Sentencia Penal Nº 454/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 203/2011 de 14 de Julio de 2011

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 203/2011

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 23 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 174/2010

Data sentència recorreguda: 11.01.11

SENTÈNCIA NÚM. 454/2011

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 203/2011, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 23 BARCELONA en data 11.01.11, en procediment Abreujat núm. 174/2010 . Han estat parts Victorio com apel.lant i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, catorze de juliol de dos mil onze.

Antecedentes

Primer. L'11 de gener de 2011 el Jutjat del penal núm. 23 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: " Que absolviendo a Don Victorio del delito de lesiones en el ámbito familiar del art. 153.1 del Código penal , imputado por el Ministerio Fiscal, debo condenar y condeno al mismo, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, como autor criminalmente responsable de un delito continuado de quebrantamiento de condena del art. 468.2 y 74.1 del Código Penal , a la pena de un año de prisión con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el mismo tiempo; se imponen la mitad de las costas, declarando de oficio la otra mitad" .

Segon.- La representació processal de Victorio formulà recurs d'apel.lació contra la sentència, que el Jutjat admeté a tràmit, donant-li curs, i finalment es va fer remissió de les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

Hechos

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer. L'apel.lant combat la sentència dictada en primera instància adduint error en l'apreciació de la prova "en cuanto a los hechos que sucedieron en la plaza MACBA de la ciudad de Barcelona el día 2 de marzo de 2010" i "que existen serias dudas en cuanto a la tipificación del delito... si la víctima reanuda voluntariamente la convivencia del que tiene dictada la orden" (per la pena de prohibició d'aproximació).

Segon. La protesta relacionada amb els fets succeïts a la plaça del MACBA no té sentit, perquè a l'ara apel.lant no se'l condemnà pel delicte de lesions en l'àmbit familiar del que va ser acusat sobre la base de fets que es deien succeïts a eixa plaça el 2 de març de 2010, sinó que va ser condemnat per delicte continuat de trencament de condemna pel fet que residia amb la dona a la qual tenia prohibit apropar-se, i per aquesta condemna era indiferent si aquells fets succeïren o no, i fins i tot si l'acusat va ser o no a la plaça del MACBA el dia 2 de març de 2010.

Tercer . El segon motiu del recurs s'ha de rebutjar, perquè no és cert "que existen serias dudas en cuanto a la tipificación del delito... si la víctima reanuda voluntariamente la convivencia del que tiene dictada la orden" .

Fa temps que el Tribunal Suprem eliminà tota mena de "dudas en cuanto a la tipificación del delito... si la víctima reanuda voluntariamente la convivencia". En aquest sentit, convé recordar la STS de 30 de març de 2009 , que diu en el seu fonament jurídic segon "... el criterio aceptado por la referida sentencia de esta Sala de 26 de septiembre de 2005 , según el cual la existencia del quebrantamiento de condena no puede admitirse cuando se reanuda la convivencia de las personas a las que afecta la prohibición de trato, con el consentimiento de la persona protegida por la sanción penal impuesta a la otra, ha sido abandonado por esta Sala, por entender que, en tales casos, el consentimiento de la víctima protegida por la condena penal no puede eliminar la antijuricidad del hecho (v. STS de 19 de enero de 2007 ). La sanción penal que impone el alejamiento de determinadas personas como consecuencia de la conducta de agresión o amenazas por parte de una de ellas contra la otra, o de la comisión de alguno de los delitos especialmente previstos en la ley (v. ), en cuanto constituye una pena impuesta por la autoridad judicial implica su obligado cumplimiento (v. arts. 988 y 990 LECrim ) -salvo resolución judicial legalmente fundada o concesión de indulto-, pero sin que, en ningún caso, pueda quedar al arbitrio de los particulares afectados, que es lo que aquí viene a sostener la parte recurrente. Como pone de manifiesto la STS de 28 de septiembre de 2007 , "constituiría, en el presente caso, un verdadero contrasentido el que precisamente la constatada frustración del fin pretendido por la pena precedente, que no era otro que el de la evitación de la ulterior reiteración delictiva, tras resultar desgraciadamente justificada de modo pleno "a posteriori" esa previa imposición, por la comisión de nuevas infracciones, se venga a permitir la impunidad del autor de semejante quebrantamiento".

El recurs es desestima.

Quart. D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar l'apel lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel.lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència i confirmen la recorreguda.

2. Imposem l'apel.lant de les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.