Sentencia Penal Nº 488/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 83/2007 de 02 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d' apel·lació núm. 83/07-C

Judici de Faltes núm. 533/06

Jutjat d' Instrucció núm. 4 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, dos de setembre de dos mil vuit

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, la present apel·lació motivada pel

Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 4 de Terrassa, tramitat per presumpte

incompliment del règim de visites patern filials, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb

motiu del recurs formalitzat per la denunciada Julieta contra la sentència condemnatòria dictada el dia 20 de juliol de 2006 .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: debo condenar y condeno a la acusada Julieta como autora responsable de una falta de desobediencia por incumplimiento del régimen de visitas, a la pena de 20 DIAS de MULTA con cuota diaria de 4 euros, que en caso de impago supondrá una responsabilidad personal subsidiária de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas. Igualmente seran a su cargo las costas procesales".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució, va formalitzar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la denunciada. Admès a tràmit per provisió de 26 d'octubre de 2006, previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada i del Ministeri Fiscal, en data 13 d'abril de 2007 es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 16.10.07 es va designar magistrat ponent a l'il·lm. Sr. Jorge d'acord amb el torn preestablert. Per provisió de 18.2.08 es va decretar la suspensió del termini per a dictar sentència atesa l'elevada càrrega de causes amb pres, de tramitació preferent per imperatiu legal. El proppassat 14 de juliol 2008 s'ha procedit al canvi de ponent atès que l'anterior ha cessat com a magistrat en actiu, i s'ha designat a l'Il·lm. Sr. Santiago Vidal i Marsal. No s'ha celebrat vista pública atès que ni l'ha demanat la part apel·lant ni la considera necessària el tribunal per a jutjar amb ple coneixement de causa.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions formals exigides per la llei 38/02 d'enjudiciament criminal abreujat.

Hechos

S' ACCEPTA el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada, que es dóna per íntegrament reproduït a fi d'evitar repeticions inútils .

Fundamentos

I.- La recurrent justifica la petició revocatòria de la sentència dictada en la primera instància penal, que l'ha condemnat com autora d'una falta de desobediència a una resolució judicial ferma ( sentència que va fixar el règim de visites del fill menor -Adrian- d'edat en favor dels avis paterns), tot argumentant que els fets no són certs. En un escrit redactat sense assistència jurídica de lletrat, cosa que obliga a la Sala -en clau de tutela judicial efectiva de l' art. 24.1 CE - a estudiar el recurs sota l'epígraf : Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 618.2 CP , d'acord amb el que recull l' art. 790 de la Lecrim 38/2002de 24 d'octubre .

Atès el plantejament estrictament negatori dels fets que conté el recurs, cal recordar que la funció del tribunal d'apel·lació no és celebrar un nou judici i dictar una sentència "ex novo", sinó que -vist el sistema de segona instància limitada que regula el recurs d'apel·lació previst en l' art. 976 de la Lecrim - ens correspon revisar només la legalitat de la decisió adoptada pel jutge "a quo" i la seva coherència, des de l'òptica de la motivació silogística que conté en relació a l'abast valoratiu de les proves aportades al judici oral. La llei autoritza al tribunal "ad quem" a revisar l'activitat provatoria global efectuada en la primera instància penal, però el més cert és que el jutge d'instrucció sentenciador és l'únic davant del qual s'han practicat totes les proves de caire personal, complint així els deures d'immediació, oralitat i contradicció inherents al plenari que recull la nostra LOPJ 19/03 de 28 de desembre, per la qual cosa l' apreciació inductiva que en va treure una vegada escoltades totes les parts implicades, ha de ser "a priori" respectada per aquest tribunal de segona instància, llevat que s'apreciï un error flagrant en el relat fàctic, i/o incoherència insalvable entre allò que declara acreditat i allò que serveix de base jurídica al seu veredicte.

D'afegitó, només si la resolució ara apel·lada és insuficientment motivada, o -en cas de sentència condemnatòria- se sancionés penalment la persona denunciada malgrat no existir cap prova adient vers la seva culpabilitat, podríem parlar de decisió arbitrària amb infracció de la necessària motivació que ordena l' art. 741 de la Lecrim en relació al 120.3 CE .

Partint d'aquesta consideració preliminar, constatem que en el judici de faltes es van practicar totes les proves que denunciant (avi del menor) i denunciada (mare) van proposar, i el jutge sentenciador ha atorgat major fiabilitat a la versió explicada pel Sr. Juan Ignacio que no pas a les excuses de la Sra. Julieta , qui tanmateix al·lega que si bé el nen sempre ha pogut marxar amb l'avi quan aquest el passa a recollir , a l'ensems considera que els avis paterns són un mal exemple per l'infant atès que no se l'estimen. Com ens recorda la STC 123/05 de 12 de maig , al tribunal d'apel·lació li correspon - dins l'àmbit del dret als recursos que configura l' art. 14.5 del PIDCP - una funció revisora de la correcció del judici, anàlisi valoratiu i decisió de la sentència dictada, sense que pugui substituir l' apreciació de la credibilitat dels implicats atorgada pel jutge penal, ja que no els ha escoltat directament, ni pugui desautoritzar les conclusions a que va arribar si són compatibles amb les proves aportades.

Per això, negat per la recurrent que no vagi lliurar el fill a l'avi (el pare és mort) el dia que li pertocava el règim de visites d'acord amb la sentència de 28.10,05 dictada pel jutjat civil de família , i atès que el jutge penal ha declarat provada aquesta acció de rebuig en base a la prova testifical, només ens escau analitzar si dita acció obstructiva reuneix o no els requisits objectius i subjectius de la falta prevista i penada en l'esmentat art. 622 del Codi Penal .

II.- En aquest context, no podem sinó declarar la correcta tipificació jurídica dels fets que conté la sentència apel·lada, atès que d'acord amb el relat de fets provats la conducta de la Sra. Julieta reuneix tots els requisits de tipicitat punible que exigeix la norma esmentada.

Com amb encert indica la jutge "a quo", i sempre des de la perspectiva de prevalença dels drets de l'infant, cal situar dins d'aquella norma legal el comportament objectivament obstructiu de la mare en impedir el normal desenvolupament del règim de visites amb els avis paterns, vigent en la data dels fets avui sotmesos a judici d'apel·lació, atès que la llei no li permet decidir unilateralment si el fill ha d'anar o no amb el denunciant a qui una resolució judicial li ha reconegut aquell dret.

El tribunal ha de concloure fent una crida responsable als litigants a fi i efecte de censurar-los llur respectiva manca de capacitat de diàleg en un afer on tots haurien de procurar adoptar sempre la decisió més beneficiosa per al fill menor d'edat, prescindint de llurs interessos personals i enemistat recíproca. L' evident instrumentalització recíproca del menor no coadjuva precisament a resoldre o -si mes no- pacificar la crisis familiar en que tots estan implicats, cosa que els hauria de fer reflexionar sobre el seu comportament futur si de veritat volen evitar un dany psicològic irreversible.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la denunciada Julieta contra la sentència condemnatòria dictada el dia 20 de juliol de 2006 en el present Judici de Faltes , he de confirmar i confirmo íntegrament l'esmentada resolució, tot declarant d' ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.