Sentencia Penal Nº 481/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 99/2007 de 29 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( Secció 10ª)

Recurs d' apel·lació núm. 99/07-C

Judici de Faltes núm. 1348/05

Jutjat d' Instrucció núm. 1 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-nou de juliol de dos mil vuit

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, la present apel·lació motivada pel

Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 1 de Terrassa i tramitat per lesions, causa

que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat pel denunciat Daniel , amb adhesió de la mercantil declarada responsable civil subsidiaria Projectes Musicals SL, contra la

sentència dictada el dia 5 de febrer de 2007 .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: debo condenar y condeno a Daniel como autor responsable de una falta de lesiones, a la pena de 40 DÍAS de MULTA con cuota diaria de 6 euros, y responsabilidad personal subsidiaria de 20 días en caso de impago, previa declaración de insolvencia, con imposición de las costas del juicio. En concepto de responsabilidad civil indemnizará a Paula en la cantidad de 149 euros por las lesiones. En el abono de dicha suma son responsables civiles subsidiarios las entidades ON STAFF&Projectes Musicals SL".

SEGON.- Admès el recurs a tràmit per provisió de 28 de febrer de 2007, previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada i del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 27.11.07 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco, d'acord amb el torn preestablert. Per provisió de 18.2.08 es va decretar la suspensió del termini per a resoldre atesa la càrrega de causes amb pres pendents davant del tribunal, de preferent tramitació per imperatiu legal. El proppassat 17.7.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Santiago Vidal Marsal. Ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada pel recurrent ni ho ha considerat necessari el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides.

Hechos

NO s'accepta el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada, que escau substituir pel següent: " el dia 13 de novembre de 2004, vora les 04'30 hores de la matinada, Doña. Paula estava amb el seu fill i uns familiars dins la discoteca COSTA SUR, ubicada a la ciutat de Terrassa. Tots dos van sortir a prendre una mica d'aire, i quan intentaven tornar dins del local, un dels vigilants de seguretat va impedir el pas al jove, fet que va motivar la Sra. Paula li recriminés la conducta. El porter va reaccionar donant una empenta i diversos cops a la Sra. Paula tot provocant-li contusions en zona lumbar, facial i cervical, lesions que només van menester una sola assistència sanitària i 5 dies d'incapacitació per a les seves ocupacions habituals. La identitat de l'agressor no s'ha pogut conèixer fins al dia 24 de gener de 2006".

Fundamentos

I.- La defensa del recurrent (presumpta autor de l'agressió física) i de la mercantil declarada responsable civil subsidiária, reclama en l'escrit de recurs la revocació de la sentència que va condemnar al Sr. Daniel com autor d'una falta de lesions doloses tipificada en l' art. 617.1r del Codi Penal , a l'empara d'un únic motiu: Infracció de llei per inaplicació de la prescripció prevista en l' art. 131.2 del Codi Penal , de conformitat amb allò que disposa l' art. 132 CP .

Per tal de resoldre d'acord amb el dret la qüestió plantejada, cal tenir en compte que l' art. 131 del Codi Penal vigent ( LO 15/03 de 25 de novembre ) estableix diferents terminis de prescripció en funció de la gravetat del il·lícit penal objecte d'investigació, i que el concordant art. 132 matisa que aquests terminis es computaran des del dia en que s'hagi comès el fet punible, amb interrupció de la prescripció quan el procediment es dirigeixi contra el culpable, començant a correr de nou si es paralitza el procediment o conclou sense condemna, com succeeix en els afers on es dicta aute de sobreseïment provisional o lliure.

Quan el procés penal s'ha iniciat via denuncia policial, como succeeix en el present cas, les STS de 16.7.99 i 30.6.00 han matisat d'afegitó que la presentació de l'atestat en el jutjat opera com "dies ad quem", i que només els actes processals jurídicament rellevants gaudeixen d'entitat adient per a interrompre la prescripció, atès que estem davant d'un institut legal clau per a la seguretat jurídica, cosa que permet apreciar-la àdhuc d'ofici i en qualsevol moment de la tramitació del procediment. En aquest cas, va ser la defensa del denunciat Sr. Daniel qui en el judici oral de Faltes celebrat el dia 29.1.07 va plantejar com a qüestió prèvia la hipotètica concurrència d'una causa de prescripció de la responsabilitat criminal a l'empara dels arts. 666.3º i 786.2 Lecrim , tesis rebutjada en la sentència avui apel·lada.

II.- La Sala, una vegada examinades les actuacions amb detall, constata que la denúncia inicial va presentar-se el dia 13.11.04 i va generar les DP 2471/04 tramitades contra Juan Antonio i Carlos Alberto . Per interlocutòria de 10 de febrer de 2005 es van transformar en Judici de Faltes nº 450/05 , i convocada la pertinent vista oral, van finalitzar en sentència absolutòria dictada el següent 8 de novembre de 2005 .

És amb motiu d'aquesta sentència, que recull que l'autor de l'agressió podia haver estat un tercer la identitat del qual s'ignora, quan s'incoa un nou procediment a fi i efecte d'esbrinar-ne les dades de filiació, i gràcies a la investigació policial duta a terme, el següent 24.1.06 (foli 50) l'inspector en Cap de la caserna de Terrassa del CNP comunica al jutjat instructor que el vigilant de seguretat privada que aquella nit va intervenir en l'afer era el Sr. Daniel . És a dir, no és sinó fins al mes de gener de 2006 i en un procediment que ja ha estat jurídicament qualificat com a Falta de l' art. 617.1 CP , quan l'acció penal es dirigeix per primer cop contra l'avui recurrent. La conclusió jurídica és evident. La presumpta falta de lesions estava prescrita quan se'l convoca a judici, atès que totes les anteriors resolucions judicials amb força interruptiva de la prescripció s'havien dirigit únicament contra els altres dos denunciats, a qui finalment s'havia absolt per no ser els autors de l'agressió.

En efecte, les STS de 11.10.97, 4.12.98, 30.10.01, 5.2.03 i 24.3.06 (entre moltes d'altres) han matisat que la tramitació del procediment contra terceres persones no afecta als drets de qui és formalment acusat una vegada transcorregut el termini màxim per a dirigir l'acció penal contra ( sic) "el culpable", i en conseqüència les diligències prèvies inicials no poden ser obstacle eficaç per tal que l' institut jurídic material de la prescripció desplegui tots els seus efectes legals vers l'avui apel·lat, doncs el principi de seguretat jurídica obliga a computar sense excepcions els terminis establerts en l' art. 131.1 del Codi Penal .

La jurisprudència que cita la jutge "a quo" no és aplicable a aquest cas, doncs el Sr. Daniel mai havia estat citat en les diligències prèvies, i la seva identificació es produeix una vegada ja transformat (aute de 10.2.05) el procés a Judici de Faltes, resolució que determina el termini de la prescripció prevista en l' art. 131.2 CP , és a dir, de 6 mesos.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Que amb estimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la defensa del denunciat Daniel i el legal representant de la mercantil Projectes Musicals SL, contra la sentència condemnatòria dictada el dia 5 de febrer de 2007 en el present Judici de Faltes tramitat per lesions en el Jutjat d'Instrucció núm. 1 dels de Terrassa , he de REVOCAR i REVOCO íntegrament l'esmentada resolució, tot declarant prescrita l'acció penal dirigida contra l'esmentat denunciat, i declaro d' ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.