Sentencia Penal Nº 436/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 91/2017 de 16 de Mayo de 2017

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 91/2017 - B

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 28 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 6/2017

Data sentència recorreguda: 14/02/2017

SENTÈNCIA NÚM. 436/2017

Magistrats/da:

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

Montserrat Arroyo Romagosa

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 91/2017, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 28 BARCELONA en data 14/02/2017 , en procediment Abreujat núm. 6/2017. Han estat parts, apel lant, la procuradora MARIA GALLARDO DE LA TORRE en representació d' Encarnacion i la procuradora LAIA GALLEGO URIARTE en representació de Rogelio , i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, setze de maig de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.El dia 14 de febrer de 2017 el Jutjat penal núm. 28 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Condeno a Rogelio como autor reincidente de un delito de malos tratos en el ámbito familiar, concurriendo eximente incompleta de embriaguez, a una pena de 5 meses y 29 días de prisión, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por 1 año, prohibición de aproximarse a menos de 1.000 metros de Encarnacion , su domicilio, lugar de trabajo o frecuentado conocidos, se encuentre o no ellos, o comunicarse con la misma por cualquier medio o procedimiento, en ambos casos por el período de 1 año, 5 meses y 29 días, así como al abono de las costas causadas en el presente procedimiento, incluidas las de la acusación particular.

Condeno a Rogelio como autor de un delito leve de amenazas, ya definido, concurriendo eximente incompleta de embriaguez, a una pena de 15 días de localización permanente, prohibición de aproximarse a menos de 1.000 metros de Encarnacion , su domicilio, lugar de trabajo o frecuentado conocidos, se encuentre o no ellos, o comunicarse con la misma por cualquier medio o procedimiento, en ambos casos por el período de 2 meses y 12 días.

Declaro renunciada la acción civil derivada de los hechos enjuiciados a favor de Encarnacion .'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Se declara probado que el acusado, Rogelio , afectadas sensiblemente sus capacidades cognitivas y volitivas por el consumo de alcohol, sobre las 3.00 horas del 3 de diciembre de 2016, inició una discusión con su pareja sentimental, Encarnacion , en las inmediaciones del número 7 de la ronda de Sant Antoni, en la localidad de Vilanova del Camí, y con la intención de menoscabar la integridad física de la mujer le dio varios golpes en cuello y costado, arrastrándola por el suelo de los cabellos, que provocaron equimosis y excoriaciones en la cara anterior de ambas rodillas, codo derecho y cresta ilíaca izquierda, además de cervicalgia, curando en cinco días no impeditivos; y poco después se desplazó hasta el domicilio de Tatiana , en el número NUM000 de la CALLE000 , en Torre de Claramunt, donde se encontraba la anterior, gritando en reclamación de sus ropas, levantando la persiana de los bajos donde estaba la mujer y otras personas que la acompañaban, indicando a todos que iba a quemar el edificio con ellos dentro, sin que conste una situación en que pudiera siquiera llegar a ejercer superioridad alguna sobre su hasta entonces pareja sentimental.

Resulta acreditado que Rogelio fue condenado como autor de un delito de malos tratos en el ámbito familiar por sentencia firme de conformidad dictada el 1 de diciembre de 2011 por el Juzgado de lo Penal número 1 de Barcelona (autos 27/2010), por hechos cometidos el 24 de julio de 2009, el 24 de enero de 2010, el 14 de marzo de 2010, el 24 de julio de 2009, el 13 de febrero de 2009, extinguiéndose diversas penas por cumplimientos, o por remisión definitiva tras suspensión condicional, la última la privación de tenencia y porte de armas en fecha 28 de noviembre de 2016.'.

Segon.Es formula recurs d'apel lació per la representació processal de l'acusació particular de Encarnacion i també per la representació processal de Rogelio , el Jutjat els admeté a tràmit, i els donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'oposa els dos recursos interposats i la representació processal de Encarnacion s'oposa el recurs interposat per la representació de Rogelio .

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.Per la representació de l'acusació particular s'interposa recurs d'apel lació, al legant l'error en la valoració de la prova en concret en quan a l'apreciació de la circumstancia eximent incompleta de l' article 21.1 en relació amb l ' article 20.2 del C. Penal , per l'estat d'afectació psicofísica de l'acusat per la ingesta etílica precedent i probablement amb alguna combinació de drogues i es demana que es condemni l'acusat pel delicte de maltractaments a la pena de 12 mesos de presó i pel delicte d'amenaces a la pena de sis mesos de presó, amb la resta de penes accessòries i prohibicions que consten el suplico del recurs. L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia sol licitant un agreujament de les penes imposades per estima que no s'ha d'apreciar la circumstancia eximent incomplerta aplicada pel Jutge d'instància, al legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790.2 de la mateixa llei.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries o quan es demani un agreujament de la penes imposades, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat es procedent la desestimació del recurs interposat per l'acusació particular.

Segon.La representació de l'acusat impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motiu d'impugnació la falta de motivació de la sentencia, perquè a la sentencia no es justifica el perquè no es considera la possibilitat de imposar a l'acusat la pena de Treballs en benefici de la comunitat i s'imposa la pena de presó pel delicte de maltractaments de l' article 153 del C. Penal . Atenent el motiu de recurs es planteja una primera qüestió fonamental que per si mateixa ja impedeix accedir a la pretensió de la defensa de l'acusat de imposar la pena de treballs en benefici de la comunitat. L' article 49 del C. Penal , exigeix per poder imposar aquesta pena el consentiment del penat, quan diu que, els treballs en benefici de la comunitat '....que no podran imponerse sin el consentimiento del penado....' i si be la defensa de l'acusat va sol licitar aquesta pena en la qualificació alternativa que va elevar a definitiva a l'acte del judici, en cap moment va preguntar a l'acusat si donava el seu consentiment per la imposició de la pena, per tant, per aquest únic motiu ja no es possible imposar-li.

També, s'al lega per l'apel lant la falta de motivació de la sentencia, doncs imposa la pena de presó sense justificar ni donar cap motivació del perquè no s'imposen els treballs en benefici de la comunitat. Certament, el Jutge no fa cap valoració sobre l'oportunitat d'imposar aquesta pena, però això no implica que la sentencia no sigui degudament motivada, doncs d'una simple lectura del fonament de dret segon de la sentencia es veu clarament que el Jutge d'instància fa una valoració sobre la pena concreta que imposa a l'acusat pel delicte de maltractaments, que com es pot veure parteix de la concurrència de la circumstancia eximent incomplerta i la circumstancia agreujant de reincidència, afegint 'tampoco cabe pasar por alto la duración y multiplicidad de los ataques a la pareja sentimental, a pesar de los leves resultados lesives provocados, ........., resulta adecuada la pena inferior en grado, si bien en su extensión màxima por el resto de Componentes valoratives indicados.....' Per tant, la detallada motivació de la sentencia en quan a la concreció de la pena de presó imposada exclou per si mateixa la petició formulada per la defensa de l'acusat, sense que es pugui estimar l'existència de falta de motivació de la sentencia.

Per tot l'expressat procedeix la desestimació del recurs interposat.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar a cada un dels apel lants la meitat les costes processals causades en aquesta instancia.

Fallo

1. Desestimem els recursos d'apel lació expressats en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel lada dictada pel Jutjat Penal num. 28 de Barcelona en data 14 de febrer de 2017 en el Procediment judici rapit num. 6/2017 .

3. Imposem a cada una de les parts apel lants la meitat de les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.