Sentencia Penal Nº 475/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 776/2018 de 26 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 776/2018

PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 280/2017

JUTJAT PENAL Nº 2 DE GIRONA

SENTÈNCIA Nº 475/2018

Il lms. Srs.:

MAGISTRATS:

ILDEFONS CAROL I GRAU

JUAN MORA LUCAS

MANUEL MARCELLO RUIZ

Girona, 26 de setembre de 2018.

VISTen aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 21/9/2017 pel Sr. Jutge del Jutjat Penal nº 2 de Girona , dins la Causa nº 52/2017 seguida per delictes de robatori amb intimidació i falsedat; essent part recurrent el senyor Mariano , representat per la procuradora Sra. Eva Maria Campanón Pintiado i assistit del lletrat Sr. David Velasco Blaya, i havent impugnat el recurs el Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

'Condemno Mariano como a autor criminalment reponsable d'un delicte de robatori amb intimidació en local obert al públic i ús d'instrument perillós, amb la circumstància modificativa de la responsabilitat agreujant de reincidència, a la pena de CINC ANYS DE PRESÓ I ACCESSÒRIA D'INHABILITACIÓ ESPECIAL PER L'EXERCICI DEL DRET DE SUFRAGI PASSSIU DURANT EL TEMPS DE LA CONDEMNA; i com a autor criminalment responsable d'un delicte de falsedat documental, a la pena de PRESÓ DE 6 MESOS, juntament amb l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de condemna, i MULTA DE 6 MESOS, amb una QUOTA DIÀRIA DE 4 EUROS, la qual cosa resulta una quantitat total que cal pagar de 720 EUROS, amb la responsabilitat personal subsidiària que correspongui en cas d'impagament.

Condemno Natalia com a autora criminalment responsable d'un delicte de robatori amb intimidació en local obert al públic i ús d'instrument perillós, amb la circumstància modificativa de la responsabilitat atenuant de l' art. 21.2 del Codi penal , a la pena de DOS ANYS, UN MES I SETZE DIES DE PRESÓ I ACCESSÒRIA D'INHABILITACIÓ ESPECIAL PER L'EXERCICI DEL DRET DE SUFRAGI PASSIU DURANT EL TEMPS DE LA CONDEMNA; i com A autora criminalment responsable d'un delicte de falsedat documental, a la pena de PRESÓ DE 6 MESOS, juntament amb l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, i MULTA DE 6 MESOS, amb una QUOTA DIÀRIA DE 4 EUROS, la qual cosa resulta una quantitat total que cal pagar de 720 EUROS, amb la responsabilitat personal subsidiària que correspongui en cas d'impagament.

Imposo el pagament de les costes per meitats als dos condemnats.'

SEGON.-El recurs va interposar-se per la representació del senyor Mariano mitjançant escrit del dia 26/7/2018, i basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen; recurs que el Ministeri Fiscal va impugnar, per escrit de data 20/8/2018. Remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 7 dels corrents.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant senyor Mariano fonamenta el seu recurs en sis motius: 1) la possible nul litat de les declaracions de la senyora Natalia davant la policia i el jutge instructor, en no haver estat informada dels drets que li concedia l' article 416 LECrim ; 2) un suposat error en la valoració de la prova que, segons ell considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència; conclusió a la que arriba per entendre que no s'ha practicat prova suficient com per a tenir per acreditada la seva participació en el delicte de robatori pel que ha estat condemnat; 3) indeguda aplicació de l' article 242.3 CP , en no poder ser considerada instrument perillós la pistola de juguet que la senyora Natalia portava en cometre el delicte; 4) necessitat d'aplicar l' article 242.4 CP , a la vista de l'escassa entitat de la intimidació exercida sobre la víctima; 5) un altre suposat error en la valoració de la prova que, segons ell considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència; conclusió a la que arriba per entendre que no s'ha practicat prova suficient com per a tenir per acreditada la seva participació en el delicte de falsedat pel que ha estat condemnat; i 6) necessitat d'aplicar, en el seu cas, l'atenuant de toxicomania, a la vista dels informes mèdics aportats.

Un recurs respecte del qual el Ministeri Públic, en el seu escrit, manifesta la seva oposició, entenent com a ajustada a Dret la sentència; el que fa pels arguments que al mateix s'exposen, que per brevetat processal donem per reproduïts.

