Sentencia Penal Nº 476/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 754/2018 de 26 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 754/2018

JUDICI RÀPID Nº 26/2017

JUTJAT PENAL Nº 5 DE GIRONA

SENTÈNCIA Nº 476/2018

Il lms. Srs.:

MAGISTRATS:

ILDEFONS CAROL I GRAU

JUAN MORA LUCAS

MANUEL MARCELLO RUIZ

Girona, vint-i-sis de setembre de 2018.

VISTOSen aquesta Sala els recursos d'apel lació interposats contra la sentència dictada el dia 18/5/2017 pel Sr. Jutge del Jutjat Penal nº 5 de Girona, a la Causa nº 26/2017 seguida per delictes d'amenaces i de maltractament a l'àmbit familiar; essent recurrents el senyor Fructuoso , representat pel Procurador Sr. Narcís Jucglà Serra i defensat per la Lletrada Sra. Trinidad Moral Porras, i el Ministeri Fiscal; i havent impugnat cadascun el recurs de contrari.

Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

' Condeno a Fructuoso como autor:

De un delito leve de amenazas del artículo 171.5 del Código Penal a una pena de prisión de 3 meses (más la pena accesoria para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de cumplimiento de la pena de prisión).

De un delito de maltrato en el ámbito de violencia doméstica del artículo 153.2.3 del Código Penal a las siguientes penas:

Prisión de 3 meses (más la pena accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el cumplimiento de la pena de prisión).

Privación del derecho a la tenencia y porte de armas durante 1 año y 1 día.

Prohibición de aproximación a menos de 200 metros de su hermana y de cualquier lugar donde esta pueda encontrarse como su domicilio y lugar de trabajo, y de comunicarse por cualquier medio con ella durante 1 año y 3 meses.

La fecha de finalización de cumplimiento de las penas de prohibición de comunicación y de aproximación se determinarán en ejecución de sentencia mediante la oportuna liquidación de condena y con el descuento del tiempo de duración de la orden de protección acordada por auto de 9 de marzo de 2017 y mantenida por auto dictado por este Juzgado Penal el 5 de abril de 2017.

El incumplimiento por el penado de las prohibiciones de comunicación y de aproximación a la perjudicada dará lugar a la comisión por aquel de un delito de quebrantamiento de sentencia.

Una vez firme la presente sentencia se valorara la conveniencia de suspender la ejecución de las penas de prisión.

Condeno a Fructuoso a indemnizar a Yolanda con la cantidad de 35 euros más un interés equivalente al legal del dinero incrementado en dos puntos y aplicable desde el 16 de mayo de 2017.

Acuerdo la destrucción de la navaja y el pico que constan intervenidos en autos.

Se hace imposición al condenado del pago de las costas del procedimiento.

Regístrese la sentencia en el SIRAJ y comuníquese a Mozos de Escuadra la pena de prohibición de comunicación y aproximación acordada una vez sea firme.'

SEGON.-El recurs del senyor Fructuoso es va interposar mitjançant escrit del dia 30/5/2017, i contra la sentència de data 18/5/2017 , basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat a les altres parts, el Ministeri Fiscal va presentar escrit de recurs -i d'impugnació del de contrari- en data 1 de juny de 2018, presentant tot seguit el senyor Fructuoso el seu escrit d'impugnació en data 25/6/2018; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 21/8/2018.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència, amb l'única modificació consistent en afegir, al principi del seu segon paràgraf, l'expressió'No ha quedado probado que...'.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant fonamenta el seu recurs en un motiu principal: un suposat error en la valoració de la prova que, segons ell considera, hauria provocat la seva indefensió; el que derivaria de que el jutgea quohagués donat crèdit a la versió dels fets de les presumptes víctimes, i no a la del recurrent.

El Ministeri Públic, en primer lloc, sol licita la confirmació de la sentència per entendre-la ajustada a Dret; destacant, principalment, que no consten raons objectives que obliguin a modificar la valoració probatòria feta pel jutgea quo. I, en segon lloc, sol licita que s'imposin al senyor Fructuoso les penes que en el seu escrit es detallen, per ser les mínimes legals; fent constar que les que va demanar a judici eren errònies, per inferiors a aquelles.

El senyor Fructuoso impugna l'anterior per considerar que l'escrit de recurs del Ministeri Públic va ser presentat fora de termini.

SEGON.-1-La resolució de la qüestió plantejada pel senyor Fructuoso ha de partir de recordar que, com ja hem dit en moltes altres ocasions, és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2-En el cas present disposem per a fer la valoració de la prova de la documental i de la gravació íntegra del judici; i, per les raons que es diran, la seva anàlisi posa de manifest un error de valoració probatòria, doncs l'única prova de càrrec directa que el jutgea quoha tingut en compte, segons es desprèn del FJ Primer de la sentència, és la declaració de les senyores Yolanda i Leocadia davant la policia, i a instrucció. I aquesta és una prova que no podia ser introduïda al plenari, a la vista de que totes dues es van acollir a la dispensa prevista a l' article 416 LECrim ; essent constant la jurisprudència en tal sentit, fins al punt de que la Sala Segona del Tribunal Suprem, en recent Acord No Jurisdiccional de data 23/1/2018, ha indicat que'1.- El acogimiento, en el momento del juicio oral, a la dispensa del deber de declarar establecida en el artículo 416 de la LECRIM , impide rescatar o valorar anteriores declaraciones del familiar- testigo aunque se hubieran efectuado con contradicción o se hubiesen efectuado con el carácter de prueba preconstituida. 2.- No queda excluido de la posibilidad de acogerse a tal dispensa (416 LECRIM) quien, habiendo estado constituido como acusación particular, ha cesado en esa condición'.

3-Per tant, l'anàlisi de la sentència dictada evidencia que, descomptades aquelles dues declaracions, els únics indicis que ens resten són unes lesions de la senyora Yolanda certificades pel metge forense, i la dada de que a la casa comú hi havia una porta trencada; però no existeix cap prova, ni tan sols cap indici, de que l'acusat fos la persona que va causar les lesions a la senyora Yolanda . I menys encara, és clar, de que l'amenacés; doncs l'única prova al respecte era la declaració de la suposada víctima. En conseqüència, la Sala no pot sinó declarar que la prova de càrrec vàlida recollida a la sentència resulta insuficient per a fundar una declaració de culpabilitat del senyor Fructuoso , doncs no acredita de forma fefaent que l'acusat amenacés o agredís ningú; el que obliga a absoldre'l lliurement.

QUART.-L'estimació del recurs del senyor Fructuoso fa innecessari analitzar el proposat pel Ministeri Fiscal, per la seva evident manca sobrevinguda d'objecte.

CINQUÈ.-Cal declarar les costes d'ofici, tant de la instància com d'aquesta alçada i emparant-se en els articles 240.1 LECrim i 123 CP a sensu contrario.

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general i pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Estimantel recurs d'apel lació interposat pel senyor Fructuoso contra la sentència de 18 de maig de 2017, dictada pel Jutjat Penal nº 5 de Girona en el Judici Ràpid nº 26/2017 del qual aquest Rotlle dimana,hem d'absoldre i absolemal recurrent dels delictes d'amenaces i de maltractament a l'àmbit familiar pels que venia acusat; ambdeclaració d'oficide les costes de la instància, i de les d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.