Sentencia Penal Nº 490/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 114/2007 de 08 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (Secció 10ª)

Recurs d'apel.lació nº 114/07-C

Judici de Faltes nº 144/06

Jutjat d' Instrucció nº 4 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vuit de setembre de dos mil vuit

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el

present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 144/06 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 4 de Terrassa en tràmit davant aquest

tribunal de segona instància en virtut dels recursos interposats pel denunciat Vicente i la denunciant Patricia , contra la sentència dictada el dia 13 de febrer de 2007 per lesions i injúries.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: FALLO " que debo condenar y condeno al acusado Vicente como autor responsable de una falta de lesiones a la pena de DOS MESES de MULTA con una cuota diaria de 6 euros, con una responsabilidad personal subsidiária de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, así como al abono de las costas procesales; debiendo indemnizar a Patricia en la cantidad de 700 euros por las lesiones sufridas, más el interés legal del dinero incrementado en dos puntos desde la fecha de esta resolución hasta su completo pago. Le condeno también como autor de una falta de injurias a la pena de 15 DÍAS de MULTA, con idéntica cuota diária y responsabilidad personal subsidiária de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució van interposar recurs -dins de termini legal- ambdues parts implicades. Admesos a tràmit per interlocutòria de 10.4.07, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquest tribunal. Per diligència d'ordenació de 27 de novembre de 2007 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco, d'acord amb el torn de repartiment prefixat. Per providència de 18.2.08 es va decretar la suspensió del termini per a resoldre atesa la càrrega de causes amb pres pendents en el tribunal, de preferent tramitació per imperatiu legal. El proppassat 17 de juny de 2008 s'ha procedit al canvi de ponent, atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Santiago VIDAL MARSAL. Ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada per cap dels recurrents ni la considera necessària el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

Estudi del recurs formalitzat pel denunciat Vicente .

I.- Formalitza el recurrent a l'empara del que permet l' art. 976 de la Lecrim reformada per la llei 38/2002de 24 d'octubre, en relació amb l'art. 790 , l'apel·lació de la sentència que el condemna a títol d'autor d'una falta de lesions en concurs amb una falta d'injúries verbals, en un escrit d'al·legacions on planteja tres arguments complementaris amb distint rang jeràrquic normatiu, cosa que obliga a la Sala a invertir l'ordre i resoldre-les sota els següents epígrafs: A) Infracció de normes constitucionals per vulneració del principi de presumpció d'innocència, d'acord amb l' art. 24.2 CE ; B) Error en la valoració de la prova testifical de càrrec. C) Infracció de llei per aplicació indeguda dels arts. 617.1r i 620.2 del Codi Penal . Finalment, planteja quelcom inviable en aquesta segona instància com és la condemna de la Sra. Patricia a títol d'autora d'una falta de maltracte d'obra de l' art. 617.2n CP .

La primera pretensió haurà de ser desestimada atès que no s'ha vulnerat pas l' art. 24.2 CE . L'escrit de recurs no fa esment a cap dada específica que ens permeti inferir s'hagi produït cap infracció de drets fonamentals en els termes que exigeix la STC 124/90 , doncs es limita el recurrent a afirmar que estem davant de dues versions contradictòries sobre els fets, i que la seva mereix igual o major credibilitat que la de la denunciant, a qui atribueix no només múltiples contradiccions sinó àdhuc una patologia mental obsessiva i d'autolisi. A criteri de l'apel·lant estaríem davant d'un supòsit d'absència de prova adient sobre la qual poder construir una condemna penal, i per això, s'hauria infringit l' art. 24 CE , atès que si bé l'informe mèdic forense objectiva les lesions cal tenir en compte que va ser la Sra. Patricia qui se les va ocasionar en llançar-se contra el vehicle quan se n'anava de l'indret.

L'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral palesa que no és pas així. En el judici es van practicar tres proves: una de caire personal percebuda directament pel jutge "a quo" ( les declaracions dels dos implicats en l'incident de trànsit, a qui no atorga fiabilitat atesa la seva parcialitat); una pericial mèdica relativa a l'abast dels danys corporals soferts per la denunciant; i una testifical del Sr. Luis María que va presenciar els fets i no té cap motiu d'amistat o enemistat amb els dos afectats . Existeix per tant prova de càrrec, i la qüestió a debatre és la seva suficiència o eficàcia adient per tal de bandejar o no el principi "in dubio pro reo". No apreciem, en conseqüència, cap vulneració de drets constitucionals dins l'àmbit dels arts. 24 i 120.3 CE .

II.- L'hipotètic error en l'apreciació de les esmentades proves que denuncia tot seguit la defensa de l'apel·lant, se centra en qüestionar l'encert de la jutge penal a l'hora de valorar les declaracions incriminatòries de la Sra. Patricia i el Sr. Luis María . Matisa que la dona va provocar tot l'incident i que ell només volia calmar-la, malgrat que no parava de colpejar el vidre de la finestreta del vehicle, raó per la qual va optar per anar-se'n del lloc.

La Sala ha de recordar que en la sentència ja es matisa que no és pas per la declaració de la Sra. Patricia que s'arriba a una plena convicció de culpabilitat en seu de "dolo" eventual, sinó per les manifestacions del testimoni presencial. I escau recordar també que una nova valoració d'una prova de caire personal en aquesta segona instància és completament inviable per a modificar el veredicte emès pel jutge d'instrucció, d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84 de 4 d'abril i 114/88 de 10 de juny , doncs es tracta d'una prova sotmesa al principi d'immediació, la credibilitat de la qual només pot ser verificada per qui l'ha escoltat directament, és a dir, el jutge sentenciador de primera instància. Ateses les nostres acotades funcions de Sala revisòria de la legalitat i coherència jurídica de la sentència apel·lada, com ens recorden les STC 267/05 de 24 d'octubre i 239/06 de 17 de juliol , és obligat reiterar que el recurs previst en l' art. 790 Lecrim , d'aplicació supletòria en els recursos d'apel·lació en judicis de faltes ( art. 976 ), només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'acredita de forma fefaent i irrefutable pel recurrent que s'ha incorregut pel jutge "a quo" en error flagrant i manifest en la imparcial valoració de les proves practicades en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció, puix l' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència i de forma conjunta totes les proves facilitades per les parts, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques.

