Sentencia Penal Nº 488/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 109/2019 de 07 de Junio de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 109/2019 - B

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 23 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 256/2018

Data sentència recorreguda: 22/11/2018

SENTÈNCIA NÚM. 488/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 109/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 23 BARCELONA en data 22/11/2018 , en procediment Abreujat núm. 256/2018. Han estat parts l'apel.lant, Rosa , representada per la Procuradora Elena de Temple Salinas i assistida per la Lletrada Marta Vergés Pujol; l'apel.lat, Vidal , representat per la Procuradora Loreno Moreno Rueda i assistit pel Lletrat José Luís Piñana Villegas, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

Barcelona, set de juny de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El dia 22 de novembre de 2018 el Jutjat del Penal núm. 23 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO libremente a Vidal del delito de maltrato en el ámbito familiar por el que había sido acusado en la presente causa, declarándose de oficio las costas causadas en esta instancia'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'Ha resultado únicamente probado que Rosa denunció que el acusado Vidal mayor de edad y sin antecedentes penales, estando en el domicilio de éste dio un manotazo a la espalda su hija Emilia al recriminarle que no quisiera hablar con su abuela paterna por teléfono.

No ha quedado acreditado que el acusado cometiera tales hechos'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Rosa , el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació processal de l'acusat han impugnat el citat recurs i han demanat la confirmació de la resolució apel·lada.

Tercer.-D'aquesta sentència, que expressa l'opinió unànime d'aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'acusació particular, com a part apel·lant, impugna la sentència absolutòria dictada en primera instància i demana la seva nul·litat, adduint una sèrie d'al·legacions, entre les quals es denuncia la no realització de determinades proves en el plenari que foren demanades per la citada acusació, com son, la declaració de les menors filles de la parella i, sembla que també s'al·lega un hipotètic error en la valoració de les proves practicades en el plenari.

Segon.En primer lloc, el recurs hauria de ser completament desestimat per motius estrictament formals, atès que, l'escrit d'interposició del citat recurs no reuneixi els requisits legals exigits en l' article 790.2 de la Llei d'enjudiciament criminal, és a dir, que no s'ha formulat el recurs exposant ordenadament les al·legacions sobre trencament de les normes i garanties processals, error en l'apreciació de les proves o infracció de normes de l'ordenament jurídic. Conseqüentment, el esmentat recurs no hauria d'haver estat admès a tràmit per manca dels citats requisits formals i, per això, aquella causa de inadmissió hauria d'esdevenir ara motiu de desestimació.

Tercer.En segon lloc, el recurs també ha de ser estimat per raons de fons i, en aquest sentit hem de tenir en compte que l' article 790.2 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix clarament que'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de la experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada.'. En el cas que ens ocupa, formalment, ens trobem en un supòsit com el contemplat en el precepte legal transcrit, és a dir, l'acusació particular demana la nul·litat de la sentència impugnada per haver comès el jutjat del penal, segons sembla deduir-se del contingut del escrit del recurs, sense que aquest extrem hagi estat clarament explicitat, un error en la valoració de les proves practicades davant seu; però, a la vista del contingut i fonamentació de la esmentada sentència i dels arguments esgrimits en el seu recurs per la part recurrent, també es constata que, en el cas objecte d'aquest recurs, no concorre cap dels supòsits previstos en el citat article 790.2 per tal de poder estimar-lo i, conseqüentment, acordar la nul·litat de la sentència apel·lada. Així, en el fonament de dret primer de la esmentada sentència, es fa una anàlisi detallada de la prova practicada en el judici oral i, és molt clar, que es pot discrepar d'aquesta valoració però, també és evident, que en l'argumentació de la sentència no es detecta la utilització de criteris il·lògics, irracionals o arbitraris que justifiquin la pretensió del recurrent. Per tant, davant d'una resolució argumentada i suficientment motivada, s'ha de donar prioritat a la valoració imparcial que fa el jutjat del penal, el qual, ha disposat d'una visió directa de les proves practicades en el plenari, per sobre de la interpretació parcial d'una de les parts. A més a més, pel que fa a l'al·legació que no s'ha practicat en el plenari l'exploració de les menors filles de la parella, aquest hipotètic defecte no pot ser ara esmenat, ja que, visionada la gravació del judici oral, es constata que, havent-li notificat la interlocutòria d'admissió de proves, de 5 de juliol de 2018, en la qual, se li va denegar la practica de la referida prova d'exploració de les menors citades, a l'inici del judici oral, la defensa de l'acusació particular no va formular cap protesta sobre la esmentada denegació, ni va proposar en aquell moment, en el tràmit de qüestions prèvies, la pràctica de la esmentada prova quan aquell era el moment processal oportú per reiterar tal petició, tal com es disposa en l' article 786.2 de la Llei d'enjudiciament criminal, per la qual cosa, ara no es pot fer valer com a prova aquella que, en el seu moment li va ser denegada i en relació a la qual no va formular cap protesta formal, per la qual cosa, com hem dit abans, el recurs presentat per la representació processal de l'acusació particular contra la sentència absolutòria, dictada pel jutjat del penal, ha de ser desestimat; i, conseqüentment, la esmentada sentència ha de ser confirmada en tota la seva integritat.

Quart.D'acord amb l' article 240 de la Llei d'enjudiciament criminal, s'han de declarar d'ofici les costes processals causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència i, per tant, confirmem íntegrament la sentència dictada, el passat dia 22 de novembre de 2018, pel Jutjat penal núm. 23 de Barcelona, en el seu procediment abreujat núm. 256/2018-B.

2. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.