la accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y a la pena de3 años 6 meses y 1 día de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores, lo que comporta la privación de la licencia habilitante, así como al pago de las costas procesales causadas.

QueDEBO ABSOLVER Y ABSUELVOa Rogelio y a la entidad aseguradora ZURICH INSURANCE PLC como responsable civil directa de la pretensión civil ejercitada en su contra.'

SEGON.-El recurs es va interposar mitjançant escrit del dia 10/10/2018, i contra la sentència de data 17/9/2018 , basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. En data 24/10/2018 el Ministeri Fiscal va presentar escrit d'impugnació; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 11/1/2019.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant, admetent la seva condemna per un delicte de conducció sota els efectes de l'alcohol, fonamenta el seu recurs en un únic motiu: un suposat error en la valoració de la prova respecte del seu estat el dia dels fets, per considerar que no s'ha provat suficientment l'entitat de la conducta imprudent desenvolupada pel recurrent, que estima com a lleu i no greu. Pel que demana que els fets s'estimin com una falta de homicidi per imprudència lleu, i no pas un delicte d'homicidi per imprudència; tot això pels motius que al seu escrit de recurs figuren, i que per brevetat processal donem per reproduïts. Al que afegeix la consideració de que la circumstància atenuant de dilacions indegudes que va sol licitar ha estat indegudament denegada.

Unes al legacions que impugna el Ministeri Públic, invocant per a fer-ho els propis fonaments de la sentència i afegint-hi els arguments que al seu escrit es desenvolupen; els quals també donem per reproduïts.

SEGON.-1-Cal recordar que és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2-Pel que fa a la suposadament escassa entitat qualitativa de la seva conducta imprudent, cal començar per recordar la doctrina jurisprudencial relativa a la manera de determinar la gravetat de la imprudència punible. Al respecte, la STS de 15/3/2007 ens recorda que'Tanto la doctrina científica como la jurisprudencia de esta Sala han coincidido al señalar que el Código Penal de 1.995 ha simplificado la anterior división tripartita de la gravedad de la imprudencia en temeraria, simple con infracción de reglamentos y simple sin infracción de normas reglamentarias, sustituyéndola por dos únicas categorías: imprudencia grave e imprudencia leve, diferencia de entidad que, en el caso de resultado de muerte, determina que el hecho sea calificado respectivamente como delito o como falta.

A este respecto, hemos establecido el criterio -pacífico y reiterado en numerosos precedentes- que para determinar la gravedad de la imprudencia a fin de integrarla en una de estas dos categorías, debe atenderse: a) a la mayor o menor falta de diligencia mostrada por el agente en la acción u omisión desencadenante del riesgo, atendidas las circunstancias concurrentes en cada caso; b) a la mayor o menor previsibilidad del evento que constituye el resultado; y c) la mayor o menor grado de infracción por el agente del deber de cuidado según las normas socio culturales vigentes (véanse SS.T.S. de 18 de marzo de 1.999 y 1 de diciembre de 2.000 , entre otras).

Es ese deber de cuidado el que debe ser examinado en cada caso como elemento esencial de la imprudencia, deber de cuidado que ha de observarse en toda actividad humana y que equivale en Derecho 'a la cautela o precaución requerida para la protección o salvaguardia de los bienes jurídicos'. Es muy importante subrayar queesa cautela o precaución tendrá un nivel máximo de exigibilidad cuando el bien jurídico protegido que se pone en riesgo sea de especial relevancia, como es la vida de las personas, de manera que en esos supuestos la omisión del especial deber de cuidado que requiere la actividad desarrollada por el agente será determinante para la gradación de la gravedad de la imprudencia. Así lo declara nuestra sentencia de 30 de noviembre de 2.001 al destacar que 'la gravedad de la imprudencia está directamente en relación con la jerarquía de los bienes jurídicos que se ponen en peligro y con la posibilidad concreta de la producción del resultado lesivo. En otros términos:cuando la acción del autor genera un peligro para un bien jurídico importante en condiciones en las que la posibilidad de producción del resultado son considerables, la imprudencia debe ser calificada de grave'.