SEGON.-El primer argument del recurs ha de ser desestimatad limina, doncs la senyora Natalia no ha tingut, en cap moment del procediment, la condició de testimoni, sinó sempre de investigada i/o acusada, emparada pels drets -molt més extensos- dels articles 118 i 520 LECrim ; i no pas per la dispensa de l' article 416 LECrim , que es preveu només pels testimonis i en els següents termes:Estan dispensats de l'obligació de declarar: 1. Els parents del processat en línies directa ascendent i descendent, el cònjuge o la persona unida per una relació de fet anàloga a la matrimonial, els germans consanguinis o uterins i els col laterals consanguinis fins al segon grau civil, així com els parents a què es refereix el número 3 de l'article 261. El jutge instructor ha d'advertirel testimonique es trobi comprès en el paràgraf anterior que no té obligació de declarar en contra del processat, però que pot fer les manifestacions que consideri oportunes, i el secretari judicial ha de consignar la resposta que doni a aquest advertiment'.

TERCER.- 1-Pel que fa al segon argument del recurs, cal començar per recordar que és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2-En el cas present disposem per a fer la valoració de la prova de la gravació íntegra del judici; i, de les declaracions allà escoltades, no cap en cap cas inferir que la conclusió a que ha arribat el jutgea quosigui il lògica o absurda. Com tampoc pot deduir-se d'ella quelcom diferent d'allò que en els fets provats es recull, doncs no hi ha cap prova del que manifesta el recurrent més enllà del que ell mateix va dir al judici, i diu ara; unes afirmacions a les que el Jutgea quono va donar cap valor, per entendre-les merament exculpatòries i plenes de contradiccions. En conseqüència el Jutge, després de sentir la versió dels fets que la coacusada senyora Natalia va exposar a la vista oral, i de comprovar que els demés indicis perifèrics la corroboraven -les imatges de les càmeres de seguretat, la declaració de la víctima, senyor Cesareo , el qual va identificar al senyor Mariano com a conductor del vehicle en que va fugir la coacusada, i les declaracions dels agents de policia- va considerar provada la coautoria del fet per part de l'avui recurrent; i és aquesta una conclusió que, per a la Sala, resulta congruent amb els resultats probatoris, i s'ajusta als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. Doncs el senyor Mariano , sabent a què anava, va acompanyar a la senyora Natalia fins el lloc del robatori en el cotxe, la va esperar i, un cop comès el delicte, li va proporcionar el medi idoni per a la fugida; tot el que fa, segons constant jurisprudència (vegi's, per citar-ne una recent, ATS de 26/10/2017 ) que la seva fos sens dubte una col laboració necessària al delicte.

Vista l'absència de dades objectives que posin en dubte la validesa de les conclusions a que va arribar el jutgea quo, la impugnació dels fets declarats provats -pel que fa al robatori- ha de decaure sense més anàlisi.

QUART.- 1-El tercer argument del recurs, pel contrari, sí que ha de ser estimat. I això encara que la jurisprudència ha vingut sostenint que procedeix aplicar el subtipus agreujat quan l'arma simulada que el subjecte actiu porta presenta'... una perfecta similitud con las verdaderas y de fuego real de tal manera que eran suficientes para suscitar la correspondiente reacción intimidativa en cualquier persona que se viese encañonada por el artefacto'. El que justificaba indicant que'El peligro derivado de su uso viene determinado por la reacción que puede originar en la persona agredida, desencadenando estímulos de carácter psíquico-emotivo que pueden repercutir gravemente sobre la salud del afectado que no conoce, en la situación en que se encuentra, la efectividad agresiva del arma que le encañona'(els paràgrafs entre cometes són de la STS 170/1992, de 3/2 ). Assenyalant al respecte la STS 1078/1999, de 2/7 , que'Es posible afirmar que la ejecución con un arma simulada refleja un grado de violencia menor, pero desde el punto de vista de la intimidación, es decir del efecto coactivo sobre el sujeto pasivo, la utilización de un arma simulada es equivalente a la de un arma real, pues produce en la víctima una impresión equivalente'.

De la mateixa manera, la STS 1347/1999, de 24/9 (amb cita d'altres) ens recorda que'...se entiende por uso de armas y otros medios peligrosos no sólo su empleo directo, sino también su exhibición o utilización conminatoria por el riesgo que comporta'; així com que'...la aplicación del subtipo agravado de utilizar un medio peligroso depende no sólo de las características del objeto en cuanto a su capacidad de producir lesiones al asaltado, sino también de las circunstancias concurrentes en las que tiene lugar el suceso'. En particular, aquesta sentència recorda que'...el empleo de una pistola simulada pero susceptible por sus características de ser empleada como maza o martillo no integraría el subtipo en el caso, por ejemplo, de que se empleara para intimidar a los empleados del banco que se encuentran protegidos por cristales de seguridad, lo que impediría que dicho instrumento creara un riesgo para la incolumnidad física del asaltado o aumentara la capacidad agresiva del agente. Pero en el caso presente, el objeto pesado, duro y contundente se esgrimió por el acusado ante dos personas de manera directa, sin protección alguna y, por tanto, en situación de resultar atacadas con dicho instrumento y con claro riesgo de su integridad física'.

