Sentencia Penal Nº 449/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 122/2007 de 28 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d'apel·lació núm. 122/07-C

Judici de Faltes núm. 1360/06

Jutjat d'Instrucció núm. 11 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-vuit de juliol de dos mil vuit

VIST en grau d' apel·lació per l'Il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, el

present rotlle procedent del Judici de Faltes nº 1360/06 del Jutjat d'Instrucció nº 11 de Barcelona, en tràmit davant aquest

tribunal de segona instància amb motiu del recurs interposat pel denunciat Tomás contra la sentència

condemnatòria dictada el dia 28 de març de 2007 per lesions i ofenses a Agents de l'Autoritat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut literal: "FALLO: que debo condenar y condeno a Tomás como autor de una falta contra el orden público, a la pena de 50 DIAS de MULTA a razón de una cuota diaria de 6 euros (total 300 euros), con responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas. Le condeno también como autor de una falta de lesiones a la pena de 60 DIAS de MULTA con idéntica cuota (total 360 euros), subsiguiente responsabilidad personal subsidiaria, y al abono de las costas del juicio".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència, va presentar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació el denunciat, tot sol·licitant la nul·litat de la sentència i del judici oral en haver-se celebrat en la seva absència. Admès el recurs a tràmit per provisió de 23 de maig de 2007, prèvia impugnació del Fiscal es van elevar les actuacions a aquest tribunal de segona instància.

TERCER.- Mitjançant diligència d'ordenació de 20.7.07 es va registrar el recurs i incoar el tràmit previst en l' art. 976 Lecrim . En data 14.1.08 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco d'acord amb el torn preestablert. Per provisió de 28.1.08 va quedar en suspens el termini per a resoldre atesa la càrrega de causes amb pres pendents, de tramitació preferent per imperatiu legal. El proppassat 14.7.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal. El recurs ha quedat vist sense celebrar vista pública, atès que no s'ha demanat per la part recurrent ni es considera necessària pel tribunal.

QUART.- En la tramitació del recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal.

FETS PROVATS

S'ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que conté la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.- El recurrent fonamenta l'apel·lació de la condemna en un escrit d'al·legacions redactat sense assistència jurídica lletrada, on planteja com a únic motiu i en clau de tutela judicial efectiva -sota l'epígraf legal de l' art. 790 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre - la nul·litat d'actuacions i retroacció del curs processal a la fase immediatament anterior a la celebració del judici oral de faltes davant del jutjat d'instrucció, per presumpte trencament de normes processals i garanties generador d'indefensió, prohibida per l' art. 24 CE en relació a l'art. 238 de la LOPJ.

Al·lega que el motiu pel qual no va acudir al judici convocat pel dia 28 de març de 2007 està relacionat amb una causa de força major, atès que estava ingressat en un centre de deshabituació al consum abusiu de substàncies estupefaents ( adjunta certificat) i per tant no va poder explicar al jutge "a quo" la seva versió dels fets, defensar-se de les imputacions falses contra ell formalitzades per la patrulla policial, sota debat públic i contradictori propis del plenari, i acreditar que els fets imputats no són certs.

El motiu de recurs ha de ser desestimat. No s' aprecia per aquest tribunal de segona instància cap infracció rellevant de normes processals que hagi impedit a la part recurrent articular una correcta defensa dels seus interessos en el judici oral de faltes al qual consta va ser citada en forma personal i al que no va acudir. L'estudi de les actuacions palesa que el judici ja s'havia convocat per l'anterior 11 de gener de 2007 i havia estat ajornat precisament perquè el denunciat acabava d'ingressar en un centre privat (FONT FREGONA FAST SL) a fi i efecte d'iniciar un programa terapèutic de desintoxicació. Pocs dies abans de la nova convocatòria, es va rebre en el jutjat un escrit on se sol·licitava un segon ajornament, petició que va ser denegada per providència de 26.3.07 atès que el jutge considerava l'acusat podia desplaçar-se fins la seu judicial acompanyat d'un monitor del centre. Dita resolució no va ser recorreguda en reforma ni apel·lació, d'acord amb el que permet l' art. 776.1 Lecrim , per la qual cosa gaudeix de fermesa i ara no pot ser qüestionada jurídicament.

Cal recordar, que la jurisprudència del Tribunal Constitucional en matèria de trencament de normes essencials del procediment, entre les que destaquen les STC de 19/84, 54/85, 41/87, 203/04 i 133/05 matisa que els requisits formals atorguen seguretat jurídica al procés, però no s'han d'interpretar mai de forma tan rigorista i absoluta que impedeixin la finalitat consubstancial de l'Administració de Justícia, és a dir, la tutela dels drets fonamentals dels ciutadans recollits en el Capítol I de la Carta Magna, tant si són denunciats com denunciants o perjudicats. Així ho recullen també les STC 21/81 i 69/84 relatives a l'abast de la tutela judicial efectiva derivada de l' art. 24.1 CE .

En el cas sotmès a judici revisor d'apel·lació, ens trobem davant una citació formal al judici de faltes, cursada a la part denunciada d'acord amb el que recull l' art. 792 Lecrim , on es fa saber personalment la data del judici, els motius de la denúncia, i que cal que acudeixi amb totes les proves que vulgui presentar. El document presentat per l'avui recurrent per tal de justificar la inassistència al plenari és manifestament inidoni per a aquest fí, atès que no demostren pas una incapacitat real d'acudir al judici oral ( l'ingrés i estada al centre és voluntari) sino una simple dificultat en el control del desplaçament, que com amb encert indica el jutge "a quo" podia ser fàcilment solucionada mitjançant la custodia del pacient per part d'un monitor.

II.- Cap norma legal de la Lecrim recull el deure del jutge sentenciador de suspendre las vista oral si alguna de les parts no compareix, sempre que consti formalment citada. Ans al contrari, l'art. 746 conté un llistat de causes taxades que poden motivar l'ajornament d'una vista, i exigeix que l'afectat la posi en coneixement del jutjat ( per teléfon, fax, correu electrònic, o qualsevol altre mitjà de comunicació) abans de l'hora d'inici de la vista. La petició de l'apel·lant no té encaix en cap d'aquelles causes de força major atès que la seva petició ja va ser valorada i resolta pel jutge penal d'acord amb la llei. En conseqüència, la conducta negligent per omissió de la pròpia part no pot ser mai admesa com a causa de nul·litat d'un tràmit processal a l'empara de l' art. 238.3 de la LOPJ 19/2003de 26 de desembre , doncs no hi ha indefensió mereixedora d'empara judicial en els termes que recull l' art. 24 de la CE .

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació presentat pel denunciat Tomás , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament la sentència condemnatòria dictada el dia 28 de març de 2007 pel Jutjat d' Instrucció núm. 11 dels de Barcelona en el present Judici de Faltes , i declaro d'ofici les costes processals ocasionades en aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes en la causa, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat d'instrucció de procedència per al seu coneixement i efectes executius.

Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa, i tot seguit es lliuren els despatxos adients per a la seva notificació. En dono fe.