Sentencia Penal Nº 444/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 63/2007 de 25 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d'apel.lació nº 63/07-C

Judici de Faltes nº 201/06

Jutjat d' Instrucció nº 1 de Esplugues de Llobregat

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-cinc de juliol de dos mil vuit

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, Magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, el

present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 201/06 procedent del Jutjat d Instrucció nº 1 d'Esplugues, en tràmit davant aquest tribunal en virtut del recurs d'apel.lació interposat pel denunciat Juan contra la sentència dictada el dia 23 de novembre de 2006 per una falta de danys i coaccions.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: "Que debo condenar y condeno al acusado Juan como autor responsable de una falta de daños, a la pena de 15 dias de multa con cuota diária de 6 euros, y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, así como al pago de las costas procesales. Decido absolverle de la fala de coacciones por la que también venía acusado, y declaro las costas de oficio. Absuelvo a Hugo de las dos faltas de coacciones que se le habían imputado y declaro de oficio las costas procesales".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs -dins de termini legal- el Sr. Juan . Admès a tràmit per provisió de 2.2.07, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i de la part apel·lada es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància. Per diligència d'ordenació de 22 d'octubre de 2007 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn de repartiment prefixat a l'Il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco. Per provisió de 18.2.08 es va decretar la suspensió del termini per a dictar sentència atesa la càrrega de causes amb pres, de tramitació preferent per imperatiu legal.

TERCER.- Per diligència de 11.7.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'Il·lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL. No s'ha celebrat vista pública en no haver-la demanat el recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.

QUART.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

FETS PROVATS

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

I.- Formalitza el recurrent -a l'empara del que permet l' art. 976 de la Lecrim reformada per la llei 38/2002de 24 d'octubre - l'apel·lació de la sentència que el condemna a títol d'autor d'una falta de danys intencionats a la propietat privada ( art. 625 CP ), en un escrit d'al·legacions redactat per sí mateix ( i per tant, sense assistència jurídica d'advocat, cosa que obliga al tribunal a sistematitzar els motius dins l'àmbit de l' art. 790 Lecrim , a fi de garantir la tutela judicial efectiva) on planteja: A) la vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència ( art. 24.2 CE ); B) error en la valoració de les proves aportades al plenari; ©) Indefensió per no haver pogut aportar al plenari totes les proves testificals i documentals que haurien recolzat la seva versió dels fets. Conclou tot demanant la revocació de la condemna dictada.

En l'esmentat escrit, a més de negar ser l'autor dels fets imputats (haver ordenat a un serraller el canvi d'uns panys i haver malmès elements de l'habitatge quina propietat i ús comparteix amb el seu germà, afirma que el judici oral s'hauria d'haver gravat (així ho va demanar a l'inici de la sessió) per tal de garantir que el tribunal de segona instància pogués comprovar que el seu germà Hugo no diu la veritat.

La Sala ha de recordar que la LOPJ 19/03 només preveu la gravació en sistema audio visual dels judicis penals que se celebren en persecució de fets tipificats com a delicte, és a dir, infraccions greus, atès que els judicis de faltes regulats en els arts. 969 i sgts es regeixen pels principis d'oralitat i concentració. Cal que el recurrent comprengui que la despesa econòmica per l'erari públic que comporta dita gravació està totalment injustificada en un afer tant absurd i aliè a l'interès general com és l'enemistat que l'enfronta amb els seus germans, amb motiu de herència familiar. Si considera que estan infringint els seus drets successoris, és a la jurisdicció civil on ha d'acudir a fi i efecte que es reparteixi el patrimoni comú.

En conseqüència, no apreciem s'hagi vulnerat el seu dret de defensa ni les garanties inherents a un judici just, en els termes que recull l' art. 6.1 del CEDH i empara l'art. 240 de la LOPJ , car les proves testificals i documentals que esmenta en el recurs i reclamava acordés per via de constrenyiment la jutge penal "a quo", són manifestament abusives, supèrflues i innecessàries en aquest cas.

