Sentencia Penal Nº 434/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 334/2013 de 31 de Marzo de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( Secció 10ª)

Recurs d'apel·lació nº 334/13-C

Procediment Abreujat nº 528/08

Jutjat Penal nº 2 de Terrassa

S E N T È N C I A

Il.lms/a magistrats/ada

Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA

Sr. JOSEP Mª PLANCHAT TERUEL

Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL

Barcelona, trenta-un de març de dos mil catorze

Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 528/08 del Jutjat Penal nº 2 dels de Terrassa, en tràmit davant d' aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Obdulio, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 3 de juliol de 2013, per delicte contra la seguretat del trànsit i desobediència a Agents de l'Autoritat per negativa a practicar les proves d'alcoholèmia. Ha estat designat ponent l'il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: ' condeno al acusado Obdulio como autor de un delito contra la seguridad vial por conducir vehiculo a motor bajo la influència de bebidas alcohòlicas, sin concurrir circumstàncias modificativas de la responsabilidad criminal, y le impongo la pena de OCHO MESES DE MULTAcon cuota diaria de 6 euros, y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, e inhabilitación especial para el permiso de conducir por tiempo de 2 AÑOS. Como autor de un delito de desobediència a Agentes de la Autoridad por negativa a sotmeterse a las pruebas de alcoholèmia, con la circumstància atenuante de embriaguez, le impongo la pena de SIETE MESES de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo. Le condeno al pago de las costas procesales causadas en este procedimiento. En concepto de responsabilidad civil, deberá indemnizar a l'Ajuntament de Terrassa en la cantidad de 93 euros, por los daños causados al mobiliario urbano, siendo responsable civil directa la Cia de seguroa AXA SA, y subsidiaria la mercantil ATHLON CAR LEASING SPAIN SA.

Segon.-Contra l'esmentada resolució va interposar recurs -dins de termini legal- la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 1 d'octubre de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquesta Sala. Per diligència d'ordenació de 20.12.13 es va registrar l'entrada de la causa.

Tercer.-Per provisió de la mateixa data s'ha designat magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat dia 12 de març 2014 per a deliberació, votació i decisió de la Sala, sense celebració de vista pública atès que no la considera necessària el tribunal ni l'ha demanada la defensa de la part recurrent.

Quart.-En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.

S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.-El recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius complementaris i un de subsidiari, d'acord amb el que autoritza l' art. 790 de la llei d'enjudiciament criminal abreujat 38/02 de 24 d'octubre, consistents en: 1) Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència i error en la valoració de la prova de càrrec; 2)Infracció de llei per aplicació indeguda dels arts 379.2 i 380 CP . 3)Desproporció en la determinació de les penes, a l'empara de l' art. 66.1er del Codi Penal, amb petició d'aplicació de la circumstància atenuant de dilacions indegudes prevista en l' art. 21.6è CP.

El primer motiu de recurs, planteja infracció de l' art. 24.2 CE i complementari error de la jutge penal en la valoració de la prova testifical relativa a la participació de l'acusat en el delicte contra la seguretat vial i el connex de desobediència per negativa a sotmetre's a les proves de detecció del nivell etílic, amb motiu d'una conducció de vehicle a motor, tot sol·licitant es declari l'absolució d'ambdues condemnes, atès que els Agents no van presenciar cap maniobra irregular abans de l'accident de trànsit.

El motiu ha de ser desestimat. Cal recordar que el delicte contra la seguretat del trànsit viari tipificat en l' art. 379 del Codi Penal, va tenir una important modificació legal amb la reforma introduïda l'any 2007, atès que si bé fins llavors s'integrava per un element objectiu consistent en la determinació d'una taxa d'alcohol -habitualment superior als límits reglamentàriament establerts en la legislació administrativa de circulació, és a dir, el RDL 13/92 de 17 de gener actualment reformat per la llei 19/01-, i un element subjectiu indiciari d'influència en la capacitat psicofísica adient per a conduir sense perill per a la resta d'usuaris de la via pública, des de l'entrada en vigor de la nova norma ha vist substancialment modificats aquests elements.

