Sentencia Penal Nº 455/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 146/2011 de 14 de Julio de 2011

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 146/2011

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 26 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 548/2010

Data sentència recorreguda: 09/02/2011

SENTÈNCIA NÚM. 455/2011

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 146/2011, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 26 BARCELONA en data 9 de febrer de 2011, en procediment Abreujat núm. 548/2010 . Han estat parts Romeo , representat per la Procuradora Neus Riudavets Vila; Elisabeth , representada Per la Procuradora Gloria Casado Díaz, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Francesc Abellanet Guillot.

Barcelona, catorze de juliol de dos mil onze.

Antecedentes

Primer. Jutjat Penal nº 26 en el procediment Abreujat núm. 548/2010 dictà sentència amb la decisió següent: " Condeno a Romeo , como autor de un delito de coacciones del artículo 172.1 del CP a la pena de un año de prisión y accesoria de inhabilitación para el derecho de sufragio pasivo durante el indicado tiempo, absolviéndole expresamente de los delitos de revelación de secretos y falta de injurias de los cuales venía siendo acusado.

Absuelvo a Carlos Miguel de los delitos de coacciones, revelación de secretos y falta de injurias por los cuales venía siendo acusado.

Condeno a Romeo , al pago de un tercio de las costas ocasionadas a la acusación particular, declarando de oficio los restante dos tercios ".

Segon . Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de l'acusat ell Jutjat l'admeté a tràmit, el donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. Tant l'acusació particular com el Ministeri Fiscal impugnen el recurs interposat

Hechos

No s'accepten els fets declarats provats en la sentència. Es substitueixen per:

"L'acusat Romeo , major d'edat sense antecedents penals, amb domicili al carrer DIRECCION000 nº NUM000 , baix de Sant Boi de Llobregat com a propietari tenia llogat el pis NUM001 , porta NUM001 del nº NUM000 del immoble referit a Elisabeth .

En el mes de juny de 2008 Elisabeth es va trobar el pany de la porta d'accés al seu pis ple de silicona, sense que s'hagi acreditat qui va ser la persona que n'hi va posar. En una ocasió, en el mes de juny de 2008 l'acusat va dir a Elisabeth : "No te voy a indemnizar porque el edificio lo he vendido a la mafia rusa i ya se encargaran de echarte del edificio"

El dia 20 de juny de 2008 l'acusat Romeo va seguir pel carrer a Elisabeth fent-li gesticulacions consistents en posar-se la mà al coll en senyal de tallar-li .

El dia 29 de juny de 2008 l'acusat va repartir una quantitat d'octavetes en la que es van escriure frases com " Elisabeth camarera del bar los cuñados ocupa una vivienda y deja sin comer a una familia"

Fundamentos

Primer.- El recurs es basa en la vulneració de la presumpció d'innocència i en el dret a la tutela judicial efectiva i en la del principi "in dubio pro reo" .En definitiva els motius del recurs es poden reduir a l'existència de errada en la valoració probatòria.

En la sentència dictada es fa un anàlisi profús del perquè es considera que hi ha elements probatoris suficients per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'acusat. Així es dona credibilitat a les manifestacions de la denunciant perquè, apart de que les seves manifestacions en tot el procés han estat versemblants, faltes de contradicció i persistents en quan els fets denunciats.

Tot i això s'ha de dir que en la valoració de la prova testifical, en aquest cas la de la denunciant, a més de ser versemblants les seves manifestacions i faltes de contradicció s'ha de donar que la versió dels fets de la testimoni estigui corroborada per altres elements de prova directa o indirecta.

En el supòsit que en ocupa, no s'ha d'oblidar que les relacions entre la denunciat i l'acusat no eren bones ja que segons la mateixa testimoni l'acusat volia fer-la fora del pis en què vivia. En conseqüència aquest fet s'ha de tenir en compte a la hora de valorar les manifestacions de la denunciant. Però es que a més no tots els fets que es constaten en el relat fàctic de la sentència han estat sustentats i corroborats per la prova testifical practicada en tot el procés.

D'aquesta manera els missatges telefònics procedents no s'ha acreditat que procedissin del telèfon pertanyent a l'acusat. Les trucades telefòniques no han quedat constatades en el curs del procediment.

