Sentencia Penal Nº 440/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 99/2019 de 27 de Mayo de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penal núm. 99/2019 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 DIRECCION000

Procediment Abreujat núm. 334/2018

Data sentència recorreguda: 11/01/2019

SENTÈNCIA NÚM. 440/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 99/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 DIRECCION000 en data 11/01/2019, en procediment Abreujat núm. 334/2018. Han estat parts l'apel.lant, Juana , representada per la Procuradora Ana Mª Benaus Vidorreta i assistida per la Lletrada Mercedes Hurtado Ordóñez, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

Barcelona, vint-i-set de maig de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El dia 11 de gener de 2019 el Jutjat del Penal núm. 4 de DIRECCION000 dictà sentència amb la decisió següent: ' Debo absolver y absuelvo libremente a Leandro del delito de amenazas en el ámbito familiar del art 171.4 y 5 CP , así como delito leve de vejaciones injustas del art 173.4 CP ., y delito de maltrato doméstico del art 153.2, objeto de acusación en el presente procedimiento con todos los pronunciamientos que le sean favorables, declarando de oficio las costas procesales.

Medidas Cautelares. A la vista del pronunciamiento absolutorio deben dejarse sin efecto todas las medidas cautelares impuestas por auto de fecha 30/08/2017'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'En fecha 29/08/2017 la Sra. Juana denuncio a su expareja Leandro porque en el mes de julio del citado año, aquel le dijo a su hijo Leandro que era un gilipollas y un maricon de mierda, así como que cualquier día se le iba a ir la pinza e iba a cortarle el cuello a su puta madre, con la evidente intención de que este se lo dijera a ella; según declaro en sede policial. Estos hechos no quedaron acreditados'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Juana , el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal ha impugnat el citat recurs i ha demanat la confirmació de la resolució apel lada.

Tercer.-D'aquesta sentència, que expressa l'opinió unànime d'aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'acusació particular, com a part apel lant, impugna la sentència absolutòria dictada en primera instància i demana la seva nul litat, adduint com a motiu d'impugnació, el d'error en la valoració de les proves practicades en el plenari; i com a conseqüència d'aquest error, entén que s'ha produït una situació d'indefensió per a la part recurrent.

Segon.Plantejat així el debat, és clar que el recurs no pot prosperar, i això per les següents raons. L' article 790.2 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix clarament que'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de la experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada.'. En el cas que ens ocupa, formalment, ens trobem en un supòsit com el contemplat en el precepte legal transcrit, és a dir, l'acusació particular demana la nul litat de la sentència impugnada per haver comès el jutjat del penal, en opinió de l'apel lant, un error en la valoració de les proves practicades davant seu; però, a la vista del contingut i fonamentació de la esmentada sentència i dels arguments esgrimits en el seu recurs per la part recurrent, també es constata que, en el cas objecte d'aquest recurs, no concorre cap dels supòsits previstos en el citat article 790.2 per tal de poder estimar-lo i, conseqüentment, acordar la nul litat de la sentència apel lada. Així, la part apel lant fonamenta la seva pretensió en el fet que la jutgessa d'instància no va valorar correctament l'exploració del menor, que va ser llegida en l'acte del judici oral, com a suposada prova preconstituïda i afirma que la esmentada prova és prova documental i no personal, quan és evident que no estem davant d'una prova documental sinó que es tracta d'una prova personal documentada. Dit això, en tot cas, visionada la gravació del judici oral i examinades les actuacions, constatem que la referida prova d'exploració del menor, inclosa en el sobre que figura en el foli 69 de la causa, llegida en el plenari, no és la prova preconstituïda acordada pel jutjat instructor, sinó que es tracta d'una exploració anterior, feta el dia 30 d'agost de 2017 i que va ser acordada pel referit jutjat instructor, folis 47 i 48, el mateix dia 30 d'agost, però que la esmentada exploració es va acordar i així consta expressament en la interlocutòria dictada pel citat jutjat i en l'encapçalament de la referida exploració 'únicamente a los efectos de medidas civiles', és a dir, que no es tracta de cap prova preconstituïda, ja que, no va ser acordada com a tal, ni tampoc es va practicar en la deguda forma per poder ser qualificada com a preconstituïda; en canvi, sí que es va acordar, en una altra interlocutòria del dia 30 d'agost de 2017, folis 83 i 84, que es practiqués, en aquest cas sí, com a prova preconstituïda, una exploració del referit menor i que fos realitzada per especialistes de l'EATP, la qual, consta que es va practicar el dia 17 d'octubre de 2017, foli 105 de la causa, però aquesta exploració no va ser visionada en el plenari, ni es va llegir cap transcripció de la mateixa, ja que, únicament consta que es va llegir l'acte d'exploració del menor del dia 30 d'agost de 2017, inclosa en el foli 69 de les actuacions, la qual, com hem dit abans, no era cap prova preconstituïda, ni podia tenir cap valor probatori. Aquesta confusió d'exploracions no va ser advertida per la jutgessa d'instància, ni tampoc va ser protestada o denunciada per cap de les parts que varen intervenir en el judici oral, de tal manera que ara aquest error no pot ser esmenat i, d'altra banda, els altres raonaments de la sentència impugnada sobre valoració de la prova, recollits en el raonament jurídic primer de la citada resolució, no son irracionals, il lògics i arbitraris, per la qual cosa, com hem dit abans, el recurs presentat per la representació processal de l'acusació particular contra la sentència absolutòria, dictada pel jutjat del penal, ha de ser desestimat; i, conseqüentment, la esmentada sentència ha de ser confirmada en tota la seva integritat.

Tercer.D'acord amb l' article 240 de la Llei d'enjudiciament criminal, s'han de declarar d'ofici les costes processals causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència i, per tant, confirmem íntegrament la sentència dictada, el passat dia 11 de gener de 2019, pel Jutjat penal núm. 4 de DIRECCION000 , en el seu procediment abreujat núm. 334/2018-B.

2. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.