2-L'anterior es veu, tanmateix, matisat per l'exigència jurisprudencial de que les característiques de les armes simulades'tienen que estar perfectamente descritas en el hecho, de tal modo que su naturaleza y composición son presupuestos esenciales para considerar si efectivamente tiene la dureza necesaria para poder ser empleadas como elemento contundente'( SSTS 95/2000, de 4/2 , o 319/2002, de 20/2 ). Precisant també la jurisprudència que, quan es tracta d'armes de foc, ha de constar a la sentència el seu bon estat de funcionament; donat que el subtipus agreujat no castiga la intimidació, que ja s'inclou al tipus bàsic, sinó l'augment o potenciació del risc que corre la víctima en funció de la major capacitat agressiva de l'autor en emprar una arma de foc, que no es produiria si aquesta no fos apta per disparar -tot i que podria, si s'escaigués i com ja hem explicat, integrar el concepte de medi perillós segons les seves característiques, materials, etc.- ( SSTS 1466/1998, de 25/11 , o 95/2000, de 4/2 ).

En el cas present, només es declara com a provat que la senyora Natalia esgrimia 'una pistola de color negre de grans dimensions' en cometre el robatori; ometent, per cert, la dada essencial -deduïble de l'atestat policial (foli 59 d'autes), i de les declaracions dels agents de policia- de que es tractava d'una pistola simulada. I diem 'deduïble' perquè la fonamentació de la sentència no dedica tampoc ni una línia a parlar de la pistola; pel que, a la pràctica, només sabem que era negre i gran, però no una dada tan essencial, a la vista de la seva condició de simulada, com és ara la seva composició. Doncs resulta evident que, per més gran que sigui, per a poder ser emprada com a objecte contundent hauria de ser d'una matèria sòlida, dura; i sobre això res no se'ns explica enlloc.

En conseqüència, la Sala entén que el subtipus agreujat d'ús d'instrument perillós no resulta aplicable, per manca d'una suficient descripció del que s'hauria emprat; el que tindrà els efectes sobre les penes a imposar que explicarem posteriorment.

CINQUÈ.-La Sala, pel contrari, no pot estimar la quarta al legació formulada, referida a la necessitat de qualificar el robatori per la via prevista a l' article 242.4 CP ; doncs en el cas present la intimidació va ser sens dubte d'una considerable entitat pràctica, a la vista de que la víctima es trobava sola i en un lloc tancat (el seu comerç), i l'autora dels fets li va exhibir el que semblava una pistola; i el valor del que van sostreure -2.538 euros- és considerable. I al respecte la jurisprudència ens recorda que, precisament, aquests són els elements objectius que determinen la major o menor antijuridicitat del fet, essent l'absència dels mateixos el que justificaria la baixada de pena prevista a l' article 242.3 (ara el 242.4) CP ; doncs en ell es'prevé una reducción de la pena que deberá ser aplicada cuando se aprecie una real disminución del contenido del injusto, atendiendo tanto a la menor entidad de la violencia o intimidación como a las demás circunstancias concurrentes; que serán: a) el lugar del robo, pues no es lo mismo hacerlo en la calle a un transeúnte que en un establecimiento comercial, y tampoco puede equipararse el robo en una pequeña tienda al que se comete contra una entidad bancaria; b) la realización del hecho por un único autor o una pluralidad de ellos; c) por el número de personas atacadas, su condición -su situación económica- y las mayores o menores posibilidades de defenderse; d) por el valor de lo sustraído, de modo que ha de excluirse esta aplicación cuando tal valor alcanza cierta cuantía; y e) cualesquiera otras que pueda destacar una menor antijuridicidad o una menor culpabilidad'.( SSTS, entre d'altres, de 2 d'octubre de 1999 , 18 d'abril de 2000 , 27 de març de 2001 , 27 de juny de 2001 i ATS de 20 de gener de 2005 ).