En quan als errors en la valoració de la prova que imputa a la jutgesa sentenciadora, cal recordar que és una tesis jurídica inviable per a modificar el veredicte emès, d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84 de 4 d'abril i 114/88 de 10 de juny, doncs es tracta de proves de caire personal la credibilitat de les quals només pot ser verificada per qui les ha escoltat directament. És obligat recordar que el recurs previst en l' art. 790 Lecrim , d'aplicació supletòria en els recursos d'apel·lació en judicis de faltes, només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'acredita de forma irrefutable pel recurrent que s'ha incorregut en error flagrant i manifest en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció. L' art. 741 de la LECRIM disposa que el sentenciador apreciarà en consciència i de forma conjunta les proves facilitades per les parts, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i "in dubio por reo". Doncs bé, l'estudi de les diligències, l'acta del judici oral i la sentència, posen de manifest que es va practicar prova testifical de càrrec consistent en la declaració del germà de l'acusat ( que al seu torn també era denunciat recíproc), i prova documental sobre els danys ocasionats en l'inmmoble familiar objecte de litigi, l'ús del qual és compartit per ambdós germans.

Com ha senyalat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 , la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'anàlisi imparcial i objectiu de les versions contradictòries explicades pels implicats, essent competència del jutge esbrinar qui dels dos és més creïble ateses les circumstàncies perifèriques concurrents, i les possibles contradiccions detectades en relació a allò que han aportat els testimonis presencials. I així ho ha fet en aquest cas.

II.- La jutge penal ha considerat que dita autoría culpable en relació als danys materials queda prou acreditada amb la constatació objectiva de les factures de reparació validades pericialment d'acord amb l' art. 456 Lecrim , en l'existència d'una enemistat derivada de la disputa no resolte per l'esmentada herència, i amb el fet que el propi Sr. Juan ha reconegut en el plenari que tant ell com el seu germà Hugo s'estan provocant contínuament per mitjà del successiu canvi dels panys de les portes, malgrat ser conscients que la llei no els permet fer-ne ús exclusiu atès que es tracta d'un patrimoni compartit pendent de divisió hereditària.

Reclama de la Sala que declari que la culpa de tot plegat és del seu germà, però hem de recordar que correspon al jutge penal en exclusiva efectuar el pertinent judici de credibilitat d'un i altre, ja que és l'únic davant de qui han declarat tots els qui van comparèixer al judici, i per tant, només ell ha gaudit del principi d'immediació que li permet arribar o no a la plena convicció de culpabilitat d'acord amb els criteris d'inferència previstos en l' art. 741 Lecrim ..

El Tribunal Suprem, en sentencia de 8 de febrer de 1999, ha matisat que (sic) "la credibilidad del testigo, está sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió efectiva actividad probatoria pero no la valoración de la credibilidad de ese testimonio". Aquesta jurisprudencia ha estat recentment reforçada amb les STC 167/02 i STS 41/03, en el sentit de matisar que -llevat d'error flagrant i derivat del propi contingut de l'acta del judici- el tribunal d'apel·lació no pot modificar l'apreciació directa del jutge davant de qui s'han practicat les proves personals, en no gaudir aquesta instància del principi d'immediació.

La Sala considera adient recordar als dos germans litigants que no és pas per aquesta via penal com obtindran plena satisfacció a llurs recíprocs interessos, sinó acudint a la jurisdicció civil -una vegada exhaurida tota possibilitat de solució amistosa per mitjà de la oportuna mediació arbitral- per tal de dividir o liquidar econòmicament el patrimoni hereditari comú que els enfronta des de fa anys.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en cap dels litigants.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel.lació formalitzat pel denunciat Juan contra la sentència dictada el dia 23 de novembre de 2006 pel jutjat d'instrucció nº 1 dels d'Esplugues de Llobregat , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.