En quan a la prova testifical practicada en l'acte de judici oral s'ha de manifestar que alguns fets manifestats per la denunciant van ser confirmats per les manifestacions dels testimonis. Així Andrea va manifestar que també va patir els danys a la posta per haver posat silicona, encara que no va veure qui l'havia posat. En les manifestacions judicials va manifestar que l'acusat els va proferir expressions com que s'havia venut l'edifici a la màfia rusa i que ja les traurien ells. El testimoni Héctor es va referir a la realitat de que van deixar les octavetes i del seu contingut, fet que per altra part va ser reconegut per el propi acusat en la seva declaració judicial. El testimoni Jeronimo va se testimoni presencial de les expressions amenaçants fetes per l'acusat a Elisabeth i va veure com posava les octavetes als cotxes.

En definitiva només s'ha de donar per acreditats els fets que van tenir un suport probatori per elements perifèrics, en aquesta cas per les manifestacions testificals que van ratificar les manifestacions de la denunciant.

Segon-. El tipus delictiu en el delicte de coaccions requereix que amb intimidació (vis compulsiva) s'obligui a fer a una altre persona el que no vulgui. El Codi penal empra l'expressió. " que es compel·leixi a fer a un altre el que no vol . En principi es tracta d'un delicte de resultat per la qual cosa s'exigeix com element del tipus delictiu que es constreny la voluntat del subjecte passiu, essent indiferent que es aconsegueixi efectivament el propòsit que tenia el subjecte actiu del delicte ja que aquesta consecució pertany a la fase d'esgotament del delicte.

Aplicant aquesta doctrina al supòsit que en ocupa, donats els fets que s'ha declarats provats, no es pot afirmar que els fets tinguin la entitat suficient per poder afirmar que el que pretenia l'acusat era fer fora del pis a la denunciant per un assetjament ja que en cap moment es pot inferir en un raonament lògic que de les expressions i del comportament que es conté en la relació fàctica de la sentència la intenció de l'acusat fos aquesta.

Tot i això valorant la conducta descrita en la nova redacció del relat fàctic, el contingut de la nota manuscrita que obra a les actuacions; el fet de que l'acusat per gesticulacions dirigides a Elisabeth li dirigís un advertiment com si li volgué tallar el coll tractant-la d'okupa com així es constata en la nota que es va repartir en octavetes pels carrers del barri, s'ha de manifestar que els fets són constitutius d'una falta continuada de vexacions injustes del art. 620.2 del Cp , donat que els fets no tenen la entitat suficient per poder-los considerar con a delicte de coaccions, sense que en el comportament descrit en el fets provats s'hagués compel·lit a Elisabeth a fer el que no volgués sinó que se la va vexar de forma lleu en dues ocasions amb un únic propòsit. Es pot apreciar aquesta infracció lleu encara que no hagi estat objecte d'acusació ja és una infracció homogènia amb les coaccions i d'una entitat delictiva inferior per la qual cosa no hi ha infracció del principi acusatori.

Tercer.- Dit això i com que es declara que els fets declarats provats són constitutius d'una falta continuada de vexacions injustes del art. 620.2 del CP s'observa que el procés va estar paralitzat per mes de sis mesos (des d'octubre de 2009 en que es dicta interlocutòria de procediment abreujat fins la d'obertura del judici oral en 26 d'octubre de 2009; des d'aquesta data fins la interlocutòria de assenyalament i admissió de proves en 14 de gener de 2011) , terme que l' art. 131.2 del Cp estableix per la prescripció de les faltes i com que l' article 132 del Cp normativitza que el terme de la prescripció comença a córrer de nou per paralització del procediment. En aquest cas el procés ha estat paralitzat sense resolucions judicials de contingut essencial per mes de sis mesos per la qual cosa s'ha de considerar que la falta per la que s'ha condemnat definitivament a l'acusat està prescrita ja que es considera que el fet es deu considerar falta des la comissió del fet punible segons així s'estableix en l'acord no jurisdiccional del Ple del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 2010.

" en consecuencia, no se tomarán en consideración para determinar dicho plazo aquellas calificaciones jurídicas agravadas que hayan sido rechazadas por el Tribunal sentenciador; este mismo criterio se aplicará cuando los hechos enjuiciados se degraden de delito a falta, de manera que el plazo de prescripción será el correspondiente a la calificación definitiva de los mismos como delito o falta"

En conseqüència es declara la prescripció de la falta continuada de vexacions injustes.

En conseqüència s'estima el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de l'acusat en el sentit ja referit.

Les costes d'aquest recurs es declaren d'ofici.

Fallo

Estimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació de l'acusat i revoquem la sentencia dictada en el sentit de:

Declarar els fets com a constitutius d'una falta continuada de vexacions injustes ja definida.

Declarar la extinció de la responsabilitat criminal per prescripció de la falta.

Declarem les costes d'aquest recurs d'ofici

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.