Doncs bé, l'estudi de les diligències practicades, l'acta del judici oral i la sentència, posen de manifest que la jutge sentenciadora atorga plena credibilitat al testimoni Sr. Luis María atès que la seva descripció de l'acció evasiva del conductor Sr. Vicente palesa una conducta prou imprudent, com és arrancar el turisme malgrat la Sra. Patricia s'interposava en la trajectòria. Aquesta tesi coincideix en tot allò que és rellevant amb la versió circumstancial de referència que recull l'atestat policial , i si bé és cert que els Agents que van acudir al lloc dels fets van fer constar que la Sra Patricia estava molt nerviosa, aquesta dada no és suficient per atribuir-li una patología mental i intent d'autolisi que planteja el recurrent a fi i efecte de defensar la hipòtesi de culpa exclusiva de la víctima.

D'afegitó, la jutge ha valorat l'informe d'assistència sanitària i la pericial forense que recullen les lesions lleus, i conclou que tot plegat integra un conjunt d'elements indiciaris de caire incriminatori prou rellevants per a tancar el silogisme de culpabilitat previst en l' art. 741 Lecrim , d'acord amb la jurisprudència fixada per la STC 174/1985 de 17 de desembre . La Sala ha de compartir el seu encertat criteri d'inferència.

Com ha senyalat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 , la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'anàlisi imparcial i objectiu de les versions explicades pels implicats, essent competència del jutge sentenciador ( i no de la Sala d'apel·lacions) esbrinar qui dels dos és més creïble ateses les circumstàncies perifèriques concurrents, a l'ensems que les possibles contradiccions detectades en relació a allò que han declarat. Estem davant la valoració objectiva i imparcial per part del jutge "a quo" d'una prova personal avalada per una documental ( informe de lesions ) periférica. La STS de 8 de febrer de 1999 , ja va matisar que (sic) "la credibilidad del perjudicado o testigo, está sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió efectiva actividad probatoria pero no la valoración de la credibilidad de ese testimonio". Aquesta jurisprudència ha estat recentment reforçada amb les STC 167/02 i STS 41/03 , en el sentit de matisar que -llevat d'error flagrant derivat del propi contingut de l'acta del judici- el tribunal d'apel·lació no pot modificar l'apreciació directa del jutge davant de qui s'han practicat les proves personals, en no gaudir aquesta instància del principi d'immediació.

III.- El darrer motiu de recurs, en seu d' infracció de l' art. 617.1 i de l'art. 620.2 del Codi Penal , està condemnat d'antuvi al fracàs atès que no s'ha modificat pas el relat de Fets Provats de la sentència apel·lada.

Finalment, i en quan a la pretensió de condemna de la Sra. Patricia com autora d'una falta de l' art. 617.2on , ja hem avançat que escau rebutjar-la "ad limine", atès que la llei impedeix que en la segona instància es plantegi cap qüestió no debatuda en el judici oral, i en l'Acta del plenari ( foli 131) no consta pas que l'avui apel·lant exercís l'acció penal i postulés cap condemna de la contrapart. Acceptar ara entrar en l'anàlisi d'aquesta petició constituiria una flagrant vulneració del principi acusatori que regeix el procés penal.

Estudi del recurs interposat per la denunciant Doña. Patricia .

IV.- La defensa de la lesionada formalitza el recurs sota un únic concepte: la seva disconformitat amb l'import de la indemnització concedida en l'àmbit de la responsabilitat civil. Després de manifestar la seva disconformitat amb la metodologia i les conclusions de l'informe mèdic forense, conclou sol·licitant de la Sala que fixi el "quantum" en 10.636 euros, molt lluny dels 700 euros atorgats en la sentència d'instància.

El tribunal d'apel·lació no pot admetre aquesta petició atès que la jurisprudència és consolidada a l'hora de matisar que el jutge penal gaudeix de llibertat de criteri -derivada de la seva imparcialitat- quan ha d'optar entre dos informes tècnics no vinculants, com succeeix en aquest afer. I en conseqüència, si existeix discrepància entre la documental clínica aportada per la lesionada ( que recull 122 dies d'ILT) i la valoració del forense efectuada d'acord amb el que recull l' art. 456 Lecrim ( que en reconeix 14 dies), només ens escau revisar si els criteris racionals seguits en els esmentats informes -units als folis 10 i 34- són coherents amb la "praxis" de la professió sanitària. La resposta és positiva i el resultat compatible amb la mecànica dels fets, doncs no hem d'oblidar que les lesions van ser de caire lleu com a conseqüència d'una simple caiguda al terra en ser colpejada per l'espill retrovisor d'un turisme que arranca per fugir del lloc dels fets.

Escau per tant desestimar tota modificació de la responsabilitat civil "ex delictu" fixada en la sentència objecte d'apel·lació recíproca.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat en els recurrents, d'acord amb el que recullen els arts. 123 CP i 240 de la Lecrim.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Desestimant els recursos d'apel.lació formalitzats per la denunciant Patricia i la defensa del denunciat Vicente , contra la sentència condemnatòria dictada el dia 13 de febrer de 2007 pel jutjat d'instrucció nº 4 dels de Terrassa , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius. Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.