Sentencia Penal Nº 45/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 11/2014 de 03 de Febrero de 2014

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 11/2014

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 28 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 425/2013

Data Sentència recorreguda: 19/11/2013

SENTÈNCIA NÚM. 45/2014

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Mª Isabel Cámara Martínez

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 11/2014, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 28 BARCELONA en data 19/11/2013 , en procediment Abreujat núm. 425/2013. Han estat parts Segismundo representat per el Procurador Alex Martínez Batlle, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez .

Barcelona, tres de febrer de dos mil catorze.

Antecedentes

Primer.El 19 de novembre de 2013 el Jutjat penal núm. 28 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Condeno a Segismundo como autor de un delito de malos tratos en el ámbito familiar, concurriendo atenuante analógica de embriaguez, a una pena de 40 días de trabajos en beneficio de la comunidad, así como al abono de las costas causadas en el presente procedimiento.'

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Se declara probado que el acusado, Segismundo , sobre las 23.45 horas del 11 de febrero de 2013, hallándose en el portal del inmueble en el que se encontraba hospedado junto con su pareja sentimental, Hortensia , sito en el número NUM000 de la CALLE000 , en la localidad de Barcelona, en el curso de una discusión y con la intención de menoscabar la integridad física de la mujer, la cogió del cabello y le dio un puñetazo en la parte izquierda de la cara, sufriendo Hortensia contusión en zona malar izquierda y hematoma, curando en siete días no impeditivos para sus ocupaciones habituales, resultando acreditado que tanto Segismundo como Hortensia habían ingerido bebidas alcohólicas que mermaban levemente sus capacidades volitivas en el momento de los hechos.'

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Segismundo , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància adduint dos motius d'impugnació, que enuncia ' por infracción de ley de los artículos 5 y 153.1 del Código Penal , y con relación también al artículo 24 de la Constitución ' i ' por una errónea valoración de la prueba practicada en su conjunto', doble enunciat que no es correspon amb l'argumentació que segueix, com anunciava el primer enunciat en posar al mateix sac els articles 5 i 153.1 del Codi penal i 24 de la Constitució , doncs l'argumentació tracta exclusivament sobre la prova i l'aptitud de la practicada per enervar la presumpció d'innocència, queixant-se de que si 'la única prueba incriminatoria es la de un testigo presencial que a distancia ve como el Sr. Segismundo golpea a la Sra. Hortensia ', se'l condemni, i del que diu ' total indefensión generada a esta parte al ser condenado por un hecho del cual mi defendido no había sido denunciado por la presunta víctima, máxime cuando mi representado y la propia presunta víctima han negado los hechos en todo momento', que és la raó per la qual ' consideramos que no procede la condena por dicho delito de maltrato al no existir incriminación por la presunta víctima, ni en sede policial ni en sede judicial'.

Segon.Si haguéssim de centrar-nos en la conclusió que formula el recurrent, com a síntesi del seu al·legat, això és, ' que no procede la condena por dicho delito de maltrato al no existir incriminación por la presunta víctima, ni en sede policial ni en sede judicial', és evident que el recurs, atesa l'admissió d'existència de prova testifical incriminatòria i directa (el ' testigo presencial que a distancia ve como el Sr. Segismundo golpea a la Sra. Hortensia '), s'hauria de desestimar, perquè el delicte objecte d'enjudiciament és un delicte públic, que no requereix de denúncia de la persona perjudicada per ser perseguit, de manera que la condemna no esdevenia inviable pel fet de ' no existir incriminación por la presunta víctima, ni en sede policial ni en sede judicial'.

Però com l'apel·lant es queixa de la valoració de la prova practicada, ' en su conjunto', no ens hem de quedar en la constatació anterior, i hem d'examinar si la prova practicada tenia aptitud per enervar la presumpció d'innocència i va ésser correctament valorada.

En aquest sentit, el primer que cal dir és que al plenari es practicà prova de contingut netament incriminatori, concretament, i com admet el recurrent, la testifical directa d'un tercer completament aliè als implicats, el qual ' ve como el Sr. Segismundo golpea a la Sra. Hortensia '. Però aquesta testifical (minuts 8 a 11 de la gravació de la vista), a més a més, i encara que no calia per dotar- la de prou credibilitat, es troba recolzada per l'informe mèdic d'assistència d'urgències de la lesionada (folis 20 i 21), de manera que és fora dubte l'aptitud d'aquell testimoniatge per enervar la presumpció d'innocència, i no val a dir que perquè és un únic testimoni directe de càrrec llur testimoniatge resulta insuficient a aquest efectes, perquè com digué l' STS de 20 de juliol de 2001 , al fonament jurídic segon: ' esta Sala Casacional (Sentencia de 10 de febrero de 1992 , entre otras muchas) ha declarado que si bien la presunción de inocencia que consagra el art. 24.2 de nuestra Carta Magna exige para dictar una sentencia condenatoria un mínimo de actividad probatoria de cargo, tal prueba existe aunque estuviera constituida por un solo testimonio, que podría tener suficiente virtualidad para destruir la presunción iuris tantum denunciada. Efectivamente, el sistema de la prueba tasada ha sido derogado por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, por lo que uno de los apotegmas del añejo Derecho «testis unus, testis nullus», ha perdido por ello toda su vigencia, siendo ahora en el ordenamiento jurídico vigente lo esencial que exista prueba y que ésta se produzca en el acto del juicio oral. La prueba puede por ello ahora aparecer constituida por un solo testigo (S. 8-10- 1990) y habiendo declarado también la doctrina de esta Sala

que el testimonio de la propia víctima presenta características de actividad probatoria de cargo, legítima, al no existir en nuestro proceso penal el sistema legal o tasado en la valoración probatoria. Por consiguiente, no se produce la desestimación o rechazo del testimonio único, proceda o no de la víctima (S. 4-5-1990), siempre y cuando no existan razones objetivas que invaliden sus afirmaciones o que provoquen que en el Tribunal de instancia aparezca la duda que impida la formación de la convicción (S. 27-5- 1988)'. I en el mateix sentit, el fonament jurídic sisè de la STS de 8 de novembre de 2004 diu: ' En esta línea la S. TS de 12-3-92 destaca el principio de libertad de prueba y de su valoración, tanto en el sentido objetivo como en el subjetivo, que rige hoy en nuestro Derecho, al haber desaparecido el sistema que se plasmaba en el apotegma 'testis unus, testis nullus' y entenderse que lo único esencial es que la prueba, por escasa que sea, se lleve a cabo en el plenario 'in facie iudicis', siendo fundamental, desde el punto de vista subjetivo o sea desde el prisma del órgano 'a quo', constituyendo o pudiendo constituir, en definitiva, el testimonio único, un valido medio probatorio de apreciación judicial, aunque proceda de la propia víctima siempre que por el Tribunal instancia se ponderarse y valorarse las circunstancias concurrentes en el caso concreto'.

Arribats a aquest punt, i atès que al plenari es practicaren altres proves i una de elles, concretament la testifical de la lesionada, recolzà la versió de descàrrec, cal fer un pas més i recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel·lació sempre que no resulti absurda, il·lògica o arbitrària. Doncs bé, aquests defectes no es poden predicar de la valoració de les proves personals que queda reflectida a l'extens fonament de dret primer de la sentència recorreguda, valoració que no només està raonada, sinó que és raonable, i aquesta valoració imparcial del jutge a quode les proves produïdes davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pot ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

El recurs es desestima.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.