Ara, el paràgraf 1er tipifica la conducció de vehicle a motor o ciclomotor a velocitat excessiva en funció de si la via de circulació és urbana o interurbana (+60 kmts/h o +80 kmts/h), mentre que el paràgraf 2on continua sancionant als qui condueixin sota la influència de begudes alcohòliques o substàncies estupefaents. I dins d'aquest segon apartat, es matisa que (sic) ' en todo caso será condenado con dichas penas el que condujere con una tasa de alcohol en aire aspirado superior a 0'60 mgrs/l o de alcohol en sangre que exceda de 1'2 grs/l. És a dir, el legislador ha volgut ampliar l'àmbit normatiu d'aplicació tot regulant tres modalitats comisives alternatives. La última, i més difícil de provar per l'acusació, consisteix en conduir sota la influència de begudes alcohòliques sense poder conèixer amb precisió la taxa positiva concreta, com succeeix sempre que el conductor es nega a sotmetre's a les proves d'alcoholèmia 'in situ', o concorre alguna circumstància de força major (per exemple un greu accident amb el conductor lesionat) que impedeix dur a terme l'esmentada prova tècnica. En aquests casos, cal sempre acreditar que l'acció imputada va posar en perill abstracte el bé jurídic protegit per la norma, és a dir, la seguretat vial.

Com ja ens recordava la STC 148/95 de 30 d'octubre, si no es gaudeix de resultat numèric d'impregnació d'alcohol, bé per negativa del conductor a sotmetre's a les proves reglamentàriament establertes bé per incidències en el funcionament de l'aparell, cal verificar a través d'altres proves vàlides en dret ( testifical o pericial) si la presumpta ingestió de begudes alcohòliques era suficient o no per a fer minvar de forma rellevant la prudència i reflexos del conductor.

Doncs bé, en el cas objecte d'apel·lació, i com recull amb encert la jutge penal en la sentència apel·lada, no gaudim de prova pericial objectiva i preconstituïda del nivell d'alcohol en aire aspirat registrat en aparell etilòmetre degudament homologat i calibrat, car la pràctica eficaç d'aquesta perícia tècnica va ser impossible atès que el conductor va negar-se a aspirar el volum mínim imprescindible d'aire.

Partint d'aquest context, constatem que la sentència apel·lada va valorar amb cura la declaració testifical dels Agents que van intervenir en l'incident i va concloure que no existia cap dubte raonable sobre si l'acusat estava o no en condicions de conduir el vehicle sense risc per a la resta d'usuaris del vial públic, atès que cap altra circumstància aliena al seu estat etílic va influir en la pèrdua de control del cotxe i col·lisió contra els pivots de seguretat, raó per la qual el va condemnar per l'acusació formalitzada a l'empara de l' art. 379.2 del Codi Penal, LO 5/10 de 22 de juny, sanció que la defensa sol·licita es revoqui.

Com recull la STC 167/02 de 18 de setembre, ratificada per la STS 41/03 i moltes d'altres posteriors, el tribunal que no ha presenciat de primera mà les proves personals no està en condicions de modificar la 'percepció' imparcial que n'ha extret la jutge de primera instància penal. El nostre, és un control de legalitat i no pas de nova valoració de la prova personal. Ens hem de limitar doncs a verificar si el que recull com a dades incriminatòries la sentència condemnatòria, es correspon fidelment amb el material de càrrec aportat per l'Acusació Pública a través dels Agents que van intervenir en l'afer i la documental. La conclusió és evident: si els funcionaris policials van coincidir en matisar que el conductor presentava signes inequívocs d'estat etílic, i que el motiu de la seva intervenció va ser un accident previ provocat per l'acusat, només a ell li és imputable dita conducció antijurídica. Insistim, no podem esmenar la credibilitat plena que els va atorgar la jutge penal atès que només ella gaudeix de la immediació verbal i gestual.

Escau recordar d'afegitó, que d'acord amb el que disposen la LO 2/86 de FCSE i 10/94 de Seguretat Pública, els esmentats funcionaris públics gaudeixen d'una presumpció de veracitat i imparcialitat ' iuris tantum', raó per la qual és l'acusat qui ha demostrar que en aquest cas concret es van apartar del seu deure tot atribuint-li una conducció irregular causant directa de l'accident que va patir. No s'ha proposat la més mínima prova en aquest sentit.