SISÈ.-1-Pel que fa al cinquè argument impugnatiu, val a dir que -respecte del delicte de falsedat- en el cas present ens trobem davant d'un supòsit en el que la prova és merament indiciària; doncs ningú no va veure si els acusats van ser els que, emprant cinta adhesiva, van modificar un dels números de la placa de matrícula del vehicle amb el que van cometre el robatori. Però això és quelcom que, de per sí, no impedeix al Jutgea quoestimar-la suficient, i arribar aleshores a una conclusió condemnatòria; sempre, és clar, que la sentència compleixi els requisits que assenyala el Tribunal Suprem. Seguint la STS 649/2008, de 22/10 , aquests són:

- Des del punt de vista formal:

a) que en la sentència s'expressin quins són els fets base o indicis que s'estimin plenament acreditats, i que serviran de fonament a la deducció o inferència;

b) que la sentència faci explícit el raonament a través del qual, i partint dels indicis, s'ha arribat a la convicció sobre la realització del fet punible, i sobre la participació en ell de l'acusat; explicitació que, encara que pugui ser succinta i escarida, es fa imprescindible en el cas de la prova indiciària, precisament per a possibilitar el control cassacional de la inferència. És a dir, és necessari que l'òrgan judicial precisi quins són els indicis i com es dedueix d'ells l'autoria de l'acusat, de tal manera que qualsevol altre Tribunal que intervingui posteriorment pugui comprovar i comprendre el judici formulat a partir d'aquells indicis; essent precís, doncs, que l'òrgan judicial expliqui no només les conclusions obtingudes, sinó també els elements de prova que condueixen a les dites conclusions, i elitermental que l'ha portat a entendre provats els fets. Tot això per tal de que es pugui enjudiciar la racionalitat i coherència del procés mental seguit, i es constati que el Jutge ha construït la seva convicció sobre una prova de càrrec capaç de desvirtuar la presumpció d'innocència.

- Des del punt de vista material, és necessari complir uns requisits que fan referència tant als indicis en sí mateixos com a la deducció o inferència.

Pel que fa als indicis és necessari:

a) que estiguin plenament acreditats;

b) que siguin plurals o, excepcionalment, un de sol però d'una singular potència acreditativa;

c) que siguin concomitants al fet que es tracta de provar;

d) que estiguin interrelacionats, quan siguin diversos, de manera que es reforcin entre sí ( SSTS 515/97 de 12/7 o 1026/96 de 16/12 ).

I, pel que fa a la inducció o inferència, és necessari que sigui raonable; és a dir, no només que no sigui arbitrària, absurda i infundada, sinó que respongui plenament a les regles de la lògica i de l'experiència. De manera que dels fets base acreditats flueixi, com a conclusió natural, la dada que cal acreditar, i existeixi entre uns i altra un'...enllaç previ i directe, segons les regles del criteri humà'( SSTS 1015/95 de 18/10 , 1/96 de 19/1 , 807/96 de 13/7 ).

2-En el cas present el jutgea quoinfereix que els acusats van ser els autors de la modificació de la matrícula -la qual, segons la policia, tenia la suficient 'qualitat' com per a enganyar a qualsevol que no observés la placa des de molt a prop- partint d'un raonament lògic: essent el vehicle en qüestió el que els acusats van emprar per a cometre el robatori, i essent esperable que volguessin dificultar la identificació del vehicle en el que pensaven fugir, cal suposar que van ser ells els que, enganxant una mica de cinta adhesiva, van convertir el número '9' de les plaques en un '8'. I, per a la Sala, és obvi que les dades esmentades conformen una concatenació d'indicis plurals, acreditats i interrelacionats; dels que el jutgea quoinfereix una conclusió que no és en absolut arbitraria, absurda o infundada, sinó que respon plenament a les regles de la lògica i de la experiència. Doncs l'única possibilitat alternativa és que una tercera persona, sense cap relació amb el robatori i/o els acusats, corrent el risc de ser enxampada i només per voler fer una entremaliadura, afegís amb tota cura un tros d'esparadrap negre a cadascuna de les dues plaques de matrícula, fins a modificar-ne hàbilment un número; i, a més a més, que ho fes molt poc abans del robatori, no donant així temps als acusats d'adonar-se'n del canvi, i corregir-lo. Una tesi que, sens dubte, resulta francament absurda.