3-En el cas present, i com el propi recurrent accepta, consta que en el moment de l'accident el senyor Rogelio conduïa el seu vehicle amb una taxa igual o superior a 0,69 mg/l d'alcohol en alè; el que, de per sí, potser ja seria suficient com per a qualificar la seva acció com una imprudència greu, doncs conduir en aquestes condicions (considerades als tractats forenses com a causa de greus alteracions mentals i visuals, del judici crític i de l'equilibri) fa que les possibilitats de producció d'un accident augmentin d'una manera exponencial. Essent aquesta la raó per la que el legislador ha considerat que conduir amb una taxa superior a 0,60 mg/l ha de donar lloc a la condemna'en cualquier caso'. Però és que, a més a més, el senyor Rogelio -que, per cert, presentava segons els policies que el van interpel lar 'halitosi, comportament eufòric i parla pastosa i repetitiva' evidenciant així que l'alt consum d'alcohol que havia fet l'afectava de forma important- conduïa el seu vehicle a una velocitat excessiva, tenint en compte tan l'hora que era com el lloc on es trobava (zona urbana, i prop d'un pas zebra); de segur a més dels 50 kmh que constitueix el límit general en zona urbana, segons l'agent amb TIP NUM000 i a la vista de que va deixar una marca de frenada de 30 metres de llarg. Una conclusió que es desprèn també, i sobretot, de la declaració del testimoni presencial senyor Hugo , a qui la jutgessa va concedir plena credibilitat; el qual va assenyalar que inclús va tenir temps de cridar per intentar advertir al conductor del vehicle, doncs la víctima va creuar -'dolçament', segons ell, és a dir a poc a poc- a uns quinze metres de distància d'on es trobava quan el senyor Rogelio el va sobrepassar. I, tot i això, el senyor Rogelio -a diferència del testimoni, i de segur pels efectes de tot l'alcohol que havia ingerit- no la va veure, doncs ni tan sols va intentar frenar abans del xoc, fent-ho només després; indicant també el testimoni que, de segur, anava a més velocitat que 50 kmh.

En conseqüència, la Sala no pot sinó dir que la conclusió a que ha arribat la jutgessaa quono és il lògica ni absurda, i respon plenament a les regles de la lògica i de la experiència; doncs la conducció practicada pel senyor Rogelio , en les condicions en que es trobava, ha de qualificar-se sens dubte com una imprudència greu. Pel que la qualificació dels fets com a delicte de homicidi per imprudència greu, i no com a homicidi per imprudència lleu, ens sembla del tot ajustada a Dret; essent, per tant, obligat desestimar el motiu principal del seu recurs.

TERCER.-El mateix s'ha de fer amb el motiu subsidiari intentat, ja que un cop més no podem sinó recolzar el raonament de la jutgessaa quo. Doncs, tot i que és cert que el termini de tres anys i tres mesos transcorregut entre l'accident i el judici pot ser una mica excessiu, cal tenir en compte que una bona part del retard -entre el dia 16/5/2017 i el dia 3/1/2018, concretament- es deu a que el senyor Rogelio no va ser localitzat al domicili que havia designat davant el jutjat, havent de ser buscat per requisitòria. Pel que no es pot dir que la dilació indeguda hagi estat causada per l'Administració de Justícia; únic supòsit en que l'atenuant de l' article 21.6 CP ('La dilación extraordinaria e indebida en la tramitación del procedimiento,siempre que no sea atribuible al propio inculpadoy que no guarde proporción con la complejidad de la causa') resulta aplicable.

QUART.-Procedeix declarar les costes d'ofici, emparant-se en l' article 240.1 LECrim .

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general i pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Desestimantel recurs d'apel lació interposat per la representació del senyor Rogelio contra la sentència de data 17 de septiembre de 2018, dictada pel Jutjat Penal nº 2 de Figueres a la Causa nº 10/2018 de la que aquest Rotlle dimana,confirmemíntegrament la resolució apel lada;declarant d'oficiles costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.