II.-El segon motiu de recurs planteja que l'acusat no pot ser condemnat per la negativa a realitzar les proves d'alcoholèmia, atès que l'art. 379.2 i el 380 del Codi són incompatibles.

La jurisprudència ha matisat just el contrari, una vegada el Tribunal Constitucional va declarar la plena compatibilitat legal entre ambdues normes (entre d'altres les STS de 22.3.02 i 15.4.08). L' art. 20 del RD 13/92 de 17 de gener ordena a tots els conductors de vehicles a motor que se sotmetin a la pericial preconstituïda 'in situ' si els Agents policials consideren que poden trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques. És a dir, la llei recull una obligació taxativa per a tots els ciutadans que de cap manera es pot condicionar a les valoracions sobre la seva pertinença que el conductor faci. L'acusada no gaudeix pas de legitimació legal per a condicionar el compliment dels seus deures davant d'una ordre imperativa dels Agents de l'Autoritat.

III.-Finalment, en qual a la individualització de la condemna, cal admetre que en aquest afer estem davant d'un clar retard en l'enjudiciament, per la qual cosa existeix manca de proporcionalitat en la individualització de les penes.

Els fets van succeir el mes de setembre de 2006, i el jutjat instructor va enviar la causa al jutjat penal el maig de 2011, és a dir, gairebé 5 anys més tard. A aquesta dilació indeguda, cal afegir el nou retard provocat per l'anul·lació de la primera sentència dictada en data 8 de novembre de 2011, on la jutge penal va absoldre l'acusat en apreciar la prescripció dels delictes a l'empara de l' art. 131 del Codi Penal. Tanmateix, la Secció 9ª d'aquesta Audiència provincial, va revocar dita resolució en estimar el recurs interposat pel Ministeri Fiscal, i tot declarant que els terminis de prescripció no havien transcorregut sense interrupció, va ordenar es dictés nova sentència amb la corresponent valoració de la prova practicada. El nou veredicte, de caire condemnatori, és de data 3 de juliol de 2013, i per tant, actualment ja han transcorregut més de 7 anys des que es va cometre el delicte ara definitivament sentenciat.

A l'empara de l'Acord jurisdiccional del Ple de la Sala Penal d'aquesta Audiència Provincial, emès en data 12 d'octubre de 2012, caldrà apreciar la circumstància atenuant de dilacions indegudes prevista en l' art. 21.6è de la LO 5/10 de 22 de juny com a molt qualificada, i en conseqüència, reduir la mètrica penològica en un grau, dins dels límits fixats en l'art. 66 del Codi.

Les costes processals generades en aquesta segona instància es declaren d'ofici.

Vistes les normes legals esmentades i demés de general aplicació al cas, prèvia la preceptiva deliberació i votació d'aquest òrgan jurisdiccional col·legiat, decidim la següent

Fallo

Amb estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'acusat Obdulio contra la sentència condemnatòria dictada en data 3 de juliol de 2013 pel Jutjat Penal nº 2 de Terrassa, hem de revocar i revoqueml'esmentada resolució en l'únic sentit de declarar aplicable la circumstància atenuant qualificada de dilacions indegudes, i en conseqüència reduïm les penes imposades a : A)pel delicte de conducció sota els efectes de l'alcohol, QUATRE MESOS de MULTA amb quota diària de 3 euros, amb responsabilitat personal subsidiària en cas d'impagament, i privació del permís de conduir vehicles a motor durant 10 MESOS; B)pel delicte de negativa a sotmetre's a la prova d'aparell etilòmetre, CINC MESOS de presó amb accessòries legals. Mantenim inalterables la resta de pronunciaments. Declarem d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi cap recurs ordinari. Tot seguit, retorneu les actuacions originals al jutjat penal de procedència per a la seva execució d'acord amb el dret.

Deixeu-ne Testimoniatge en el rotlle d'apel·lació incoat en aquest tribunal i arxiveu-lo sense més tràmits.

Així ho pronunciem i signem els/la magistrats/ada resenyats a la capçalera.

E/.

PUBLICACIÓ.-L'anterior sentència ha estat llegida en el dia d'avui i en audiència pública per l'Il.lm Sr. magistrat ponent. En dono fe. La secretaria judicial.

-