Certament, si podria donar-se el cas de que no haguessin estat els dos acusats els autors materials de la falsificació, doncs la haguessin encarregat a algú amb la suficient habilitat per a fer-ho perfectament. Però en tal cas seguirien sent responsables del delicte com a col laboradors necessaris, doncs la jurisprudència és pacífica ( SSTS 266/2008, de 7/5 , o 725/2008, de 17/11 ) respecte a que'Tiene declarado esta Sala que la falsedad documental no es necesariamente un tipo de propia mano, de modo que pueden participar en el delito varias personas, realizando en forma colaboradora la acción descrita por el verbo rector del tipo, tomando parte en la ejecución, participando idealmente en la misma, o auxiliando a su comisión con actos necesarios o accesorios. En definitiva la participación criminal es admisible en el delito de falsedad, en cualquiera de las formas propias del concurso de delincuentes (cfr, por todas, SSTS 1041/2005, 16 de septiembre (RJ 2005 , 7175 ), 234/2001, 3 de mayo (RJ 2001 , 2943 ) y 1245/1994, 15 de junio (RJ 1994, 4960)). Resulta irrelevante, pues, si fue el recurrente o fue otro quien física y materialmente manipuló el documento falsificándolo, porque en todo caso hubo de entregar necesariamente su propia fotografía para la elaboración falsa de aquél, y esto constituye cuando menos una cooperación necesaria para la falsificación, puesto que de otro modo no hubiera sido posible'.Essent, òbviament, el mateix supòsit entregar la pròpia placa de matrícula per tal de que un tercer la modifiqui.

SETÈ.-Finalment, i pel que fa a la -al legada- suposada valoració errònia de la drogoaddicció que patiria el senyor Mariano , el primer que hem de recordar és que, en matèria d'atenuants i eximents, la escassetat probatòria no pot mai redundar en benefici del recurrent, obligant al jutjador a suposar una afectació més gran de la que es pugui haver comprovat de manera fefaent; i això perquè la jurisprudència és constant respecte a que la acreditació de les circumstàncies que donarien lloc a la seva estimació és obligació exclusiva de qui les al lega -normalment la defensa- ( SSTS de 18 de novembre de 1987 i 29 de febrer de 1988 ), doncs'La presunción de inocencia opera -como ya se señaló por esta Sala a partir de la S. de 12 de septiembre de 1986 - sobre el campo de la participación, de la intervención de la persona imputada en el hecho o hechos delictivos. En forma alguna despliega su eficacia sobre algo en principio anormal, cual una circunstancia de inimputabilidad. Contrariamente, la carga de la prueba de su concurrencia incumbe a la parte que la invoca y pretende su aplicación'(de la segona STS citada).

En el cas present, l'únic informe científic de que disposem és l'anàlisi del cabell de l'acusat, dut a terme a l'INT de Barcelona (folis 207 a 214 d'autes); en el que es determina que sens dubte es tracta d'una persona que ha consumit diverses drogues en els darrers mesos, però no es pot determinar ni el grau d'addicció del subjecte ni l'afectació del mateix en un moment concret. I d'altra banda tenim la declaració a judici del propi senyor Mariano , manifestant que no és addicte, sinó mer consumidor ocasional. És evident que, només amb aquestes dades, no es pot tenir per acreditat que el senyor Mariano , en el moment dels fets, presentés cap mena de síndrome d'abstinència, i tampoc'la existencia de la grave adicción y que ésta se erija en el móvil de la conducta delictiva'( STS 1275/2005, de 8/11 ); pel que no procedeix aplicar-li ni la circumstància atenuant de l' article 21.2º CP , ni la circumstància atenuant analògica simple de l' article 21.7 CP , en relació amb el 21.1. Pel que no podem sinó ratificar la decisió al respecte del jutgea quo, doncs'la simple condición de drogadicto no supone causa legal de atenuación de la responsabilidad'( STS de 15/12/1994 , per citar una de les més conegudes).

VUITÈ.-La revocació parcial de la sentència, en el sentit de no aplicar el subtipus agreujat de l' article 242.3 CP , obliga a modificar la pena a imposar al senyor Mariano pel delicte de robatori amb intimidació; un delicte que, en haver estat comès en establiment obert al públic, té una pena bàsica de tres anys i sis mesos de presó a cinc anys ( article 242.2 CP ); dins la qual haurem d'optar per la meitat superior, per imperatiu de l' article 66.1.3 CP i a la vista de que la sentència aprecia l'agreujant de reincidència. Per tant, entre els quatre anys i tres mesos i els cinc anys de presó; ventall dins del qual, en no constar a la sentència cap argument que justifiqui superar el mínim legal, optem per la pena menor de les esmentades: de quatre anys i tres mesos de presó.

NOVÈ.-Procedeix declarar les costes d'ofici, emparant-se en l' article 240.1 LECrim .

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general i pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Estimant parcialmentel recurs d'apel lació interposat per la representació del senyor Mariano contra la sentència de data 26 de juny de 2018, dictada pel Jutjat Penal nº 2 de Girona a la Causa nº 280/2017 de la que aquest Rotlle dimana,hem de modificar i modifiquemla resolució en el sentit de imposar al senyor Mariano , pel delicte de robatori amb intimidació, la pena de QUATRE ANYS I TRES MESOS de presó;confirmantels demés extrems de la resolució apel lada, ideclarant d'oficiles costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.